Un nadó de tres mesos ha protagonitzat el primer trasllat aeri amb oxigenació extracorpòria (ECMO) des de l’Hospital Universitari Son Espases a l’Hospital Vall d’Hebron (Barcelona). Es tracta del primer trasllat d'aquesta mena a les Illes Balears d’un pacient pediàtric amb aquesta tècnica d’oxigenació amb mitjans totalment propis.

"El 14 de febrer del 2020 em van diagnosticar una leucèmia i tota la meva vida va canviar". Martina Claramunt va rebre un sotrac unes setmanes abans que es decretés el confinament general per culpa de la pandèmia. La jugadora de bàsquet es va trobar malament i va anar a l'hospital. "Em feien mal diferents parts del cos, però no sabia què tenia", diu. El diagnòstic la va deixar glaçada.

L'Amanda va néixer de forma prematura després de només 24 setmanes de gestació i des de fa més de dos mesos és a la unitat de cures intensives neonatals (UCIN) de l’Hospital Vall d’Hebron. S'hi haurà d'estar, com a mínim, fins que es compleixin les 40 setmanes de gestació que hauria d'haver fet dins del ventre de la mare. La llum i els sons són tènues a l'UCIN, tot i que aquesta tranquil·litat s'interromp amb el soroll intermitent dels monitors i les màquines que envolten els petits. L'objectiu d'infermeres i metges durant aquest temps és recrear un ambient semblant a aquell amb el qual el nadó s'ha format dins de l'úter perquè s'acabi de desenvolupar amb les millors condicions possibles. Per això, és molt important el paper dels pares durant aquest temps. "A l'úter, el nadó rep la veu, la calor i el batec del cor de la mare, i la prematuritat trenca aquests estímuls", explica la metgessa del servei de neonatologia Fátima Camba. Ara, l'hospital barceloní ha fet un pas més i ha creat una biblioteca per animar els pares a incorporar la lectura amb l'objectiu d'estimular també les connexions neuronals dels nadons prematurs.

El març passat, Susanna Zapico, de 55 anys, va ser diagnosticada d'un tumor a la zona del paladar tou. Fins ara, la cirurgia per operar aquest tipus de càncers requeria fer una intervenció molt invasiva: cal una incisió al coll per extirpar el teixit a través d'una cirurgia oberta, que pot condicionar la respiració, la parla i la deglució del pacient, a més de tenir un evident impacte estètic. "Es tracta d'una operació delicada, en la qual hem de treballar amb la màxima precisió perquè en pocs centímetres tenim estructures molt sensibles", ha explicat aquest divendres el doctor David Virós, cap del Servei d'Otorrinolaringologia i Cirurgia de Cap i Coll de l'Hospital Vall d'Hebron. Ara, ell i l'equip d'experts en imatge mèdica i enginyeria biomèdica del centre barceloní han desenvolupat una tècnica innovadora que permet accedir al tumor directament des de la boca.

Investigadors del Vall dHebron Institut d’Oncologia (VHIO) han desenvolupat una biòpsia líquida que permet avaluar de manera molt precisa i precoç la resposta dels pacients als tractaments oncològics. Aquesta tecnologia és capaç de detectar en la sang del malalt fins a una sola molècula d’ADN del tumor, una fita semblant a trobar una agulla en un paller, i predir si la teràpia funciona o si, al contrari, cal canviar-la ràpidament.

Investigadors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) han desenvolupat una nova immunoteràpia que obté resultats prometedors en pacients amb diferents tipus de càncer avançat que ja no responien a cap altre tractament. En concret, en un assaig clínic en fase I, el nou fàrmac, un anticòs monoclonal biespecífic anomenat FS222, va aconseguir recuperar la resposta del 15,7% dels individus. El percentatge augmentava fins a prop del 50% en el cas de melanoma metastàtic i, a més, prop del 70% estabilitzava la malaltia. Aquests resultats preliminars s’han presentat avui al Congrés de la Societat Americana d’Oncologia Mèdica (ASCO) que se celebra fins demà a Chicago (EUA).

El Pol, l’Eduard, la Maelys, el Jorge, l'Aitana i l’Ainhoa tenen entre 12 i 17 anys. Són pacients del Servei d’Oncologia i Hematologia Pediàtriques de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona. Alguns estan seguint un tractament de baixa intensitat, uns altres estan en manteniment i alguns ja han acabat el tractament. La malaltia ha estat també un cop psicològic i emocional que aquests adolescents, i mitja dotzena més, estan treballant a través de la creació artística gràcies a un nou taller del programa Arts en Salut de l'hospital i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

La Paz Oriana va néixer l’11 de setembre a les 30 setmanes de gestació. L’objectiu era arribar a la 32, però la hipertensió que la Carina Freces patia prèviament a l’embaràs no ho va fer possible. “Des del principi m’anaven controlant de prop i les últimes setmanes la nena no creixia al ritme desitjat, per la qual cosa vam haver d’avançar el part”, recorda. En el moment de donar a llum la seva filla –la primera per a ella i el seu marit– la Carina diu haver-se sentit superada: “Tot era nou i no tenia ni idea de com tenir cura d’un nadó, encara menys sent prematura”. Afortunadament, la petita va anar millorant a poc a poc. “El primer que vam fer és practicar el pell amb pell amb ella a través del mètode cangur”, recorda la Carina, que ja fa un mes que la petita és a casa. L’equip de l’UCIN (la unitat de cures intensives neonatals) els hi va recomanar i de seguida van veure que això beneficiava la nena. Arran de la seva prematuritat, ella feia bradicàrdies i el pell amb pell li ajudava a pal·liar-les. “Quan poc després van haver de substituir-li l’alimentació via sonda nasogàstrica per una parenteral, ella s’agitava molt i va tornar a fer bradicàrdies, però amb el pell amb pell es relaxava força”, explica la Carina.

En dones embarassades, després del part o durant la lactància, el càncer de mama és difícil de detectar amb ecografies convencionals per l'augment de la mida i densitat del teixit mamari, que pot camuflar els possibles nòduls al pit. A més, les dones en edat fèrtil no entren en els programes de cribatge poblacional (les crides es fan a partir dels 50 anys), cosa que encara en dificulta més la detecció primerenca. En conseqüència: són càncers més agressius. Ara un equip d'investigadores del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) proposa analitzar la llet materna per diagnosticar el tumor en fases precoces.

Un estudi internacional ha detectat que fumar és una de les causes de la cefalea en raïms, un mal de cap poc habitual que afecta el 0,1% de la població. La recerca, en què ha participat el Vall d’Hebron Institut de Recerca, ha detectat mitjançant un estudi genètic vuit regions del genoma relacionades amb el risc de la cefalea en raïms. I les dades que han recopilat els investigadors indiquen que el tabac pot causar aquest tipus de mal de cap molt intens. En concret, els investigadors han trobat una forta relació de la cefalea en raïms amb el nombre de cigarretes consumides cada dia.

Els infants amb càncer que necessiten radioteràpia han d'aguantar cada dia el tipus dins d'una sala estèril, amb una enorme màquina que fa voltes al seu voltant fent un soroll angoixant. Han d'entrar-hi sols i els afectats per tumors cerebrals fins i tot han de dur una màscara que els genera una gran sensació de claustrofòbia. No causa cap mena de dolor, però com més petits són, més els costa estar-se quiets dins d'aquell dispositiu i, sovint, se'ls seda perquè estiguin immòbils els vint minuts que dura el tractament. No és una situació gens fàcil de pair per als infants i tampoc per a la família, que saben que les seves criatures estaran incòmodes i patint entre les dues i sis setmanes que durarà la radiació. Però la preparació mental davant d'aquest repte és clau i la realitat virtual pot facilitar-ho, tal com demostra el projecte I am ready de Nixi for Children, impulsat per la Ricky Rubio Foundation i implementat a l'Hospital de la Vall d'Hebron. Els resultats inicials d'aquesta iniciativa són prometedors: en dos anys, ha reduït a la meitat l'angoixa i la por que senten i ha evitat la sedació dels pacients que tenen entre 3 i 9 anys.

El setembre passat, investigadors alemanys van publicar a Nature Medicine un estudi pioner en què es descrivia la curació de cinc casos de lupus sever amb immunoteràpia. Des d'aleshores, a la consulta de la doctora Josefina Cortés, especialista en reumatologia a l'Hospital de la Vall d'Hebron, hi ha hagut un degoteig de pacients que s'ofereixen com a voluntaris per provar aquest tractament experimental, encoratjats per la idea que aquesta malaltia autoimmune extremadament complexa i limitant desaparegui de les seves vides. Es tractava, però, d'una opció inviable a Espanya, ja que no hi havia cap assaig clínic en marxa. Fins ara. Un estudi liderat per la farmacèutica Novartis provarà la teràpia amb cèl·lules CAR-T –basada en la modificació genètica de limfòcits, les cèl·lules encarregades de la resposta immunitària– en 12 pacients de l'Estat, França, Alemanya i Austràlia. La Vall d'Hebron i l'Hospital General Universitari Gregorio Marañón de Madrid hi participaran, i de moment el centre català és l'únic que ha reclutat pacients. "Si tot va com està previst i ens envien les CAR-T, un d'ells començarà la nova teràpia per Setmana Santa", explica Cortés. Els altres dos estan a l'espera d'iniciar tot el procés.

Quatre mesos de quimioteràpia, una cirurgia i un mes de radioteràpia. L'últim any ha sigut intens per a la María Luisa Marín, de 83 anys. El març del 2021 li van diagnosticar un càncer de mama HER2 positiu, un dels tumors que progressa més de pressa. Se'l va trobar ella mateixa: mentre es dutxava es va notar un petit bony al pit esquerre. "A la meva edat no m'ho esperava. Tenir càncer és un cop molt dur. És una malaltia greu. Però també vaig pensar que havia d'intentar que això no pogués amb mi", recorda. Ara es troba bé. El tumor està sota control i només li queden dues sessions de quimioteràpia. "Acabo el mes que ve i després podré marxar de vacances amb la família, que m'ho mereixo", diu. A Espanya, l’esperança de vida de les dones se situa al voltant dels 83 anys. En general, la majoria arriben a aquesta edat amb un estat de salut força bo, però la incidència del càncer augmenta any rere any: només el 2021 es van diagnosticar prop de 35.000 casos de càncer de mama a l’Estat. Pot semblar que aquesta malaltia en dones com la María Luisa, passats els 80 anys, són excepcionals, però no ho són: el 60% de les afectades tenen més de 65 anys.

Alessa Peña va néixer fa dos mesos, amb només 26 setmanes de gestació. “L’embaràs va anar genial fins que em va començar a pujar la tensió i van haver de fer-me una cesària pel bé de totes dues", explica la mare, Ana Padrino. Van ingressar la nena a l'UCI de nounats de l'Hospital de la Vall d’Hebron, on va estar un mes. "Vam rebre una bona atenció, però marxàvem cada nit amb l’angoixa de no saber com estaria”, recorda l’Ana al costat de l’Andrés, el pare de la seva filla, que assegura que de tantes coses que li passaven pel cap no podia ni descansar. Ara, amb 36 setmanes de desenvolupament, l’Alessa ja comença a menjar per instint, arrapant-se al pit, i està més a prop de deixar d’alimentar-se per sonda.  

La Mireia Sitjà té 24 anys i ja ha passat per tres trasplantaments de pulmons. Pateix fibrosi quística des que va néixer, una malaltia genètica de caràcter crònic que afecta els pulmons, l'aparell digestiu i altres òrgans. De petita, havia d'anar amb cura de no agafar refredats ni infeccions respiratòries i amb el temps s'ofegava i es cansava amb qualsevol exercici físic. "És una malaltia que va progressant, al principi els pulmons no estan tan malament però amb els pas dels anys, empitjoren", explica. En alguns casos, si la patologia està molt avançada cal realitzar un trasplantament pulmonar, tot i que cada vegada milloren més els tractaments i és menys freqüent haver de fer-ho. La Mireia, però, va patir un pneumotòrax –l'aire es filtra entre els pulmons i la paret toràcica i es produeix un col·lapse pulmonar– i el 2016, amb només 19 anys, va requerir un trasplantament dels dos pulmons. El problema va ser que el seu cos va rebutjar els pulmons i va requerir un segon trasplantament el 2019. I el mes de desembre passat encara es va haver de sotmetre a un tercer trasplantament bipulmonar, ja que, un altre cop, va fer un rebuig crònic.

El SAMU 061 ha coordinat el trasllat aeri d’un nin lactant d'un any i mig d'edat amb la tècnica d’oxigenació extracorpòria (ECMO)des de l'hospital de Son Espases a l’Hospital Vall d’Hebron, Barcelona. Segons ha informat en un comunicat, el menor va patir una aturada respiratòria a conseqüència d’un distrés per rinovirus.

"La pacient ha tingut dies millors i pitjors però ha hagut de superar tantes dificultats al llarg dels anys que ha aconseguit forjar una personalitat i una resiliència admirables", assegura Joan Balcells, cap de l'UCI pediàtrica de la Vall d'Hebron. Aquesta pacient és una adolescent que va néixer amb una cardiopatia congènita i que al llarg de la seva jove vida ja havia hagut de patir quatre cirurgies majors de cor. És la primera persona que ha estat sotmesa a un trasplantament després de superar el covid-19.

És un home gran i robust, de pectoral ample i braços forts, alt i jove. Deu tenir 40 anys, com a màxim 50, però és jove sens dubte. Està postrat al llit amb part del tors nu, un tub que li surt de la boca i la mirada fixada en l'infinit, immòbil, sense pestanyejar. Fa la sensació que estigui mort, però el munt de pantalles i màquines que té al seu voltant indiquen el contrari: no deixen de fer pampallugues i escopir números i gràfics inintel·ligibles per a algú profà com jo. Està viu.

Magda Campins, cap del servei de medicina preventiva i epidemiologia de la Vall d’Hebron, ha explicat en una entrevista a El món a RAC1 que amb les xifres que donen les administracions s'aprecia que "hi ha un alentiment del percentatge de casos". "Fa 15 dies que estem confinats i això constata que el confinament està donant els seus fruits", ha indicat. Això sí, ha alertat que "a l'UCI estan ingressant casos que ja porten dies a l'hospital". "Hi ha pacients que necessiten intensius amb retard, per això els casos a l’UCI augmenten", ha dit. Per això, preveu que la setmana vinent es podrien arribar a col·lapsar les UCI. "La meva previsió és que tindrem un col·lapse important en les unitats de crítics, no tant en hospitalització, sí en la unitat de crítics".