El cuiner Oriol Sabé s’inclina pel meló cantalup i la cecina de vedella com a ingredients afegits per al gaspatxo, que tal vegada és la sopa freda més fàcil de preparar, i que és un dels plats estrella de l'any, incorporat per primera vegada al Corpus de Cuina Catalana.

Entro a la botiga de fruites, verdures i sostenibilitat en general a adquirir un bol d’amanida, d’aquests que et pots menjar en un parc per, de seguida, observar com els ocells se t’acosten sense cap timidesa, a veure què repesquen. Mentre faig cua, veig tot de productes d’aquells que exposen al camí que faràs, justament perquè diguis: “Ai, mira, m’ho emportaré”.

El gazpacho és gaspatxo. Glup-glup. Dins. Ha entrat a la panxa d’en Patufet: el Corpus de la cuina catalana. Digerit vol dir que el plat té tres dels criteris que demana l’Institut Català de la Cuina per formar part de les receptes d’aquest país: 1. Referències escrites des de fa més de cinquanta anys. 2. La recepta es fa en diferents llocs de Catalunya. 3. Les persones enquestades que la preparen asseguren que no tenen vincles familiars. Doncs molt bé. Glup-glup. O no. Hi ha a qui no els ha semblat bé. Que diuen que això és una “apropiación”. Una expressió de “colonialismo interno”. Explotació de nacionalisme líquid... La tomata pateix, i el vermell és de sang esclava.

Una (breu) història del gaspatxo

Diuen els historiadors de la cuina que al segle VIII, en l’època d’al-Àndalus, ja existia una versió primigènia del gaspatxo que consistia en pa remullat en aigua, oli i vinagre que tot sovint s’acompanyava d’all o ametlles. Però no va ser fins a la conquesta d’Amèrica, amb l’arribada a la Península de productes desconeguts fins aquell moment –com els tomàquets i els pebrots–, que la recepta va evolucionar. Va ser llavors que el gaspatxo es va convertir en la sopa freda que coneixem avui dia i en un plat molt consumit pels jornalers i pagesos durant les llargues jornades de feina al camp en els mesos de calor. Al segle XIX va començar a popularitzar-se també entre la burgesia i ja ben entrat el segle XX era, tal com és avui dia, un dels plats estrella dels mesos de calor a tot l’Estat. 

]]>

El cuiner especialista en verdura Rodrigo de la Calle reivindica que l’ingredient principal del gaspatxo ja és una fruita: el tomàquet, tot i que “molta gent no ho sap”. El xef explica que a la recepta original el tomàquet va acompanyat de verdures per equilibrar el seu gust amarg o menys dolç. Us expliquem algunes combinacions originals i fresques que podeu fer a casa.

]]>