"Un ciutadà de Barcelona surt de casa i agafa un metro construït per l'empresa CAF, després un autobús de la marca Irizar, ja a l'oficina puja al seu despatx en un ascensor Orona i, quan torna a casa, per relaxar-se, surt a fer un volt amb una bici Orbea. Tots aquests mitjans de transport comparteixen el fet d'estar fabricats a Euskadi per empreses basques, la majoria cooperatives guipuscoanes. A més, aquest ciutadà pot tenir al garatge un Mercedes fabricat a Vitòria, la capital política basca, o un Volkswagen de Pamplona". El vicepresident del Col·legi d'Economistes d'Euskadi, Joseba Barandiaran, descriu d'aquesta manera tan gràfica la potència industrial de l'economia basca. Els indicadors econòmics mostren que Euskadi té una renda per càpita que és la segona de l'Estat, amb 35.832 euros, només per darrere de Madrid, que en té 38.435, i superior a la catalana, que és de 32.550, amb dades del 2022. També molt menys atur: un 6,3% davant del 9% català o el 9,7% madrileny. ¿Però realment va tot tan bé a Euskadi?

Els governs espanyol i basc han acordat un objectiu de dèficit del 2,6% del PIB per a Euskadi aquest any després de fer una valoració de l'impacte de la disminució dels ingressos per impostos arran de la caiguda de l'activitat econòmica per la pandèmia. L'executiu de Vitòria ha donat a conèixer aquest divendres que, després d'unes quantes setmanes d'"intenses negociacions" entre la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, i el conseller d'Hisenda i Economia basc en funcions, Pedro Azpiazu, s'ha arribat a un acord que haurà de ratificar la comissió mixta del concert econòmic la primera quinzena de setembre.

L'economista Daniel Lacalle, assessor econòmic del líder del PP Pablo Casado, ha defensat l'extensió del sistema de finançament aplicat al País Basc a la resta de comunitats autònomes. En una entrevista al diari 'El Mundo', Lacalle assegura que sempre ha elogiat el concert basc com "una solució bona per vertebrar un estat de les autonomies en què es conjugui la responsabilitat fiscal amb l'autonomia".