Es diu El Pas de l’Estudiant, costa 38 euros i el viticultor Josep Grau l’ha elaborat amb garnatxa peluda, carinyena i garnatxa blanca en una finca que estava abandonada des de feia més de 75 anys, així que el bosc s’havia fet seu el lloc. “La finca es remunta al segle XIX, i hi ha escrita l’expressió "El pas de l’estudiant", que explica la història popular que es refereix a un nen que hi passava mentre es traslladava des de la Serra d’Almos fins a Capçanes per anar a escola”. És a dir, caminava més de cinc quilòmetres a peu. “L’interès que hi devia tenir per fer-ho cada dia!”, explica Josep Grau. Ho fa en un tast de vins que ha tingut lloc al restaurant Coure i en el qual ha presentat gran part dels vins que li han donat reconeixement entre sommeliers, prescriptors i amants del vi.

Quin és el teu vincle amb el vi?

Quina relació teniu el vi i tu?

Els Mossos d'Esquadra van intervenir entre el 8 i l'11 d'octubre 750.000 ampolles de vi d'una empresa de les Borges del Camp, al Baix Camp, que estava sent investigada des del juliol per comercialització fraudulenta, distribució sense control i falsificació de distintius de garantia. La policia catalana calcula que des de l’any 2017 es podrien haver comercialitzat entre 8 i 10 milions d’ampolles d’aquests vins cada any, és a dir, prop de 50 milions d'ampolles falsificades. El jutjat d'instrucció número 3 de Reus va ordenar els escorcolls a les oficines i instal·lacions de l'empresa, en el marc d'una investigació per presumptes delictes contra la propietat industrial, frau als consumidors, publicitat enganyosa i falsedat documental.

El vi no té fronteres, més enllà de les que venen determinades per la qualitat d'un raïm o les decisions que prengui l'elaborador, com ara el mètode de vinificació. En els últims anys molts productors –també els catalans– han optat per recórrer nous camins, o bé tornar a aquells que s'havien oblidat, i han donat pas a una gran diversitat de vins que poden ser del gust de paladars ben diferents.

S om mediterranis i ens agrada beure vi, present a casa nostra des de l’època dels romans. Portem 2000 anys plantant ceps i consumint el suc del seu fruit. Abans de la industrialització, de fet, Catalunya estava plena de vinyes, qui més qui menys tenia la seva, el seu tros i el seu raïm per poder fer el vi de l’any. Era l’època del pa amb vi i sucre, de la saviesa del pagès, de l’escoltar la terra i el temps, de la contemplació... En pocs anys, però, amb l’era industrial i després la tecnològica, s’ha imposat la immediatesa, l’ara i aquí, el no tenir paciència... Un món canviant i de gratificació instantània que contrasta amb la paciència i el treball a llarg termini que implica ser pagès i viticultor. Per començar a recollir el raïm d’una vinya nova es necessiten com a mínm tres anys, i fins als deu no es considera que la vinya s’hagi estabilitzat.