El jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama ha reobert la causa sobre l'espionatge amb Pegasus al president espanyol, Pedro Sánchez, i als ministres Margarita Robles, Fernando Grande-Marlaska i Luis Planas, arxivada provisionalment el juliol de l'any passat davant la falta de col·laboració d'Israel, on es troba el domicili social de la creadora del programa infecciós, l'empresa NSO Group. Ha pres la decisió després d'haver rebut informació de França, que el 2021 va iniciar una investigació perquè també havien estat espiats amb Pegasus periodistes, advocats i dirigents polítics com el president de la República, Emmanuel Macron.

Shir Hever és un dels experts en l'economia de l'ocupació israeliana sobre territori palestí. És el director de l'Aliança per la Justícia entre Israelians i Palestins i el coordinador de la campanya d'embargament d'armes del Comitè Nacional del moviment Boicot, Desinversions i Sancions a Israel (BNC). La setmana passada va visitar Catalunya i es va reunir amb membres de la comissió d'afers exteriors del Parlament per parlar de la necessitat de posar fi al comerç d'armes amb Israel i de l'ús del programa d'espionatge israelià Pegasus contra el moviment independentista.

Les crítiques adreçades des d’instàncies polítiques a l’actuació d’alguns jutges i magistrats en alguns casos que desprenen un aroma pestilent de lawfare, i sobretot la intenció manifestada per ERC i Junts de citar-ne alguns a comparèixer en les comissions d’investigació dels atemptats del 17-A, l’operació Catalunya o de Pegasus, ha donat lloc a una fronda de togues i punyetes de jutges, però també de fiscals, que no es veia des de... les insòlites protestes corporatives contra la futura llei d’amnistia. El ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) s’ha afanyat a adoptar un acord unànime instant el Congrés i el Senat a abstenir-se de citar-los, avançant que la permanent d’aquest òrgan –més caducat que un iogurt de l’any passat– denegarà l’autorització a comparèixer. També hi està en contra la dreta política de PP i Vox i el PSOE, com s’ha encarregat de deixar clar el triministre Félix Bolaños.  

El comportament del PP de Feijóo negant-se a, o fent-se pregar per, concertar una reunió amb Pedro Sánchez, a pesar de les reiterades propostes formulades des de la presidència del govern espanyol, té similituds amb el del PP de Rajoy quan es va negar, de manera igualment repetida, a reunir-se amb Puigdemont per discutir sobre el referèndum d'autodeterminació. En tots dos casos, els motius adduïts per obstruir el que hauria de ser el normal funcionament institucional i la interlocució entre els diferents partits polítics (el cap de l'oposició en relació amb el president del govern, en el cas de Feijóo i Sánchez, o el president d'Espanya davant del president de Catalunya, en el de Rajoy i Puigdemont) són d'índole patriòtica, i en tots dos casos, també, Puigdemont hi apareix com a antagonista. Rajoy solia dir que “no podia ni volia” accedir a debatre una qüestió que, segons la doctrina del PP en aquells dies, no es podia ni posar a l'ordre del dia d'una reunió sense atemptar contra la Constitució i l'ordenament jurídic. En l'actualitat, Feijóo i Cuca Gamarra es resisteixen a reunir-se amb Sánchez justament a causa de les “altres reunions” que diuen que manté, justament, amb Puigdemont. De manera més àmplia, afirmen que defugen trobar-se amb el líder socialista perquè s'ha associat amb els que volen destruir Espanya només per satisfer la seva ambició personal, etc. A més de fer les coses difícils, el PP aconsegueix d'aquesta manera realitzar una maniobra de desviament de l'atenció en què exhibeix autèntica mestria: fent parlar de les aliances de Sánchez (suposadament il·legítimes, il·legals i fins i tot immorals), es deixa de parlar de l'única aliança veritablement tòxica per a una democràcia, que és amb l'extrema dreta.

Les comissions d’investigació de Pegasus i de l’operació Catalunya començaran a caminar al Congrés –el ple hi va donar llum verda dimarts– i s’obre un dilema per al PSOE. Fins on està disposat a arribar perquè s’aclareixi l’espionatge del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), de la Guàrdia Civil i dels tribunals a l’independentisme? D’una banda, els treballs poden agreujar el xoc institucional entre el govern espanyol i els jutges, i de l’altra, es vol posar llum a operacions que s’han dut a terme mentre el PSOE ha ocupat la Moncloa. Probablement, per no entorpir la nova fase de negociació de Junts i ERC amb Sánchez, les formacions sobiranistes es veuran obligades a fer renúncies.

En l'última dècada diverses de les màximes autoritats del Govern han hagut de passar pels jutjats per causes relacionades amb el Procés, però ho han fet sempre com a investigats o acusats. En canvi, aquest dimecres el president del Govern, Pere Aragonès, ha declarat davant del jutjat d'instrucció 29 de Barcelona com a víctima de l'espionatge a l'independentisme en el marc del cas Pegasus. Aragonès ha assenyalat expressament el CNI com el responsable de l'espionatge, que, segons la querella del president, s'hauria allargat uns 20 mesos, entre el juliol del 2018 i el març del 2020, un període clau per a la política catalana i espanyola. A la sortida dels jutjats, després de declarar durant uns 45 minuts, Aragonès ha insistit en la necessitat de desclassificar la informació relativa a l'espionatge amb el programari Pegasus: "El govern espanyol té l'obligació ètica i moral de desclassificar la informació", ha dit.

Per primer cop un càrrec del Centre Nacional d'Investigació (CNI) haurà de donar explicacions com a investigat pel cas Pegasus, d'espionatge polític. Segons ha avançat Eldiario.es i ha confirmat l'ARA, un jutge de Barcelona ha admès a tràmit la querella del president de la Generalitat, Pere Aragonès, per l'espionatge al seu telèfon mòbil i ha citat com a investigada l'exdirectora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) Paz Esteban, cessada el maig de l'any passat després que esclatés l'anomenat Catalangate. Al ser preguntat per aquesta qüestió en roda de premsa, Aragonès ha confiat en la "màxima col·laboració de totes les autoritats de l'Estat amb la justícia".

La justícia belga investiga l'Estat per ciberespionatge a membres de l'executiva de Plataforma per la Llengua. Després de detectar fins a cinc mòbils a l'organització, alguns dels quals de persones residents a Bèlgica, infectats amb Pegasus o un programari similar, l'entitat de defensa i promoció del català va presentar una querella penal en un tribunal de primera instància de Brussel·les que ha estat admesa a tràmit, segons ha explicat aquest matí en una roda de premsa.

La batalla als jutjats per aclarir l'espionatge de Pegasus està plena de dilacions i decepcions per a l'independentisme, però aquest dimarts el jutjat d'instrucció número 20 de Barcelona ha obert una porta a fer una excepció a aquest cúmul de desenganys. Atenent un escrit presentat per Josep Maria Jové i Diana Riba (ERC), la jutgessa Eva Maria Moltó ha demanat al govern espanyol que desclassifiqui els documents secrets que puguin aportar llum sobre qui va espiar a través dels seus telèfons mòbils els dos dirigents republicans.

La missió europea se'n va de Madrid decebuda pel perfil baix del govern espanyol en la seva visita per indagar sobre el Catalangate. "Hauríem preferit reunir-nos amb altres membres del govern, com ara membres que són responsables directes del tema que ens ocupa. Estem decebuts de no haver-nos trobat amb més autoritats, però entenem les circumstàncies, que són dies difícils", ha lamentat el president de la missió europea, el popular Jeroen Lenaers, en referència a la moció de censura que es debat des d'aquest matí al Congrés contra el president espanyol, Pedro Sánchez, i al fet que aquest dilluns fos festiu a Madrid. La roda de premsa d'aquesta tarda ha servit per culminar la seva visita de dos dies a la capital espanyola, on els deu eurodiputats s'han reunit amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès; diputats del Parlament de Catalunya, així com amb el secretari d'estat per a la Unió Europea, Pascual Navarro.

La missió de la comissió Pegasus del Parlament Europeu que visitarà Madrid el 20 i el 21 de març no es reunirà amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ni amb cap ministre malgrat que els eurodiputats els ho han demanat insistentment i fins a l'últim moment. Per què? L'Eurocambra no va caure que dilluns és festa a la Comunitat de Madrid –"Això no és culpa del govern espanyol, ja només faltaria això", diuen fonts de la Moncloa– i la presidenta del Congrés, la socialista Meritxell Batet, ha fixat l'inici de la moció de censura contra Sánchez presentada per Vox per al dimarts a les 9 h del matí. Tot i això, la Moncloa assegura a l'ARA que no han declinat les trobades amb Sánchez ni amb els ministres per motius d'agenda, sinó perquè el cas Pegasus a l'Estat ja està judicialitzat i troben més adient que els parlamentaris europeus es reuneixin amb perfils tècnics.

Tres relators especials de l'ONU alerten de vulneracions de drets humans en el cas de l'espionatge amb Pegasus i insten el govern espanyol a "investigar, processar" i imposar les "sancions" pertinents. En una resolució publicada a finals d'octubre, i com a resposta a dues peticions d'ERC i l'ANC, els relators expressen una "preocupació molt seriosa" per aquest "programa d'espionatge extens ben coordinat" sobre activistes i figures públiques independentistes.

Són dies complicats per a l'administració del primer ministre grec, el conservador Kyriakos Mitsotakis. Arran de l'escàndol d'espionatge amb Predator que sacseja Grècia i del qual cada setmana se'n saben nous detalls, el govern grec viu els seus dies més negres. I és que s'ha sabut que fins i tot havia espiat els seus propis ministres. El cas Predator té un abast i unes conseqüències que van molt més enllà de les que han tingut fins ara a Catalunya i a Espanya el Catalangate i el cas Pegasus.

"El CNI té Pegasus? Altres agències de l'estat espanyol el tenen? Han espiat amb Pegasus? Per què es va espiar a Pere Aragonès? Si el CNI només reconeix 18 casos, qui ha espiat les altres 47 víctimes del Catalangate? Organitzar un referèndum justifica un espionatge massiu? Posar urnes és una amenaça per a la seguretat nacional d’Espanya?" I així fins a 28 preguntes són les que s'han plantejat aquest dimarts a l'Eurocambra -majoritàriament per parts dels eurodiputats catalans- a la directora dels serveis secrets espanyols, Esperanza Casteleiro, sense obtenir cap resposta. Fins i tot ho ha provat també sense sort el parlamentari de Ciutadans Jordi Cañas: "Si membres d’un govern regional es reunissin amb agents russos en el marc d’un procés d’independència seria motiu per fer servir Pegasus?"

El bad boy de l'ecosistema tecnològic israelià vol reformar-se. Shalev Hulio, la S de NSO Group, l'empresa que va crear el programari espia Pegasus, vol passar-se del ciberespionatge a la ciberseguretat. Després que el seu programari infectés els telèfons de milers de polítics, activistes i periodistes d'arreu del món, inclosos més de 60 independentistes catalans, Hulio ha dit a Bloomberg que passa "del costat de la intel·ligència, o del costat ofensiu si es vol, al costat defensiu".

L'informe preliminar del Parlament Europeu sobre el cas Pegasus, malgrat que coincideix amb els plantejaments de l'independentisme, amenaça amb crear una nova esquerda en aquest moviment polític. El document assenyala indiciàriament Espanya com a responsable de l'espionatge massiu i la CUP ha dit aquest dimecres que és motiu suficient per posar punt final a la taula de diàleg que la Generalitat manté amb l'Estat. Junts ha demanat exactament el mateix. No és la primera vegada, de fet, que tots dos ho demanen. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha admès que el govern espanyol surt mal parat de l'informe europeu, però ha defensat que la taula de diàleg manté tota la seva vigència.

L'eurodiputada alemanya Cornelia Ernst (Bad Saarow, 1956), del partit Die Linke, ha estat aquesta setmana a Madrid i Barcelona per indagar en l'espionatge amb Pegasus a l'estat espanyol, que afecta com a mínim una seixantena de persones de l'entorn independentista. És representant del grup The Left al comitè del Parlament Europeu que investiga l'ús del programari israelià i atén l'ARA després d'entrevistar-se amb representants polítics, organitzacions i víctimes del Catalangate.

Fa mig any que el cas d'espionatge a l'independentisme a través del programa Pegasus, el Catalangate, va sacsejar la política catalana i va fer trontollar les relacions entre la Generalitat i l'Estat. Passat aquest temps, el tema ha quedat pendent de la justícia –hi ha diverses causes obertes al respecte a Barcelona i a Madrid– i ha anat perdent presència en el debat del dia a dia. Per intentar reactivar encara que sigui la denúncia pública dels fets, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha viatjat aquest dijous a Brussel·les per traslladar als dirigents de les institucions europees la seva "preocupació sobre com l'estat espanyol està gestionant" el cas Pegasus. S'ha reunit amb el comissari europeu de Justícia, Didier Reynders, que ja ha demanat explicacions al govern de Pedro Sánchez sobre l'espionatge; i Aragonès ha pogut constatar que la Generalitat i la Unió Europea "comparteixen preocupació" pel cas. Ara bé, Reynders també li ha fet una altra petició al president: que compleixi la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obliga a fer un 25% de classes en castellà.

Aquest dimecres, 156 dies després de l'esclat del Catalangate –diumenge passat se'n complien cinc mesos justos–, el Parlament ha constituït la comissió d'investigació sobre l'escàndol d'espionatge a l'independentisme. La cambra ha escollit Meritxell Serret (ERC) com a presidenta, Albert Batet (Junts) com a vicepresident i Montserrat Vinyets (CUP) com a secretària. L'objectiu de la iniciativa, en paraules de Serret, és "aclarir els fets i falcar la defensa dels drets fonamentals". De feina n'hi ha molta per fer, ja que de moment hi ha més interrogants que certeses sobre el cas. Per posar-hi llum, el Parlament podrà demanar la compareixença dels dirigents del govern espanyol i del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), tot i que, segons el criteri del Consell d'Estat –que segueixen sempre els càrrecs espanyols–, només estan obligats a anar al Congrés. Josep Rius (Junts), amb tot, ha precisat que "la idea és citar tots els que hi puguin tenir responsabilitats directes o indirectes". Aquestes són les principals preguntes sense resposta del Catalangate.