“Em varen telefonar de l’Ajuntament molt alarmats, i em digueren: ‘Esperança, si no ho solucionam, haurem de tancar l’escola’”. És el testimoni d’Esperança Nicolau, directora del CEIP Sa Torre de Manacor. La seva escola va arribar a estar al límit durant el curs 2015-2016, el primer amb vigència de l’acord d’escolarització equilibrada per redistribuir l’alumnat vulnerable entre les públiques i concertades. En aquell moment, 21 famílies s’havien quedat sense plaça a la seva primera opció i eren assignades a Sa Torre, un centre molt estigmatitzat per haver tingut durant anys prop d’un 90% d’alumnat d’origen magribí. Cap d’aquestes famílies no hi volia anar.

Les adhesions al Pla de segregació lingüística a centres escolars acordat entre el PP i Vox a principi de legislatura van augmentant. 19 centres educatius han sol·licitat adherir-se a aquest pla pilot per al curs 2025-2026 a les diferents etapes educatives ofertes. Segons ha informat la Conselleria d'Educació i Universitats, el pla ja es va aplicar a 11 centres el curs 2024-2025 que ara han sol·licitat estendre'l a l'etapa de Secundària.

Sociòleg, educador social, i professor titular de sociologia de l’educació a la Universitat de Vic (UVic), Jordi Collet no entén la diversitat com res diferent de la normalitat, i per això, tampoc no entén que des de dins es visqui com un problema. Defensa fer un canvi de mirada i repensar l’escola per aprofitar els recursos d’una manera diferent de la que s’ha fet fins ara. Ho va explicar en una conferència a l’Escola Projecte, en el marc de la presentació dels primers premis de la Fundació Hermini Tudela que busquen, justament, les millors pràctiques d’inclusió. 

L'Assemblea de Docents ha instat els centres educatius a no adherir-se al pla Vera, publicat aquest dissabte al BOIB, perquè, segons consideren, és "imposat i segregador". Un cop publicada la resolució per la qual s’aprova el Pla de Segregació Lingüística de la Conselleria d’Educació, l'Assemblea ha traslladat als centres educatius la petició de no aplicar-lo.

El grup parlamentari Vox a les Balears ha informat que aquest dimarts ha rebut l'esborrany de la resolució que regularà la imminent implantació de la lliure elecció de llengua als centres escolars de les Balears que s'adhereixin al pla. En un comunicat, han explicat que una vegada examinat el contingut del text aquest permetrà impartir les assignatures acordades en castellà o en català, tal com les dues formacions van acordar el mes de novembre passat.

Un de cada tres alumnes catalans es troba en situació de pobresa, segons la recent enquesta de condicions de vida de l'Institut d'Estadística de Catalunya. La xifra és alarmant, però resulta més greu si es té en compte també que bona part d'aquests infants i joves estudien concentrats en centres educatius segregats, és a dir, en escoles que no reflecteixen la composició social dels seus barris.

"Per què sempre fem moure els alumnes vulnerables i mai els benestants?". Aquesta és una pregunta que, formulada de diverses maneres, es repeteix habitualment quan es parla del greu problema de segregació escolar que encara afecta Catalunya. Fins ara, sempre s'ha intentat "repartir" els alumnes en situacions de vulnerabilitat per tal que els centres escolars tinguin el mateix tipus de composició social que el seu entorn, però ara, a Manresa s'està fent el contrari gràcies a la iniciativa d'un grup de famílies. Des de fa pocs anys hi ha famílies ordinàries –que no tenen problemes de vulnerabilitat social o econòmica– que han començat a escolaritzar els seus fills en centres d'alta complexitat.

De camí cap a la nova escola, cada matí deixa enrere el barri, la plaça, els amics. No entén quin sentit té agafar el bus i arribar a un medi estrany, on no el coneixen ni a ell ni a la mare, que l’acompanya amb paciència. Se sent lluny, desarrelat i amb poques ganes d’integrar-se en una escola que no sent seva. Un barri que no s’assembla gens al seu, on no hi ha avis que juguin a la petanca i que el saludin, ni amigues de la mare amb qui vagin juntes a mercat. S’ha de llevar més d’hora per fer cada dia el tram que l’allunya del seu món. I no ho entén.

L'Obra Cultural Balear (OCB) donarà al Govern un "ultimàtum" després de les festes de Nadal perquè convoqui "de manera urgent" el Consell Social de la Llengua Catalana. Si no, l'entitat s'acollirà al mecanisme que el mateix reglament del Consell de la Llengua preveu i que permet a un dels sis vicepresidents convocar les sessions ordinàries del ple. L'OCB està legitimada per fer-ho perquè "ha transcorregut l'any natural sense que el president –la cap del Govern, Marga Prohens– l'hagi convocat", segons estableix l'article 17 –es va modificar el desembre de 2020. Per part del Govern, el director de l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB), Llorenç Perelló, reconeix que "el tema està damunt la taula", però també assenyala que no no hi ha "un moment pactat per convocar-lo". "Estudiam la composició de l'òrgan. No està decidit si es farà en breu o no", afegeix.

Els plens dels ajuntaments d'Algaida, Llubí i Porreres s'han pronunciat oficialment en contra de la segregació lingüística a les aules i han mostrat el seu suport al col·lectiu dels docents. La via utilitzada ha estat l'aprovació de diferents mocions presentades a les sessions que han estat aprovades en els plens de les Corporacions on s'han duit a votació. Per ara només han estat aquest tres els municipis del Pla on s'ha aprovat un document de suport al col·lectiu docent i/o en rebuig de la segregació lingüística a les aules pretesa pel partit d'extra dreta que dona suport al PP en el Govern de les Illes Balears.

El conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, ha dit aquest dimarts durant el ple del Parlament que des al PSIB són "els primers que creen espanyols de primera i de segona amb amnisties i condonacions a canvi d'una investidura". Així de contundent s'ha defensat el 'popular' dels retrets de la formació socialista que l'ha acusat de fer "segregació lingüística" amb les actuals polítiques educatives. Vera ha respost d'aquesta manera a la pregunta formulada pel diputat del PSIB, Àlex Pitaluga, que ha dit que el pla de Vera està dissenyat per "acontentar els senyors de Vox, per a qui tant és dividir alumnes o que sàpiguen menys, perquè ho fan només per motius ideològics". "No parla clar, no diu la veritat, i al final hi haurà una part d'alumnat competent en dues llengües i una altra que no ho serà; això també és segregar", ha censurat el socialista.

"Era una de les nostres línies vermelles". La presidenta del Govern, Marga Prohens, s'ha expressat així en relació amb el fet que l'acord signat entre el PP i Vox per a la lliure elecció llengua no implica la segregació lingüística. La mesura anunciada pel Govern, no obstant això, permet que a partir del curs que ve, els pares puguin triar la llengua de les matèries troncals no lingüístiques fins als vuit anys "als centres on sigui possible", un fet que obre la porta a segregar els alumnes segons l'idioma que triïn. La líder de l'Executiu autonòmic ha posat èmfasi amb el fet que l'acord entre els socis d'investidura en relació amb aquesta qüestió ja existia, i que a les últimes hores només, s'ha "reafirmat".

Les entitats més representatives del sector educatiu i cultural de les Illes Balears s'han unit per sol·licitar a la presidenta del Govern, Marga Prohens que accepti l'oferiment de PSIB, MÉS per Mallorca i Més per Menorca per aprovar el sostre de despesa, imprescindible per tramitar els pressupostos de la comunitat autònoma, a canvi de renunciar a la segregació dels alumnes illencs per raons de llengua.

Que el pacte contra la segregació escolar estigui en procés i que s’hi hagi avançat és una molt bona notícia. L’evolució que ha seguit fins ara és positiva. La Síndica de Greuges ha presentat aquesta setmana un nou informe de seguiment en què es constata que l’alta concentració d’alumnes en situació de vulnerabilitat en un mateix centre educatiu s’ha reduït en un 28% a Catalunya en els darrers tres anys. I el nombre de centres amb més d’un 50% d’alumnat vulnerable també s’ha reduït de manera significativa. I fa temps que sabem que la millora de la segregació també millora els resultats d’aprenentatge dels alumnes i, cosa encara més important, educa en la convivència d’una societat diversa. Catalunya té tanta diversitat que no ens podem permetre un sistema que segregui; són molts els motius per fer que el nostre sistema educatiu asseguri la diversitat i no la concentració de dificultats a les aules. 

Stéphane Vigneault va estudiar ciències polítiques a la Universitat d’Ottawa. Després de passar uns anys treballant en l’àmbit de la comunicació, va començar a exercir de consultor d’art. Fa cinc anys, però, la seva vida va fer un gir de 180 graus quan va decidir iniciar un projecte per canviar el model educatiu del Quebec. Ara és el cofundador i coordinador d’École Ensemble, un projecte que vol acabar amb les desigualtats educatives. Vigneault ha participat a Barcelona en unes jornades per combatre la segregació organitzades per la Fundació Bofill.

Al CEIP Llevant d’Inca hi havia aules amb 18 infants, només dos dels quals coneixien el castellà o el català, explica la directora del centre, Margalida Rosselló. “Abans érem l’escola gueto d’Inca”, assegura. Ara, la realitat ha canviat radicalment, gràcies a l’acord per una escolarització equilibrada que varen signar el 2015 els centres públics i concertats, la Conselleria d’Educació i l’Ajuntament. “Ara tenim una normalitat total. El canvi ha estat fantàstic”, valora la directora. Inca és un dels deu municipis que han aconseguit acords per una escolarització equilibrada, juntament amb Manacor, sa Pobla, Alcúdia, Felantix, Porreres, Campos, Santanyí i Muro i Sant Antoni. L’objectiu és repartir l’alumnat amb necessitats especials de suport educatiu (NESE) equitativament entre tots els centres –tant públics com concertats– perquè no es concentrin només en algunes escoles. 

“Feim una feina molt guapa, però no basta, perquè hi ha moltes necessitats de tot tipus”, diu la directora del CEIP Es Pont, Maria Antònia Crespí. Fa nou anys que fa feina en aquest centre, situat a Son Gotleu, on al voltant del 50% de l’alumnat té necessitats especials de suport educatiu (NESE). Però això és damunt el paper, perquè –assegura– la realitat a les aules és més complexa que la que mostren les estadístiques. El barri és el que té la renda més baixa de Palma i un dels més pobres de l’Estat. Aquesta conjuntura travessa les parets de l’escola. “Venen normalment amb precarietat econòmica i sense conèixer la llengua”, conta Crespí, i admet que hi ha situacions molt dures. En aquest context, l’escola fa molt més que d’escola: “Ens convertim en l’espai de contenció i confiança d’alumnes i famílies”.