Diumenge passat Joe Biden, president dels EUA, va anunciar que renunciava a la seva candidatura a la nominació presidencial del Partit Demòcrata i va donar suport a la seva vicepresidenta, Kamala Harris, per ocupar el seu lloc i enfrontar-se a Donald Trump a les presidencials del novembre.

Austeritat, Brexit, xenofòbia i populisme poden definir el període que tot just acaba de tancar el Regne Unit amb les eleccions generals celebrades aquest dijous. Entre el 6 de maig del 2010 i el 4 de juliol del 2024, època d'omnipotència conservadora a Downing Street –els primers cinc anys en coalició amb els liberaldemòcrates–, cinc premiers han entrat entre aplaudiments per la porta del número 10 i cinc n'han sortit per la mateixa gatera que acostuma a fer servir Larry, el famós gat de la residència, disposat a enfrontar-se a ratolins i guineus amb la imparcialitat i eficàcia del millor funcionari del país.

La veritable vida d’un governant comença en el moment en què perd les eleccions. Manté una vida de privilegi sense els maldecaps del poder, sempre que l’adeu a l’activitat li arribi en les circumstàncies habituals d’una democràcia homologada.

Boris Johnson s'ha coronat amb una majoria absoluta incontestable en un moment en què les majories absolutes són especímens rars. Des que era un cadell de la classe alta però no aristocràtica del Regne Unit, quan passejava la seva personalitat expansiva de nen de casa bona per Eton i Oxford, i jugava a ser president del Parlament de Westminster en tant que president del Sindicat d'Estudiants d'Oxford, o quan formava part de l’elitista Bullingdon Club –societat d'antics alumnes d’Eton, coneguda per les seves festes plenes d’alcohol i pels actes vandàlics que cometien–, que esperava creuar un dia la porta de Downing Street com a primer ministre escollit a les urnes.

Rory Stewart, el "candidat insurgent" a nou 'premier' del Regne Unit, com ja l’anomena algun diari de les illes britàniques, l’únic que queda a la cursa que s’oposa a sortir de la Unió Europea (UE) sense cap acord, i l’actual ministre de l’Interior, Sadij Javid, han aparegut aquest dimarts al vespre, en el debat que han mantingut els cinc aspirants a la corona 'tory' davant les càmeres de la BBC, com les grans amenaça al fins ara màxim favorit, l’exministre d’Afers Estrangers i exalcalde de Londres, Boris Johnson.

La primera votació de la cursa per liderar els 'tories' deixa dues coses clares. La primera, que Boris Jhonson és el candidat més ben posicionat per succeir Theresa May al capdavant del Partit Conservador i del govern del Regne Unit. La segona, que el successor serà sí o sí un home. Les úniques dues dones candidates han caigut. En total, queden set candidats dels deu que es van postular inicialment.

Cursa plena d’obstacles fins a la meta de Downing Street. Després de mesos d’especulacions i de jugar al gat i a la rata, els membres del Partit Conservador britànic sabran aquesta tarda el nom dels contendents oficials per succeir Theresa May, que divendres va renunciar al lideratge tory i que ara ja actua com a primera ministra en funcions. De moment, onze aspirants han manifestat la intenció de participar-hi, però per poder-ho fer hauran de presentar l’aval de com a mínim vuit diputats.

Theresa May marxa de Downing Street barallant-se amb membres del seu govern, la mateixa dinàmica que ha sostingut en els quasi tres anys que ha durat el seu regnat. I marxa, esclar, encotillada i disminuïda pel Brexit, en última instància el motiu de la seva caiguda, forçada pels pesos pesants del Partit Conservador davant el fracàs rotund de complir amb la data, el 29 de març del 2019, que ella mateixa va fixar fa dos anys i mig com a sortida del país de la Unió Europea.

El president nord-americà, Donald Trump, ha recordat aquest dimarts al migdia que els membres de l'OTAN "han de complir les seves obligacions [financeres]" i que "no tenen cap altra opció" que destinar el 2% del seu PIB a la despesa militar quan arribi el 2024. Ho ha fet en la conferència de premsa conjunta que ha protagonitzat amb la 'premier' britànica, Theresa May, culminació del matí de treball que tots dos i altres membres dels seus respectius equips de govern han mantingut a Downing Street, en el segon dia de la visita d'estat que fa al Regne Unit el mandatari nord-americà.

Boris Johnson haurà de comparèixer davant d'un tribunal de justícia per haver "mentit" durant la campanya electoral pel referèndum del Brexit, en què va ser un dels 'tories' més actius i enèrgics per demanar el vot a favor de la sortida del Regne Unit. El llavors ministre d'Exteriors va arribar a justificar el divorci assegurant que cada setmana Londres enviava 350 milions de lliures esterlines (396 milions d'euros) a Brussel·les que no retornaven. La xifra no s'ajustava en absolut a la veritat i els de l'opció del 'remain' van denunciar-lo per haver embrutat el debat amb mentides i dades falses.

Com deia Sherlock Holmes, “quan has eliminat l’impossible, el que queda, per molt improbable que sigui, ha de ser la veritat”. L’impossible, en aquest cas, ha sigut el Brexit. Theresa May, que divendres va anunciar la seva dimissió com a primera ministra britànica, va presentar el calze enverinat de la retirada de la UE de totes les maneres possibles en un intent de fer-lo gustós. No ho va aconseguir.

Pràcticament tota una vida de servei públic des de l’època universitària a Oxford, i en especial els últims vint-i-dos anys com a diputada, van acabar dijous de la manera més brutal possible. Plorant davant de les càmeres de televisió, amb la veu trencada i admetent públicament el fracàs rotund de la seva gestió. El cavall salvatge del Brexit es cobrava una altra víctima. L’espectacle, retransmès en directe, va ser la culminació de les moltes humiliacions i gripaus que Theresa May s’ha hagut d’empassar durant els poc més de mil dies que ha resistit a Downing Street, els últims deu mesos bunqueritzada mentre resistia el setge dels bàrbars.

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha rebut aquest matí "sense alegria" la notícia de la dimissió de Theresa May com a primera ministra del Regne Unit, segons ha explicat la seva portaveu. "Al president li agradava molt treballar amb la primera ministra May. De la mateixa manera, respectarà i establirà relacions de treball amb qualsevol nou primer ministre, sigui qui sigui", ha assegurat Mina Andreeva, portaveu de la comissió.

Theresa May tira la tovallola i abandonarà el lideratge del Partit Conservador i del govern del Regne Unit el divendres 7 de juny. "No he sigut capaç de fer-ho", ha dit en una compareixença davant la residència oficial del número 10 de Downing Street, en què ha confirmat els insistents rumors que circulaven per Londres des de feia dies. El mandat ha sigut marcat per les dificultats per tirar endavant les negociacions del Brexit i, sobretot, per l'oposició frontal que ha trobat en les seves pròpies files.

Theresa May, primera ministra britànica, ha anunciat aquest divendres al matí, entre llàgrimes, des del número 10 de Downing Street, que renunciarà com a líder del Partit Conservador el divendres 7 de juny. A partir d'aquell moment el partit podrà començar a elegir un nou cap. May continuarà com a 'premier' en funcions fins a l'elecció del substitut o substituta, un procés que es pot allarga entre sis i vuit setmanes. "Deixaré ben aviat el càrrec que ha sigut l'honor de la meva vida exercir, la segona primera ministra dona, però amb tota certesa no seré l'última. Ho faig sense cap mala voluntat, sinó amb una enorme i perdurable gratitud d'haver tingut l'oportunitat de servir el país que estimo", ha dit.

10 de juny. Aquesta és la data. El pols final de la primera ministra britànica, Theresa May, amb l’aparell del Partit Conservador, que se’n vol desfer el més aviat possible i que intentava forçar-ne la marxa en les pròximes hores o dies, s’ha resolt amb una solució de compromís.

El govern de Theresa May va entrar ahir al vespre en estat final de descomposició. La líder de la Cambra dels Comuns, la ministra Andrea Leadsom, encarregada de tirar endavant el programa legislatiu, membre del sector brexiter del Partit Conservador i que fins ara havia donat suport a la cap de l’executiu en la interminable negociació per treure el Regne Unit de la Unió Europea (UE), va dimitir a última hora de la tarda.

En la seva última oportunitat de passar a la història com la primera ministra que va treure el Regne Unit de la Unió Europea (UE), Theresa May ha obert aquesta tarda de dimarts la porta a un possible segon referèndum sobre el Brexit durant la presentació del que ha qualificat de "nou pacte sobre el Brexit".

Ara sí. Els dies de Theresa May al davant del govern britànic estan comptats, independentment que aconsegueixi o no tirar endavant el seu pla de sortida de la Unió Europea (UE). En una reunió que ha tingut lloc aquest dijous al migdia al Parlament de Westminster entre la primera ministra i Graham Brady, president del poderós Comitè 1922, que aplega el nucli dur dels diputats de segona fila 'tories', Brady ha forçat May a acceptar un calendari per a la seva marxa de Downing Street.