Si agafes el cotxe a Hèlsinki, enfiles la carretera E12 cap al nord i hi condueixes durant un parell d'hores, passaràs a tocar d'una petita ciutat de 35.000 habitants. El nom de seguida et cridarà l'atenció: Nokia. D'uns anys ençà, el municipi s'ha fet popular a la contrada per ser el bressol del kuuma koira, una mena de frànkfurt embolcallat amb un brioix ensucrat. Ara bé, qui va fer que el món sencer conegués el nom d'aquest poble va ser Frederik Idestam, un discret enginyer de mines que, el 1865, va decidir fundar una fàbrica de cel·lulosa al sud de Finlàndia. El negoci de fer paper li va sortir bé i, al cap de poc temps, va construir una segona fàbrica. Aquest cop, al petit nucli urbà de Nokia, a tocar del riu Nokianvirta. Amb la industrialització, la gran demanda europea de paper i cartró va convertir l'empresa en un autèntic imperi. La companyia va adoptar el nom de Nokia i, al seu voltant, s'hi va anar configurant la ciutat actual.

Ryan Reynolds potser és un dels actors de Hollywood de més èxit, però comença a ser un habitual de la premsa econòmica. Amb un caché d'entre 10 i 15 milions de dòlars per pel·lícula, no sembla que hagi de patir pels diners: segons la revista Forbes, l'actor canadenc va ingressar més de 71 milions de dòlars el 2020 només en retribucions per les seves interpretacions. Però a diferència d'altres estrelles de la pantalla gran, Reynolds ha acumulat un petit imperi corporatiu que li ha permès dur a terme operacions empresarials de certa envergadura. L'última, aquest mateix mes, quan es va anunciar la venda de Mint Mobile, la seva companyia de telefonia mòbil, per 1.350 milions de dòlars a T-Mobile US, la filial nord-americana de l'alemanya Deutsche Telekom.

Fusió tancada: Orange i MasMóvil, el segon i el quart operadors de telefonia d’Espanya, han arribat a un acord per crear l’empresa líder del sector. El nou grup desbanca Movistar en nombre de clients i es queda com a número 1 en telefonia mòbil (entre tots dos sumen 24,8 milions d’usuaris) i banda ampla (7,1 milions). Tot i això, Movistar segueix al capdavant en volum de vendes. Vodafone serà la tercera a força distància. L’acord es va signar divendres i s’ha anunciat aquest dissabte a primera hora.

Després d’un dels inacabables estira-i-arronses a què ens tenen acostumats els organismes europeus, el Parlament i el Consell han acordat i proclamat aquesta setmana que tots els dispositius electrònics amb bateria que es venguin a la Unió Europea s’hauran de poder carregar amb un cable de format USB-C. La norma s’aplicarà a partir de finals del 2024 i afectarà sobretot els telèfons mòbils pel volum d’unitats venudes, però també els altres tipus d’aparells de mida petita i mitjana: tauletes, lectors de llibres digitals, auriculars, càmeres fotogràfiques, videoconsoles de mà i altaveus portàtils. Fins i tot està previst que s’hi hagin d’adaptar els ordinadors portàtils, tot i que els seus fabricants disposaran de 16 mesos més per fer-ho.

"No m’he comprat l’iPhone per tenir 5G. Tinc 5G perquè m’he comprat l’iPhone". Alguna cosa així podrien dir molts compradors dels models més recents de telèfons Apple, en vista de les dades de la consultora Counterpoint Research sobre el mercat mundial de smartphones al mes de gener.

Diumenge va fer quinze anys que Steve Jobs presentava a la convenció MacWorld Expo de San Francisco un aparell que definia –amanit amb els superlatius marca de la casa– com la combinació d’un iPod, un telèfon i un terminal d’internet. L’autèntica importància d’aquell primer iPhone era que redefinia la relació entre les operadores de telefonia i els fabricants de telèfons: l’acord d’exclusivitat entre Apple i AT&T (negociat al congrés de la GSMA del 2006, el primer que es va fer a Barcelona) deixava en mans d’Apple tota l’experiència dels usuaris, sense cap intervenció de la telefònica. Més enllà d’això, els iPhones han sigut des d’aleshores el patró d’una categoria de productes, els smartphones, que ara milers de milions d’humans portem tot el dia a la mà. Entre els 32 models que Apple ha comercialitzat des del 2007, he triat els sis que considero especialment rellevants.

A principis de 2016, Alberto Méndez, fundador i director general de BQ, estava vivint un somni. “Som l’única empresa espanyola amb capacitat per dissenyar dispositius des de zero i conquerir el gran mercat dels telèfons mòbils”, explicava en declaracions a l’ARA. La marca madrilenya havia aconseguit el que, per a molts, era una autèntica proesa: situar els seus smartphones al segon lloc dels telèfons lliures més venuts a Espanya el 2015 i penetrar en el mercat amb un 7% de quota, frec a frec amb Sony i per davant de noms tan coneguts com Nokia o Google. La companyia de seguida es va convertir en un referent per a emprenedors i petites empreses d’arreu, que van veure com els mòbils d’una marca espanyola eren capaços d’assaborir la porció d’un pastís engolit majoritàriament per Samsung i Apple. En aquest context, el 10 de gener de 2016, aquest diari va dedicar un extens reportatge a parlar de noms com Poppox, LeoTec o PuzzlePhone. Tots ells projectes amb arrels catalanes que buscaven fer-se un lloc al món dels smartphones comercialitzant dispositius amb la seva pròpia marca.

El teu cotxe elèctric li estalvia milers de partícules tòxiques a l’aire de la ciutat i molt de CO2 a l’atmosfera, però la seva petjada ecològica és tant o més gran que la del cotxe de benzina. I no només perquè el procés de producció requereix molta més energia, sinó perquè alguns dels materials clau per a la seva fabricació tenen un origen molt brut. És ben sabut que el cobalt dels nostres mòbils -i de la bateria dels cotxe elèctrics- pot haver alimentat el conflicte bèl·lic i l’explotació infantil en mines de la República Democràtica del Congo, però el que potser no és tan conegut és que les terres rares i altres minerals indispensables per a la fabricació de plaques solars, molins de vent i bateries elèctriques són responsables de la perillosa contaminació al riu Groc a la Xina o de la falta d’aigua en alguns indrets de l’Amèrica Llatina.

La justícia europea ha autoritzat aquest dijous la venda d'O2, la filial britànica de Telefónica, al grup xinès Hutchinson Whampoa, revocant així el veto a l'operació que havia imposat la Comissió Europea el 2016.

Malgrat que els desplegaments de les xarxes mòbils de cinquena generació (5G) encara són incipients, i que els usuaris de smartphone no seran els beneficiaris principals de la millora de prestacions que aporten, és lògic pensar que els compradors d’un telèfon de gamma alta no voldran gastar-se 1.000 euros o més en un aparell que els durarà dos o tres anys sense tenir la seguretat que podran gaudir de la rapidesa del 5G quan d’aquí a un temps comenci a haver-hi cobertura a la seva zona. Aquest és el segment de mercat al qual Samsung, la principal marca mundial de smartphones, adreça els tres models Galaxy S20 que va presentar dimarts en actes simultanis a San Francisco i Londres. La marca ja disposa de variants compatibles amb el 5G d’alguns dels seus models existents -i amb aquests es disputa amb Huawei la corona de la marca que ha venut més telèfons 5G-, però els nous S20 són els primers que neixen amb aquesta compatibilitat integrada en tota la gamma. La firma coreana pretén aprofitar la finestra d’oportunitat de sis o set mesos que té per situar-se com a referent d’aquest segment, ja que Apple no traurà els primers iPhones 5G fins al setembre i els nous models de Huawei sortiran coixos per la prohibició d’incloure els serveis i les aplicacions de Google.

Euskaltel és una empresa de telecomunicacions molt important. Tothom n’ha sentit a parlar. Present. Era una de les joies de la corona de l’empresariat basc, com han pogut ser el BBV o Iberdrola. Era una gran empresa amb capital públic i basc. Passat. Ara s’ha privatitzat i el capital estranger domina el seu accionariat a través d’un fons que alguns podrien anomenar voltor. Present. Ja sabem com comença i com s’acaba aquesta història; ja hem fet espòiler. Ara intentarem explicar el camí de privatització i deslocalització que ha seguit aquesta joia (ex)pública i (ex)basca.

El govern dels Estats Units ha emès una llicència temporal de 90 dies per a la multinacional xinesa Huawei i les seves filials, que l'autoritza a mantenir les activitats necessàries per continuar operant les xarxes existents i donant suport als serveis de telefonia. La tecnològica xinesa va ser inclosa dijous passat en una llista negra d'empreses amb les quals les companyies nord-americanes tenen prohibit fer negocis sense permís del govern.

La portabilitat va arribar al seu rècord històric a Espanya al mes d’octubre, quan 707.710 números de telèfon mòbil van canviar d’empresa operadora. Això suposa un increment del 15,6% en comparació amb l’octubre de l’any anterior, segons dades publicades ahir per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).

Onze de Setembre del 2018: un milió de persones a la Diagonal de Barcelona segons la Guàrdia Urbana, la cinquena part segons una entitat interessada a minimitzar les xifres de participació, malgrat que fent-ho contradiu les dades d’assistència a les seves pròpies convocatòries. El recompte alternatiu del Centre per Visió per Computador de la UAB, basat en un projecte de recerca d’intel·ligència artificial sobre imatges de televisió i fotografies geolocalitzades recollides a les xarxes socials, només aporta una indicació de densitat per sobre de les 3,5 persones a les zones amb més ocupació, que multiplicada per la superfície de l’avinguda donaria un total pròxim al policial, però no en facilitarà cap xifra global. Som encara allà on érem? ¿Seguim sent esclaus mentals del mític -i físicament impossible- milió de manifestants de l’any 1977 al passeig de Gràcia? La realitat és que el 2018 tenim una eina molt més pràctica i precisa per determinar quanta gent hi ha en un lloc: la telefonia mòbil.

Per a molts clients la factura del mòbil i internet aquest mes serà més cara que l’anterior, i això ja no sorprèn. Els últims anys, un cop ha començat a repuntar el consum, les empreses de telecomunicacions com Movistar, Orange i Vodafone s’han llançat al que els consumidors han denunciat com a pujades “unilaterals” del preu, notificades sovint només amb un SMS. Però en el mar de canvis de tarifes, nous paquets convergents, promocions i variacions en els contractes de permanència de les operadores, es fa difícil saber realment com evolucionen els preus.

Que el món s’està digitalitzant a marxes forçades és una evidència. Proliferen els dispositius i les xarxes que es connecten entre ells i a un núvol cada vegada més intel·ligent. Hi ha negocis que neixen directament a internet i d’altres de ja existents que adopten la digitalització per seguir prosperant. Es digitalitzen les estructures econòmiques, els models d’ocupació i els serveis públics.

Quan falten 13 dies perquè comenci el Mobile World Congress, les institucions promotores han presentat aquest dimarts les activitats que complementaran el congrés i que marcaran els dies del 27 de febrer al 2 de març com la festa major de la tecnologia a Barcelona. Al marge de l’esdeveniment principal al recinte de la Fira a la Gran Via i la trobada paral·lela 4YFN d’empreses incipients a Montjuïc, la setmana abans hi haurà una sèrie de xerrades que passejaran la transformació digital pels 10 districtes de la ciutat.

Vivim enganxats als mòbils des de ben petits, i fins i tot, més que als ordinadors. Un 65,6% dels nens catalans d’entre 10 i 15 anys ja tenen telèfon mòbil propi, segons l’enquesta sobre equipament i ús de tecnologies d’informació i comunicació en les llars publicada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Quasi la totalitat de nens enquestats d’aquesta mateixa franja d’edat, un 98,1%, asseguren haver fet servir internet en els darrers tres mesos. I un 98,7%, un ordinador durant el mateix període.

L'operador de telefonia MásMóvil continua desafiant els grans del sector. La setmana passada, la companyia dirigida per Meinrad Spenger va llançar la seva oferta integral (internet, fix i mòbil) un 40% més barata que els tres principals operadors i ara aposta amb força per la fibra òptica.