El vast Univers no deixa de ser una gran incògnita per a la humanitat. Hi ha vida fora de la Terra? Com serien els extraterrestres o com ens hi comunicaríem? Fa més de 2.000 anys que ens fem aquest tipus de preguntes i la resposta, gràcies als investigadors, sembla que està cada dia una mica més a prop. Per explicar els coneixements que tenim fins ara dels alienígenes i posar una mica de llum sobre la recerca científica, el CosmoCaixa estrena l'exposició Extraterrestres. Hi ha vida fora de la Terra?, aquest dimarts, 25 de febrer.

L’any 2025 està previst que un coet de la NASA aterri a la Lluna. Serà la primera vegada que algú la trepitja des que Gene Cernan la va visitar el desembre del 1972 en la missió Apol·lo 17. El govern nord-americà ha destinat 93.000 milions de dòlars al programa Artemis, que comença aquest any i culminarà amb la tornada dels humans al satèl·lit. Part del programa es basa en estudiar com l’entorn extraterrestre afecta els organismes, per tal d’entendre si s’hi podrien establir colònies. En aquest sentit, un article recent demostra que, en principi, hauria de ser possible cultivar-hi plantes.

Quan decoràvem el plató original per al despatx de l’agent Mulder, un dels protagonistes d’Expedient X, se’m va acudir posar-hi el pòster en què es veu un ovni i la frase: “I want to believe” (“Hi vull creure”). I em sembla que aquesta és l’opinió majoritària de la població sobre tot això dels extraterrestres. Encara no s’ho arriben a creure però només esperen un senyal. L’Univers és massa gran, no pot ser que siguem els únics. Carl Jung hi volia creure, igual que Carl Sagan. Tots dos van escriure llibres sobre el tema. Ara uns vídeos gravats per avions de la marina nord-americana que rastregen fenòmens aeris no identificats -ara en diuen així- fan pensar que potser sí que hem vist extraterrestres. El 25 de juny va arribar al Congrés dels EUA un estudi molt esperat sobre la qüestió, elaborat pel govern basant-se en part en aquests vídeos. Ens van prometre respostes. Però sempre prometen respostes.

Els Estats Units i la Xina haurien de cooperar a l'espai. Si bé els Estats Units ja no poden donar per fet el seu predomini extraterrestre, segueixen sent-hi l'actor principal, i les capacitats espacials de la Xina estan creixent acceleradament. I el més important, tots dos països, juntament amb la resta de món, es beneficiarien d'un conjunt de regles clares que governin l'exploració i comercialització de l'espai.

A la sèrie Star Trek, els habitants del planeta Vulcà es distingeixen dels humans per les celles i, sobretot, per les orelles acabades en punxa, mentre que els klingon, originaris del planeta Qo’noS, es caracteritzen per una sèrie de protuberàncies al front. A Solaris, la novel·la de Stanislaw Lem adaptada tres cops al cinema, hi ha un planeta cobert per un oceà conscient que representa una forma de vida amb una capacitat psíquica superior a la dels humans. La caracterització humanoide dels habitants d’altres planetes a Star Trek obeïa a les limitacions tècniques que forcen la televisió a materialitzar visualment els personatges, alhora que responia a la necessitat que els humans poguessin interactuar de tu a tu amb aquests éssers per generar les situacions dramàtiques que s’esperen a la televisió. “Si la interacció televisiva ha de ser diferent de la batalla, l’aparença dels extraterrestres ha de ser semblant perquè l’espectador s’hi pugui veure reflectit”, diu Eloi Puig, president de la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia. La superconsciència líquida de Solaris, en canvi, és una mostra que la literatura està limitada per poc més que la imaginació i la tècnica de qui escriu.

La pregunta, com totes les grans preguntes que es poden fer, és senzilla: estem sols a l’Univers? Donar-hi resposta, però, ja és una altra cosa. Des de fa dècades científics de tot el món treballen en aquesta gran pregunta i, gràcies a l’acceleració tecnològica que ha experimentat l’astronomia en els últims anys, han avançat des del que inicialment eren respostes de caire especulatiu fins a la capacitat actual de detectar emplaçaments potencialment habitables fora de la Terra.

Des que el 2005 es va descobrir el primer exoplaneta rocós, batejat amb l’estrafolari nom d’OGLE-2005-BLG-390Lb, la recerca de nous mons que puguin allotjar alguna forma de vida extraterrestre s’ha accelerat. A dia d’avui s’han descobert gairebé 3.500 planetes fora del sistema solar, una cinquantena dels quals són rocosos i es troben a l’anomenada zona habitable de la seva estrella, allà on la temperatura permet l’existència d’aigua líquida. Saber si un planeta està situat a la zona habitable és la primera condició per buscar-hi signes de vida. Tal com la coneixem, la vida requereix la presència d’aigua en estat líquid, i això és justament el que cerquen els astrònoms que es dediquen a l’exploració d’aquests nous mons.

Hi ha vida extraterrestre i es trobarà d'aquí a uns 20 anys. És més, si no es troba abans no és per la dificultat d'accedir-hi sinó senzillament perquè no hi ha el finançament necessari per contactar amb altres món. Ho han dit davant del Congrés dels Estats Units científics de l'Institut de Recerca d'Intel·ligència Extraterrestre (SETI, en anglès). Davant dels congressistes, els científics es van mostrat taxatius: "Hi ha un 100 per cent de possibilitats de trobar vida extraterrestre a l'Univers".