<![CDATA[Ara Balears - presos políticos]]> 10 <![CDATA[Josep Rull, ex pres polític català: "L'estat espanyol és un estat extraordinàriament dèbil"]]>

"L'estat espanyol és un estat extraordinàriament dèbil, fràgil. Ho afirm amb més convicció que mai. L'hem acreditat de manera descarnada. Els forts pacten i els dèbils imposen". Així de ferm s'ha mostrat aquest dijous a Can Alcover l'exconseller català de Territori i Sostenibilitat Josep Rull, que ha passat tres anys i quatre mesos a la presó per formar part del govern que organitzà el referèndum d'independència de l'1 d'octubre.

]]> <![CDATA[La pinça]]> Indults. Les enquestes diuen que a Espanya hi ha una majoria aclaparadora contra els indults als presos polítics catalans. Aleshores, per què Pedro Sánchez ha decidit firmar-los? Hi ha qui hi veu una hàbil maniobra per empènyer Casado als braços de Vox i reconquerir el centre polític. Hi ha també qui, sobretot dins del PSC, creu que el president aposta sincerament per desinflamar el conflicte i conjurar el victimisme independentista. Però encara que tot això sigui cert, també ho és que les dues causes directes dels indults són a) el pes electoral de l’independentisme, tot just referendat a Catalunya i que condiciona la majoria socialista a Madrid; i b) la por a una rebregada èpica per part de la justícia europea quan arribin a Estrasburg els recursos contra la sentència. Aquesta setmana ja hem viscut un bon aperitiu dels maldecaps que Espanya pot patir en el futur pròxim, gràcies a la recuperació de la immunitat de Puigdemont i a l’informe del comitè de drets humans del Consell d’Europa, que exigeix l’alliberament dels presos i la retirada de les euroordres.

]]> <![CDATA[Sobre la 'reeducació' dels presos]]>

La decisió de revocar el tercer grau a les persones empresonades pel Procés ha estat argumentada, en part, per la seva manca de “rehabilitació” o “reeducació”, quan ningú sap exactament quina hauria de ser la manera de procedir amb persones condemnades per sedició, un delicte amb connotacions polítiques i sense precedents semblants. ¿S’han de penedir en públic? ¿Han de rectificar el que han dit? ¿Seria suficient afirmar que renuncien a les vies unilaterals? ¿Hi ha exemples de com fer una cosa d’aquest tipus? Sembla que no, pel que fa a la darrera pregunta, almenys a Espanya. Vist això, vull explicar una experiència personal, en un context totalment diferent, per si pot inspirar els jutges i fiscals.

]]> <![CDATA[30 /7: No hi ha pla B]]> Respecte a Catalunya, Espanya no té pla B ni creu que li faci falta. Només hi ha el que podríem anomenar pla Marchena: castigar i escarmentar fins a la rendició. Per això la retirada del tercer grau no els sembla notícia, perquè ja ho tenien descomptat. Per això que Pablo Iglesias parli d’una “mala notícia” els sembla alta traïció, perquè insinua que el problema es podria gestionar d’una altra manera. Per això acusen el mateix Iglesias de “treballar per la República plurinacional” –unitària!–, perquè la seva línia vermella no és només preservar la unitat d’Espanya, sinó aconseguir que tot quedi com està, sense moure res. Espanya no es planteja cap pla alternatiu ni es concedeix cap marge de maniobra. La promesa d’una desescalada per part de Sánchez era només un canvi en el màrqueting del pla Marchena, l’únic que hi ha. Un pla que exclou tota possibilitat de negociació, perquè no vol cedir en res. Però una part del problema és també que totes les estratègies de l’independentisme català –totes, amb els seus matisos– estan dirigides a explorar i forçar aquest pla B espanyol que no existeix. I si no hi ha aquest pla B, s’estavellen en la perplexitat. Perquè tampoc a l’altra banda hi ha un pla B viable. Tot i que aquest sí que faria falta.

]]> <![CDATA[Jordi Sànchez recorre la suspensió del tercer grau]]>

La defensa del president de la Crida, Jordi Sànchez, ha presentat aquest dimecres un recurs contra la suspensió del règim de tercer grau que tenia i que l'ha forçat a tornar a ingressar a la presó. A l'escrit, dirigit al jutjat de vigilància penitenciària que va acceptar la petició de la Fiscalia de revocar el seu progrés i el de quatre presos polítics més a un règim de semillibertat, demana que s'anul·li la suspensió cautelar del tercer grau.

]]> <![CDATA[El jutjat accepta la petició de la Fiscalia i suspèn el tercer grau de Romeva, Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart]]>

El jutjat de vigilància penitenciària número 5 de Catalunya ha acceptat la petició de la Fiscalia i ha suspès el tercer grau –amb efectes immediats– de cinc dels presos polítics: Romeva, Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart. El moviment de la Fiscalia provincial de Barcelona contra el tercer grau dels presos polítics s'ha produït aquest mateix matí. Aquest dimarts el ministeri públic ha recorregut davant la jutge de vigilància penitenciària el tercer grau de sis dels presos i ha reclamat que se suspengui immediatament el règim de semillibertat en què es troben des del passat 14 de juliol i que fa que només vagin a la presó a dormir de dilluns a dijous.

]]> <![CDATA[La Fiscalia s'oposa també al 100.2 de Romeva perquè veu "certa similitud" entre la feina que farà i la de conseller]]>

La Fiscalia ha presentat un escrit d'oposició a l'aplicació de l'article 100.2 del reglament penitenciari a Raül Romeva per sortir a treballar, en la línia del que està fent amb la resta de presos independentistes. El ministeri públic insisteix a parlar de "segon grau i mig" i subratlla que Romeva "no assumeix el caràcter delictiu de la seva conducta". També es queixa que no ha fet cap tractament, i considera que treballar en una entitat de cooperació entre Catalunya i Bòsnia no tindrà cap efecte en aquest sentit. És més, la Fiscalia aprecia "certa similitud" entre la feina que farà i la que realitzava com a conseller, "que no li va impedir cometre el delicte". Serà la jutge de vigilància penitenciària la que decideixi si accepta o no l'esmena de la Fiscalia, tot i que aquesta mateixa setmana ha rebutjat els arguments que el ministeri públic oferia contra la sortida de Cuixart.

]]> <![CDATA[Joaquim Forn surt de la presó de Lledoners per treballar]]>

"Després de 841 dies sense llibertat". L'exconseller d'Interior Joaquim Forn ha sortit aquest dijous al matí per primera vegada de la presó de Lledoners, en aplicació de l'article 100.2 del reglament penitenciari. La junta de tractament del centre penitenciari va acordar que Forn pogués sortir per treballar. En una piulada, Forn, ha volgut recordar els "841 dies" que porta empresonat i ha donat les "gràcies" a les persones que li han donat suport.

]]> <![CDATA[02/02: Caixa de solidaritat]]> ESTIC ESCRIVINT la història dels meus avis materns, un manyà de Canet i una ordidora de Terrassa, exiliats i empresonats pel franquisme, i em trobo amb una dificultat típica: la gent senzilla deixa pocs papers i pocs rastres. No és fàcil documentar-se. He anat als buscadors d’algunes hemeroteques, conscient que no eren persones que sortissin gaire als diaris. Però resulta que els hi trobo, gairebé per sorpresa. A L’Acció, de la Casa del Poble, publicaven la llista dels qui contribuïen a les caixes de solidaritat del diari. I em trobo el seu nom unes quantes vegades: caixes de solidaritat amb els presos polítics del 34, ajuda als familiars dels presos terrassencs, solidaritat amb les víctimes dels aiguats del 32 a Banyoles... Hi surten catorze vegades. Una pesseta l’avi, una l’àvia i cinquanta cèntims ma mare. Trobar-ho precisament ara em sembla emocionant. Perquè algú pot veure la persistència històrica de les caixes de solidaritat amb els empresonats, amb les seves famílies, amb les víctimes de catàstrofes (quan no et refies gaire de l’Estat) com una mena de maledicció històrica, la repetició d’una condemna. Però és també l’expressió de la força d’una societat. I de la seva capacitat de resistència. Ara com fa vuitanta anys.

]]> <![CDATA[I, al final, la carrossa es va convertir en carbassa i van tornar a la presó]]>

Si alguna cosa no li ha faltat al Parlament en els últims anys ha estat l’emoció dels dies greus. Però la sessió d’ahir va tenir alguna cosa d’insuperable. Els compareixents caminaven pels solemnes passadissos de la Ciutadella flanquejats per una muralla de càmeres i flaixos, discretament vigilats pels Mossos i, per un moment, no semblaven presos, sinó estrelles. Dos anys després de l’últim cop, encara que fos per un dia, es posaven americana i corbata, la insígnia de conseller i, ben bé com si fos ahir, se situaven davant el micròfon a fer política, que és gairebé tant com dir a fer la seva vida.

]]> <![CDATA[Forn: "Fa 27 mesos que soc a la presó i em sento amb el dret de reclamar que abandonem els partidismes"]]> L’exconseller d’Interior Joaquim Forn ha estat el quart dels presos polítics en comparèixer aquest dimarts al Parlament, l'endemà del trencament entre JxCat i ERC que es va fer evident a la cambra catalana. "Fa 27 mesos que soc a la presó i em sento amb el dret i l'obligació de reclamar que abandonem els partidismes i els tacticismes", els ha dit als dos partits de Govern –ell forma part de JxCat–. "Una part majoritària de la societat ens demana unitat", ha insistit, en la línia del que també ha expressat Jordi Turull durant la seva intervenció: "Hem arribat més lluny que mai. Som més gent que mai".

]]> <![CDATA[L’Advocacia avalarà que Junqueras reculli l’acta]]>

La ministra de Justícia, Dolores Delgado, i l’advocada general de l’Estat, Consuelo Castro, utilitzaran el camí plantejat pel magistrat Manuel Marchena per permetre que Oriol Junqueras pugui assumir la condició d’eurodiputat en aplicació de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del 19 de desembre, segons fonts judicials. Marchena, president del tribunal que va jutjar el Procés, va assenyalar aquest camí en un escrit amb la seva firma que va enviar a Luxemburg el 14 d’octubre juntament amb la flamant sentència contra els líders independentistes.

]]> <![CDATA[Els fiscals intenten que Bèlgica no rebutgi de seguida l’euroordre]]>

Els quatre fiscals del Tribunal Suprem van elevar ahir al magistrat instructor Pablo Llarena un escrit que, segons fonts judicials, té com a objectiu més urgent evitar que el jutge de primera instància de Brussel·les, Jan Coppens, desestimi ràpidament l’euroordre contra Carles Puigdemont i Toni Comín després de les resolucions del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de la setmana passada sobre Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín.

]]> <![CDATA[L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Si el 20-S va ser un tumult’]]> Avui a l’ARA publiquem dues informacions importants que, en el fons, van enllaçades. Ernesto Ekaizer avança que el Tribunal Suprem sentenciarà sedició per unanimitat de tot el tribunal. Es veu que el jutge Manuel Marchena descarta el delicte de rebel·lió, que és el delicte que plantejava l’instructor Pablo Llarena, perquè entén que no s’ha pogut acreditar durant les 52 sessions del judici oral cap pla d’alçament violent i públic per obtenir la independència de Catalunya.

]]> <![CDATA[Cuixart es reivindica com a pres polític davant personalitats de l'ONU a Dublín]]>

Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, s'ha fet sentir mitjançant una carta llegida aquest dijous a Dublín, ciutat que acull la Plataforma Dublín 2019 de Defensors de Drets. Aquest és un esdeveniment biennal organitzat per l'ONG especialitzada en drets humans Front Line Defenders que ofereix l’oportunitat de reunir experts d’arreu del món. Personalitats com l'Alta Comissionada per als Drets Humans de l’ONU, Michelle Bachelet; el relator especial de Nacions Unides per als Defensors dels DDHH, Michel Forst; i el ministre d'Afers Exteriors irlandès, Simon Coveney, han assistit a la cita.

]]> <![CDATA[4 hores]]> Jordi Turull, en presó preventiva des de fa pràcticament dos anys, acusat de rebel·lió (una acusació tan excèntrica i falsa com la d’"espionatge" o "alta traïció" en temps de guerra) ha obtingut quatre hores de permís penitenciari per anar a veure el pare malalt. El trauran de la presó de Lledoners en un furgó policial i el duran a l’hospital, el vigilaran, durant aquestes quatre hores i, quan toqui, se’l tornaran a emportar. Suposo, doncs, que el pare està greu. Em podeu dir que aquesta és la llei de la presó. Però és que Jordi Turull, com tots els altres presos polítics, està tancat per escarment. Que no han fet res ho diuen fins i tot els del PP.

]]> <![CDATA[Joan Baez: 'Segueixo pensant que a Espanya hi ha presos polítics']]>

"Sí, segueixo pensant que a Espanya hi ha presos polítics", ha declarat sense pèls a la llengua la cantautora Joan Baez en una entrevista a Efe tot recordant la seva última actuació a Catalunya el 2019, al Festival de Cap Roig, en què va dedicar als presos una versió del 'Viatge a Ítaca' de Lluís Llach. Baez (Staten Island, 1941), tornarà d'aquí pocs dies a Catalunya per actuar al Festival Jardins Terramar de Sitges (25 de juliol) i a l'Espai Port de Sant Feliu de Guíxols (27 de juliol) abans de plantar-se el 28 de juliol al Teatro Real de Madrid com a cap de cartell de l'Universal Music Festival.

]]> <![CDATA[La Junta Electoral de Barcelona considera que l'expressió 'prisis pilítics' va en contra de la llei i la prohibició de la JEC]]>

L'etiqueta #FAQsPrisisPilíticsTV3 que va utilitzar a Twitter el programa 'Preguntes freqüents' el 30 de març és contrària a la llei orgànica del règim electoral general i a la instrucció de la Junta Electoral Central (JEC) que prohibeix als mitjans públics la utilització de les expressions 'presos polítics i exiliats'. Així ho considera la Junta Electoral Provincial de Barcelona a la resolució que respon al recurs presentat pel PPC. La Junta no sanciona la CCMA però l'avisa que podria obrir expedient sancionador si es repeteix en el futur. Així mateix, insta la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals a abstenir-se de dur a terme "pràctiques informatives que s'apartin injustificadament de la vigent legalitat, en perjudici a la neutralitat informativa que caracteritza especialment el període electoral".

]]> <![CDATA[L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘L’Espanya real requisa la roba de color groc i ‘El Jueves’’]]> Fer un vídeo titulat 'Aquesta és l’Espanya real' és un mal negoci. Primer, perquè 'dime de qué gallardeas y te diré de qué careces', o sigui que anar pel món recordant que ets una democràcia plena ja explica el complex que arrossegues. Però també és un mal negoci perquè el vídeo estava pagat pel govern espanyol amb la intenció de reforçar la moral hispana davant el judici dels presos polítics. I bé, només han hagut de passar un parell de dies i l’Espanya real ha aparegut en la seva millor tradició de l’“España de charanga i pandereta”, com va escriure Machado. A la sortida de la presó de Soto del Real el president del Parlament va explicar que, durant l’ingrés a la presó de Soto del Real, als presos polítics els van requisar roba de color groc, fotos familiars en què apareixien llaços grocs i algun exemplar de la revista ‘El Jueves’. Això, en el terreny simbòlic. En el terreny real, als presos no els van donar fins ahir els ordinadors on tenen tota la causa. I l’advocat de Sànchez, Turull i Rull va demanar una llibertat alternativa a la presó mentre duri el judici per evitar el trasllat, cada dia, de la presó al tribunal, en vehicles policials, després del trasllat de Brians a Soto del Real, que considera “humiliant i degradant”. I cita des del vídeo de mofa del guàrdia civil fins a l’espai reduït on van haver de seure, “més propi de reclusos d’alta perillositat que no pas de parlamentaris pacífics que sempre han comparegut a les citacions”. En el seu article d’avui, Salvador Cardús recorda que el trasllat dels presos no complia ni la normativa europea de transport del bestiar. I, si volen una cirereta per al pastís, resulta que a Soto del Real no posen la calefacció i hi fa molt de fred. Hi ha un gen a la política espanyola que demana humiliar l’adversari.

]]> <![CDATA[Les claus del dia, per Antoni Bassas (05/02/2019)]]>

1. Esquerra i el PDECat presentaran una esmena a la totalitat als pressupostos de Pedro Sánchez. Li reclamen que s’assegui a negociar, i amb el concurs d’un mitjancer internacional. Diu David Miró: “Després de veure com s’emportaven Junqueras en un autocar digne de Pablo Escobar, Esquerra ho tenia molt complicat per donar oxigen a Sánchez, i el PDECat, igual." Si no hi ha pressupostos, Sánchez haurà de decidir si convoca eleccions al maig o aguanta sense comptes.

]]>