“Fora Alzheimer de l’Ajuntament”, deia el cartell. I feia referència a Ernest Maragall, alcaldable per Barcelona, que és germà de Pasqual Maragall, que fou alcalde de la ciutat, i que pateix aquesta malaltia. Quan el vaig veure no m’hi vaig entretenir gaire. No en vaig fer cap article, precisament perquè era un atac massa gruixut i cruel, com aquells dibuixos de jueus per part dels nazis, en què se’ls pintava com a rates. Un atac així –vaig pensar– era poc intel·ligent, el producte d’un tarat, perquè era massa estripat. Ara sabem –pels periodistes de l’ARA– que és fals. El va fer algú d’Esquerra per, justament, moure a la indignació. I és lògic que posés “fora l’Alzheimer de l’Ajuntament”, perquè posar “fora els vells de l’Ajuntament” no hauria indignat ningú. Fent servir la malaltia, en canvi (una malaltia que afecta el germà de l'Ernest i que tothom associa a la vellesa), qui no havia de sentir-se compassiu i remogut?

Hi ha brètols que deixen una llauna de cervesa en una barana de les escales del metro, o a les escales mateix. O a la banqueta de la parada de l'autobús. I això que tenen una paperera a tres passes. Des de fa uns mesos, cullo la llauna, la bossa o l’ampolla i la poso en una paperera. És una necessitat espontània de fer el paisatge més agradable de passar-hi. Els resultats de tan poc són espectaculars.

Més de la meitat dels barcelonins no parlen mai català en el seu dia a dia o el parlen poc (53%). Només el 30% l’utilitzen molt o força. Especialment entre els joves, l’ús habitual del català a Barcelona ha caigut del 35,6% al 28,4%. No hi ha cap districte de Barcelona on predomini el català entre aquest col·lectiu: en alguns llocs és molt puntual, com a Nou Barris (on hi ha un 5% d’ús habitual del català) o a Ciutat Vella (16%) però també a Sants, Sant Martí i Sant Andreu (23%). Per a la gran majoria, el 62%, el castellà és la llengua que senten i parlen, com revela l'Enquesta a la Joventut de Barcelona 2020. Amb aquestes dades sociolingüístiques, Barcelona ha posat fil a l’agulla per fer la seva aportació al Pacte Nacional per la Llengua, en sintonia amb el govern català. L’objectiu essencial és fer arrelar de nou el català en la identitat barcelonina.

"Si l'Abril no es banya, jo tampoc". Aquest és el missatge que firmen tots i cadascun dels alumnes d'un grup de primer de primària de l'Escola Teixidores de Gràcia. Tenen entre cinc i sis anys, i dimarts havien de començar l'activitat de piscina dins de l'horari escolar que promou l'Ajuntament però van decidir no fer-ho perquè, a última hora, van descobrir que la seva companya Abril, que té autisme, no podria entrar a l'aigua: no s'havia facilitat encara la presència del monitor especialitzat que la petita necessita com a suport. La notícia va córrer primer pel grup de WhatsApp de les famílies, on els pares de l'Abril van informar que ella no faria piscina el primer dimarts. I d'aquí va saltar als petits, que l'endemà, reunits en rotllana, van decidir que si no hi havia piscina per a l'Abril tampoc n'hi hauria per a cap d'ells. I van començar la seva particular protesta amb tot de pancartes, braçalets i collarets deixant clar que eren un equip: si no anaven tots a nedar, no hi aniria ningú.

"Algunes amigues em van comentar discrepàncies de la meva manera de relacionar-me. Ocupava molts espais. Gràcies a elles vaig començar a replantejar-me moltes coses". Aquest és el motiu pel qual Santiago Feinmann va decidir començar a assistir a les sessions del programa formatiu Pensar-nos del centre de masculinitats Plural de l'Ajuntament de Barcelona. Aquesta iniciativa gratuïta pretén reflexionar i fer propostes per promoure la perspectiva feminista entre els homes i, tot i que acaba d'arrencar del tot fa només un mes, ja té 47 sol·licituds i 22 persones inscrites que ja han cursat dues sessions.

Ja fa un temps que la política catalana, nua de respostes per als grans problemes del país, se situa en posició de resistència –peu en paret–, com per exemple davant la iniciativa lingüística de les institucions espanyoles per reduir el pes del català a l’ensenyament, i a la societat. O entra en el terreny de les ocurrències, com la de sotmetre el projecte dels Jocs Olímpics d'Hivern a referèndum vinculant exclusiu per als territoris on es programen activitats olímpiques. Com si el finançament a Catalunya no sortís del pressupost autonòmic (no dels locals) i no afectés tots els contribuents catalans. Precisem: es pot promoure un nou mètode de decisió en projectes territorials, exigir el vistiplau local per a un projecte d’interès general del Govern. Ara bé, per ser consistents cal estendre-ho a tot allò que –per interès general– afecta un microterritori: projectes de renovables, projectes de presons, projectes d’hospitals... Altrament, és populisme institucional: “¿Està a favor que li posem uns centenars de milions on resideix legalment?" Fora millor socialment transferir incondicionalment els centenars de milions a les institucions de la zona, i que els inverteixin en les seves prioritats de desenvolupament!

Barcelona ha rebut aquest 2019 més de vuit milions de turistes, una xifra rècord que ha suposat un pressió cada cop més insuportable sobre les zones cèntriques o pròximes als principals pols d'atracció. Les protestes veïnals són constants i entre bona part de la ciutadania creix la por que el seu barri o carrer es torni atractiu per als turistes, perquè saben que això suposarà gairebé segur l'expulsió dels veïns de tota la vida. En aquest context, és una molt bona notícia que hi hagi hagut un acord ampli a l'Ajuntament de Barcelona per aprovar un recàrrec local a la taxa turística de fins a quatre euros. Els turistes s'aprofiten dels serveis que paguen els ciutadans, que no reben pràcticament cap retorn de la taxa. Amb els diners extra que es puguin aconseguir amb aquesta taxa es podran implantar mesures per reduir la massificació, invertint en les zones més afectades, perseguint els apartaments il·legals que distorsionen el sector i promovent mesures de descentralització.

L’Ajuntament de Barcelona ja torna a caminar. L’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, va signar el mateix dissabte -hores després de ser investida novament en el càrrec- els primers decrets per posar fi a la paràlisi que ha suposat el procés electoral. Els primers nomenaments serviran per recuperar l’activitat, però no són definitius. El número dos d’Ada Colau, Joan Subirats, va pronosticar ahir en una entrevista a Catalunya Ràdio que d’aquí 15 dies ja s’haurà tancat definitivament l’acord amb el PSC, de manera que caldrà modificar alguns dels nomenaments. Subirats, que segons el nou repartiment serà el primer tinent d’alcalde i regidor de Cultura, Educació i Participació, també ha dit que és “suposable” que els socialistes tinguin algunes tinences d’alcaldia.

El plenari de l'Ajuntament de Barcelona va acordar divendres tirar endavant una transformació radical del zoo de la ciutat. D'una banda, i per unanimitat, es va aprovar el pla estratègic del nou model de Zoo de Barcelona, que preveu una inversió de 64,6 milions d'euros fins al 2031 per millorar les instal·lacions dels animals, l'espai públic i els equipaments de logística. A més, es reorienten els seus objectius per fer de la recerca i la divulgació de la sostenibilitat els eixos clau de l'equipament, que de manera prioritària es dedicarà a la conservació de la fauna salvatge local per convertir-se en l'espai de referència dels naturalistes en aquest àmbit. D'altra banda, i aquí sense unanimitat, també es va aprovar un canvi de l'ordenança sobre la protecció, la tinença i la venda d'animals, que ara incorpora un apartat en què es regula el tipus d'animals que hi pot haver al Zoo.

El Raval sempre ha sigut un barri complicat per la seva centralitat i proximitat al port, per les múltiples capes de població de diversos orígens i estatus social que ha anat acumulant amb els anys i pel seu parc immobiliari envellit i en alguns llocs degradat amb totes les tensions veïnals que això comporta en un context de pressió turística i immobiliària. Bona part del Raval, no ho oblidem, abans era coneguda com el Barri Xino i aquella història no s'ha esvaït del tot malgrat que l'esponjament de la Barcelona postolímpica i la instal·lació d'infraestructures culturals al barri puguin haver provocat un cert miratge. És un barri que necessita molta atenció, molta inversió i un treball continuat de les institucions, tant en l'aspecte social com també en el policial i de seguretat.

La veritat és que amb la d'aquests dies només hi ha hagut dues vagues de metro durant el Mobile World Congress, però la majoria de ciutadans tenen la sensació que han sigut moltes més. En part perquè sí que hi ha hagut amenaces de fer-la més vegades i en part perquè quan es va complir l'amenaça, el 2016, el caos de mobilitat i l'afectació als barcelonins va ser molt gran. I, recordem-ho, es va sumar a altres parades al llarg d'aquell any que van fer anar de bòlit els ciutadans fins que es va aconseguir firmar un conveni col·lectiu molt beneficiós que, tot i així, no va evitar posteriors amenaces d'aturades que sempre coincidien amb esdeveniments especialment multitudinaris que compliquen la mobilitat. Si durant el MWC del 2016 el que va passar va ser que l'Ajuntament de Colau no va cedir inicialment a les reivindicacions del treballadors, en la negociació de l'anterior conveni, el del 2012, Xavier Trias sí que havia cedit i havia ofert l'augment salarial que volien per evitar la vaga durant el congrés.

Sempre hi ha alguna cosa més important que la cultura. Ha sigut així en els moments de crisi i en els de bonança. Tant és la raó, el cas és que si cal sacrificar alguna cosa, és la primera que rep. S'està veient aquests dies en el cas de la Capella de la Misericòrdia, al Raval. El 2013 l'Ajuntament de Barcelona va cedir-la per conveni al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) perquè pogués ampliar les seves instal·lacions i mostrar en millors condicions la seva col·lecció. En aquell moment, però, en plena crisi, no hi havia pressupost per fer les obres i es va ajornar l'ampliació a l'espera de millors moments. Al mateix temps, des de feia anys el departament de Salut estava pendent que l'Ajuntament de Barcelona li cedís un solar per poder construir un nou CAP Raval Nord, ja que l'actual havia quedat petit i desfasat. En tot el Raval Nord, però, l'Ajuntament de Barcelona no ha sigut capaç de trobar durant aquests anys cap solar, ni cap edifici que pogués adquirir i enderrocar, que servís per a aquest fi. I han ofert la Capella com a alternativa, malgrat que en teoria ja no era seva perquè l'havien cedida durant 30 anys al Macba.

El ple de Barcelona, que aquest divendres celebra una sessió triple, ha llegit la declaració institucional acordada per Barcelona en Comú, el PDECat, ERC, la CUP i els regidors no adscrits per exigir un "judici just" per als presos polítics. El text consensuat demana l'alliberament immediat dels líders independentistes perquè puguin assistir al Suprem en llibertat judicial i mostra el suport als dirigents polítics i socials que s'enfronten a "acusacions infundades". L'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, que ahir va rebre els familiars dels presos, ja va anunciar que tenia previst desplaçar-se a Madrid per assistir a alguna de les sessions del judici.

El govern municipal més d'esquerres dels últims anys ha aconseguit arribar a un primer acord amb la Junta Constructora de la Sagrada Família per regularitzar la seva situació urbanística. Com era conegut, el temple no tenia llicència d'obres tot i que fa 136 anys que s'està construint, i el màxim que s'havia trobat era una mena de permís a nom d'Antoni Gaudí que havia concedit en el seu dia l'Ajuntament de Sant Martí de Provençals, llavors encara independent de Barcelona. En conseqüència, la Junta Constructora no pagava impostos municipals i tampoc es feia responsable de l'impacte que aquesta gegantina obra tenia sobre el barri i la ciutat en el seu conjunt.

La investigació per les càrregues policials a la ciutat de Barcelona durant l'1 d'octubre s'està convertint en la més voluminosa pel que fa al nombre d'agents investigats. A pocs dies del primer aniversari de la votació del referèndum, s'ha fet públic que el jutge Francisco Miralles ha ampliat la investigació a un inspector i un agent més per les càrregues a l'Escola Dolors Monserdà, del districte de Sarrià-Sant Gervasi, on van resultar ferides 15 persones. D'aquesta manera, ja són 24 els agents investigats pel dispositiu a la capital catalana que va acabar amb 297 ferits, 275 dels quals van presentar denúncia.

La sobreocupació dels habitatges és un problema que ve de lluny i que va lligada a la pujada insostenible del preu del lloguer i la falta d’un ampli parc públic que permeti atendre l'emergència social. Quan hi va haver la punta d’arribada d’immigrants estrangers a principis d'aquest segle, igual que havia passat a mitjans de l'anterior amb la immigració interior, es van donar molts casos de pisos ocupats per dues o tres famílies nombroses i, també, el fenomen dels 'llits calents', que consistia a llogar una habitació per hores, de manera que sempre estava ocupada. També es va parlar molt dels pisos pastera, que amb l’actual crisi de lloguers s'han revifat. Ara hem conegut la proposta, mediàtica, dels 'pisos rusc', un infrahabitatge de disseny que pretén oferir càpsules de 2,6 metres quadrats agrupades i apilades en un mateix espai. Es parla dels baixos comercials en desús, amb zones comuns com el bany o la sala d'estar. S'inspira en els hotels nínxol asiàtics i la proposta es ven com una alternativa per a persones joves –només del 25 al 45 anys– amb pocs ingressos i problemes d'habitatge.