Visito la Sílvia Puig un divendres a Gratallops, on té el seu celler, de nom En Números Vermells (DOQ Priorat), que ocupa la seu de l’antiga cooperativa de la població des del 2017. Hi elabora nou referències de vi, sota els noms En números vermells i Ai, ai, ai, aquest últim com a vi jove. Tan bon punt hi entro observo les il·lustracions en aquarel·la de l’enòloga, que són a les parets, damunt de la taula de tast, en forma d’estalvis, i a cada una de les capses de vins que ven. De fet, ella mateixa és l’autora de les etiquetes dels seus vins. La Sílvia és molt inquieta, i apassionada amb tot el que fa. Tant et parla de vins com de literatura com de música. En sap un niu, i em diu que a Poboleda, on viu, li deien que s’assemblava a l’escriptora Empar Moliner. Un dia la va conèixer, i van congeniar. Ara fins i tot al seu celler de Gratallops hi té una bota amb el seu nom. Els vins que elabora, que en ven la meitat de la producció a Catalunya, tenen un preu que està al voltant de quaranta-cinc euros, excepte un, l’expressiu Ai, ai, ai, que es mou al voltant dels vint. Està nominada com a millor dona viticultura en els premis Isabel Mijares per Dones del Vi 2025, que es donaran a conèixer avui, el primer dia del Barcelona Wine Week, a Fira Barcelona.

Els rosats no arriben a ser ni els de la discòrdia. Ningú no es discuteix ni poc ni gaire per culpa seva perquè sovint ningú no els tria ni hi pensa. Més aviat són els vins refrescants, els que es prenen com a aperitiu abans d’obrir els vins importants. El món es divideix en més de dues opcions, no només blancs i negres. Actualment, cellers de prestigi els reivindiquen i hi aposten malgrat que al mateix temps reconeixen que no seran els més venuts, perquè qui guanya la partida en vendes continuen sent només uns: els negres. Malgrat tot això, hi ha canvis en el món del vi. Alguns sommeliers comencen a dir que els vins negres ja no són els més consumits, que la gent té una nova mirada. I probablement per això hi ha cellers com Clos Mogador, que ha produit per primera vegada un rosat, el Gratallops (DOQ Priorat), fet amb varietats blanques i negres, i amb una criança en tina de fusta gran, de dos mil litres, on passa vint mesos "per donar-li complexitat i baixar la fruita, tal com fa el xampany francès", explica René Barbier, que afegeix que ha rebut la puntuació més alta per un vi a la guia Decanter, 98 punts, i l'ha rebut per aquest vi rosat. I més: cap dels seus vins passa tants mesos en fusta com aquest rosat, i la frase la subratlla per explicar la importància que dona al nou vi.

La història del celler Clos Galena és una història d’amor, llaurada amb esforç i superació. Tot va començar el 1999 quan el farmacèutic i enòleg Miguel Pérez va desitjar fer vins al Priorat. El desig el va inculcar a un equip d’entusiastes que el van acompanyar des de l’inici: l’enòleg Toni Coca, i la seva dona, Merche Dalmau, així que el 2002 ja posaven al mercat el primer vi. El 2013 moria per culpa d’un càncer quan tenia 49 anys, i la Merche es col·locava al capdavant per continuar amb tot allò que el seu marit s’havia proposat. Avui, vint-i-cinc anys després, juntament amb la Merche, hi ha una de les seves tres filles, la Cristina Pérez i, com sempre, des de l’inici, el mateix enòleg i l’Enric Amorós, a les vinyes com a responsable de viticultura. Per celebrar que els mou a tots el mateix entusiasme per fer vins prodigiosos, elaborats amb agricultura ecològica, el celler acaba de treure al mercat el vi Clos Galena. 25 anys d’un somni 2022, una edició limitada de tan sols 1.398 ampolles, elaborat amb un cupatge de les varietats garnatxa, carinyena, syrah i cabernet sauvignon.

Es diu El Pas de l’Estudiant, costa 38 euros i el viticultor Josep Grau l’ha elaborat amb garnatxa peluda, carinyena i garnatxa blanca en una finca que estava abandonada des de feia més de 75 anys, així que el bosc s’havia fet seu el lloc. “La finca es remunta al segle XIX, i hi ha escrita l’expressió "El pas de l’estudiant", que explica la història popular que es refereix a un nen que hi passava mentre es traslladava des de la Serra d’Almos fins a Capçanes per anar a escola”. És a dir, caminava més de cinc quilòmetres a peu. “L’interès que hi devia tenir per fer-ho cada dia!”, explica Josep Grau. Ho fa en un tast de vins que ha tingut lloc al restaurant Coure i en el qual ha presentat gran part dels vins que li han donat reconeixement entre sommeliers, prescriptors i amants del vi.

És Setmana Santa, i el Priorat bull pel turisme que hi passeja, que omple placetes, terrasses i restaurants. Enfilo la carretera que surt de Falset en direcció a Porrera, que és tan bella com sinuosa. Quina sort fer-la de dia per anar comprovant com queda enrere el Centre Tecnològic del Vi de Falset i anar observant a poc a poc el perfil de Porrera. La serpentina de l’asfalt està flanquejada de vinyes amb brots que anuncien la nova promoció, la que es llicenciarà a la tardor, per a la verema. 

Valentí Llagostera, que ha estat professor d’economia a Esade, va voler fundar el 1998 amb el seu germà Ramon el celler Mas Doix a Poboleda (DOQ Priorat). Des de petits els germans havien vist com el raïm de les vinyes familiars es venien a la cooperativa. Ell mateix també l’havia veremat amb els seus tres fills, però hi va haver un dia que van plantejar als oncles, els propietaris de la vinya, de fer el vi. Van començar a poc a poc, primer combinant-ne la gestió amb la professió. El gener del 2012, Valentí Llagostera decidia dedicar-se al cent per cent al celler. Actualment, Mas Doix és conegut per referències mítiques, que es venen a xifres de tres dígits, a més d’altres, com ara els vins blancs Sàlix i Murmuri, amb etiquetes del cartellista de la guerra civil Josep Subirats. Valentí Llagostera revela la novetat amb què acabarà el celler el 2023: un nou vi negre que costarà 50 €.

L’última revolució de l’enoturisme acaba d’arribar. A les vinyes s’hi passeja, a peu, amb bicicleta o segway, s’hi tasten els vins, s'hi menja, s'hi pren el sol en còmodes hamaques i també s’hi dorm. Fins i tot s'hi pot fer un capbussó en piscines infinity pools. “N’hem vist moltes, de revolucions enoturístiques, però l’actual és forta, perquè ha nascut després de la pandèmia, en un moment en què la població busca espais oberts, de natura”, explica Lluís Tolosa, autor i editor de llibres de vins, guanyador el 2021 del Best Wine Publisher in the World. El turista troba en les vinyes les comoditats del bon beure i el bon menjar, i un espai respectuós per esbargir-se. Hi va haver un temps en què les platges eren el lloc de contacte amb la natura, on el lleure i el respecte anaven de bracet, i actualment ho són les vinyes.

El vi no té fronteres, més enllà de les que venen determinades per la qualitat d'un raïm o les decisions que prengui l'elaborador, com ara el mètode de vinificació. En els últims anys molts productors –també els catalans– han optat per recórrer nous camins, o bé tornar a aquells que s'havien oblidat, i han donat pas a una gran diversitat de vins que poden ser del gust de paladars ben diferents.

S om mediterranis i ens agrada beure vi, present a casa nostra des de l’època dels romans. Portem 2000 anys plantant ceps i consumint el suc del seu fruit. Abans de la industrialització, de fet, Catalunya estava plena de vinyes, qui més qui menys tenia la seva, el seu tros i el seu raïm per poder fer el vi de l’any. Era l’època del pa amb vi i sucre, de la saviesa del pagès, de l’escoltar la terra i el temps, de la contemplació... En pocs anys, però, amb l’era industrial i després la tecnològica, s’ha imposat la immediatesa, l’ara i aquí, el no tenir paciència... Un món canviant i de gratificació instantània que contrasta amb la paciència i el treball a llarg termini que implica ser pagès i viticultor. Per començar a recollir el raïm d’una vinya nova es necessiten com a mínm tres anys, i fins als deu no es considera que la vinya s’hagi estabilitzat.

“El Priorat no té límits, és com un mosaic i cada escriptor hi aporta una peça, igual que cada poble aporta la seva identitat a la comarca”. Montserrat Domingo és ermitana i “adalil”, una voluntària que acompanya els escriptors que participen en la iniciativa Priorat en Persona, organitzada pel Centre Quim Soler, la Literatura i el Vi, del Molar. “Aquest mosaic és també de complicitat, la que es genera entre tots els sectors de la població que s’impliquen en el projecte”, explica Roser Vernet Anguera, activista cultural, ànima del Centre Quim Soler.