Les jornades organitzades pel Cercle d'Economia ens han deixat amb una dialèctica molt decebedora i vella entre sociovergència i tripartit d'esquerres. Els partits del Procés havien obert un forat immens per a qui estigués disposat a posar al centre la reforma del model econòmic de Catalunya. Salvador Illa ha arribat al poder instal·lant-se en aquest camp per córrer. Però, de la mateixa manera que tothom sap que els bons números macroeconòmics d'Espanya no tenen cap traducció en la vida real ni surten de reformes de fons (Miquel Puig s'ha cansat de recordar en aquestes pàgines que l'economia espanyola i la catalana fa 30 anys que no incrementen la productivitat, que creixem a còpia d'importar treballadors low cost inflant una bombolla que tard o d'hora farà petar l'estat del benestar), les propostes del centreesquerra i el centredreta per al post-Procés irradien una manca d'ambició estratosfèrica. Com que tot el que el centre radical posa sobre la taula sona a continuar allargant l'agonia d'un model essencialment fraudulent, s'obre un nou forat de credibilitat que les noves dretes aprofiten de manera perfectament lògica.

La desigualtat creix a Europa, però ha caigut en els últims anys a Espanya gràcies a la bona marxa del mercat de treball. Aquesta és la conclusió de la taula rodona organitzada aquest dimecres pel Cercle d'Economia, en la qual han participat el professor de la City University of New York (CUNY) Branko Milanovic, l'economista senior del Banc d'Espanya Laura Hospido, i el subdirector de la Fundación de Estudios de Economía Aplicada (Fedea, el think tank de la banca i altres grans empreses espanyoles), José Ignacio Conde.

Les jornades del Cercle d'Economia engeguen aquest dilluns a Barcelona davant tota l'expectació política i econòmica. Sobretot perquè hi plana l'opa del BBVA al Banc Sabadell i perquè inaugurava l'acte el president espanyol, Pedro Sánchez, que podria tenir d'aquí pocs dies l'operació financera sobre la taula amb l'opció de posar-hi noves condicions "d'interès general". El cap de l'executiu de l'Estat s'hi ha volgut referir explícitament durant el seu discurs: ha anunciat que obrirà una consulta pública abans de decidir-se per recollir l'opinió d'empreses, agents socials i la societat civil sobre l'opa que el banc basc va llençar fa gairebé un any damunt el Sabadell.

Europa s'ha de despertar tant en l'àmbit polític com en l'econòmic per ser un actor rellevant al món. És l'avís del Cercle d'Economia a la nota d'opinió que emmarca la seva reunió anual que se celebrarà a Barcelona entre el 5 i el 7 de maig. "El moment és greu, i és urgent que Europa reaccioni", alerta. Després d'una etapa de dependències energètiques i de protecció dels EUA en matèria de defensa, que han afavorit una energia barata i facilitat l'exportació i el comerç internacional, hem arribat a un món actual en què tot plegat han esdevingut “vulnerabilitats” aguditzades amb l'accés de Donald Trump al poder a la primera potència mundial.

El Cercle d'Economia ha defensat en una nota d'opinió publicada aquest dijous una reforma del sistema de finançament autonòmic similar al que hi ha en països de caràcter "federal", com els Estats Units i el Canadà, i s'ha allunyat d'implantar a Catalunya un model com els concerts forals que ja tenen Navarra i el País Basc.

Hi ha pocs escenaris per veure tan clars els canvis de cicle polític a Catalunya com les Jornades Anuals del Cercle d’Economia. I dels passadissos de l’última edició es desprenia aquesta setmana una sensació d’optimisme sobre la marxa de l’economia, incertesa sobre què significarà el desenvolupament de la intel·ligència artificial, i preocupació per la sostenibilitat de l’estat del benestar i la pèrdua de competitivitat de Catalunya, Espanya i Europa. Les Jornades del Cercle tenen la virtut que en les taules de reflexió es parla dels temes de fons i menys de la conjuntura política, però sempre queda clar també l’humor polític dels empresaris, ara entregats a Salvador Illa.

Ho sap tothom, és una profecia. La tercera generació acaba amb el negoci familiar. El tòpic, àmpliament estès, ha obert aquest divendres l'última jornada de la Reunió del Cercle d'Economia. "Per superar el pas del temps, s'han de superar les transicions generacionals. En un negoci familiar típic, la segona generació continua i la tercera es carrega el negoci". La frase l'ha pronunciat algú poc sospitós de complir aquest mal presagi. El president de Puig i vocal de la junta directiva del Cercle d’Economia, Marc Puig, forma part de la tercera generació de la família i també és l'home de moda dins l'ecosistema empresarial, després de la sortida a borsa del gegant català dels perfums.

Després de la victòria a les eleccions del 12 de maig i d'encadenar els millors resultats dels socialistes en aquest últim cicle electoral a Catalunya, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha aterrat aquest divendres a Barcelona a les jornades del Cercle d’Economia per treure pit de la seva política de diàleg amb Catalunya. "Teníem raó", s'ha reafirmat, i ha volgut assumir davant l'auditori empresarial quatre compromisos de cara a la pròxima legislatura catalana, que vol que sigui presidida per Salvador Illa: ha promès una "millora" del finançament de Catalunya d'acord amb l'Estatut; "redoblar" la inversió en infraestructures; mantenir els pactes establerts amb la Generalitat presidida per Pere Aragonès, com la condonació del deute o el traspàs de Rodalies, així com "respectar" la llengua, la història i la cultura catalanes. Una picada d'ullet en tota regla a Esquerra –li ha agraït la tasca al capdavant de l'executiu català–, ara que el PSC necessita el seu suport per a la investidura.

En el 2024, l'any amb més eleccions de la història i amb més conflictes armats oberts al món, la Reunió del Cercle d'Economia ha centrat la seva primera jornada en els reptes internacionals i especialment en les dues eleccions clau: les europees del juny i les dels Estats Units al novembre. Però, malgrat l'alerta recorrent per l'augment de l'extrema dreta que pronostiquen els comicis europeus, ha quedat clar de seguida que els més determinants per al món –i que representen un risc encara més gran– són els nord-americans.

Incertesa és l'únic nom que els experts s'atreveixen a posar –i en què coincideixen– a l'hora de fer previsions per al 2024 que acabem d'estrenar. A escala econòmica, segons el director d'economia espanyola de CaixaBank Research, Oriol Aspachs, la incertesa domina el panorama, però assegura que serà un any que "anirà de menys a més" si es compleixen tot un seguit d'hipòtesis macroeconòmiques que van lligades, com no pot ser d'una altra manera, a la situació geopolítica.

El vaig conèixer al voltant d’una taula, quan encara no era conscient de la força que algunes taules poden tenir. Jo hi assistia puntualment, discretament, convidat com a jove secretari de la junta directiva del Cercle d’Economia. La capacitat d’atracció d’aquella taula, on m’asseia sense fer-me notar, em va atrapar.

Dilluns passat, en un acte a la Pedrera, el Cercle d’Economia ens va recordar que ja té certa edat. Ho va fer homenatjant els seus 33 socis vius que ho són des de fa 50 anys. Ha recordat també que el 16 d’octubre de 1958 Jaume Vicens Vives va pronunciar al Cercle una conferència memorable: El capitán de industria español en los últimos cien años. Amb aquest motiu ha instaurat una sèrie anual de conferències Vicens Vives. La primera fou impartida a l’acte mateix pel professor Lluís Torner, director de l'ICFO. M’hi referiré més endavant. 

En plena negociació sobre la investidura de Pedro Sánchez entre el PSOE i l'independentisme, el Cercle d'Economia ha emès una nota d'opinió rellevant. L'organització empresarial es mulla a favor de l'amnistia als líders polítics del Procés, tal com va fer amb els indults el 2021. Avala la mesura, però hi posa condicions: creu que l'independentisme ha de renunciar a la unilateralitat i acceptar el marc de la Constitució i, des de la perspectiva jurídica, afirma que la llei ha d'oferir la "màxima seguretat" perquè posteriorment no sigui revocada pel Tribunal Constitucional. "Les reafirmacions en la unilateralitat són incompatibles amb qualsevol pacte dirigit a la normalització política", assegura la nota feta pública aquest dijous, que clama per resoldre ja l'encaix entre Catalunya i la resta de l'Estat. Per al president del Cercle, Jaume Guardiola, que ha comparegut davant els mitjans de comunicació, “l’amnistia ha de ser entesa com el punt de partida de la reforma del pacte territorial”. El director general de l’organització, Miquel Nadal, però, ha rematat: “La renúncia a la unilateralitat és imprescindible en un estat de dret”.

Les dues responsables d'Economia dels governs català i espanyol, Natàlia Mas i Nadia Calviño, han defensat aquest dijous les seves respectives gestions al Cercle d'Economia, on han rebatut la nota publicada set dies abans de les eleccions municipals per l'entitat empresarial, en la qual expressava "preocupació" pel que considera un estancament econòmic de Barcelona, Catalunya i Espanya.

El clima preelectoral, després que Pedro Sánchez avancés ahir les generals al 23 de juliol, ha contagiat totes les sessions de la reunió anual del Cercle d'Economia. També la intervenció d'un dels ministres socialistes clau en algunes de les reformes més urgents que Brussel·les havia exigit a Espanya com a part dels plans de recuperació postcovid. El titular d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha aprofitat la seva porció de temps sobre l'escenari de l'Hotel W per treure pit de la reforma de les pensions i contraposar-la a la que va aprovar el Partit Popular el 2013: "Era un brindis al sol. Es va vendre com la gran reforma de la sostenibilitat, però va tenir uns costos enormes de credibilitat internacional".

Des d’un obligat confinament he seguit amb satisfacció la recent reunió del Cercle. Satisfacció per l’encert de posar el focus d’aquest 2022 ple de crisis en la seva dimensió europea i en el paper de la Unió per ajudar a trobar-hi sortides. Els felicito!

1. Senyals. La premsa ha glossat a bastament l’obscena seqüència del president d’Iberdrola, Sánchez Galán, a Sagunt, rient en gran excitació mentre tractava de “tontos” deu milions de clients de la tarifa regulada de les elèctriques. Però a la reunió del Cercle d’Economia de Barcelona hi va haver també alguna passada de frenada que obliga a preguntar-se sobre l’estat d’esperit d’alguns sectors empresarials. Així, es va veure l’enèsima exhibició del ressentiment de classe davant de l’alcaldessa Colau, sovint amb gotes de masclisme mal contingut, com quan Javier Faus li diu que la presentació de la seva intervenció serà curta perquè no se l’ha preparat com la del president Aragonès o com quan el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, trona dient que els ciutadans han de poder circular en cotxe per Barcelona “quan els doni la gana”. Una posició, per altra part, clarament contrària a l’orientació de les grans ciutats en països democràtics. 

Hi ha poques frases en una relació que provoquin tanta suor freda com “Hem de parlar”. Està clar que augura tempesta. Això és el que el president de la Generalitat li va dir divendres al president espanyol, que cal parlar.

Davant les amenaces a múltiples nivells que suposa la guerra d'Ucraïna, entre els quals la salut de l'economia, el Cercle ha explicat aquest dijous quina és la seva recepta per afrontar-les: a escala global, més Europa i, en l'àmbit local, més acords amplis entre els partits polítics. De fet, la principal proposta de l'entitat implica reclamar a les formacions "salvaguardar la pau social" mitjançant "una sèrie de pactes d'estat" que portin reformes en temes com l'energia, les rendes, la política fiscal i laboral, l'estat del benestar, la seguretat i la defensa. Per al Cercle hi ha un precedent clar en què emmirallar-se: "Vam demostrar durant la Transició, amb els Pactes de la Moncloa, que sabem fer el que la situació exigeix". Aquesta posició és la que transmetran a tots els líders polítics –com els presidents Pedro Sánchez i Pere Aragonès– que desfilaran per les seves jornades, que se celebraran a Barcelona del 4 al 6 de maig.

La geopolítica serà el fil conductor de la reunió anual del Cercle d'Economia, que aquest any se celebra a Barcelona per segona vegada consecutiva, però una mica abans del que sol fer-ho: del 4 al 6 de maig.