L'Obra Cultural Balear (OCB) ha respost a les intencions de la candidata del PP al Congrés per Madrid, Cayetana Álvarez de Toledo, de prohibir l'ús de les llengües cooficials a la cambra baixa. L'entitat ha reclamat al Govern i a la presidenta, Marga Prohens, que defensin la llengua catalana, i ha demanat al PP de les Illes que desautoritzi les declaracions de la seva companya de partit.

De jovenet passàvem sovint per Cas Concos des Cavaller de camí a Santanyí. Imaginava sempre històries relacionades amb aquell cavaller. Fins que un dia em vaig demanar qui devien ser els concos d’aquell cavaller. A Mallorca s’usa encara el mot ‘conco’ –variant d’‘oncle’– per referir-se al germà d’un pare o d’una mare. També hi ha ‘blonco’, una altra variant del mateix mot, usada també a Eivissa. En certs parlars del català continental s’usa ‘conco’ per a un home que no s’ha casat, un fadrí vell. És un mot compartit amb l’occità i el francès, que ha estat manllevat per diverses llengües germàniques com l’anglès ‘uncle’, l’alemany ‘Onkel’ (existeix també ‘Oheim’, però es considera arcaic).

Júlia té set anys, va néixer a Lausana i parla català, francès i castellà. Els seus pares són mallorquins i, quan va néixer, a casa varen continuar parlant català, de manera natural. “La llengua materna de la meva parella i la meva és el català. És la que sempre hem parlat a ca nostra i que parla tota la nostra família, així que per a mi no hi havia cap altra opció: és la llengua que em surt del cor i de forma més natural”, explica sa mare, Cristina Oliver.

La Fira de l’Esport i l’Oci que se celebra a Inca és una bona ocasió per parlar d’activitat física, de salut i de les diferents maneres de gaudir del temps lliure, i també és una bona excusa per aturar-nos en dues paraules que s’assemblen molt però que tenen històries diferents: ‘esport’ i ‘deport’. Segurament la primera ens resulta familiar i l’altra ens sembla treta d’un document antic, però totes dues estan relacionades amb una activitat tan humana com passar una bona estona.

A escassos metres del convent dels Dominics de Lloret, un bar mostra un cartell de reclam d'una festa de Halloween i un concurs de disfresses. La decoració d'esquelets i carabasses de l'establiment contrasta amb el debat que es produeix dins una de les sales del recinte conventual, on té lloc la segona jornada de Quin Pla volem per demà?, organitzat per l'Associació Pla de Mallorca XXI. Un debat sobre el futur de la comarca davant la transformació que pateix, com tota l'illa, accelerada per un model econòmic i productiu que s'escola en tots els racons de la geografia.

Més del 80% de l’alumnat de primària i de segon d’ESO de les Balears ha consolidat o està en procés de consolidar les competències en anglès, castellà, català i matemàtiques, segons els resultats de les proves de l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) corresponents al curs 2025-2026. Tot i això, les dades mostren diferències entre etapes i matèries, especialment en català a segon d’ESO, on el percentatge d’alumnes que han assolit els aprenentatges o estan en procés de fer-ho és del 71,7%.

"L'altre dia varen riure's de mi i els meus amics per xerrar en mallorquí". Així comença el testimoni de Miquel Àngel Suau Morro, un jove que denuncia haver patit una situació de burla lingüística a Mallorca. Segons explica, un grup d'adolescents va començar a imitar de manera exagerada la seva manera de parlar i a fer comentaris despectius quan ell i els seus amics conversaven en mallorquí.

Andratx, com tots els nostres pobles, va ben carregat d’anècdotes lingüístiques. La que avui ens ocupa neix d’una confusió entre grafies que el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) desfà amb fonts documentals i criteri filològic. A l’entrada ‘Andratx’, el diccionari documenta l’antiga grafia Andraig des del segle XIII fins al XIX i la moderna Andratx des de començament del segle XIX. Entremig, un desfilar de variants gràfiques incorrectes, com ‘Andrayig’ i ‘Andrag’, documentades durant l’edat mitjana i moderna. Als segles XVIII i XIX hi trobam ‘Andraix’ i ‘Andrax’, mentre que ‘Andrache’, del segle XVIII, i ‘Andraxe’, documentada el 1812, són identificades com a adaptacions castellanes. Però encara ens queda una altra grafia, apareguda al segle XIX, que ens durà fins al moll de l’os de la nostra història.

La legislatura ha estat un "quadrienni negre" per a la llengua i la cultura de les Balears. Aquesta és la valoració que ha fet el president de l'Obra Cultural Balear, Antoni Llabrés, després d'assistir al tercer i el darrer debat de política general del mandat, que, segons l'entitat, ha confirmat els mals presagis que tenia a l'inici de la legislatura.

Els foners de les Balears hauran de tornar a demostrar la seva punteria, però aquesta vegada damunt un tauler de joc. Foners: Herois de la Mediterrània és la nova proposta de Roqueta Lúdica, un joc cooperatiu familiar i en català que converteix aquests personatges històrics en protagonistes d’una aventura fantàstica per defensar la costa davant l’arribada de diferents tipus d’enemics.

Us ha passat mai que, mentre explicau una anècdota, no us surt la paraula que cercau? O que començau una frase amb tota la seguretat del món i, a mitjan camí, necessitau un ‘mmm’ per guanyar temps? Potser sou dels qui parlau gairebé sense aturar-vos, però també pot ser que necessiteu fer alguna pausa per ordenar les idees abans de continuar. Si haguéssiu de descriure la vostra manera de parlar, què en diríeu? I creis que hi ha alguna cosa en el vostre ritme que us distingeix de la resta?

L’Obra Cultural Balear (OCB) i la Universitat de les Illes Balears (UIB) organitzen el cicle de conferències La llengua que es canta. Música i normalització lingüística (1986-2026), que ha començat aquest dijous i s'allargarà fins dissabte a Ca n’Oleo, a Palma. El cicle proposa una mirada al paper de la música com a espai de transmissió cultural, educativa i lingüística, tot coincidint amb els 40 anys de les polítiques de normalització lingüística i amb els 50 anys de Cucorba, projecte musical i educatiu vinculat a la difusió de la música en català entre infants.

Segurament tothom ha dit o ha sentit alguna vegada una frase com aquesta: “La construcció de l’edifici va durar dos anys”. Si ens hi fixam, aquesta frase té una cosa curiosa: hi ha un nom, ‘construcció’ que fa una cosa que, d’entrada, no esperaríem d’un nom: té una durada. Podem dir quant de temps va durar la construcció, podem dir que va ser ràpida o lenta i fins i tot que va ser constant. En canvi, si deim que “la construcció que hi ha al final del carrer és nova”, ja no parlam del procés de construir, sinó del resultat: l’edifici que s’ha construït. La paraula és exactament la mateixa, però el que designa és ben diferent.

MÉS per Palma ha denunciat que la cartelleria i la publicitat institucional del nou Parc Verd de Llevant estan redactades "exclusivament en castellà" i no incorporen el català. La formació considera que aquesta situació suposa un incompliment del Reglament Municipal de Normalització Lingüística de Palma.

Els cursos d’assertivitat lingüística de Plataforma per la Llengua ofereixen recursos per guanyar seguretat i evitar el canvi automàtic al castellà en les converses quotidianes.

Nou cas de discriminació lingüística a un centre hospitalari de les Illes Balears. En aquesta ocasió la Policlínica Miramar ha estat l'escenari d'un nou episodi de vulneració dels drets lingüístics dels pacients acompanyats, fins i tot, d'amenaces.

‘Català’ és el nom científic de la llengua que es parla a les Balears. Així ho estableix l’Estatut d’Autonomia, tot i que, col·loquialment, es fa servir el gentilici de cada illa, i ‘pagès’ a Formentera. Ara bé, al llarg dels segles, s’han fet servir un munt de denominacions per referir-s’hi: ‘la nostra llengua’, ‘vernacla’, ‘materna’, ‘pròpia’, ‘regional’, etc. Sovint, per no haver de dir ‘català’, perquè s’entenia –i s’entén encara– que qui parla català potser sigui català, i alguns no volien –no volen– caure en aquesta identificació. Recordam el ventall de sinònims quan se celebra el Dia europeu de les llengües (26 de setembre).

Un embarbussament és una oració que es fa difícil de pronunciar. Habitualment, els embarbussaments són usats com a jocs, sobretot per entretenir els infants amb poca cosa més que les paraules. Tots hem provat de dir, com més aviat millor, embarbussaments com ‘Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat, si el penjat fos despenjat es menjaria els setze fetges dels setze jutges del jutjat’, i ‘Un plat pla blanc ple de pebre negre està’. Si ens fixam en les característiques d’aquestes oracions ens trobarem amb un element compartit: la repetició d’un so. La repetició d’un so és un recurs estilístic que anomenam al·literació i que també es dona en poesia, com en aquell vers de Josep Maria de Sagarra, “Vinyes verdes vora el mar”. Però a diferència de l’al·literació, l’embarbussament consisteix en la repetició, habitualment a gran velocitat, de seqüències de sons alternants. Amb aquest sistema, la dificultat sorgeix quan apareix un so diferent però semblant. Si pensam en ‘Un plat pla blanc ple de pebre negre està’, l’error en què solem caure és arribar a ‘pebre negre’ i pronunciar ‘peble negle’ o, si ens volem prevenir, pronunciar ‘pre’ i no ‘ple’. En aquests casos la ‘l’ i la ‘r’ són consonants que es pronuncien col·locant la llengua al mateix punt de la boca, abans de les dents de dalt. En un embarbussament com ‘De genollons collia codonys, de genollons codonys collia’ el canvi d’ordre de la paraula ‘codonys’ i la semblança de la primera síl·laba amb el mot ‘collia’ pot provocar que diguem “de genollons codonys codia’” o, per la semblança de la darrera síl·laba de ‘genollons’ i ‘codonys’ dir “de genollons collons collia”. La segona de ben segur és la que farà riure la persona que ens ha desafiat a pronunciar l’embarbussament.

—Samuel, amb sinceritat, tu als teus fills els parlaràs en català?

Quan caminau pel carrer, us fixau en la llengua dels rètols? Probablement no gaire, cosa ben normal. Si passam davant una cafeteria i hi diu ‘coffee’, segurament no som conscients que acabam de llegir una paraula en anglès. Si entram en un supermercat i veim ‘ofertas’, probablement tampoc no ens demanam per què allò està escrit en castellà. I si davant un restaurant hi trobam ‘pa amb oli’, és possible que encara hi pensem menys. Les paraules són allà, però no sempre les veim com a paraules. Amb tot, què passaria si, durant un dia, ens hi fixàssim?