Som a finals dels seixanta. Un jove periodista belga vola en direcció a Sidney a l’avió privat d’un magnat de caràcter agre. Pocs minuts després d’haver-se enlairat de Jakarta, un petit escamot de segrestadors pren el control de l’aparell i el fan aterrar a una illa diminuta del Pacífic. A partir d’aquell moment, l’aventura del periodista i la resta de passatgers es veu amanida amb drogues, fenòmens paranormals i, fins i tot, extraterrestres. El personatge que pren el lideratge al tram final dels esdeveniments és el contactat –intermediari entre humans i extraterrestres– Mik Ezdanitoff, articulista de la revista Comète.

"Aixafaterrossos!", "Estaquirot!", "Invertebrat!", "Tros d'ectoplasma rebullit!". Aquests són només quatre dels centenars d'insults del capità Haddock en la versió catalana de Joaquim Ventalló, que l'editorial Joventut va posar en circulació a partir dels anys 60 i que, encara ara, és un dels grans èxits de l'empresa unifamiliar barcelonina. Les paraules gruixudes de Haddock, company inseparable del reporter Tintín, acostumaven a anar precedides d'un crit trasbalsador i inoblidable per a diverses generacions de lectors: "Llamp de rellamp!".

Encara era un nen quan Georges Remi (1907-1983) va començar a dibuixar les primeres vinyetes. Omplia els quaderns de matemàtiques de ninots que ja dibuixava en horitzontal. "Allà va començar tot", deia el mateix artista en una entrevista l'any 1978. Era l'única manera, amb un llapis i un paper a les mans, que era capaç d'explicar una història. D'aquelles primeres vinyetes en va sortir el Georges Remi que va convertir-se anys més tard en Hergé, el creador de Tintín i pare del còmic europeu. Ara el Círculo de Bellas Artes de Madrid ret homenatge a l'artista belga i a tota la seva obra, que va més enllà de les històries de Tintín i el gos Milú, perquè Hergé també va fer incursions en el món de les arts plàstiques, en la publicitat i la il·lustració.

Fa uns anys vaig fer una descoberta que m’obsessiona des de llavors. Va caure a les meves mans la primera edició en castellà de L’illa negra, una de les aventures de Tintín que més m’agraden. Quina sorpresa descobrir que la portada era diferent, de color groc i marró, no pas amb els tons blaus que sempre havia vist a la portada de l’edició que tinc des de petit, la mítica edició de lloms grocs que tants hem gaudit i devorat una vegada i una altra. Aquesta primera edició espanyola -de l’abril del 1961- té, esclar, el proverbial llom de tela i l’interior és una màgica descoberta. Els dibuixos no tenen res a veure amb els que apareixen a partir de la segona edició. Quin gust, quina meravella, descobrir que Hergé es va preocupar per actualitzar, rejovenir, modernitzar la seva obra.

Les aventures de Tintín són viatges, mobilitat, no parar quiet ni un sol instant. Per això els mitjans i mètodes de transport juguen un paper tan important en els vint-i-quatre àlbums del reporter més famós del món, que aquest any celebra el seu norantè aniversari. En totes aquestes peripècies, el periodista de qui no hem llegit mai cap crònica agafa tota mena de vehicles per travessar la terra, els oceans i fins i tot viatjar cap a la Lluna: vaixells, avions, hidroavions, submarins, trens, llanxes, canoes, carros, taxis, coets, motos i, sobretot, cotxes. Alguns fent autoestop.

N i una arruga. Ni un pèl de menys. Els anys sembla que no passin per a Tintín. El personatge de còmic creat pel dibuixant belga Hergé va néixer a les pàgines del suplement juvenil d’un diari catòlic de Brussel·les un 10 de gener de 1929. I 90 anys després Tintín és com si fos al país de la vida eterna. El miracle és possible gràcies als 230 milions d’àlbums venuts de Les aventures de Tintín des de la creació del personatge. A gairebé totes les cases és fàcil trobar-ne un. L’obra ha estat traduïda a un centenar de llengües i dialectes. I entre àlbums, una sèrie de televisió, una pel·lícula de Steven Spielberg, un museu a Bèlgica i un extens catàleg de marxandatge, constantment renovat, la flama de Tintín es manté viva.

A l’equipatge dels primers astronautes de la història, en alguna de les butxaques mai hi faltava un llapis per poder fer anotacions durant el viatge. Però en el seu cas portar a sobre un objecte tan quotidià com aquest era tota una temeritat: el grafit de les mines té propietats conductives i és inflamable, o sigui que, si es trencava la punta i un trosset que sortia flotant s’introduïa en algun equip elèctric, podia esclatar tot en mil bocins. Per aquest motiu, quan va començar la carrera científica que va culminar amb l’arribada de l’home a la Lluna, la NASA va decidir destinar 4.328,50 dòlars de l’època a dissenyar un llapis que es pogués utilitzar a l’espai de forma segura. La societat nord-americana dels anys 60 va criticar molt la inversió, però el cert és que precisament aquest diminut objecte va ser el que va salvar la missió de l’Apollo XI.

L'emissora de ràdio FranceCulture, amb la col·laboració de la Comédie-Française, una de les institucions teatrals més antigues del món, tornarà a emetre un programa radiofònic protagonitzat per Tintín i la resta de personatges creats pel dibuixant belga Hergé. L'encarregat de crear aquesta "espècie de film radiofònic" és el cineasta Benjamin Abitan, acompanyat dels actors de la Comédie-Française i d'una creació musical original de Olivier Davidaud, interpretada per l'Orquestra Nacional de França.

La major subhasta de còmics mai realitzada, amb obres d'Hergé i Uderzo entre d'altres, va aconseguir aquest cap de setmana a París la suma rècord de 7,46 milions d'euros per un miler de lots, segons ha informat la casa Artcurial, que també ha remarcat "la modernitat i dinamisme" del sector, majoritàriament format per compradors joves.

L'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València s'acostarà, a partir d'aquest dijous, a l'univers creatiu d'Hergé amb la mostra 'Tintín making-of', creada a partir de la col·lecció del periodista Jordi Tardà. L'exposició reflecteix de manera didàctica el procés de creació de la portada d'un àlbum de Tintín, 'El Museu Imaginari de Tintín', a través de vuit pàgines. Inclourà la planxa original d'una pàgina, la número 27 de 'L'afer Tornassol' i la manera com neix un llibre de Tintín sencer, 'Vol 714 a Sidney'. Com a complement, es mostren 33 quadres més, esbossos preparatoris a llapis i dibuixos a tinta xinesa, planxes amb textos, dibuixos addicionals, dedicatòries i instruccions d'Hergé. Destaca també, dins d'aquesta mostra, el lletratge del títol 'El cetro de Ottokar' i el de 'Las aventuras de Tintín' en castellà, els únics lletratges que Hergé va fer exclusivament per a l'estat espanyol.

Torna a haver-hi cues als cinemes per veure una pel·lícula i això és gràcies a Les aventures de Tintín. El secret de l'Unicorn, una pel·lícula que els crítics han posat en un pedestal i que el públic atorgarà, de ben segur, les cinc estrelles. El crític de Time Out Sergi Sánchez deia que "el que ha aconseguit Spielberg és que el rostre fotorealista de Tintín sigui tan versemblant, tan viu com un desert que esdevé un oceà embravit". Eulàlia Iglesias, a Público, també deia que el Tintín d'Spielberg "

L'actor danès Palle Huld va morir el 26 de novembre a Copenhaguen als 98 anys d'edat. Tot i que va dedicar tota la seva vida al teatre i va participar en més quaranta pel·lícules, Huld passarà a la posteritat per ser la persona que va inspirar el dibuixant belga Hergè a crear el seu personatge més conegut, el periodista viatger Tintín.