Després de dos anys i quatre mesos al capdavant de diversos càrrecs de la Conselleria d’Educació i del SOIB, Ismael Alonso posa punt final a la seva etapa com a alt càrrec del Govern i tornarà al sindicat USO, on havia militat durant dècades. “Tornaré a USO (sindicat majoritari de l’escola concertada), però com a soldat ras. El càrrec de secretari de la Federació d’Ensenyament d’USO és ara de Juan Carlos Lorezo, no meu”, explica en conversa amb l’ARA Balears. Segons explica, té la plaça al CC La Milagrosa i no vol perjudicar la persona que l'està substituint. És per això que torna al sindicat. "Molta gent m'ha contactat per agrair la meva tasca a Educació i alegrant-se de la meva tornada", assegura.

Pedro Sánchez torna a ser, oficialment, president d'Espanya. El líder socialista ha estat investit en primera volta després d'un debat al Congrés marcat per l'amnistia i per un enfrontament dialèctic amb la dreta que no ha defugit en cap moment. La doble sessió a la cambra baixa, amb tot, ha deixat un seguit de moments destacats, ja sigui políticament o per la seva viralitat a les xarxes, pels quals serà recordada la investidura de Sánchez. I entre ells, tot i el blindatge del Congrés, no hi ha hagut les protestes amb motiu de la investidura, que no han tingut el protagonisme esperat.

Ismael Serrano (Madrid, 1974) ha trencat el silenci pandèmic amb el disc Seremos (Sony, 2021), un treball en què es demana sobre la raó de ser dels cantautors i situa les dones com a protagonistes del futur. L'any passat va preestrenar alguna cançó de l'àlbum en el concert en solitari que va fer al Camp Nou dins el Cruïlla XXS, el cicle al qual torna aquest dimecres per actuar, amb banda, a l'Estadi Olímpic Lluís Companys (21 h).

Ismael Serrano

Camp Nou. Cruïlla XXS. 21 de juliol del 2020

En els primers concerts pandèmics es gestionava l’alliberament i la prudència, hi havia una alegria maldestra perquè encara s’estaven aprenent els protocols. Després va venir la sensació de seguretat, més per l’hàbit que per cap altra cosa, i amb ella una conducta més relaxada, sobretot en els moments previs quan coneguts i saludats xerraven fent una cervesa, perquè som un país on molt sovint cultura i cervesa van de bracet i de la butxaca. I ara, en el desconcert de prohibicions, excepcions i augment de contagis, mana la tensió entre l’emoció i la disciplina. Una pot desfermar el factor cursi i l’altra obre la porta al control i la vigilància. I tot és lamentablement comprensible.

]]>