La malversació i el terrorisme vinculats al Procés podrien acabar a Europa. L'Audiència Nacional i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) es plantegen portar l'amnistia al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), pels casos dels CDR investigats per terrorisme i el que afecta a Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga. Jové i Salvadó estan acusats dels delictes de desobediència, prevaricació i malversació pels preparatius del referèndum de l'1-O (Garriga només pel de desobediència) i el jutge considera que se'ls podria aplicar la llei d'amnistia, però prefereix abans preguntar a tribunals superiors el seu encaix legal. D'aquesta manera, el magistrat ha demanat a les parts que es pronunciïn sobre si cal presentar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) o un recurs d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional. Jesús María Barrientos es desmarca, així, del moviment que va fer el jutge Manuel Marchena en la causa de l'1-O al Tribunal Suprem, quan va descartar l'amnistia per als condemnats per malversació, entre els quals l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.

La batalla als jutjats per aclarir l'espionatge de Pegasus està plena de dilacions i decepcions per a l'independentisme, però aquest dimarts el jutjat d'instrucció número 20 de Barcelona ha obert una porta a fer una excepció a aquest cúmul de desenganys. Atenent un escrit presentat per Josep Maria Jové i Diana Riba (ERC), la jutgessa Eva Maria Moltó ha demanat al govern espanyol que desclassifiqui els documents secrets que puguin aportar llum sobre qui va espiar a través dels seus telèfons mòbils els dos dirigents republicans.

A principis de setembre el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va deixar clar en una entrevista a Els matins de TV3 quin era l'objectiu de la "desjudicialització": "Que ningú més entri a la presó i que torni l'exili". I és amb aquesta màxima que Esquerra treballa a Madrid i la Generalitat té abocats els esforços en la negociació que té oberta amb el govern espanyol. Aquesta setmana hi ha hagut un primer resultat amb la proposta de reforma del Codi Penal –criticada pels altres partits independentistes–, però el mateix president ja ha dit que hi poden haver més canvis en el delicte de malversació, per la qual cosa també van ser condemnats els líders del Procés i a la qual s'enfronten exiliats i una trentena de càrrecs del sottogoverno. ¿Evitaria això que més càrrecs entressin a la presó? No del tot: rebaixaria de forma substancial les penes privatives de llibertat a què s'enfronten –que poden arribar a 12 anys de presó–, però podrien ser condemnats per altres delictes. ¿I com es planteja aquesta reforma? És una incògnita, tot i que aniria en la línia de fer marxa enrere en el canvi que va introduir el PP el 2015 i que permet la condemna per aquest delicte sense haver-se lucrat personalment. Això sí: amb una fórmula que impedeixi que també se'n puguin beneficiar els investigats i condemnats per corrupció.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat els recursos presentats per Josep Maria Jové i Lluís Salvadó contra el seu processament pels preparatius de l'1-O. La interlocutòria confirma, com ja va fer la magistrada instructora a l'abril, el seu processament pels delictes de desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets, i conclou que durant la investigació al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona no es van vulnerar els seus drets fonamentals ni de defensa, ni tan sols quan se'ls van punxar els telèfons i es van escorcollar els seus despatxos i domicilis el 20-S. Fiscalia, Advocacia de l'Estat i Vox s'havien oposat als recursos.

El 20 de setembre del 2017 la Guàrdia Civil va detenir l'ex número dos d'Economia, Josep Maria Jové. La Fiscalia el situa com una de les peces clau en l'esquema de l'acusació per rebel·lió, tot i que no s'asseu al banc dels acusats del Tribunal Suprem. De fet, fins ara Jové encara no havia declarat per cap de les causes relacionades amb l’1-O. Avui ho ha fet davant del Tribunal Superior de Justícia, que es va fer càrrec de la seva causa tenint en compte la seva condició d’aforat. Segons fonts judicials consultades per l’ARA, Jové ha evitat reconèixer l’agenda ‘Moleskine’ i el document ‘EnfoCAT’s’ trobats a casa seva i que la Guàrdia Civil va convertir enla base de la seva investigació.

Josep Maria Jové era la legislatura passada el secretari general de la conselleria d’Economia i Hisenda, la mà dreta del vicepresident Oriol Junqueras i un dels referents en l’organització del referèndum de l’1-O. Però avui, les parts que exerceixen l’acusació al Tribunal Suprem no el volen interrogar per cap d’aquestes facetes, sinó per les troballes que va fer la policia el 20 de setembre del 2017 quan va escorcollar casa seva.

Nou calendari de testimonis al Suprem. El tribunal del Suprem finalment ha marcat ja a l'agenda la declaració del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, després que ja hagin desfilat per la sala el testimoni dels màxims càrrecs de les forces de seguretat espanyoles l'1-O. En concret, Trapero està citat per a dijous que ve, d'aquí just una setmana, a les 16 h. El seguirà un altre dels testimonis clau: l'ex secretari general de la Vicepresidència i actualment diputat Josep Maria Jove, l'agenda Moleskine del qual és una de les proves clau per part de la Fiscalia -i que no ha reconegut cap dels acusats-. Manuel Marchena també cita per a aquella tarda a l'exjutge i exsenador d'ERC Santi Vidal i el jurista Carles Viver Pi-Sunyer, excomissionat de la Transició Nacional, que va declarar davant del jutge del 13 que no va tenir "cap capacitat de decisió en l'1-O".

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha assumit la investigació contra un dels principals excàrrecs del Govern per l'1-O, l'exsecretari d'Economia, Josep Maria Jové. La magistrada Maria Eugènia Alegret estudia si l'ara diputat d'ERC va cometre un delicte de desobediència greu o de malversació en l'organització del referèndum. En canvi, ha descartat sumar l'ara vicepresident del Govern, Pere Aragonès, a la causa, després que la Fiscalia també s'hi pronunciés en contra.

La Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s'ha posicionat aquest divendres sobre si el TSJC ha d'investigar el diputat d'ERC Josep Maria Jové i el vicepresident, Pere Aragonès, pel referèndum de l'1 d'octubre. Ho fa arran del trasllat de les diligències realitzades pel jutjat d'instrucció número 13 a l'alt tribunal català, ja que ell no té competències per investigar parlamentaris perquè són aforats. Després d'analitzar la documentació, la Fiscalia del TSJC determina que veu indicis suficients per imputar un delicte de malversació, revelació de secrets i desobediència a Josep Maria Jové, que va ser secretari general d'Economia en l'anterior Govern. Ara bé, no veu prou elements per investigar Pere Aragonès, secretari d'Economia durant l'1-O, per un delicte de desobediència.

El titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona –que investiga l'1-O– atribueix al vicepresident del Govern, Pere Aragonès, un delicte de desobediència per no haver impedit la celebració del referèndum de l'1-O tot i les resolucions dictades pel Tribunal Constitucional (TC). Així apareix en l'exposició raonada que el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer va enviar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a finals de juliol i a la qual ha tingut accés a l'ACN després que aquest dilluns hagi estat repartida a les parts. En aquest document, el jutge demana al TSJC que investigui Aragonès i també l'exsecretari general d'Economia Josep Maria Jové –en el seu cas per desobediència, malversació de fons públics i revelació de secrets–, ja que tots dos són aforats per ser diputats al Parlament.

Pablo Llarena ha rebutjat investigar Lluís Salvadó i Josep Maria Jové en la causa per rebel·lió que instrueix al Tribunal Suprem. L'exsecretari d'Hisenda i l'exnúmero 2 d'Oriol Junqueras a Vicepresidència ja són investigats per aquest delicte al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, però el magistrat va proposar que fos Llarena qui se n'encarregués. El jutge del Suprem, però, no veu indicis de la seva participació en els fets i es nega a acumular-los a la causa.

La instrucció contra els líders independentistes que van promoure el referèndum i la declaració d'independència està a les acaballes al Tribunal Suprem. El magistrat Pablo Llarena s'ha dedicat les últimes setmanes a comunicar els delictes pels quals processa vint-i-cinc persones. Una llista que el titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Suñer, proposa que s'ampliï amb dos noms més: el de l'exsecretari d'Hisenda Lluís Salvadó i el de l'ex secretari general d'Economia i Hisenda Josep Maria Jové. Segons ha avançat TV3 i ha confirmat l'ARA, Suñer va fer arribar un escrit a Llarena el 23 d'abril passat en què sotmet al seu criteri el traspàs al Suprem de la causa contra ells.