Quan el març del 2020 va esclatar la pandèmia de la covid-19, el govern espanyol va decretar l'estat d'alarma i, amb ell, l'aval per accelerar qualsevol contractació pública per comprar material sanitari o el que fos necessari per fer front a la crisi. El procediment d'emergència, fins a aquell moment utilitzat de forma anecdòtica i reservat per a casos "d'esdeveniments catastròfics", va passar a fer-se servir en pràcticament totes les adjudicacions de les administracions. Significava donar via lliure a les contractacions a dit i ràpidament els organismes supervisors independents van començar a alertar de la manca de controls d'aquest tipus de contractes, ja fos per la immediatesa amb què s'havien de prendre les decisions o per l'abús que se'n va fer.

El grup parlamentari El Pi ha anunciat que registrarà en el Parlament una Proposició No de Llei (PNL) relativa al Pla d'Inversions Estratègiques per reclamar que les contractacions públiques es facin amb el màxim de lots possibles per afavorir les empreses de les Illes Balears.

De les 10 empreses que han cobrat més del Govern balear, no n’hi ha cap que sigui de les Balears, segons les dades del portal de transparència de l’Executiu. El llistat abasta els proveïdors, adjudicataris i contractistes més importants des de juliol del 2017 i es va actualitzar per darrera vegada l’1 d’octubre. El rànquing l’encapçala Endesa, amb 133 adjudicacions -no només és la que més doblers ha rebut, també la que més contractes ha aconseguit- per valor de 188,5 milions d’euros. A continuació hi ha Empresa Martín SA, amb 3 contractes per un import de 177,4 milions; Barcelona Transport SL, amb una adjudicació per valor 167,6 milions; Marfina SL (Moventis Mallorca, del grup català Moventia), amb una altra de 134,1 milions; i Gas Natural, la farmacèutica Novartis, General Electric Healthcare, Eurest, Gilead Sciences i Ferrovial, amb volums de contractes que oscil·len entre els 34,9 i els 28,7 milions d’euros.

La nova Llei de contractes del sector públic transposa a la legislació espanyola una directiva europea en favor de la simplificació i la transparència. No obstant això i les bones intencions, l’aplicació de la norma es mostra complexa i no sempre favorable a les persones i empreses que volen optar a una licitació pública. Les persones físiques -com és el cas d’un treballador autònom, com també una petita empresa- s‘entrebanquen a l’hora de licitar a causa de la complexitat del procediment.

Tot i que no hi ha una valoració homogènia sobre la nova llei entre les petites empreses consultades, moltes coincideixen a destacar la voluntat d’una major transparència que podria facilitar el concurs d’aquest tipus d’empreses per treballar amb les distintes administracions.

Sindicats i entitats d’inserció laboral celebren la nova llei de contractació pels avantatges que ofereix per als treballadors de les empreses que liciten en concursos públics, ja que obliga que els sous de les entitats adjudicatàries de serveis públics estiguin regulats, com a mínim, pel conveni provincial del seu sector.

Com tot allò que és nou, l’estrena de la Llei de contractes del sector públic crea dubtes i incidències, que han de ser resoltes pel govern central. Begonya Morey, secretària general de la Conselleria d’Hisenda, assegurà que “les unitats administratives de contractació (UAC) de les conselleries estan saturades perquè l’Estat no dona respostes -o ho fa tard- a l’hora de resoldre les incidències, que hem plantejat a través de la plataforma telemàtica del mateix Estat, la qual cosa retarda les licitacions”. Es tracta d’un més dels nombrosos obstacles amb què es troba el Govern. Morey posa en dubte que, en la contractació pública, les petites i mitjanes empreses puguin competir en matèria de mitjans telemàtics amb les grans corporacions, si no assoleixen un alt nivell de coneixement de tota la dinàmica a què obliga la nova llei.

Les noves regles de contractació pública tenen aspectes positius i aspectes negatius, partint que “es tracta d’una adaptació a la normativa europea que ja marcava aquests canvis el 2004, en primera instància, i després el 2014. Per tant, arriba amb deu anys de retard”. Així ens ho explicà Joana Maria Abillón, directora general de Funció Pública, Govern i Interior de l’Ajuntament de Palma, per a qui les mesures mediambientals, els criteris de benefici social i innovació i les condicions d’adjudicació, així com la previsió de la figura del contracte reservat a empreses d’inserció social, “són molt positives”.

Gairebé set de cada deu contractes de l'Ajuntament de Palma introdueixen clàusules socials o mediambientals de contractació pública. Aquesta mesura es va prendre per mitjà d'una instrucció que es va engegar fa 13 mesos que suposarà que Cort s'hagi avançat en les normatives aprovades al Congrés.

Cort demanarà una auditoria externa per revisar alguns dels seus contractes. Durant el 2017 s'hi destinaran 90.000 euros i la intenció és afegir transparència als procediments de la contractació pública. La proposta, que s'ha aprovat aquest dijous al ple de l'Ajuntament després de quedar sobre la taula el mes passat, arriba a partir d'una moció de Ciutadans, tot i que des de l'equip de govern asseguren que era una qüestió que ja estava prevista.

L'Ajuntament de Palma ha presentat aquest dimarts la normativa que regularà en breu la contractació de productes i serveis per part del Consistori, i que preveu requisits de protecció social dels treballadors, preservació del medi ambient i utilització del català.

Totes les contractacions que faci l'Ajuntament de Palma inclouran algun tipus de clàusula social i, a partir del 2017, el Consistori reservarà una part dels pressupostos per a contractes reservats, específics per a centres especials d'ocupació i d'inserció. Així ho ha avançat aquest divendres Aurora Jhardi, la tinenta de batle de Funció Pública i Govern Interior.

El coportaveu de MÉS per Mallorca, David Abril, ha assegurat que l'exconseller de Medi Ambient i Agricultura, Biel Company, va adjudicar contractes menors per valor d'un milió d'euros en el darrer any al Consolat de Mar. D'aquesta manera, Abril ha volgut "desmentir les acusacions" del PP contra l'actual conseller, Vicenç Vidal, a qui els populars estan atacant els darrers dies per l'adjudicació de dos contractes menors a una empresa on havia fet feina l'any 2007.

El Govern introduirà clàusules socials a la contractació pública com a mostra d'una aposta per la feina de qualitat. Ho ha avançat el conseller de Treball, Comerç i Indústria, Iago Negueruela, durant la sessió de control al Govern. Responent a una demanda de Podem, Negueruela ha anunciat que demà mateix es farà la presentació d'aquestes clàusules, destinades a ser una altra de les fites de l'Executiu sorgit dels Acords pel Canvi.