El sector primari de les Illes està ofegat per problemes que amb els anys s’han agreujat. La sequera, les alertes sanitàries, la permissivitat de les administracions per consentir usos impropis del sòl rústic i la manca de relleu generacional en són alguns. Els pocs treballadors que queden al sector primari cerquen maneres de sobreviure mentre que el debat sobre la importància de l’agricultura, la pesca i la ramaderia per preservar el territori i la sostenibilitat ambiental de les Balears és cada vegada més present.

Si la llei agrària que el Govern ha enllestit s’aprovàs tal com està redactada, el camp de les Illes podria acollir milers de noves places turístiques gràcies a l’ampliació del nombre d’agroestades que cada explotació professional podrà tenir. Les finques agràries que tinguin la condició de preferents o prioritàries –les que es dediquen de manera professional a l’agricultura­– podran demanar fins a 10 places turístiques. Una “bestiesa” segons els col·lectius conservacionistes i algunes organitzacions agràries, i una “necessitat” segons l’Executiu, que assegura que és l’única manera de fer viable un sector que fa anys que està en declivi.

El Govern de Marga Prohens es prepara per dur al Parlament una nova llei agrària que, sota el paraigua de la modernització i la diversificació, obre una nova etapa en la relació entre el camp i el turisme. Si s’aprova, la norma permetrà que totes les explotacions agràries –gestionades per algú amb carnet d’agricultor– puguin oferir fins a deu agroestades. L’esquerra ja n’havia autoritzades sis, però el salt quantitatiu i qualitatiu ara és més profund, perquè no es tracta només de turisme rural: la llei també facilitarà la construcció de naus agrícoles, algunes vinculades a activitats turístiques o complementàries, i la instal·lació més àmplia de plaques solars al sòl rústic.

Entre 70.000 i 80.000 hectàrees, segons diferents fonts, són les que les Balears dediquen avui dia a la producció d’aliments. Fa mig segle, abans del boom turístic, aquesta extensió superava les 230.000 hectàrees. En només 50 anys s’ha produït un canvi de model enorme que ha acabat amb el 65% de la superfície activa de conreu. El nombre de treballadors també ha experimentat un daltabaix total: dels més de 100.000 que hi havia als anys 70, als poc més de 1.000 agricultors professionals que sobreviuen actualment.

“Estic al límit. Vaig començar la meva activitat agrària i ramadera fa devuit anys i no sé si aguantaré aquest any. Estic en un moment molt crític”. Qui parla és el ramader ecològic i president del Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica (CBPAE), Xisco Llompart. La pagesia ha tornat a treure els tractors al carrer, i les Balears ja s’han sumat a una onada de protestes d’àmbit europeu.

Judit Solà és la titular d’una granja d’explotació de boví d’engreix a Castellfollit de Riubregós, a l’Anoia. Explica per telèfon, des de la seva granja, que tot sovint quan arriben els proveïdors pregunten per l’amo. “La frase que sempre diuen tot just arribar a la granja és «On és l’home?»”, explica la Judit, que ràpidament aclareix que no hi ha home, que allà ella és la mestressa. Aquest és un petit exemple del que viuen, cada dia, les dones pageses de Catalunya, un col·lectiu encara petit però creixent, que ha de fer-se forat en un món molt masculinitzat i ple d’inèrcies masclistes que fins fa poc les expulsava del camp com si no fossin prou vàlides. Per retre un homenatge a la feina que estan fent totes les pageses del país, la periodista i col·laboradora de l’ARA Laura Saula, juntament amb el fotògraf Jordi Borràs, acaben de publicar el llibre Terra de dones. Pageses de Catalunya (Editorial Fonoll), en què fa un retrat íntim i personal de la vida de vuit pageses per posar en valor una feina dura i tot sovint poc reconeguda.

La idea estava prou madura i no hi havia marxa enrere: marxem a viure al camp. A la petita, amb només cinc anys, la notícia no li va preocupar gaire, però la gran, que ja n'havia fet nou, només tenia dubtes: "Què passarà amb les meves amigues?", preguntava. Intuíem la resposta: "Us anireu allunyant, però no et preocupis perquè trobaràs amigues noves", però no vam ser tan contundents i vam fer allò que tan bé fem els adults: "Ja ho veurem, podran venir un dia a casa"...

Si hi ha un producte que ha aconseguit, a les Balears i a bona part de l’estat espanyol, superar amb èxit els problemes de rendibilitat que té el camp en general, aquest és el vi. Mentre el sector agrari veu com els costos de l’energia i del combustible han complicat encara més els marges de cada explotació, la indústria del vi és capaç de defensar un preu digne per als seus productes als punts de venda. Encara que no hi ha una xifra oficial, segons diferents fonts del sector només a les Balears s’han invertit més de 280 milions d’euros en aquest negoci, una xifra impensable en altres tipus d’explotacions agràries. Però hi ha una realitat que es manté amagada a l’ombra d’aquest èxit:les precàries condicions laborals dels treballadors que sostenen aquest sector.

Unides Podem s'ha compromès a impulsar un nou marc laboral en el sector primari i agroalimentari de les Illes Balears "basat en la formació i la qualitat de l'ocupació", amb l'objectiu d'atreure "treballadors de totes les categories professionals, incidint en una major qualificació i formació". Així ho ha anunciat el director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural del Govern, i integrant de les llistes al Parlament, Fernando Fernández, acompanyat per la candidata al Parlament, Antònia Jover.

L’equip de govern del Consell de Menorca pretén aprovar les modificacions del Pla Territorial Insular (PTI) abans de final del mandat. Una d’aquestes variacions en el text final ha creat discrepàncies: s’hi elimina la limitació del 40% que els llocs podien destinar a ús turístic com a màxim. Aquesta flexibilització de la normativa, promoguda pel govern d’esquerres del Consell de Menorca es fa, segons el conseller d’Ordenació del Territori, Bep Pastrana, per protegir el sector primari i per evitar entrar en conflictes amb la Llei agrària del Govern balear, assolint la màxima seguretat jurídica, i així evitar possibles contenciosos que perjudiquin el PTI. Aquesta és una visió que contrasta amb la del GOB, mentre que patronals com Unió de Pagesos i Agrame van més enllà de la nova normativa.

L’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació alertava fa poc d’una crisi alimentària mundial amb conseqüències especialment greus als països més pobres, on entre 7,6 i 13 milions de persones més patiran desnutrició, i amb una afectació sobre els preus internacionals dels aliments i els pinsos d’entre un 8% i un 22% la temporada 2022-2023.

Parlem d'un matí de finals de juny de 1973, quan jo tenia nou anys. Era molt aviat. Vaig girar la vista cap a l'est tot contemplant la sortida del sol darrere de la Punta del Fortí, un turonet damunt mateix de la Granja d'Escarp. La intensitat dels raigs solars va fer que tanqués els ulls immediatament. Recordo altres detalls amb nitidesa, perquè aquest va ser el primer dia que vaig anar a l'horta amb la intenció inequívoca de treballar, no de jugar. La rosada o aigualera, com es diu dialectalment allí, és una cosa molt poètica vista de lluny, sobretot en una fotografia en blanc i negre. Tot i així, el seu tacte és desagradablement fred. El camp és un concepte difícil d'explicar a un urbanita. Per als qui vam créixer en aquest entorn no encaixa de cap manera amb l'edulcorada vaguetat anomenada "la natura". No, miri: allí s'hi produeixen peres o melons de la mateixa manera que en una fàbrica es fan sabates, motocicletes o begudes carbòniques. Entenc que, per a molts, el que acabo de dir resulti decebedor. Quan la fruita anava cara, especialment entre finals de la dècada dels 70 i començaments de la dels 80, els pagesos mostraven una indiferència total cap a la delicada bellesa de la floració dels cirerers, posem per cas. Ara no els queda més remei que mostrar aquestes amenitats primaverals com si fos una atracció de Port Aventura. Em sembla que per als agricultors d'una certa edat, aquesta pràctica resulta un punt humiliant: implica reconèixer una mena de derrota que és més personal i íntima que no pas professional. 

Una mirada sobre la història

El darrer llibre de Josep A. Tur fa un repàs de la gastronomia balear des dels inicis

Josep A. Tur Marí acaba de publicar Història de la cuina i l’alimentació a les Illes Balears, un llibre, editat amb cura per El Gall Editor, que ens ofereix una mirada analítica del que ha estat l’alimentació dels balears des de la prehistòria fins a l’actualitat, amb un interessant cop d’ull sobre el que podria ser la nostra alimentació del futur que aconsegueix mostrar una visió global de la nostra història gastronòmica. El doctor Tur vincula la història de l’alimentació a les Illes amb les grans onades civilitzatòries que han creuat la Mediterrània i aporta la seva visió de nutricionista i d’estudiós de les ciències alimentàries, no debades va ser redactor de la declaració de la dieta mediterrània Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco l’any 2010.

]]>

En els darrers mesos, coincidint amb l’esclat de l’epidèmia de covid-19, els portals immobiliaris han detectat un increment de la demanda d'habitatges situats fora dels àmbits urbans més densos. Les consultes relatives a finques rústiques, xalets i cases entre mitgeres pugen, mentre que l’interès pels pisos disminueix de manera assenyalada. Sembla, doncs, que el temor al contagi i l’experiència del confinament han convençut part de la ciutadania dels riscos de l’alta densitat urbana. Els mitjans de comunicació dediquen programes al fenomen i alguns experts vaticinen fins i tot la fi de la ciutat.

]]>