Antoni Cañete ja té el vistiplau oficial per ser el candidat continuista quan Josep González, històric president de la patronal, abandoni el càrrec d’aquí dos anys. Aquest dimecres la junta directiva va ratificar per unanimitat la proposta que va fer el mateix González, que va triar Cañete, actual secretari general de l’organització, com a successor, tal com va avançar aquest dimarts l’ARA.

Josep González, l’històric president de Pimec, prepara finalment el seu relleu després de tres dècades liderant aquesta patronal. Segons ha pogut saber l’ARA, González ha decidit que la persona que el substitueixi sigui l’actual secretari general de l’organització, Antoni Cañete, en una decisió que hauran de ratificar els socis de la patronal.

Les organitzacions empresarials no tenen una mateixa postura sobre què cal fer per combatre el Covid-19. Tant Pimec com la Cambra de Barcelona han explicat aquest dilluns les seves postures per fer front a la crisi econòmica que ja ha començat a generar el coronavirus i, mentre que una és partidària d'actuar amb cautela, l'altra prefereix aturar-ho tot durant dues setmanes per mirar de contenir la pandèmia.

Josep González rep l'ARA sense pèls a la llengua. Fa tres dècades que lidera Pimec (abans Sefes) i admet que aquest és el moment més tranquil pel que fa a les relacions entre patronals. Pimec i Foment ja no són enemics irreconciliables. Però hi ha nous núvols a l'horitzó: les relacions amb la nova Cambra de Barcelona.

La patronal de micro, petites i mitjanes empreses Pimec va tancar el 2018 amb un benefici de 512.000 euros, enfront dels 687.000 de l'any anterior, i uns ingressos que van arribar als 15,41 milions d'euros, segons ha explicat aquest dimarts el president d'aquesta patronal, Josep González.

Encara no sabem en què acabarà l’anomenada nova política, però algunes de les seves aromes, com el debat sobre com millorar la democràcia i els controls als que governen, també estan arribant fins a les organitzacions empresarials catalanes. No falten motius. Hi ha una dada que ho resumeix perfectament: cap dels principals líders de les patronals catalanes ha arribat a aquest càrrec a través d’unes eleccions. Ni Joaquim Gay de Montellà (president de Foment del Treball), ni Josep González (president de Pimec), ni Antoni Abad (president de Cecot) han passat per les urnes i ocupen la presidència després d’haver enllaçat mandats sense oposició electoral. Aquestes patronals tenen sistema d’eleccions però, simplement, mai hi ha oposició. El mateix succeeix als sindicats UGT i CCOO: les cúpules s’han escollit sense sufragis. L’únic que s’ha sotmès a eleccions ha sigut Miquel Valls (president de la Cambra de Comerç), que el 2010 va guanyar uns comicis gens ajustats perquè cap empresari de renom no s’hi va presentar. En el cas de la Cambra, les queixes per un sistema electoral poc clar s’han sentit sovint. Hi ha altres organitzacions empresarials, com el Cercle d’Economia o FemCat, que directament no celebren eleccions i que, simplement, trien els seus líders per consens -això sí, en aquests casos els presidents es renoven cada tres i dos anys, respectivament, i sense dret a reelecció.