Rebo el correu quan ja soc a Colòmbia, a la Fira del Llibre de Bogotà. En un parell de dies m'enlairo des d'allí cap a Nova York per assistir al World Voices Festival, el festival literari internacional de la ciutat. El PEN International, l'organitzador de l'esdeveniment, és el remitent del mail. Adjunt, hi ha un document anomenat "Viatjar als Estats Units". L'obro al rebedor de l'hotel. Encapçalant-lo, en negreta, hi diu: "Sisplau, sàpiga que aquesta informació no ha de ser entesa com un consell legal".

Els ulls negres estan clavats a terra i les mans angoixades estrenyen contra el pit la bossa de plàstic precintada amb l'escut dels Estats Units. A dins hi ha les poques pertinences que la Victorina encara tenia quan la patrulla fronterera la va detenir la matinada del diumenge. Enmig dels plors i telefonades de les més de cinquanta persones que acaben de ser deportades a Nogales, Mèxic, la Victorina està immòbil. La mirada, buida. "Què faré ara?", xiuxiueja per ella. "No puc tornar a Guerrero. No puc, no puc", renega. ¿Per què? "M'han amenaçat de mort". La dona, de 44 anys, esclata a plorar. "Ho he explicat als agents, però no m'han volgut escoltar. M'han obligat a firmar els papers".

Cinc persones moren cada dia en un naufragi intentant arribar a les costes espanyoles. El tràgic balanç suma en els primers sis mesos d'aquest any un total de 951 víctimes mortals a les rutes canària, balear, la de l'estret de Gibraltar i la del mar d'Alborán, segons les dades de l'ONG Caminando Fronteras, que gràcies al control que fa de les sortides de les barcasses de la costa africana i les que arriben a destinació, pot monitoritzar quantes es queden a mig camí. D'aquestes víctimes, 49 eren criatures. Un altre cop, la ruta que surt del litoral del Sàhara Occidental i el Marroc rumb a les illes Canàries és la més letal, amb 778 persones mortes, quatre al dia, seguida per la que uneix Algèria amb les illes Balears, amb 102 víctimes fins al mes de juny.

El Tribunal Suprem dels Estats Units ha decidit aquest dimarts mantenir temporalment vigent el títol 42, la norma que permet expulsar en calent els migrants a la frontera per motius sanitaris. Un jutge havia ordenat l'aixecament d'aquesta mesura, que va instaurar Donald Trump per la pandèmia de covid-19 i que Joe Biden ha mantingut, però el Suprem ha decidit aturar la decisió judicial, atenent la petició que li havien fet diversos estats governats pel Partit Republicà. L'alt tribunal ha anunciat vistes per al pròxim febrer per escoltar els arguments i prendre una decisió en ferm sobre si la petició dels estats republicans ha de continuar el seu curs o no. Mentrestant, però, l'aixecament del títol 42 es manté en suspens.

Una nova caravana de migrants, procedents principalment de Nicaragua, va travessar fa dos diumenges el riu Bravo cap a El Paso, una de les travessades més nombroses dels últims anys a la frontera de l'oest de Texas, als Estats Units. Eren entre 800 i 1.000 persones. Durant tot el cap de setmana havien estat creuant uns 2.000 migrants al dia, però aquella arribada en massa de diumenge a la nit va sorprendre fins i tot els habitants d'El Paso, una ciutat que els últims mesos s'ha vist desbordada per un flux constant de migrants procedents de l'Amèrica Central i del Sud: més de 50.000 persones només a l'octubre.

No hi ha tirania del present immediat que valgui per no continuar parlant del que s’ha anomenat com la massacre de Melilla. Això és: vint-i-quatre de juny del dos mil vint-i-dos, assassinat a nit tancada de desenes de persones que provaven de travessar la frontera amb Espanya a la tanca de Melilla. Un ball de xifres per dir quanta vida hi havia abans del que ara en diem "tragèdia", tot repetint el llenguatge institucional de la frontera. Un llenguatge que parla de "tragèdia", com també parla de "migrants", "màfies", "forces de seguretat", "integritats nacionals", "cooperacions" diverses, "ordres" i "bones resolucions". 

L'administració de Joe Biden ha detingut més de 170.000 migrants a la frontera sud-oest del país aquest mes de març, la xifra més alta de qualsevol mes durant els últims quinze anys i gairebé un 70% més que al febrer. Milers de nens s'amunteguen als centres de detenció i els agents fronterers alliberen cada cop més famílies migrants cap als Estats Units, segons documents governamentals obtinguts pel New York Times.

L'administració de Joe Biden, als Estats Units, ha advertit aquest dimarts que calcula fer més detencions a la frontera sud amb Mèxic aquest any que en cap altre moment de les dues últimes dècades i ha subratllat la urgència de desenvolupar una política estable per gestionar l'increment constant d'immigració provinent de l'Amèrica Central. Ho ha explicat el secretari de Seguretat Nacional, Alejandro N. Mayorkas, en resposta a les crítiques que li plouen al president Biden per com està gestionant l'arribada massiva de nens i adolescents no acompanyats provinents de països centreamericans que s'està produint des del gener. La dreta l'ataca per no ser prou dur i l’esquerra per no ser prou humà.

L'obligatorietat de presentar una PCR negativa per entrar a territori francès no afectarà la mobilitat quotidiana en zones frontereres com Cerdanya i l'Aran. Tot i que el confinament perimetral de Catalunya impedeix entrar i sortir del país si no és per causes justificades, les estretes relacions frontereres entre l'Alta i la Baixa Cerdanya s'han mantingut gairebé igual i tot apunta que aquesta nova decisió governamental no ho modificarà.

A la dècada dels 60 Varosha era un dels grans atractius del Mediterrani. Un barri marítim de la ciutat de Famagusta, al nord de l'illa de Xipre, que era l'enveja i el desig de la incipient classe mitjana europea àvida per fer vacances i un lloc on es deixaven caure estrelles cinematogràfiques de l'època. Hotels, apartaments, restaurants i botigues dibuixaven una estampa típica del boom turístic i urbanístic del segle XX.

El govern de França observa atentament l'evolució dels rebrots a Catalunya i no descarta un eventual tancament de la frontera amb Espanya si la situació epidemiològica no remet. Així ho ha apuntat aquest dissabte el primer ministre francès, Jean Castex, que ha recorregut els carrers de la localitat de Prada de Conflent, d'on encara és alcalde i que es troba només a una hora en cotxe de la Jonquera.

Un túnel d'1,3 quilòmetres de llarg, amb il·luminació, ascensor, sistema de ventilació, raïls i un carret com els que es fan servir a les mines, connectava la ciutat mexicana de Tijuana amb la de San Diego a Califòrnia, als Estats Units. Es tracta del túnel fronterer il·legal més llarg que s'ha descobert a la frontera entre Mèxic i els Estats Units, i això que se n'han trobat centenars des del segle passat i des del 2006 ja són 15 els passadissos descoberts que tenien electricitat i sistemes sofisticats de transport.

Tal com havia promès –i amenaçat– durant mesos, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha ordenat suspendre l'enviament de tota mena d'assistència als països del Triangle Nord de l'Amèrica Central: el Salvador, Guatemala i Hondures. La decisió, segons ha confirmat a l'agència de notícies Efe un portaveu del govern, es va prendre divendres a la nit, després que el mandatari critiqués enèrgicament els tres països per "no haver fet res" davant les caravanes de migrants que tenen com a objectiu arribar als Estats Units.

Emergència nacional, crisi d'immigració il·legal, "una invasió del país". La retòrica agressiva amb què Donald Trump descriu la situació migratòria a la frontera sud dels Estats Units amb Mèxic planteja un escenari de caos i amenaça que li ha servit d'excusa per a una declaració d'emergència nacional que li permetrà desviar fonts del govern a la construcció del seu mur amb Mèxic, la seva principal promesa electoral. ¿Però aquesta visió s'adiu amb la realitat?

A més de definir com “una pèrdua de temps” les negociacions entre republicans i demòcrates sobre la seguretat a la frontera amb Mèxic, el president dels EUA, Donald Trump, feia dies que insistia que el seu mur es construiria “d’una manera o d’una altra”, encara que l’acord al Congrés no li oferís els 5.700 milions de dòlars que exigia per construir uns 300 quilòmetres de tanca fronterera. La insistència i la tranquil·litat amb què ho ha anat afirmant en els últims dies tenien la seva raó de ser: el president va anunciar ahir a través d’un comunicat de la Casa Blanca que declararà l’estat d’emergència nacional.

L'Exèrcit nord-americà podria acabar acollint milers dels nens immigrants no acompanyats en custòdia dels Estats Units, entre ells els que han sigut separats de la seva família. El departament de Salut i Serveis Humans del govern nord-americà ha sol·licitat al Pentàgon que "determini les seves capacitats per proveir fins a 20.000 llits temporals per a menors immigrants no acompanyats" en instal·lacions militars.

La primera dama, Melania Trump, va visitar aquest dijous a la tarda un dels centres de Texas que acull menors immigrants no acompanyats, entre ells molts nens que han estat separats dels seus pares en creuar la frontera. La visita arriba dies després que ella mateixa entrés en la polèmica criticant la mesura impulsada pel seu marit de separar famílies immigrants.

La indignació global desfermada per la separació dels nens immigrants dels seus pares a la frontera dels EUA ha forçat finalment Donald Trump a rectificar. Les tensions generades en el si del seu mateix partit, a causa del rebuig que una mesura tan cruel ha despertat fins i tot en aliats tradicionals del president, l'han portat finalment aquest dimecres a fer marxa enrere i signar una ordre executiva per acabar amb la separació de pares i fills immigrants.

El plor de les criatures que criden inconsolables els seus pares és realment commovedor. "Papi, mami!", sangloten les veus d'una desena de nens centreamericans després de ser separats dels seus pares en creuar la frontera per entrar als EUA des de Mèxic. Una nena de 6 anys del Salvador insisteix a demanar que la deixin trucar a la seva tia, que se sap el número de memòria. Vol que la tia li porti la seva mare "al més aviat possible".