La cimera dels Vint-i-set a Granada s’havia de centrar en discutir els reptes de l’ampliació de la UE amb Ucraïna i els Balcans Occidentals, però ha demostrat que el bloc grinyola massa per plantejar-se la incorporació de més socis. Polònia i Hongria s’han enrocat en la seva retòrica antiimmigració i bloquegen la gran reforma estructural per a l’ampliació que demana la majoria d’estats membres i líders comunitaris. “Necessitem abordar aquest debat i és positiu haver començat a fer-ho ja; és molt important per a la UE estar preparats [per acceptar nous membres] i no podem procrastinar”, ha insistit el president del Consell Europeu, Charles Michel.

Pedro Sánchez ha agraït la fresca que feia aquest dimarts a Suècia, on s'ha reunit amb el primer ministre Stefan Löfven, per intentar acostar posicions de cara a la cimera de líders d'aquest cap de setmana per buscar aprovar el pla de recuperació contra el coronavirus. Però igual de freda ha estat la resposta obtinguda. Malgrat que Sánchez ha admès que caldrà fer renúncies per arribar a un acord –és el primer cop que em parla tan explícitament–, Löfven no s'ha mogut: "Crèdits i no subsidis, aquesta és la posició sueca".

Des del moment en què es va saber la marxa d'un dels principals contribuents de la Unió Europea amb el Brexit, va quedar clar que seria molt difícil evitar les retallades al pressupost comunitari. I, per més que el Parlament Europeu avisi que vol ambició i que un grup de països partidaris de la cohesió faci pinya, els números són els que són, la UE funciona per unanimitat i els més rics no volen pagar la factura del Brexit. Després d'una ronda de trobades amb els líders europeus, aquest divendres el Consell Europeu, presidit per Charles Michel, ha presentat la seva proposta base de marc financer plurianual (MFP), sobre la qual espera que els Vint-i-set aconsegueixin un acord dijous que ve, en la cimera extraordinària fixada per marcar els diners amb què comptarà la Unió entre el 2021 i el 2027. Una base que previsiblement es convertirà en un ring de batalla. Suposaria un pressupost de només un 1,074% de la renda europea i, per tant, retallades en la política agrària comuna (PAC) i el Fons de Cohesió. Es preveu, en canvi, augmentar la despesa destinada a control de fronteres i seguretat.

No hi ha unanimitat. Els nous presidents de les institucions europees s'han estrenat aquesta matinada en l'exercici dialèctic de convertir en acord allò que en realitat és un fracàs. La Unió Europea no compta encara amb unanimitat per comprometre's sense escletxes amb l'objectiu d'aconseguir la neutralitat climàtica el 2050. Polònia –el cinquè país més gran de la UE, altament dependent del carbó i governat per la ultradreta– ha boicotejat la unanimitat necessària. Diu que necessita més temps però, sobretot, reclama més recursos financers per als costos que pot tenir per a la seva economia la transició ecològica.

Després d'un monotemàtic 2019 dedicat al Brexit, els líders de la Unió Europea es reuneixen aquest dijous a Brussel·les per discutir sobre dues de les qüestions clau que marcaran el nou cicle a les institucions europees: el compromís unànime perquè la Unió Europea sigui neutre en emissions el 2050 i el pressupost amb què comptarà els pròxims set anys. Però el bloc homogeni i gairebé sense escletxes que han demostrat ser els Vint-i-set durant les negociacions de la marxa dels britànics no aconsegueix trobar el mateix consens en aquests dos aspectes. El principal problema són els diners. També és la cimera en què Ursula von der Leyen i Charles Michel prenen el relleu de Juncker i Tusk.

L'ex primer ministre belga Charles Michel (Namur, 1975) serà a partir d'aquest dissabte el nou president del Consell Europeu en substitució del polonès Donald Tusk. Aquest càrrec correspon a una mena de president de la Unió Europea oficiós, tot i que en la pràctica el seu poder es limita a l'àmbit diplomàtic i de coordinació dels 28 governs (27 després del Brexit). I és que la UE, després del fracàs que va suposar el rebuig de la Constitució Europea del 2004, continua funcionant com un club d'estats en què les decisions majoritàriament es prenen a les cancelleries i funciona la solidaritat entre capitals. Tot i així, l'elecció de Michel representa una oportunitat en molts aspectes.

El Consell Europeu és l'organisme comunitari on es reuneixen tots els caps d'estat i de govern, la gran taula rodona on s'acaben prenent (o no) les decisions clau dins la Unió Europea. Però la presidència d'aquesta institució és un càrrec burocràtic, gairebé diplomàtic, que, tot i això, té la difícil funció de fer d'engranatge entre vint-i-vuit (aviat vint-i-set) líders amb interessos sovint contraposats. Donald Tusk, nou president del Partit Popular Europeu, abandona el càrrec aquest diumenge i traspassa la cartera a un polític especialment experimentat a l'hora de fer equilibris. Charles Michel (Namur, 1975) serà a partir de diumenge el nou president del Consell Europeu. Abans, com a primer ministre de Bèlgica, va ser el primer líder europeu a condemnar la violència de l'1-O i un dels pocs en fer-ho. "La violència mai pot ser la resposta! Condemnem totes les formes de violència i reafirmem la nostra crida al diàleg polític", va piular el mateix dia del referèndum. Però amb el nou barret de cap del Consell també parlarà en nom d'Espanya i tuits com aquest s'anticipen inimaginables.

Christine Lagarde (París, 1956) serà la substituta de Mario Draghi com a presidenta del Banc Central Europeu. Després de mesos de negociació, els líders de la Unió Europea han anunciat aquest dimarts que l'actual directora gerent del Fons Monetari Internacional serà la màxima responsable de l'organisme monetari europeu.

Hongria encara és un membre de ple dret de la Unió Europea. Malgrat que el Parlament Europeu va demanar activar el 'botó nuclear' contra l'Hongria de Viktor Orbán el setembre passat (el seu partit és membre del Partit Popular Europeu), les actuacions de les institucions europees han quedat només en declaracions d'intencions i les vulneracions de drets, sobretot contra persones immigrants i refugiades, han continuat i, fins i tot, han empitjorat. L'última constatació és la de la comissària de Drets Humans del Consell d'Europa Dunja Mijatovic, que després d'una visita –entre el 4 i el 8 de febrer– ha elaborat un informe alarmant en què es mostra preocupada per la xenofòbia institucional, les detencions sistemàtiques i la violència a les fronteres, a més de la falta d'independència judicial i la discriminació de gènere contra les dones.

El Regne Unit emprèn el camí de sortida d’Europa, l’únic camí viable si ho vol fer de manera amistosa. Tots ho tenien clar, també Theresa May, que se'n va anar ahir de Brussel·les amb centenars de pàgines sota el braç que ratifiquen la marxa del Regne Unit des de la banda europea i amb el missatge que “és l’únic acord possible”. Però ara May ha de deixar sobre la taula de la Cambra dels Comuns aquests papers perquè l’aprovin i el Brexit tou pugui entrar en vigor abans del 29 de març del 2019, la data límit. Alhora, els líders europeus posaven més o menys dramatisme a una data històrica: el d’ahir va ser un dia “trist”, “tràgic” o “dramàtic”, deien, perquè els Vint-i-set van segellar l’acord de sortida de la Unió Europea del Regne Unit, després de 45 anys plegats.

La Unió Europea ha ampliat un any més les sancions contra Veneçuela a causa del "deteriorament de la situació", segons ha anunciat en un comunicat aquest dimarts. En concret, les sancions s'allarguen fins al novembre del 2019 i inclouen l'embargament d'armes i equipaments que poden ser utilitzats per a la "repressió interna" de la població veneçolana, i afecta directament 18 alts càrrecs oficials veneçolans. Els considera "responsables de violar els drets humans" i els prohibeix trepitjar territori europeu, a més de congelar-los els actius financers a la UE.

El nom de Donald Tusk (Gdańsk, Polònia, 22 d'abril 1957), ha sonat especialment aquests dies per la seva intervenció a la crisi entre Catalunya i Espanya. Dimarts, en un discurs públic davant parlamentaris europeus, Tusk va demanar diàleg entre ambdues parts. ¿Però qui és Donald Tusk?

Després de set anys al capdavant del govern de Polònia, Donald Tusk ocupa aquest dilluns la presidència del Consell Europeu (en substitució del belga Herman Van Rompuy), convertint-se en el primer polític de l'Europa de l'Est en accedir a aquest càrrec.

Els líders europeus estan reunits a Brussel·les des de les deu del matí per analitzar la tragèdia de Lampedusa, en què van morir més de 360 immigrants clandestins a principis de mes, i debatre mesures per evitar que es repeteixin situacions com aquesta. L'espionatge nord-americà està centrant la cimera, però oficialment aquest matí es debaten temes d'immigració.