Hi ha episodis icònics de la lluita antifranquista: el moviment obrer del Baix Llobregat (de la vaga de la Siemens el 1946 a la general de trenta anys després), la senyera penjada durant l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat el 1947, la vaga dels tramvies del 1951, la manifestació de capellans el 1966, etc. Entre aquests episodis hi situaríem la defenestració d’un bust del general Franco i de la bandera espanyola des d’una finestra de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB) de la mà d’uns 150 estudiants que, després d’una assemblea al Paranimf, havien ocupat el rectorat el 17 de gener del 1969.

Des de petita, Molly Jong-Fast ha viscut amb la sensació que hi ha dues versions d'ella mateixa. Hi ha el seu jo real i després hi ha el seu doble literari: el personatge que s'assembla a ella i que sovint apareix a les memòries i novel·les de la seva mare, Erica Jong. Cada vegada que un conegut o desconegut sabia detalls íntims de la seva vida —com ara la seva rebel·lia adolescent o la seva addicció a les drogues—, Molly Jong-Fast es paralitzava. Va haver d’assumir que ho havien llegit tot sobre ella als llibres de la seva mare.

Després d'una fructífera etapa com a periodista cultural a Barcelona, Emili Manzano (Palma, 1964) va tornar a Mallorca. Instal·lat a la Colònia Sant Pere, un petit poble que pertany al terme municipal d'Artà, l'antic presentador de Saló de lectura i L'hora del lector s'ha aconseguit reinventar com a traductor (Céline, Simenon, Modiano) i editor (Libros del Zorro Rojo). També ha continuat escrivint, guiat per la memòria –com ja va fer a Pinyols d'aubercoc (L'Avenç, 2007)– i tot just acaba de donar a conèixer Me'n record (Anagrama, 2024), en què reconstrueix retalls del seu passat íntim i familiar però alhora ofereix un retrat divertit, enginyós i a estones emotiu del món on va créixer.

Trist tigre és un text híbrid entre la ficció i l’assaig, entre el dietari i la novel·la; un relat dur, poderós i actual basat en els abusos sexuals que, de petita, va patir la narradora en primera persona per part del seu padrastre, descrit pel psiquiatre del procés judicial com un "pervertit narcisista amb tendències sàdiques". Guanyador del premi Fémina 2023 i escrit per Neige Sinno (Vars, 1977), Trist tigre analitza el perquè de la violència sexual cap a menors, què passa per la ment del botxí. Per lluitar contra els monstres del passat i els que apareixen en el moment de ser mare, aquesta dona utilitza les armes amb què s’ha format: les de la literatura. Però, com afirma la mateixa autora, ni l’art ni la literatura salven ningú d’una experiència traumàtica com l’incest.

Gairebé la meitat dels casos de demència es podrien prevenir o retardar si es tractessin els diferents factors de risc que poden provocar la malaltia. Segons l’última edició de l’informe sobre demència de la comissió de la prestigiosa revista científica The Lancet, publicat a finals de juliol, hi ha diverses maneres de cuidar la memòria i intentar evitar un trastorn cognitiu al llarg dels anys. Aquestes malalties afecten les principals capacitats cognitives com l'aprenentatge, la percepció o l'habilitat de raonament, i la majoria inclouen danys a les parts del cervell que afecten la memòria.

El cervell és potser l’òrgan més estudiat i menys comprès del cos. La seva complexitat fa que sigui molt difícil entendre tots els detalls de com funciona cada procés que du a terme i, malgrat tot, això és essencial per comprendre l’ésser humà. Per sort, l’adveniment de noves tecnologies que permeten estudiar l’activitat de les neurones ens ha permès fer passes de gegant en els últims anys, però encara queden unes quantes àrees fosques que requeriran molta més recerca. Per exemple, el coneixement que tenim de tot el que envolta la formació i manteniment de records està ple de llacunes importants. Un article publicat recentment a la revista Nature proposa la teoria inesperada que les neurones emmagatzemen informació gràcies al dany que els estímuls elèctrics causen al seu ADN.

No sé d’on ha sortit ni qui me l’ha enviat. M’ha caigut a les mans no sé com. Caure a les mans no és caure de les mans, que és tota una altra cosa. No, aquest llibre m’ha caigut a les mans i no m’ha caigut de les mans ni un moment, al contrari, un cop començat, no l’he pogut deixar. 

L'abundància, la diversitat i la qualitat han caracteritzat un cop més l'oferta editorial del 2022, amb una destacable collita catalana, en la qual despunten noves veus com Roser Cabré-Verdiell i Maria Canelles Trabal, que conviuen amb autors de trajectòria consolidada en molt bon moment de forma, cas d'Empar Moliner, Sebastià Alzamora, Eduard Márquez i Núria Perpinyà.

Tinc la casa plena de fotografies. Emmarcades, les penjo a les parets, o les recolzo als volums de les llibreries o les tinc damunt de la taula o de la calaixera de l’entrada. N’hi ha de tota mena: dels últims estius, de quan els fills i els nebots eren petits, de la nostra pròpia infància en blanc i negre o les més antigues dels pares, els avis, fins i tot els besavis.

La nostra memòria declina a mesura que envellim. Aquesta és una idea que molts tenim assumida; però aquest declinar no és inevitable, segons el doctor Richard Restak, neuròleg i catedràtic a la Facultat de Medicina de l’Hospital Universitari George Washington.

L'excavació de la fossa del Mas de Santa Magdalena, un hospital de campanya de la Guerra Civil a Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre), està revelant que un 30% dels soldats enterrats eren joves d'uns 17 anys o fins i tot menys, possiblement voluntaris o membres de la Lleva del Biberó. El Mas de Santa Magdalena va ser utilitzat com a hospital de guerra per l'exèrcit republicà des del juliol fins al setembre del 1938, en plena Batalla de l'Ebre, on es feien operacions d'urgència als soldats més greus i la resta eren traslladats a la ciutat.

Molts han llegit per primer cop poesia gràcies a Joan Margarit. Molts s’han emocionat llegint els seus versos: hi han trobat les paraules que expressaven sentiments propis molt profunds. Després de Miquel Martí i Pol, no hi ha hagut a casa nostra un poeta més popular que Joan Margarit, que ha tingut també una notable projecció fronteres enllà: ha estat traduït a nombroses llengües. 

'Vigilància permanent', les memòries d'Edward Snowden que prometen remoure la política internacional, arribarà a les llibreries de tot el món el 18 de setembre. Serà la primera vegada que l'exanalista i activista nord-america explica amb tot detall com s'ho va fer per ser el responsable de la filtració més gran de tots els temps de la intel·ligència estatunidenca. La biografia en català la publicarà Columna, del grup Planeta, també responsable de la seva edició en llengua castellana. Snowden, un dels homes més buscats del món, viu actualment exiliat a Rússia, des d'on fa el seu activisme a la xarxa.

Del llibre de memòries de l'ex primera dama dels EUA Michelle Obama, 'Becoming', ja se n'han venut gairebé 10 milions de còpies, segons ha fet públic l'editorial Penguin Random House. Llançada al novembre, aquesta autobiografia es va convertir en un èxit de vendes des del període de prereserva a Amazon. De fet, la primera jornada en aquesta web se'n van encarregar 750.000 exemplars.

Barbara Sinatra, viuda del cantant Frank Sinatra, ha mort aquest dimarts als 90 anys al seu domicili de Rancho Mirage, una ciutat californiana situada a uns 200 quilòmetres a l'est de Los Angeles. Segons ha informat el diari local 'The Desert Sun' i ha recollit Efe, Barbara Sinatra va morir envoltada pels seus amics i familiars després de mesos patint problemes de salut.