L’Audiència Provincial de les Balears jutjarà aquest dijous un home per un dels casos d’abusos continuats. Se l’acusa d’haver convertit la vida de la seva neboda, una menor que pateix un trastorn de l’espectre autista (TEA), en un autèntic infern de violència sexual que es va allargar durant gairebé quatre anys.

Quan era petita, Macarena Llull (Sevilla, 1987) no tenia la sensació de ser diferent. “Mirant enrere, quan anava a Primària no notava res especialment diferent. Tenia els amics de l’escola, però no en tenia fora. Sempre vaig ser molt solitària. Estava molt enfocada en els estudis i sempre reforçava això”, exposa. Aquella estranyesa, encara imprecisa, no va fer saltar cap alarma. “A cinquè de Primària vaig fer sessions amb una orientadora… i van dir als meus pares que creien que era superdotada. No es va posar damunt la taula què podien fer, ni res. Tot era molt més complex”, recorda.

És tècnica auxiliar d’infermeria a l’Hospital de Manacor i va créixer sense saber que era autista. “Som de Sóller, vaig anar a escola allà. A la meva època no se'n parlava", recorda Eva García (Sóller, 1974). “Era una nina que passava desapercebuda i no es varen adonar que jo era travada a gimnàstica i era inquieta. De vegades estava tota sola al pati, però, com que tenia amigues de Sóller, no notava a faltar res”. Els estudis no varen ser fàcils. “Sí que vaig repetir cursos, i quan vaig anar a BUP, faltava a classe perquè m’avorria o perquè no entenia els temes. Després vaig fer un grau mitjà”.

El nombre d'alumnes matriculats en els centres públics i concertats de les Balears diagnosticats amb Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) ha augmentat fins a un 445% en menys d'una dècada, una situació que ha obligat els docents a millorar els processos d'aprenentatge i ensenyar "a una velocitat vertiginosa" per adaptar-se a les noves realitats de les aules. Aquesta és una de les principals conclusions de l'estudi Característiques educatives de l'alumnat amb TEA, inclòs en l'Anuari de l'Educació de les Illes que s'ha presentat aquest dijous i que ha elaborat el Grup d'Investigació i Formació Educativa i Social (GIFES) de la UIB, amb el suport de la Fundació Guillem Cifre de Colonya.

L'autisme o, dit amb més propietat, el trastorn de l'espectre autista (TEA) és una condició del neurodesenvolupament que afecta la comunicació, la interacció social i el comportament de les persones afectades. Es manifesta de manera diversa en cada persona i pot incloure interessos restringits i patrons repetitius de conducta, malgrat que no sempre estiguin presents. Es calcula que a Catalunya hi ha unes 75.000 persones afectades, unes 160.000 al conjunt dels Països Catalans, la qual cosa significa prop de l’1,23% de la població.

Els pares d'un nin amb trastorn de l'espectre autista (TEA) de les Balears han denunciat públicament la "discriminació" que pateix el seu fill a l'hora d'accedir a les escoles de Pasqua, estiu o Nadal que es duen a terme durant els períodes de vacances escolars, amb l'objectiu de facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar.

Els trastorns de l’espectre autista (TEA) constitueixen una entitat clínica complexa amb una característica comuna, la incapacitat dels pacients per interaccionar, comunicar-se i interpretar els estímuls socials. El comportament autista té una elevada heretabilitat, és a dir, és determinat per factors genètics. De fet, hi ha malalties minoritàries sindròmiques en què els nens i nenes presenten diversos òrgans afectats –a més del trastorn de conducta– i en aquests casos, la seqüenciació del genoma del pacient i dels seus pares permet identificar una mutació o mutacions en un gen causatiu relacionat amb el comportament humà. Tanmateix, la majoria de casos de TEA són idiopàtics, no hi ha una causa genètica clara sinó que els pacients presenten un conjunt de variants genètiques en diversos gens; cada variant amb un baix impacte, però que, a causa de l’addició o sinergia de totes les variants, juntament amb factors ambientals que actuen en l’embrió o el fetus, acabaran causant aquest trastorn del neurodesenvolupament.

Les bateries, un micròfon, fundes per a la piscina, una assegurança... Ana Rodríguez ha fet l'exercici d'apuntar en un document d'Excel tot el que el seu fill Aran necessita per dur una vida normalitzada. L'Aran va néixer amb sordesa profunda, i porta dos implants coclears per poder-hi sentir que tenen uns complements que queden al marge del finançament públic. En total calcula que en un any es gasta 615 euros fixos només per a la cura d'aquests dispositius electrònics auditius.

Pas de gegant en la recerca d'un trastorn neurològic que afecta almenys l'1% de la població mundial. Investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) han identificat quin és el mecanisme molecular que causa l'autisme idiopàtic, és a dir, el que no està vinculat a una mutació genètica específica i que suposa al voltant del 80% dels casos d'aquesta condició. Segons publiquen els investigadors a la revista Nature, la pèrdua d'un petit segment d'una proteïna anomenada CPEB4, present en totes les neurones, dona com a resultat el desenvolupament de les afectacions de l'espectre autista (TEA).

El curs 2018-2019 a les aules de les Balears hi havia 657 nins amb Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) i 107 nines, mentre que en el 2023-2024, segons les dades de la Conselleria d'Educació i Universitats, eren 1.523 i 339, respectivament. Així, en sis cursos escolars el nombre d'alumnes de Primària i Secundària amb aquest trastorn ha crescut un 143%. Ells, però, són quatre vegades més que elles. Per què?

És la primera de riure's dels seus errors com a mare. De fet, molts d'ells Alba Carreres, periodista i publicista i mare de dos infants, un d'ells neurodivers, els recull en el seu últim llibre Criar amb humor (Rosa dels Vents).

Els nens amb trastorn de l'espectre autista (TEA), una sèrie de condicions neurològiques relacionades amb problemes del desenvolupament del cervell, tenen una composició alterada dels microbis de l'intestí en comparació dels infants que no en tenen, segons diverses investigacions científiques. Fa una dècada que investigadors d'arreu aprofundeixen en la potencial relació entre l'intestí i el cervell i ja s'ha demostrat que la microbiota intestinal té un paper fonamental en aquest trastorn. El 2019 un equip d'investigadors de l’Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech) van publicar un estudi en què proposaven que el conjunt de microorganismes que habiten el budell pot contribuir també a uns patrons de comportament com els que es descriuen en les persones amb TEA. Les conclusions de la investigació, que van fer amb ratolins, van aixecar molta polseguera aleshores i ara investigadors de la Universitat de Hong Kong han fet un pas més enllà i han identificat 31 marcadors biològics que podrien tenir valor diagnòstic d'autisme.

Una de les característiques més destacades de les persones és la gran capacitat que tenim d’expressar-nos oralment. Segons la publicació Ethnologue, a principis del 2024 hi havia 7.164 llengües vives catalogades al món, agrupades en unes cent cinquanta famílies lingüístiques. Si no hi ha cap diversitat funcional o cognitiva específica, tots els infants aprenen a parlar de manera instintiva, imitant la parla del seu entorn. A poc a poc van enriquint el vocabulari i la complexitat de les construccions sintàctiques, per simple imitació, assaig i error. Es coneixen bé les regions cerebrals implicades en la capacitat d’expressar i entendre el llenguatge oral, com les anomenades àrees de Broca i de Wernicke, entre altres, però el fet que l’aprenentatge de la llengua materna, o de les llengües que s’emprin en l’entorn on viu l’infant, sigui instintiu, implica que també hi ha d’haver un component genètic.

“N’hi ha molts, i n’hi haurà encara més. N’estic ben segur”. D’aquesta manera explica Alberto Santos, psicòleg a l’Associació de Mares i Pares de Persones amb Discapacitat de les Balears (Amadiba), l’increment de casos d’autisme dels darrers anys a les Illes. En sis cursos escolars el nombre d’alumnes de Primària i Secundària amb aquest trastorn ha crescut un 143%. Així, el 2018-2019 hi havia 657 nins amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) i 107 nines, mentre que en el curs actual, segons les dades provisionals de la Conselleria d’Educació i Universitats, són 1.523 i 339, respectivament.

Què demanen pel Primer de Maig col·lectius com les persones amb trastorns mentals, amb discapacitat o amb autisme? Bàsicament, feina. Les seves taxes d'ocupació són baixíssimes: 35%, 19% i menys del 25%, respectivament. Les reclamacions són tan senzilles com que el mercat laboral relaxi les etiquetes discriminatòries; compleixi la llei de reserva del 2% de les places a les empreses amb plantilles de més de 50 persones, o que aquestes persones tinguin un lloc de treball adaptat a les seves necessitats. En definitiva, que no tota la feina es limiti a centres especials de treball, sinó que, els que puguin, acabin en una empresa ordinària.

Dimarts, a Espejo público, Susanna Griso va convidar al seu programa Pau Brunet, un nen de deu anys que té trastorn de l’espectre autista. En Pau s’ha fet popular perquè a través de les xarxes socials fa divulgació sobre la seva neurodiversitat amb la voluntat d’ajudar altres nens i nenes. En Pau té una gran capacitat comunicativa i, a més, mostra molta seguretat quan s’explica, segurament superior a l’esperable en un nen de la seva edat. I això, a la televisió, sempre li ha agradat molt.

L'Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar ha informat aquest dimarts horabaixa que el menor perdut fa unes hores ha estat localitzat en bon estat. El menor d'11 és autista i havia desaparegut en una zona compresa entre Sant Llorenç i Son Carrió.

“Hola, em dic Pau, soc autista, tinc nou anys i avui us explicaré què és l’autisme. L’autisme és una condició de vida que passa a una de cada 100 persones”. Així comença el vídeo que fa tan sols un mes la família d’en Pau va penjar a les xarxes socials, gravat abans que fes 10 anys amb el perfil de Pautista a YouTube i @paupautista a Instagram i TikTok. Era una col·laboració que va fer amb la Càtedra de l'Autisme de la Universitat de Girona i, veient que agradava, la família va decidir crear els seus propis canals a les xarxes socials per explicar-ho a la gent. Una forma d’ajudar, sobretot a altres famílies que es troben amb un diagnòstic recent o estan pendent de tenir-lo, i alhora millorar la seva autoestima. “M’encanta fer vídeos. Però el que m’agrada més és parlar. Puc parlar moltíssim. La gent pensa que no soc autista perquè parlo molt bé”, assenyala sense parar de moure’s ni un moment. El que va començar sent un procés de teràpia s’ha convertit en un fenomen viral: ja acumula 15.000 seguidors a TikTok i una de les píndoles està a punt d’arribar al milió d’impressions.

En Jordi Cifre té 16 anys i és autista, un trastorn que afecta milers de persones a les Illes Balears. És un jove que desprèn alegria, somriu i provoca una rialla a qui el mira. També pateix epilèpsia i diabetis, raons que exigeixen una atenció important per part de les persones que formen part del seu entorn. Ana Amengual n'és la mare, i explica que va detectar que el seu fill "era diferent, i tenia plors i rebequeries que no encaixaven, a més de restriccions amb el menjar". Tota aquesta anàlisi la va poder fer a partir de l'experiència que tenia com a mare, ja que en Jordi té una germana major, n'Aina, amb la qual es porta dos anys. La mare explica, per exemple, que amb 12 anys en Jordi "sols menjava arrebossats i galetes".