Si Jorge Fernández Díaz és capaç de mentir dient que no reconeix aquella conversa amb Villarejo que tots hem sentit (“Negaré, fins i tot sota tortura, que aquesta reunió hagi existit"), no és estrany que ahir mentís dient que no va existir l’operació Catalunya. Al cap i a la fi, també diu que no sap res del cas Kitchen (els papers de Bárcenas), pel qual el fiscal demana per a ell 15 anys de presó i la causa que estigui suspès de militància pel seu partit mateix. 

"No tinc cap coneixement de l'existència d'una denominada operació Catalunya". És el que ha assegurat Mariano Rajoy a la comissió que investiga la guerra bruta contra l'independentisme al Congrés. L'expresident del govern espanyol i del PP ha negat ser coneixedor de res, tal com va fer quan va ser interrogat com a testimoni al judici del cas Gürtel, l'estiu del 2017, i a la cambra baixa en una altra comissió d'investigació sobre l'operació Kitchen a finals del 2021. "No puc convertir-me en un comentarista de què fan o de què no fan altres. S'han equivocat d'interlocutor. Jo no pinto res aquí, encara que hi estic molt a gust", ha remarcat amb el seu particular estil.

Des de fa més d’una dècada, la democràcia espanyola ha donat moltes mostres que no supera amb èxit la prova del cotó fluix. Si el freguem per damunt de les regles més elementals de l’estat de dret, sens dubte que sortirà emmascarat. El rosari d’escàndols que hem viscut és inacabable, però potser encara és més escandalós veure que queden impunes i justificats els abusos de poder que s’han comès per part dels aparells de l’Estat a l’hora de perseguir enemics i adversaris. Ens hem acostumat a l’escàndol per esgotament i ens hem acostumat a la impunitat davant la impotència que suposa veure com tot es tapa, es minimitza o es capgira. 

1. Operació Catalunya. L’expresident valencià Ximo Puig deia, a l’ARA, que l’operació Catalunya és “el més greu que ha passat en democràcia”. I Pedro Sánchez hi afegia: “Com no s’uneix Espanya és amb retallades, corrupció i la guerra bruta de Rajoy”. Ara veurem en què queda tot això. Els papers comencen a estar sobre la taula, resultat de diverses investigacions (i filtracions) periodístiques i no pas fruit d'actuacions ordenades dels poders de l’Estat. Documenten una verdadera guerra bruta, en temps de Rajoy i de l’inefable Fernández Díaz, l’home que considera que en nom de Déu tot li està permès.

Poca sorpresa, però sí un cert confort, davant de les informacions publicades per Eldiario.es i La Vanguardia. Poca sorpresa perquè era de domini prou públic la utilització dels cossos i les forces de seguretat de l'estat espanyol com a instrument de persecució política contra l'independentisme català, i fins i tot Pedro Sánchez i Grande-Marlaska havien fet esment de l'existència de l'anomenada policia patriòtica (i també Villarejo, de qui mai se sap si es mou per salvar la pell o per afany de protagonisme). I un cert confort perquè les informacions publicades tornen a posar l'escàndol de l'operació Catalunya a primera línia, i a més hi aprofundeixen. D'acord amb elles, l'operació Catalunya implica directament l'exministre Jorge Fernández Díaz amb tota la cúpula del ministeri de l'Interior dels anys del PP, el president Mariano Rajoy i tot el consell de ministres. Rajoy, segons el que s'ha conegut, rebia actualitzacions dels progressos de l'operació en informes que li arribaven en sobres blancs, seguint una vella tradició pepera. A més dels ja esmentats, hi surten especialment esquitxades Hisenda (i el ministre del ram, Cristóbal Montoro) i la cúpula judicial. Una menció a part per al conjunt de mitjans i periodistes que feien la feina bruta de la difamació i la posada en circulació de notícies falses. La festa, naturalment, la pagàvem entre tots els contribuents, amb càrrec als fons reservats de l'Estat.

I encara dèiem que eren una colla de dropos! Sí, potser sí que, com a president, Mariano Rajoy practicà la indolència dels que creuen que no cal encaparrar-se, perquè el temps soluciona tots els problemes. Però, per sota d’ell –i costa de creure que sense la seva aquiescència– hi havia al govern espanyol i al vèrtex del PP un nucli de dirigents d’un zel i d’una diligència formidables en la preservació d’allò que consideraven sagrat. Zelosos, diligents i mancats de qualsevol escrúpol jurídic, ètic o moral.

Una dècada després de la seva gestació, l’operació Catalunya s’obre pas als tribunals amb un recorregut incert. El núvol negre instal·lat sobre l’excomissari José Manuel Villarejo a l'Audiència Nacional amb una trentena de peces de la macrocausa Tándem ha propiciat que aflori el voluminós material que conservava. L’ARA ha pogut analitzar les seves agendes, una mena de diari de la seva activitat corrupta.

Després de Rodrigo Rato i Jaume Matas,

La via andorrana per investigar i eventualment jutjar alguns dels responsables de l'operació Catalunya de guerra bruta contra l'independentisme es refreda. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha comunicat aquest dijous que paralitza la comissió rogatòria que la jutge andorrana havia emès contra l'expresident espanyol Mariano Rajoy i els exministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro. Al juny la justícia d'Andorra va imputar els tres exmembres del govern espanyol i va emetre una comissió rogatòria perquè se'ls lliurés tota la documentació del cas i se'ls demanés que designessin un advocat per defensar-se en territori andorrà. En definitiva, que es preparessin per declarar i per si havien de ser jutjats. Ara tot queda paralitzat de manera cautelar des d'Espanya.

La Fiscalia de Barcelona ha obert una nova investigació sobre la participació de l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz i l'ex secretària general del PP María Dolores de Cospedal en l'operació Catalunya. El ministeri públic ha decidit iniciar diligències arran de la denúncia presentada la setmana passada per l'excap de la Policia Nacional a Catalunya Narciso Ortega, que també apuntava contra l'excomissari José Manuel Villarejo i l'ex secretari d'estat de Seguretat Francisco Martínez com a responsables de la trama per "obtenir informació i/o confeccionar proves falses que servissin per intimidar, extorsionar i/o desprestigiar persones que eren properes al moviment independentista català o hi estaven vinculades".

L'excap de la Policia Nacional a Catalunya Narciso Ortega ha denunciat aquest dimarts davant la Fiscalia l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz, l'ex secretària general del PP María Dolores de Cospedal i l'excomissari José Manuel Villarejo arran de l'operació Catalunya. La denúncia, signada per l'advocat Jordi Pina i que també es dirigeix contra l'ex secretari d'estat de Seguretat Francisco Martínez, els acusa de presumptes delictes d'organització criminal, prevaricació, malversació i revelació de secrets. El document fa referència a les informacions i àudios publicats últimament en diversos mitjans sobre l'operació Catalunya. Una trama que, segons la denúncia, consistia en "obtenir informació i/o confeccionar proves falses que servissin per intimidar, extorsionar i/o desprestigiar persones que eren properes o estaven vinculades amb el moviment independentista català".

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat Espanya a pagar una indemnització de 4.200 euros en concepte de "dany moral" a cada un dels jutges catalans que van denunciar a Estrasburg –després que el cas s'arxivés a l'Estat– la filtració al diari La Razón de dades personals dels 33 magistrats catalans que havien signat un manifest a favor del dret a decidir el febrer del 2014, uns mesos abans de la consulta del 9-N. El diari va publicar un ampli article amb els noms i les fotos dels DNI dels magistrats.

Ara sembla mentida, però hi va haver un temps en què Jorge Fernández Díaz i la família Pujol tenien bona relació. La nit electoral del 20 de novembre del 2011, quan l'escrutini ja oferia la certesa d'una majoria absoluta del PP, Oriol Pujol va ser dels primers a trucar al telèfon del dirigent popular per felicitar-lo amb una efusivitat i una confiança que va sorprendre els presents. Aquella acabaria sent una de les últimes converses cordials entre ells. Al cap de poques setmanes, Fernández Díaz seria nomenat ministre de l'Interior, i aquella sintonia que venia de lluny –el 1984 l'aleshores líder d'Aliança Popular al Parlament va votar a favor de la investidura de Jordi Pujol en plena crisi de Banca Catalana– quedaria enrere fins al punt que, tal com han confirmat els àudios publicats per El País aquesta setmana, el popular s'havia de convertir en l'home que atiaria les clavegueres de l'Estat contra l'expresident de la Generalitat. La X de l'operació Catalunya.

Vaig conèixer Andrea Fuentes fa nou anys. Acabava d’anunciar la retirada de la natació sincronitzada i s’asseia dues taules més enllà en un restaurant de la Floresta –paradís per als celíacs–, prop de casa seva. Amb la seva discreció habitual, explicava als amos de l’establiment que era el moment de fer un canvi en la seva vida. Deia, més o menys, el que havia anunciat en una roda de premsa multitudinària al Centre d’Alt Rendiment. Aquell matí, als periodistes els costava d’entendre que l’esportista catalana amb més medalles olímpiques, en el moment que estava en la seva hora sublim, digués prou, decidís sortir de la piscina i abandonar la competició. “Ho he donat tot”, deia en públic. “He perdut la motivació”, afegia. Al restaurant, quan ens la van presentar, va explicar-nos que volia dedicar-se a la natura, als animals i que el món era ple de tasques socials boniques per dur a terme. Tot allò era coherent amb algú que mai no li ha agradat el soroll, ni ser notícia. Tot d’una, però, Andrea Fuentes és protagonista en majúscules d’una informació que ha fet la volta al món. Als Mundials de natació de Budapest li ha salvat la vida a la nedadora americana que s’ofegava al fons de la piscina, després d’acabar el seu exercici de solo. Fuentes, seleccionadora dels Estats Units, va ser la primera a intuir aquell desmai fatal i va tirar-se vestida a la piscina per socórrer Anita Alvarez. La va rescatar del fons, la va pujar fins a la superfície i va mirar que la nedadora tornés a respirar després de gairebé dos minuts de no fer-ho. Ras i curt, els socorristes van entrar en xoc i tan sols la seva actitud, la seva determinació i la seva sang freda li van salvar la vida a una persona. Andrea Fuentes és, a pesar d’ella, l’heroïna d’aquests Mundials de Budapest. No guanyarà cap medalla, però la seva biografia quedarà marcada per aquesta reacció que ens entronca amb els valors més purs. Sovint el destí endevina a quines persones ha de tocar amb la vareta de la generositat. 

]]> Jorge Fernández Díaz sempre aconsegueix causar sensació, per l'integrisme nacionalcatòlic de les seves idees (va ser educat durant el franquisme i, a diferència de tantes persones que s'hi van enfrontar o que l'han revisat amb ulls crítics, és evident que ell s'hi trobava a casa) i per l'estupor que causa l'absoluta convicció amb què les defensa: es tracta, més que de convicció, de la fosca obcecació d'un fanàtic. En aquesta ocasió, l'hem pogut sentir en un dels àudios de Villarejo (els àudios de Villarejo s'estan convertint en un referent del nacionalisme espanyol, juntament amb els toros, el mus o les migas con chorizo) advertint que negaria l'existència de la conversa que estaven mantenint (en què ordien el capítol de l'operació Catalunya centrat en Jordi Pujol) “fins i tot sota tortura”. No és que no estiguem acostumats al llenguatge neo o filofeixista de qui va ser ministre de l'Interior i va ser màxim responsable, entre altres desastres, de la massacre del Tarajal. És que crida l'atenció, i realment és obscè i inquietant, sentir aquestes paraules sobre la tortura entre dos (presumptes) torturadors: un que troba raonable ordenar-les, i un altre que troba adequat infligir-les. És una altra imatge dels quaranta-i-tants anys de l'actual període de la història d'Espanya, tan emfàticament denominat democràtic.

]]> Han enxampat Jorge Fernández Díaz mentint. Sobre els cinc anys que va ser ministre, va dir al Congrés de Diputats: “Jo mai he despatxat res amb el senyor Villarejo”, i ahir El País va publicar els àudios de dues reunions entre l’aleshores ministre de l’Interior i l’enregistrador major del regne.

]]>

Noves i compromeses revelacions sobre l'operació Catalunya. L'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz va dirigir aquest operatiu contra la família Pujol, segons publica el rotatiu El País a partir d'una gravació a la qual han tingut accés aquest diari i el digital Fuentes Informadas. La cinta, enregistrada per l'excomissari de policia José Manuel Villarejo, recull una reunió al ministeri de l'Interior –aleshores comandat per Fernández Díaz– a mitjans de desembre del 2012 en què van participar ells dos i l'aleshores número u de la policia, Eugenio Pino.

]]>

Jorge Fernández Díaz ho ha sigut tot al PP a Catalunya. Durant molts anys a la seu del carrer Urgell de Barcelona no s’ha pres cap decisió sense el seu vist-i-plau. La seva paraula ha sigut decisiva per fixar estratègies, marcar posició i, per sobre de tot, decantar la balança sobre qui anava i qui no anava a les llistes. Un poder exercit gairebé sempre des de l’ombra i que en els últims anys ha tingut també la seva derivada orgànica amb el càrrec de president del comitè electoral del PP a la demarcació de Barcelona. Un càrrec que ara ha hagut de deixar provisionalment després que la setmana passada el PP li comuniqués la seva “suspensió temporal” de militància un cop el jutge que investiga el cas Kitchen va decidir processar-lo per l’espionatge a l’extresorer dels populars Luis Bárcenas. Una comunicació amb què l’exministre de l’Interior perdia definitivament la seva condició d’intocable dins del PP a Catalunya.

]]>

El sempre fèrtil territori de la dreta espanyola s’ha mostrat, aquestes darreres setmanes, especialment fecund en situacions i espectacles esperpèntics, dignes de la ploma de Valle-Inclán.

]]>

El PP no acaba de digerir la imputació de l’ex-secretària general del partit, María Dolores de Cospedal, pel cas Kitchen i ha decidit esprémer els seus propis estatuts i aplicar un doble criteri respecte d’altres investigats en la causa. El comitè de drets i garanties de la formació, presidit per Andrea Levy, ha acordat aquest divendres no obrir un expedient informatiu a la també exministra de Defensa i expresidenta de Castella-la Manxa perquè al seu parer la presumpta conducta no resulta de “l’exercici d’un càrrec públic o representatiu”, segons han informat fonts del PP. Branda l’article 22.1 dels Estatuts, en què es parla de l’obertura d’un expedient informatiu en el cas que “un afiliat incorri en qualsevol forma de corrupció” mentre exerceix un càrrec públic i considera que ha de ser la instrucció de l’Audiència Nacional la que decideixi si Cospedal ha dut a terme “algun il·lícit penal o no”.

]]>