La malversació i el terrorisme vinculats al Procés podrien acabar a Europa. L'Audiència Nacional i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) es plantegen portar l'amnistia al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), pels casos dels CDR investigats per terrorisme i el que afecta a Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga. Jové i Salvadó estan acusats dels delictes de desobediència, prevaricació i malversació pels preparatius del referèndum de l'1-O (Garriga només pel de desobediència) i el jutge considera que se'ls podria aplicar la llei d'amnistia, però prefereix abans preguntar a tribunals superiors el seu encaix legal. D'aquesta manera, el magistrat ha demanat a les parts que es pronunciïn sobre si cal presentar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) o un recurs d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional. Jesús María Barrientos es desmarca, així, del moviment que va fer el jutge Manuel Marchena en la causa de l'1-O al Tribunal Suprem, quan va descartar l'amnistia per als condemnats per malversació, entre els quals l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.

A principis de setembre el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va deixar clar en una entrevista a Els matins de TV3 quin era l'objectiu de la "desjudicialització": "Que ningú més entri a la presó i que torni l'exili". I és amb aquesta màxima que Esquerra treballa a Madrid i la Generalitat té abocats els esforços en la negociació que té oberta amb el govern espanyol. Aquesta setmana hi ha hagut un primer resultat amb la proposta de reforma del Codi Penal –criticada pels altres partits independentistes–, però el mateix president ja ha dit que hi poden haver més canvis en el delicte de malversació, per la qual cosa també van ser condemnats els líders del Procés i a la qual s'enfronten exiliats i una trentena de càrrecs del sottogoverno. ¿Evitaria això que més càrrecs entressin a la presó? No del tot: rebaixaria de forma substancial les penes privatives de llibertat a què s'enfronten –que poden arribar a 12 anys de presó–, però podrien ser condemnats per altres delictes. ¿I com es planteja aquesta reforma? És una incògnita, tot i que aniria en la línia de fer marxa enrere en el canvi que va introduir el PP el 2015 i que permet la condemna per aquest delicte sense haver-se lucrat personalment. Això sí: amb una fórmula que impedeixi que també se'n puguin beneficiar els investigats i condemnats per corrupció.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat els recursos presentats per Josep Maria Jové i Lluís Salvadó contra el seu processament pels preparatius de l'1-O. La interlocutòria confirma, com ja va fer la magistrada instructora a l'abril, el seu processament pels delictes de desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets, i conclou que durant la investigació al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona no es van vulnerar els seus drets fonamentals ni de defensa, ni tan sols quan se'ls van punxar els telèfons i es van escorcollar els seus despatxos i domicilis el 20-S. Fiscalia, Advocacia de l'Estat i Vox s'havien oposat als recursos.

Més de dos anys després que el comencessin a investigar per l'organització del referèndum de l'1 d'Octubre, l’exsecretari d’Hisenda Josep Lluís Salvadó ha declarat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ha assumit la causa que l’afecta a ell i a l’ex número dos d’Economia Josep Maria Jové, pel finançament de l’1-O i el desenvolupament de la Hisenda catalana, que havia començat a investigar el jutjat d'instrucció 13. Segons fonts judicials consultades per l’ARA, Salvadó ha negat totes les acusacions, s’ha desvinculat de l’organització de l’1-O i ha assegurat que va desenvolupar al màxim la Hisenda catalana però sense sobrepassar les competències que Catalunya té delegades dins de la llei.

La jutge del tribunal d'instrucció número 13 de Barcelona que investiga els preparatius de l'1-O ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que assumeixi la causa contra l'exsecretari d'Hisenda Lluís Salvadó, actual diputat d'ERC al Parlament, pel seu "paper bàsic" en els preparatius de les denominades estructures d'estat del Procés.

El titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona –que investiga l'1-O– atribueix al vicepresident del Govern, Pere Aragonès, un delicte de desobediència per no haver impedit la celebració del referèndum de l'1-O tot i les resolucions dictades pel Tribunal Constitucional (TC). Així apareix en l'exposició raonada que el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer va enviar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a finals de juliol i a la qual ha tingut accés a l'ACN després que aquest dilluns hagi estat repartida a les parts. En aquest document, el jutge demana al TSJC que investigui Aragonès i també l'exsecretari general d'Economia Josep Maria Jové –en el seu cas per desobediència, malversació de fons públics i revelació de secrets–, ja que tots dos són aforats per ser diputats al Parlament.

Pablo Llarena ha rebutjat investigar Lluís Salvadó i Josep Maria Jové en la causa per rebel·lió que instrueix al Tribunal Suprem. L'exsecretari d'Hisenda i l'exnúmero 2 d'Oriol Junqueras a Vicepresidència ja són investigats per aquest delicte al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, però el magistrat va proposar que fos Llarena qui se n'encarregués. El jutge del Suprem, però, no veu indicis de la seva participació en els fets i es nega a acumular-los a la causa.

La instrucció contra els líders independentistes que van promoure el referèndum i la declaració d'independència està a les acaballes al Tribunal Suprem. El magistrat Pablo Llarena s'ha dedicat les últimes setmanes a comunicar els delictes pels quals processa vint-i-cinc persones. Una llista que el titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Suñer, proposa que s'ampliï amb dos noms més: el de l'exsecretari d'Hisenda Lluís Salvadó i el de l'ex secretari general d'Economia i Hisenda Josep Maria Jové. Segons ha avançat TV3 i ha confirmat l'ARA, Suñer va fer arribar un escrit a Llarena el 23 d'abril passat en què sotmet al seu criteri el traspàs al Suprem de la causa contra ells.

El secretari d'Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó, va demanar a la seva secretària que fes desaparèixer documents el 20 de setembre, el mateix dia en què la Guàrdia Civil va escorcollar el seu despatx. Així s'evidencia en diverses converses telefòniques que va mantenir aquella tarda amb la seva col·laboradora, incloses en el sumari de la investigació ordenada pel jutjat número 13 de Barcelona i a les quals ha tingut accés la SER.

4.500 milions d’euros. Aquesta és la quantitat d’impostos que la Generalitat i les seves 180 empreses públiques paguen anualment en impostos a l’Estat, sigui en concepte d’IRPF, IVA, impost de societats o cotitzacions a la Seguretat Social. A partir de l’octubre tots aquests diners es pagaran a través de l’Agència Tributària de Catalunya, la Hisenda catalana, segons ha pogut saber l’ARA. Gestionar el pagament d’impostos estatals vol dir que l’ATC serà qui canalitzarà el pagament de l’IRPF i les cotitzacions a la Seguretat Social de les 200.000 persones que aproximadament treballen al sector públic català, sigui al Govern o a les seves empreses, a més del que es paga en concepte d’IVA o impost de societats.

El secretari general adjunt d'ERC, Lluís Salvadó, ha insistit aquest dilluns a 'Els matins' de TV3 que estan "pendents de l'agenda del president Artur Mas" per tancar aviat la fórmula per encarar unes eleccions anticipades de caràcter plebiscitari. A la reunió, en què també hi haurien de ser els líders de l'ANC, Òmnium i l'AMI, els republicans acceptaran no incloure independents a la seva llista, si cal per convocar els comicis. "Se'ns estan imposant condicions que no són legítimes", ha lamentat el dirigent republicà, ja que "ERC no posa condicions, només que hi hagi eleccions el 2015".