Pere Noguera (la Bisbal d'Empordà, 1941) és una de les veus més sòlides i genuïnes de l’art contemporani català. Exponent cabdal de l’arte povera i el land art, ha construït al llarg de més de cinquanta anys de trajectòria una obra fidel als materials humils, com l’aigua, el fang o el ferro, desplegant sempre un discurs poètic sobre la matèria, la memòria, la identitat, el paisatge i el pas del temps. Profundament arrelat a la seva ciutat natal, capital de la tradició terrissera catalana, Noguera estrena al Terracotta Museu de Ceràmica de la Bisbal l’exposició-instal·lació Paisatge. Pols d’argila, que es pot visitar fins al 26 d’octubre.

Tot va començar ara fa vuit anys, quan el Club de Tenis de la Bisbal d'Empordà va voler celebrar els seus primers 30 anys de vida. "Es van organitzar 30 actes i un d'ells era el torneig femení. Vam viatjar per tot l'Estat per aprendre i ens va aportar una energia tan positiva que cada cop en volem més", explica Xavier Ponsatí, el seu president. Vuit anys després, el torneig internacional de tenis femení Solgironès de la Bisbal puja de categoria i ja és al circuit WTA Tour 125, cosa que significa que repartirà 115.000 dòlars i hi participaran jugadores de més nivell. Es tracta d'un nou salt de categoria per a un torneig que va néixer fa set anys com un ITF 10K + H i, després de l'èxit de les anteriors edicions, ha anat pujant fins a arribar a les portes del millor circuit del món en categoria femenina, compartint categoria amb els torneigs de València i Reus. A l'estat, només el torneig de Madrid i el de Tenerife estan per sobre seu. La categoria WTA 125s està organitzada per la WTA des del 2012. És el segon nivell del tenis femení, per darrere del WTA Tour i per davant del Circuit Femení ITF, que és el tercer nivell.

“Tothom ho sap: no va ser una mort natural”, xiuxiueja en Carles ben convençut. El seu és un dels molts comentaris que s’han sentit a l’enterrament d’Albert Solà, el veí de la Bisbal d’Empordà que assegurava que era un fill bastard de Joan Carles I, rei emèrit d’Espanya. El bisbalenc va morir dissabte a la nit, en el bar Pa i Trago del poble, d’un infart de miocardi agut, segons ha conclòs l’autòpsia. Ara bé, familiars i amics seus tenen molts dubtes: “Va ser un infart natural o provocat?”, es pregunta. I és que assenyala que just aquesta setmana Solà havia de participar en el programa de Telecinco ¿Quién es mi padre?. “Ell va dir que havia notat que, des que havia tornat de Madrid de fer les entrevistes prèvies per al programa, un cotxe el seguia i també que el vigilaven”, continuen relatant familiars i amics, que avui han donat el seu últim adeu al veí, conegut popularment com El Monarca de la Bisbal, entre rumors i sospites sobre la seva mort.  

“Te n’has assabentat, no, del Monarca?”; “No, quina n'ha fet, ara?”; “S’ha mort!”, comentaven la Pilar i el Pep al creuar-se enmig del carrer. A la Bisbal d’Empordà avui no es parlava d’un altre tema. El veí del poble Albert Solà, que assegurava que era un fill bord de Joan Carles I, rei emèrit d’Espanya, va morir ahir a la nit. Era al bar Pa i Trago del poble baix-empordanès quan, per causes que es desconeixen, va caure a terra. Els treballadors van trucar als serveis d’emergències, però ja no es va poder fer res per salvar-li la vida. “El vaig agafar en braços, va exhalar dues vegades i es va començar a posar morat. Crec que va ser un atac de cor, perquè el meu pare, que també en va tenir un, va morir igual”, explicava el Toni, un bisbalenc que just ahir era al bar quan Solà va morir sobtadament.

La pedregada històrica que va caure dimarts al vespre al Baix Empordà ha causat una víctima mortal, una nena de 20 mesos que va rebre l'impacte d'una pedra, i 67 persones més van haver de ser ateses per contusions i alguna fractura, segons el balanç que han fet avui el Govern, els ajuntaments i les policies locals. Hi va haver 35 derivacions a l'Hospital de Palamós i tots els pacients ja han rebut l'alta, inclosa la dona que va arribar ferida amb la nena que finalment va morir. La resta dels ferits van ser atesos al CAP de la Bisbal d'Empordà, la localitat més afectada per la pitjor pedregada en vint anys a Catalunya.

"Som una població de 10.000 habitants i tenim un club amb 1.500 socis. És un petit miracle tenir un torneig d'aquesta mida", explica Xavier Ponsatí, el director del Club de Tennis La Bisbal, a la Bisbal d'Empordà. Els darrers anys, el tenis femení ha afegit una cita al calendari al Baix Empordà, amb un torneig jove però que no deixa de créixer. "La idea neix ara fa set anys per celebrar els 30 anys del nostre club. Es van organitzar 30 actes i un d'ells era el torneig. Vam viatjar per tot l'Estat per aprendre i ens va aportar una energia tan positiva que cada cop en volem més", afegeix. Sobre la terra batuda de les pistes de l'Empordà, terra que arriba especialment des de França, han passat més de 25 jugadores que han arribat a estar entre les 30 millors del món, una de les quals, esclar, l'empordanesa Paula Badosa. Quan falten pocs dies per a l'inici de Roland Garros, moltes jugadores han escollit el torneig de la Bisbal per preparar-se per a la cita francesa, aprofitant detalls com que es fan servir exactament les mateixes pilotes que en el torneig parisenc.

Les bigues noves d’un sostre que estava esbucat al vell porxo estan pintades de verd. Són verds els ferros que componen la pèrgola i sostenen els tendals de canyís per a una ombra estiuenca esplèndida. Verdes les vidrieres dels portals i les finestres. I fins i tot un fanal de carrer, que acabarà generant una curiosa i feliç desproporció just a sobre de la porta verda d’entrada, també és verd. A Dirk i la fàbrica de xocolata, nom del projecte de rehabilitació fet pels arquitectes Anna i Eugeni Bach (A&EB) al nucli urbà de la Bisbal, el color no és una qüestió estètica, o no únicament.