Ja fa dos anys que el centre d'investigació de Toronto CitizenLab va destapar l'espionatge a pràcticament una setantena de líders i persones vinculades a l'independentisme a través del software israelià Pegasus. Després que el Centre Nacional d'Investigació (CNI) reconegués alguns casos, com la vigilància a l'expresident Pere Aragonès, aquest divendres sis de les víctimes d'espionatge del Catalangate han anunciat una querella conjunta contra el CNI, la Guàrdia Civil, Pegasus i Candiru a través de Sentinel Alliance, una associació internacional fundada per afectats del programari espia amb l'objectiu "d'exposar i combatre l'abús". L'agrupació s'ha donat a conèixer aquest divendres a Barcelona amb presència de Joan Arús, president i portaveu de Sentinel Alliance, i els advocats Xavier Muñoz i Alejandro Gámez. Tots tres han participat en la querella, que es registrarà pròximament a l'Audiència Nacional (AN) per presumptes delictes de revelació de secrets amb l'agreujant d'accés sense consentiment a informació personal i un altre agreujant de pertinença a un grup criminal. La presentaran el propi Arús; l'investigador de CitizenLab, Elies Campo; l'empresari i activista Joan Matamala; i els empresaris i investigadors tecnològics Jordi Baylina, Pau Escrich i Xavier Vives.

Per primer cop un càrrec del Centre Nacional d'Investigació (CNI) haurà de donar explicacions com a investigat pel cas Pegasus, d'espionatge polític. Segons ha avançat Eldiario.es i ha confirmat l'ARA, un jutge de Barcelona ha admès a tràmit la querella del president de la Generalitat, Pere Aragonès, per l'espionatge al seu telèfon mòbil i ha citat com a investigada l'exdirectora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) Paz Esteban, cessada el maig de l'any passat després que esclatés l'anomenat Catalangate. Al ser preguntat per aquesta qüestió en roda de premsa, Aragonès ha confiat en la "màxima col·laboració de totes les autoritats de l'Estat amb la justícia".

La justícia belga investiga l'Estat per ciberespionatge a membres de l'executiva de Plataforma per la Llengua. Després de detectar fins a cinc mòbils a l'organització, alguns dels quals de persones residents a Bèlgica, infectats amb Pegasus o un programari similar, l'entitat de defensa i promoció del català va presentar una querella penal en un tribunal de primera instància de Brussel·les que ha estat admesa a tràmit, segons ha explicat aquest matí en una roda de premsa.

Les maniobres de l'espanyolisme per evitar que l'Eurocambra investigui el Catalangate i en tregui conclusions crítiques contra l'Estat continuen. Aquest dijous, el PSOE, el PP, Vox i Ciutadans han tornat a carregar contra l'informe preliminar de la comissió Pegasus del Parlament Europeu i han presentat esmenes per intentar que se'n retirin referències al Catalangate. Concretament, els quatre partits espanyolistes han coincidit a demanar que s'elimini el punt del text que assegura, tal com va informar CitizenLab, que Espanya va espiar fins a 65 líders independentistes amb el programa informàtic Pegasus i no només 18, tal com ha admès fins ara el govern espanyol.

Tres relators especials de l'ONU alerten de vulneracions de drets humans en el cas de l'espionatge amb Pegasus i insten el govern espanyol a "investigar, processar" i imposar les "sancions" pertinents. En una resolució publicada a finals d'octubre, i com a resposta a dues peticions d'ERC i l'ANC, els relators expressen una "preocupació molt seriosa" per aquest "programa d'espionatge extens ben coordinat" sobre activistes i figures públiques independentistes.

L'eurodiputada alemanya Cornelia Ernst (Bad Saarow, 1956), del partit Die Linke, ha estat aquesta setmana a Madrid i Barcelona per indagar en l'espionatge amb Pegasus a l'estat espanyol, que afecta com a mínim una seixantena de persones de l'entorn independentista. És representant del grup The Left al comitè del Parlament Europeu que investiga l'ús del programari israelià i atén l'ARA després d'entrevistar-se amb representants polítics, organitzacions i víctimes del Catalangate.

“Estem particularment interessats en les maquinacions dels serveis secrets espanyols amb Pegasus. Ja és evident que l’espionatge s’ha utilitzat per a la persecució política”. Amb aquestes intencions ha aterrat aquest dilluns a Madrid l’eurodiputada del grup The Left al Parlament Europeu Cornelia Ernst, del partit Die Linke alemany, per reunir-se amb polítics, advocats, entitats i periodistes i obtenir informació sobre el Catalangate. Pedro Sánchez va destituir l'aleshores directora del CNI Paz Esteban, que va reconèixer la investigació amb autorització judicial d’una vintena de persones vinculades a l’independentisme, però el govern espanyol no té interès en saber què passa amb la quarantena restant que Citizen Lab va detectar que també havien tingut el telèfon punxat amb Pegasus. Tampoc el comitè de l'Eurocambra que investiga l'ús de Pegasus a diversos estats membres té previst enviar una missió a Espanya.

Fa mig any que el cas d'espionatge a l'independentisme a través del programa Pegasus, el Catalangate, va sacsejar la política catalana i va fer trontollar les relacions entre la Generalitat i l'Estat. Passat aquest temps, el tema ha quedat pendent de la justícia –hi ha diverses causes obertes al respecte a Barcelona i a Madrid– i ha anat perdent presència en el debat del dia a dia. Per intentar reactivar encara que sigui la denúncia pública dels fets, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha viatjat aquest dijous a Brussel·les per traslladar als dirigents de les institucions europees la seva "preocupació sobre com l'estat espanyol està gestionant" el cas Pegasus. S'ha reunit amb el comissari europeu de Justícia, Didier Reynders, que ja ha demanat explicacions al govern de Pedro Sánchez sobre l'espionatge; i Aragonès ha pogut constatar que la Generalitat i la Unió Europea "comparteixen preocupació" pel cas. Ara bé, Reynders també li ha fet una altra petició al president: que compleixi la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obliga a fer un 25% de classes en castellà.

Aquest dimecres, 156 dies després de l'esclat del Catalangate –diumenge passat se'n complien cinc mesos justos–, el Parlament ha constituït la comissió d'investigació sobre l'escàndol d'espionatge a l'independentisme. La cambra ha escollit Meritxell Serret (ERC) com a presidenta, Albert Batet (Junts) com a vicepresident i Montserrat Vinyets (CUP) com a secretària. L'objectiu de la iniciativa, en paraules de Serret, és "aclarir els fets i falcar la defensa dels drets fonamentals". De feina n'hi ha molta per fer, ja que de moment hi ha més interrogants que certeses sobre el cas. Per posar-hi llum, el Parlament podrà demanar la compareixença dels dirigents del govern espanyol i del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), tot i que, segons el criteri del Consell d'Estat –que segueixen sempre els càrrecs espanyols–, només estan obligats a anar al Congrés. Josep Rius (Junts), amb tot, ha precisat que "la idea és citar tots els que hi puguin tenir responsabilitats directes o indirectes". Aquestes són les principals preguntes sense resposta del Catalangate.

El relator especial de l'ONU per als drets a la llibertat de reunió pacífica i associació, Clément Voule, ha assegurat aquest dilluns que el Catalangate és un cas "rellevant" i creu que s'ha de pressionar els estats perquè s'aturi l'ús del programa espia Pegasus. Alertat en una sessió del Consell de Drets Humans de l'ONU pel president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, del cas d'espionatge massiu a polítics i activistes independentistes, Voule ha instat aquest òrgan a "adoptar mesures contundents" per tal que els països "prohibeixin l'ús de Pegasus": "Ens posa en perill a tots". Mentrestant, aquest relator aposta per una "moratòria a la venda d'aquest tipus de programari espia".

Els tribunals hauran de ser els que dirimeixin qui hi ha darrere del cas Pegasus, l’espionatge a desenes de dirigents independentistes, entre ells el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i també de membres del govern espanyol com el mateix president Pedro Sánchez, però les investigacions avancen a ritme diferent. A Catalunya el jutjat d’instrucció 32 de Barcelona semblava destinat a encapçalar la gran macrocausa del Catalangate, però les querelles d’Òmnium Cultural, l’ANC, ERC i la CUP han acabat dispersant-se en quatre jutjats diferents, amb el risc que el cas acabi diluint-se. A Madrid, en canvi, l’Audiència Nacional ha imprimit velocitat de creuer en la investigació per l’espionatge als mòbils de Sánchez i també dels ministres de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i de Defensa, Margarita Robles.

El jutge que investiga el cas Pegasus mou fitxa. José Luis Calama viatjarà fins a Israel per interrogar el CEO de NSO, l'empresa que comercialitza el programa d'espionatge Pegasus. El magistrat de l'Audiència Nacional ha acordat aquest dimarts ampliar la comissió rogatòria cursada a Israel perquè una comissió judicial encapçalada pel mateix Calama es desplaci al país. El jutge ja va dirigir una primera comissió rogatòria a Israel perquè l'empresa informés sobre aquesta eina informàtica. L'Audiència Nacional té oberta una investigació per l'espionatge dels mòbils del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i dels ministres d'Interior i Defensa, Fernando Grande-Marlaska i Margarita Robles.

Bàrbars i Borbons

He tingut una setmana de novel·la històrica. Dilluns, al vestidor del gimnàs, un veí de taquilla em va explicar que s’estava llegint el llibre de Santiago Posteguillo que va ser el més venut, en castellà, d’aquest Santi Jordi. Roma soy yo li estava agradant molt perquè –em va dir– li explicava la veritable vida de Juli Cèsar i perquè la novel·la estava “molt ben documentada”. Aquella mateixa tarda, en Joan-Lluís Lluís parlava, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, del seu èxit Junil a les terres dels bàrbars, que li ha valgut el Premi Òmnium al millor llibre publicat enguany. És la fugida de l’Imperi Romà d’una adolescent que busca el poeta Ovidi i tres esclaus que busquen la llibertat. El llibre és, entre moltes altres coses que fan de bon llegir, una odissea-passeig on la literatura i el pes de l’oralitat hi tenen un paper destacat. A diferència de Posteguillo, on l’abundància de detalls et porta a una immersió absoluta vint segles enrere, Joan-Lluís Lluís considera que Junil no és una novel·la històrica perquè no té la voluntat de reconstituir un lloc, una època o uns personatges. “M’avorreix buscar com vestien els romans. ¿Menjaven cigrons o menjaven llenties? Mentre no mengin tomàquets o xocolata ja en tinc prou”. Són dues maneres d’abordar la novel·la històrica. Com també ho és fer una hagiografia de Juli Cèsar o, en canvi, fer un homenatge a Ovidi sense Ovidi, poeta amb un final de vida tràgic, al seu exili. Totes aquestes reflexions coincideixen, en el temps, amb les regates de Sanxenxo on ha aparegut el rei emèrit després de dos anys d’exili. Quan algú pensava que amagaria les seves vergonyes, i que tal vegada afloraria un sentiment de culpa, ni que fos acotat, el Borbó major ha tornat fatxenda, provocador i desafiant. El present somriu a la seva misèria moral. Espanya ja ha blanquejat els delictes del monarca. Ens queda el consol de pensar que la història el col·locarà al seu lloc.

]]>

Amnistia Internacional (AI) és una de les organitzacions més actives en la lluita contra l'espionatge a través de programes com Pegasus, que considera que vulneren els drets humans. De fet, el software que internacionalment es fa servir per detectar si un mòbil està infectat per aquest virus desenvolupat per l'empresa israeliana NSO va sortir precisament del seu centre de recerca. Ara s'ha sumat a les crítiques contra el govern espanyol a partir del Catalangate, i després de la compareixença aquest dijous al Congrés del president espanyol, Pedro Sánchez, ha fet públic un decàleg de mesures perquè la Moncloa no tanqui en fals aquesta crisi.

]]>

Va ser una de les grans promeses que el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va fer a la seva homòloga a la Generalitat, Laura Vilagrà, en aquella reunió el 24 d'abril a Palau per intentar reconduir la crisi de l'espionatge, però la investigació d'ofici del Defensor del Poble del Catalangate s'ha tancat aquest dimecres limitant-se a ratificar allò que ja va exposar l'exdirectora del Centre Nacional d'Intel·ligència Paz Esteban al Congrés: que es va utilitzar Pegasus contra 18 persones vinculades a l'independentisme i que hi havia autorització judicial per fer-ho. En el seu informe, de només vuit pàgines, Ángel Gabilondo ni tan sols esmenta les persones espiades, no entra a valorar els motius que van portar el CNI a seleccionar els seus objectius i tampoc es pregunta què passa amb la quarantena de persones que segons CitizenLab també van ser víctimes de Pegasus i de les quals no consta autorització judicial.

]]>

1. Ben Halima. On és el govern progressista d’Espanya? Tres casos greus d’actualitat interpel·len una coalició que hauria de ser garantia davant l’ofensiva reaccionària de les dretes i a la qual li costa passar de les paraules als fets. Tres exemples que posaré en ordre invers a l’atenció mediàtica rebuda.

]]>

Pedro Sánchez va abordar la crisi del Catalangate, que va esclatar amb la notícia dels almenys 65 independentistes espiats, amb silencis i aquella indolència tan pròpia de Mariano Rajoy. En aquest cas, no tant perquè cregui el socialista que molts problemes s'acaben resolent o evaporant sols, sinó perquè es refiava que, un cop més, se’n sortiria. Sempre se’n surt. A més, passa també que Sánchez calcula que ni ERC ni la resta d’independentistes no tenen prou força per fer-li mal de veritat.

]]>

La ja exdirectora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) va portar la setmana passada a la comissió de secrets oficials la llista dels 18 independentistes que va admetre haver espiat amb autorització judicial. La llista, que publica aquest dissabte La Vanguardia, inclou el president Pere Aragonès –durant la seva etapa com a vicepresident de la Generalitat–; el fins fa poc secretari general de JxCat, Jordi Sànchez; el diputat de la CUP Carles Riera; la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, i l'exvicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri. L'òrgan, per tant, admet haver intervingut el telèfon de 18 dels 65 que ja havia publicat la investigació de Citizen Lab quan va destapar el cas d'espionatge. El CNI no es va atribuir els 47 espionatges restants i, de fet, podria haver investigat més persones de les 65 ja identificades per la investigació independent, perquè es va limitar a informar d'aquests noms ja fets públics, evitant que en transcendissin més.

]]>