Josep de Luis i Josep Alonso fa anys que exerceixen com a missers a les Illes Balears i, des del primer dia, han tingut clar que el català seria l’eix central de la seva pràctica professional. De Luis, amb 22 anys d’experiència, explica que sempre que s’ha dirigit a òrgans o institucions amb seu territorial de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó ho ha fet en català.

Era cap a finals de la dècada dels 80 que vaig començar a veure cotxes amb pintures metal·litzades. Eren uns colors que a ulls d’un infant d’aquella època eren una cosa fascinant. Un al·lot major que jo em digué que aquell color era “verd turquesa”, però un altre el va contradir, “és blau turquesa”. Jo no sabia què dir. Però la veritat és que no arribaven a un acord sobre si verd o si blau. Era un color a mig camí, i no en teníem una etiqueta clara. L’embull fou total quan un altre dia aparegué un altre cotxe i un tercer digué “quin rosa turquesa tan guai!”. Ja tenim la seu plena d’ous, vaig pensar. Aquell al·lot identificava l’efecte metàl·lic amb “turquesa”. Aleshores, qui té raó? Aquell qui deia “verd turquesa” o qui deia “blau turquesa”? Si cercam a la xarxa, veurem que s’usa tant verd com blau turquesa. Els gaèlics escocesos es declinen pel ‘blau turquesa’ (‘tuirc-ghorm’) i els anglesos, més pragmàtics, simplement diuen ‘turquoise’. Com pot ser que vegem el mateix, però ho identifiquem de manera diferent?

Un total de 137 professionals s’han inscrit a la primera edició del curs de català del nivell B2, impartit pel Servei de Salut en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Baleàrics. El curs, que va començar fa 15 dies, constava inicialment de seixanta places. A conseqüència de l’elevat nombre d’inscripcions, es va decidir ampliar-les fins a 137. El Servei de Salut preveu posar-ne en marxa una segona edició a l’octubre.

El Correllengua Agermanat 2026 va arribar al seu final amb un èxit rotund, el de convertir-se en una mobilització històrica en defensa de la llengua catalana. Durant les dues setmanes de la seva durada, més de 180.000 persones han participat en aquesta primera edició on s'han recorregut 1.500 quilòmetres, s'ha passat per 500 municipis i 30.000 persones han estat portadores de la flama. El portaveu del Correllengua Agermanat, Pau Emili Muñoz, assegura que l'èxit de l'esdeveniment és "una demostració de força" i ho remarca així: "Com a societat, els territoris de parla catalana hem recuperat la il·lusió per lluitar per la llengua catalana i exigir-ne la normalització real".

Esteve Sureda, portaveu de Vox a Manacor, no deixa indiferent ningú. Ni tan sols els del seu propi partit. Si fa dos mesos el president del Parlament balear, Gabriel Le Senne, va triar Sureda de guia per parlar en contra de persones i col·lectius que intenten guanyar-se la vida amb negocis com barberies i botigues a determinades avingudes de la ciutat, ara ha estat la portaveu del partit ultradretà també al Parlament, Manuela Cañadas, que s’ha desplaçat fins a Portocristo per parlar cara a cara amb Sureda.

L'acte central de rebuda de la Flama del Correllengua Agermanat a Mallorca, organitzat per Joves de Mallorca per la Llengua i l'Obra Cultural Balear, ha omplert aquest diumenge la plaça d'Espanya de Palma i ha posat de manifest "el compromís” de la societat mallorquina amb la llengua catalana. Enguany és la desena edició del Correllengua que passa per Mallorca des de la primera, l'any 1995.

S’organitza aquests dies al moll Vell de Palma (o s'ha organitzat, depèn de quan llegiu això) una fira d'embarcacions d'espai que du, com no, un títol ben pompós en anglès: International Boat Show, com correspon a un d'aquests esdeveniments –o, en el bon mallorquí dels nostres governants, eventos– pensats per complaure la nombrosa població de milionaris estrangers que viuen o fan vacances a Mallorca, i atreure'n més, si és possible. En aquesta fira, com van explicar al Téntol d'IB3 Ràdio, es podia adquirir un iot de 45 metres d'eslora pel preu de 21 milions d'euros. No és un fet excepcional, sinó una de les abundants propostes que es poden trobar a Mallorca en el mercat del gran luxe.

Hi ha jornades en què el carrer deixa de ser només espai de pas i es converteix en un fil de complicitats, de símbols i de llengua compartida. Aquest dissabte, el Llevant de Mallorca va viure una d’aquestes jornades amb l’arribada del Correllengua Agermanat, que va omplir pobles i espais públics de cultura popular, reivindicació i participació massiva en defensa del català.

Hi ha una situació molt concreta que potser heu viscut alguna vegada: escriviu un missatge de correu electrònic en català, el rellegiu just abans d’enviar-lo i, gairebé sense pensar-hi, canviau un‘som’ per un ‘soc’. O un ‘pensàssim’ per un ‘penséssim’. Potser ni tan sols teniu gaire clar els motius del canvi, però ho modificau igualment, perquè hi ha una intuïció estranya (però molt més estesa del que sembla) que associa determinades formes a una idea de català més formal, més neutre o, simplement, més “correcte” quan la situació es posa una mica seriosa.

Fa 40 anys, el Parlament balear aprovava la Llei de normalització lingüística. Quaranta anys després, si bé és ben cert que no s’ha normalitzat la situació del català com a llengua pròpia i cooficial de les Illes, també ho és que massa sovint l’anormalitat s’acompanya de diagnòstics apocalíptics. Hi ha motius perquè la situació preocupi: el català perd presència en molts d’àmbits i els joves, sobretot en les relacions informals, es comuniquen cada vegada més en castellà. Ara bé, si només miram el tassó mig buit, deixam de veure una part de la realitat que és igualment significativa.

El Correllengua Agermanat 2026 arriba a les Balears per encendre la Flama que travessa el conjunt dels territoris de parla catalana en una cadena simbòlica que uneix pobles, illes i ciutats en una mateixa celebració de llengua i cultura. Després d'haver recorregut Catalunya i el País Valencià amb una resposta massiva i una participació multitudinària, el projecte arriba enguany a les Illes Balears per continuar un itinerari que ja s'ha consolidat com una de les mobilitzacions culturals més transversals dels darrers anys.

40 anys després de l’aprovació de la Llei de Normalització Lingüística (LNL), podem afirmar que la llengua catalana a les Illes Balears no pateix per manca de lleis, sinó per manca de voluntat política. Aquesta és la idea central que emergeix quan analitzam el recorregut d’una eina que, en el seu moment, va ser imprescindible. Aquella norma va establir el marc legal necessari per fer efectiva l’oficialitat del català i va permetre avenços innegables en àmbits com l’administració, l’educació i els mitjans de comunicació. Però, sobretot, va néixer d’un consens polític unànime que avui, quatre dècades després, sembla gairebé un miracle. Un consens polític que va anar acompanyat d’un moviment cívic, encapçalat per l’OCB i que reclamava un marc legal de regulació i protecció per a la llengua catalana del qual ja disposaven altres territoris i altres llengües de l’estat espanyol. 

Dia 25 d’abril és Sant Marc, una de les festivitats més preuades pels amants de la ingesta de mol·luscs gasteròpodes, coneguts generalment com a caragols. Com diu la dita popular, “qui menja caragols per Sant Marc, gaudeix de bona salut de franc” i és que és costum menjar-ne aquest dia. N’hi ha que diuen que menjar caragols per Sant Marc evita ésser tocat, és a dir, malaltejar d’alguna o altra manera. La meva repadrina se’n menjava un de cru cada any i bé li va anar, fins a 93 anys. En el meu poble no es fan caragolades per Sant Marc, sinó que són típiques de la Creu, dia 3 de maig, un poquet més endavant. Aquest dia és festa grossa al barri de Camarata i tots els selvatgins que hi tenen almanco una cama fan de baixar-hi a menjar caragols amb la família i els amics.

Servidor, que ja ha posat un sis davant la xifra que diu la meva edat, fins ara li he sortit barat al sistema públic de salut. Si compt totes les atencions, proves, tractaments i intervencions que m’han fet al llarg de la vida, com que afortunadament no han estat gaires, el balanç econòmic li surt favorable a l’IB-Salut. Però no ho negaré: he començat a tenir cosetes. Foteses sense importància, peces que desgasten per l’ús continuat de la maquinària. I com que val més prevenir que guarir, he començat a passar unes quantes itevés. 

Què passaria si, dins una paraula, no totes les vocals fossin igual d’autònomes? Si una decidís com han de sonar les altres? Si escoltam atentament com pronuncien paraules com ‘dona’ o ‘cosa’alguns parlants del País Valencià, o bé ‘conill’o ‘sortir’ en certes zones de Mallorca o de les Terres de l’Ebre, hi ha alguna cosa que es desplaça respecte del que esperaríem. D’una banda, allà on esperaríem una a final, podem sentir una vocal que s’acosta a la tònica: ‘c[ò]v[ò]’en lloc de ‘c[ò]v[a]’. De l’altra, una vocal que esperaríem més oberta es tanca per influència d’una altra: ‘c[u]nill’ en lloc de ‘c[o]nill’.

Que les sessions plenàries de l’Ajuntament de Manacor són una altra cosa és un fet demostrable amb els vídeos que el mateix Consistori penja cada mes al seu canal de Youtube. És clar que com tot bon ‘espectacle’, el ple té moments políticament avorrits i de tràmit administratiu; però en té d’altres, sobretot en arribar el torn de precs i preguntes, que l’emoció es dispara (i moltes vegades al peu).

En parlar de paisatge lingüístic ens referim a la llengua –o les llengües– presents als rètols dels carrers, als aparadors dels comerços, a les cartes dels restaurants exposades a l’exterior o a la cartelleria efímera, com ara anuncis d’actes culturals o papers aferrats al mobiliari urbà oferint serveis domèstics. L’estudi del paisatge lingüístic s’inaugura l’any 1997 amb l’article en anglès de Landry i Bourhis, que en català seria Paisatge lingüístic i vitalitat etnolingüística: un estudi empíric. Aquests autors utilitzen el terme per analitzar la visibilitat i la rellevància de les llengües en comerços i anuncis, a partir de l’observació dels usos lingüístics escrits a l’espai públic del Quebec. La seva aportació fonamental fou considerar l’espai geogràfic com un àmbit d’ús lingüístic més, és a dir, com una plataforma per a l’estudi sociolingüístic de les llengües. Posteriorment, a l’estudi del paisatge físic s’hi afegia el paisatge lingüístic sonor, que amplia el concepte cap a tot allò que se sent als nuclis urbans. Qui de nosaltres no ha parat l’orella, caminant pels carrers de Palma o del nostre poble, per reparar quines llengües s’hi parlen? A vegades, somrius interiorment d’alegria quan sents jovent amb un bon català pel carrer de Sant Miquel.