Els treballs executats aquestes darreres setmanes al cementeri de Sant Francesc, en el marc del quart Pla de fosses i memòria democràtica, han permès localitzar 11 cadàvers que podrien ser de víctimes del camp de concentració franquista de Formentera. L'arqueòloga i coordinadora dels treballs, Almudena García-Rubio, ha explicat aquest dilluns que després d'una setmana de feina, s'ha pogut intervenir en les files 5,6 i 7 del cementeri. Les restes han estat localitzades en posició primària, igual que els cossos localitzats l'any passat.

L'equip d'ArqueoAntro ha trobat en un hort entre Nules i Moncofa sis cossos que correspondrien a detinguts al camp de concentració de Moncofa afusellats el 28 de març del 1939, uns dies abans que s'acabés la Guerra Civil. Fa pocs dies es va començar a remoure la terra de la fossa del Xòfer, a la comarca de la Plana Baixa. El camp de concentració de Moncofa, situat a la platja, va funcionar com a mínim durant l'abril i el maig del 1939 i s'hi van concentrar un mínim de 3.500 persones. Per tant, és previsible que hi hagi més restes de cadàvers que ningú ha reclamat fins ara. 

Novament, com ja va succeir amb Franco i amb Queipo de Llano, un feixista important del segle XX espanyol ha estat exhumat sense que el fet hagi tingut una major transcendència. En el trasllat de les despulles de José Antonio Primo de Rivera, fundador de Falange Española, des de la cripta de Cuelgamuros fins al cementiri de San Isidro, s'ha seguit la mateixa rutina que en els casos anteriors. Un tracte asèptic, profilàctic es pot dir, per part del govern, d'un material històric que remet directament a les foscúries del segle XX espanyol: una Guerra Civil i una dictadura militar, impulsades per determinades elits per blindar els seus interessos, encara que fos a sang i foc i al preu de sumir un país sencer en la misèria material, moral i intel·lectual.

Finalment, les despulles de José Antonio Primo de Rivera y Sáenz de Heredia han estat exhumades del presbiteri de la basílica del Valle de los Caídos i enterrades, per decisió de la família, a la Sacramental de San Isidro, el cementiri de l'elit madrilenya. Aquest trasllat posa fi –esperem que definitiva– a un periple pòstum i un xic macabre que ha portat les restes del líder feixista espanyol des del cementiri d’Alacant fins al monestir d’El Escorial (1939), des d’allà a Cuelgamuros (1959) i finalment al recinte funerari de Madrid.

El cementeri de Ciutadella ha estat aquest divendres l'escenari de l'exhumació dels pares del noble ciutadellenc José María de Olivar Despujol. El motiu és la decisió del jutge per obtenir les restes biològiques que certifiquin que la demandant, una dona de 77 anys i resident a Màlaga, és filla del fill d'aquests. Les proves d'ADN no es poden fer al seu presumpte pare perquè fou incinerat.

El jutge del Jutjat d'Instrucció número 1 de Ciutadella ha fixat per al 17 de febrer l'exhumació d'un matrimoni enterrat al cementeri del municipi, arran d'una demanda de paternitat d'una dona de Màlaga de 76 anys envers el fill de tots dos, mort i incinerat l'any 2018.

Tretze dies després que entrés en vigor la llei de memòria democràtica, i en compliment d'aquesta, aquesta matinada han estat exhumades sense comunicació pública les restes del general colpista Gonzalo Queipo de Llano, responsable de desenes de milers d'afusellaments del franquisme i, segons figures com l'hispanista Ian Gibson, principal responsable de l'assassinat el 1936 del poeta Federico García Lorca. Ha sigut a les 2.20 hores quan un cotxe fúnebre, on també hi havia les restes de la dona del general, Genoveva Martí, sortia de la basílica de la Macarena de Sevilla, a l'exterior de la qual familiars han seguit l'escena amb aplaudiments i algun "Viva Queipo!"

L'exhumació del cementiri de Selva ha permès localitzar les restes de dues víctimes mortals en la fossa comuna del recinte antic del cementeri. Les característiques i la ubicació on s'han trobat coincideixen amb les assenyalades en el Mapa de Fosses de Mallorca i la documentació de l'època, que aportaven informació molt precisa sobre el lloc d'inhumació de tots dos cossos.

El Govern ha arrancat aquest dijous les tasques d'exhumació del cementeri de Selva, amb l'esperança de trobar-hi les restes de Pedro Morro Payeras i José Luis Santo Torbio del Castillo. Durant set dies, la Societat de Ciències Aranzadi excavarà en aquesta zona per cercar-hi les restes dels dos joves de 25 anys, apunta l'Executiu en una nota.

Les tasques d'exhumació del cementeri de Sant Francesc de Formentera per localitzar les restes de les 58 víctimes mortals del Penal de la Savina han finalitzat aquest dimecres, 13 d'abril, després de dues setmanes d'intervenció. En total, s'han trobat 20 sepultures individuals, a sis de les quals hi ha indicis que siguin víctimes del Penal, segons ha explicat la responsable de Aranzadi, Almudena García-Rubio, en una roda de premsa aquest dimecres al Consell de Formentera.

Nova troballa a una fossa de les Illes Balears. Aquest divendres Memòria Històrica ha informat que durant la novena jornada de treball en les tasques d'exhumació del cementiri vell de ses Figueretes (Eivissa) s'han localitzat almenys set casquets de fusell de l'època i una vintena de fragments de crani amb fractures perimortem —és a dir, produïdes prop del moment de la mort— compatibles amb el pas de projectil d'arma de foc.

El Govern balear continua fent passes per localitzar i recuperar les restes de més víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista. Segons ha informat l'Executiu en un comunicat, aquest dimecres s'ha iniciat la tercera fase d'exhumació de ses Figueretes, a Eivissa, on durant els darrers anys s'ha estat treballant i s'han trobat les restes de 18 persones, així com restes de fragments ossis que encara s'estan analitzant.

La segona fase d'excavacions al cementeri de Son Coletes de Manacor ha començat aquest dilluns amb una troballa esperançadora per a l'equip tècnic. Es tracta d'una nova peça més del basament de la creu de l'antic cementeri, on les investigacions situen els cossos de les fosses obertes durant els anys de repressió franquista. "Iniciam la segona fase amb molta il·lusió, però amb coneixement de causa", ha explicat Cesc Busquets, arqueòleg del projecte.

"Aquesta cuneta va ser durant 64 anys la fossa anònima de 13 civils republicans, víctimes de la repressió franquista. La seva exhumació, el 21 d’octubre del 2000, va trencar el silenci sobre milers de desapareguts i va donar lloc al naixement de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica". Aquest és el text que es pot llegir a la placa que es va col·locar sobre la primera fossa que es va exhumar, després d’anys de silenci, a Prianza del Bierzo. La fossa de la població lleonesa, però, no era la primera que s’obria després de la mort de Franco. Entre el 1978 i el febrer del 1981, familiars, alcaldes i sacerdots van impulsar l’exhumació de moltes fosses en diferents poblacions espanyoles, però el cop d’estat de Tejero ho va aturar tot de cop.

Al Cogul (les Garrigues), s’han recuperat tres soldats de la Guerra Civil. No se sap si eren republicans o rebels i les restes s’han traslladat a la Universitat Autònoma de Barcelona per extreure’n l’ADN i intentar identificar-los. El que és segur és que van morir en plena batalla: tenen traumatismes, ferides de bala i restes de metralla.

Per primera vegada des que va desaparèixer el seu pare, el 22 de setembre del 1936, Mercedes Abril ha pogut estar a pocs centímetres de les seves restes. Ha tingut uns moments d'intimitat acompanyada de la seva filla davant d'unes caixes apilonades sense noms, només amb el lloc d'origen; en el seu cas, una fossa comuna del cementiri de Calatayud. "Sento que el meu pare és aquí", ha dit, després de 60 anys de buscar el parador d'un home que exercia de cap d'una estació ferroviària. Va ser traslladat de Calatayud al Valle de los Caídos sense permís ni coneixement de la família, que va marxar a viure a Valladolid perquè es va quedar sense casa quan l'home va "deixar la feina", segons van notificar a la vídua. La Mercedes tenia 3 anys. Ara en té 85.