Cares llargues abans de la sortida des de Mataró a la segona etapa de la Vuelta. Un bon patac d’aigua ha acompanyat l’arribada dels ciclistes a l’avinguda del Port a la capital del Maresme. Empipats pel que es va viure a la contrarellotge per equips de dissabte a Barcelona, els ciclistes han posat en marxa la maquinària per negociar amb l’organització de la cursa què calia fer a la muntanya màgica de Montjuïc quan semblava que queia el cel a Mataró.

A poc a poc, els museus catalans es van recuperant de les davallades de visitants que van patir per culpa de la pandèmia. El 2020, amb el confinament i les restriccions, les caigudes de públic van ser de l'ordre del 70% al 90% als museus i centres d'art catalans; el 2021 els visitants van ser la meitat d'abans de la pandèmia, i el 2022 es va anar tancant l'abisme obert amb la pandèmia. Així, per exemple, els museus municipals de Barcelona van rebre durant el 2022 uns 3.700.000 milions de persones (l'any 2021 van ser poc més de 2.000.000 i el 2019, 4,8 milions). És a dir, que tres de cada quatre visitants han tornat a trepitjar un museu barceloní.

Actualment és un sistema que tots hem interioritzat, tant que ens sembla obvi. Però, ara fa 150 anys, l’aplicació del sistema mètric decimal va sacsejar la quotidianitat dels barcelonins. Tot havia començat quasi un segle abans, quan un bisbe ficat a revolucionari, Charles Maurice de Talleyrand, va proposar a l’Assemblea Nacional francesa homologar els pesos i mesures que, en aquella època, eren diferents segons cada regió europea. Agafant com a base el metro, la deumilionèsima part del quadrant d’un meridià terrestre, van enviar dos equips a fer les mesures d’un tram entre Dunkerque i Barcelona. Per aquest motiu, Pierre-André Méchain es va desplaçar a la capital catalana, on va utilitzar la torre del castell de Montjuïc per fer els seus càlculs. Després de diverses peripècies, els dos equips de la comissió van tornar a París, on es van construir unes barres de platí que feien exactament un metre, a més de definir el quilo i el litre. Aquest nou sistema d’unitats es va adoptar a França a finals de desembre de 1799.

Clara Peya

Sala Barcelona al Castell de Montjuïc. 2 de juliol del 2020.

El cicle de concerts Sala Barcelona es va inaugurar dijous al pati d'armes del Castell de Montjuïc amb l'actuació de la pianista Clara Peya i una sensació d'alliberament. "Fer concerts en streaming ha sigut una experiència nefasta", va dir la pianista, i el públic va reaccionar amb una ovació. Algú ho havia de dir. Ara que la música en directe intenta tornar a ser música viva, els concerts en streaming s'associen a un confinament que ningú vol repetir. Hi ha ganes de pell, no de wifi. Clara Peya va expressar un sentiment segurament compartit per les 400 persones que van exhaurir les entrades i que estaven repartides pel pati d'armes del castell com illots d'un arxipèlag irreal de tan real com és: tothom assegut en cadires, bona part al voltant de taules i prenent alguna beguda i algun aperitiu en una nit gens calorosa. "És molt dur veure-us tan separades. Ho entenc, però no em representa", va lamentar Peya, novament capturant l'estat d'ànim de la distensió. Així són els concerts aquests dies, un aiguabarreig d'alegria i gestos reprimits.

]]>

La visita a les sales d'un museu és només la punta de l'iceberg de les activitats que s'hi duen a terme, i un any més l'Institut de Cultura de Barcelona (Icub) vol donar visibilitat als professionals de les col·leccions i als espais restringits com els arxius i les reserves. Aquest és el propòsit de la jornada d'In Museu, la quarta edició del qual se celebrarà l'1 de febrer de les 10 a les 18.30 h.

]]>

La comitiva judicial ha desallotjat aquest matí l'associació Amics del Castell de Montjuïc de l'espai que ocupaven, sense permís, des de l'any 2015. Es tracta de l'entitat que organitzava misses franquistes a la fortalesa fins que el govern d'Ada Colau li va denegar el permís per fer-ho entenent que contravenia la llei de memòria històrica. Ara fa dos anys el consistori va començar els tràmits per expulsar l'associació del recinte, on encara feia ús d'un despatx i d'un magatzem. El govern municipal apunta que l'activitat d'aquesta entitat no s'adiu amb l'enfocament cultural que té ara la fortalesa: "El castell s'havia de recuperar per a usos públics i ciutadans", ha declarat el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, moments després del desallotjament.

]]>

“Per què m’han condemnat a mort?”, escriu un pres de 17 anys el 8 d’abril del 1938 en una de les parets dels calabossos del Castell de Montjuïc. Un altre, en francès, es lamenta que allà ningú parla la seva llengua. A prop, algú ha fet un petit diccionari castellà-francès. En un altre racó es poden llegir els 55 versos plens d’imatges auditives i visuals sobre l’encontre entre un gitano i una dona casada, de La casada infiel de Federico García Lorca. A les parets de les cel·les hi ha moltes més històries: la faula d’Isop del grill i la formiga, la primera estrofa d’ Èdip Rei de Sòfocles i el dibuix d’un àpat on no hi falta un pollastre.

]]>

El tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, ha anunciat que demanarà la cessió "sense condicions" del Castell de Montjuïc a la ministra de Defensa, Carme Chacón, "en els pròxims dies". La comissió de Presidència de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat a proposta d'ICV-EUiA i amb els vots a favor de CiU i Unitat per Barcelona demanar al govern espanyol que modifiqui la cessió de la fortalesa que es va fer el 2007 i que imposa la condició que sigui destinat a Centre de la Pau, amb presència del ministeri de Defensa.

]]> Les obres de restauració del castell de Montjuïc han posat al descobert el fortí que el 1640 van aixecar les autoritats catalanes per fer front a les tropes castellanes enviades pel comte duc d'Olivares, privat de Felip IV. El fortí va ser aixecat en 30 dies i, el l 26 de gener de 1641, quan els soldats de Felip IV van envestir la muntanya de Montjuïc: "Les tropes catalanes van poder vèncer l'atac de les tropes castellanes, formades per 20.000 homes", segons ha explicat el cap d'arqueologia de l'Ajuntament de Barcelona, Ferran Puig. Aquest escenari de la Guerra dels Segadors, però, va ser enderrocat en el moment de la construcció de l'actual castell a mitjans del segle XVIII.

]]>