John Morales, un meteoròleg expert de l’NBC, es va posar a plorar mentre explicava en directe la magnitud de l’huracà Milton, que s’ha fet tristament famós pel seu nivell de devastació. Sovint, quan no ens podem aguantar les llàgrimes, demanem disculpes. Probablement ho hauríem de fer per retenir-les i no deixar anar l’angoixa, la tristesa o la desesperació que comporten situacions que fan plorar. John Morales va demanar disculpes per no haver contingut l’emoció. Fa anys que veu com aquests fenòmens meteorològics extrems són cada vegada més freqüents, i sent angoixa i frustració quan, tot i advertir dels canvis que s’estan produint, no s’està fent absolutament res per revertir-ho. Morales va plorar, no només de veure la magnitud de la tragèdia que s’acostava, sinó d’impotència. 

L’huracà Milton té amb l’ai al cor els habitants de Florida, als Estats Units. Més d’un milió de persones han rebut l’ordre d’evacuar casa seva i allunyar-se del gran perill que implica l’arribada del fenomen, que ha obligat a declarar l’estat d’emergència. Les imatges d’embussos quilomètrics a les autopistes amb milers de cotxes fugint de la zona on impactarà l’huracà parlen per si mateixes. "Marxeu ara, és qüestió de vida o mort", va alertar ahir el mateix president del país, Joe Biden. El temor i la preocupació és encara més gran en un estat que encara no s’ha recuperat de l’últim huracà, Helene, que fa tan sols una setmana i mitja causava víctimes i destrucció com feia anys que no passava.

Un nou tiroteig racista als Estats Units ha deixat tres morts a la ciutat de Jacksonville, a Florida. Els fets es van produir dissabte, quan un jove de vint anys va disparar tres persones negres dins d'una botiga, amb un rifle de llarg abast i una pistola, i posteriorment es va suïcidar. L'assalt, en què van morir dos homes i una dona, "tenia motivacions racials", va assegurar el xèrif de Jacksonville, T.K. Walters, que va afegir que l'autor "odiava la gent negra".

"Ens enfrontem a un monstre econòmic amb poder legal". Són paraules de Martín García, president de la nova junta del districte on hi ha el parc temàtic de Disney, Reedy Creek, a Orlando (Florida). Representen la lluita que s'ha desencadenat després de 55 anys d'autogovern de la companyia sobre el territori que habita. Però, en més de mig segle, el poder legal del regne d'animació ha arrelat i el seu castell legal sembla que s'ha tornat indestructible.

La policia de Nova York fa dues setmanes que es prepara per a l'arribada als jutjats de l'encausat més famós que mai ha assistit al Tribunal Criminal de Manhattan. Centenars de periodistes fa dies que estan acampats davant la seu judicial i la torre que porta el cognom del primer expresident imputat de la història dels Estats Units, Donald Trump. Però res sembla indicar, malgrat el to incendiari del magnat cridant a les protestes, que es repeteixi una imatge similar a la de l'assalt al Capitoli del dia de Reis del 2021.

L'arribada de Donald Trump al tribunal de Manhattan, amb manilles o sense, la seva fitxa policial amb fotos de front i de perfil, la presa d'empremtes dactilars, i que li hagin de llegir els seus drets i els càrrecs dels quals se l'acusa. Són imatges molt potents, que no tenen precedents en els 247 anys d'història dels Estats Units, i que obren les portes a un escenari desconegut: què passa quan un expresident, que aspira a ser candidat, és imputat enmig d'una precampanya electoral?

En els anys més durs de la crisi, es parlava amb menyspreu d'Espanya com de "la Florida d'Europa". També Catalunya s'enduia aquesta comparació de boca de l'aleshores presidenta del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, que el 2009 va dir en una conferència a la Cambra de Comerç que la Generalitat havia descuidat tant la indústria, i s'havia centrat tant en el turisme i la construcció, que mereixia aquesta qualificació.

Ja fa mesos que el governador de Florida, Ron DeSantis, fa campanya des de la seva tribuna estatal per a les primàries republicanes de l'any vinent. Mentre encara no ha formalitzat la seva candidatura per disputar la nominació a Donald Trump, les lleis que està impulsant al seu estat natal són la millor carta de presentació de la seva proposta ultraconservadora: "Make America Florida". Després de prohibir l'avortament i la participació de persones trans en esdeveniments esportius als instituts i universitats, de deportar immigrants amb autobusos cap a ciutats governades per demòcrates i de criminalitzar per llei les protestes pacífiques, entre d'altres, ara Florida es disposa a anar un pas més enllà en l'agenda radical de DeSantis.

A l'interior del Partit Republicà hi regna un esperit de decepció després dels resultats de les eleccions de mig mandat. Perduda la cursa pel Senat i amb la majoria de la Cambra de Representants encara oberta, no s'han complert els designis de qui ha estat l'ànima del partit els últims set anys. Donald Trump ha pres el paper protagonista durant la campanya, amb la promesa d'una "onada vermella" i arribant a dir en la nit preelectoral que faria "un gran anunci". Als Estats Units, pocs dubten que aquest anunci havia de ser la seva presentació a les primàries republicanes per a les presidencials del 2024. En cas que s'hi presenti, és molt probable que tingui davant un home al qual ell mateix va ajudar a ascendir fa quatre anys: Ron DeSantis, que surt renovat després d'arrasar (amb prop del 60% dels vots) en la seva reelecció com a governador de Florida.

L'huracà Ian, que dimecres a la nit va arrasar l'estat nord-americà de Florida, preocupa als Estats Units. Malgrat que la tempesta ja ha baixat d'intensitat, el president Joe Biden ha admès que, segons diverses informacions, podria ser "el més mortífer" de la història de Florida. "Estem rebent informacions que ens parlen d'importants pèrdues de vides", va dir dijous a la nit. "Les xifres encara no estan clares", va afegir, però poc després es feia oficial un primer balanç de víctimes que parlava de 10 morts. Una dada, però, que podria elevar-se, ja que els equips d'emergència seguien treballant per accedir a moltes cases on hi havia gent atrapada. Aquest matí de divendres els serveis d'emergència parlaven ja de "21 morts confirmades i sense confirmar".

Al llarg de la jornada d'ahir la depressió tropical 'Isaias' es va intensificar fins a convertir-se en un huracà de categoria 1 segons l'escala de Saffir-Simpson. Els models meteorològics indiquen que l'ull de l'huracà passarà just per davant de la costa est de Florida, si bé uns dies enrere semblava que el cicló tropical acabaria afectant el sud-est dels EUA més directament.

L'huracà 'Dorian', situat a l'oceà Atlàntic, es va convertir aquest divendres en un huracà de categoria 4 en l'escala de Saffir-Simpson (d'un màxim de 5), després que els seus vents màxims sostinguts superessin els 215 km/h. Segons va anunciar el Centre Nacional d'Huracans (NHC, les sigles en anglès, National Hurricane Center) dels Estats Units, l'huracà s'ha enfortit fins a ser de categoria 4, considerada com a extremadament perillosa per a la població i les infraestructures. Un huracà arriba a la categoria 4 quan els seus vents superen els 209 km/h i poden arribar fins als 251 km/h. A partir d'aquesta categoria, són considerats "huracans de gran categoria".

Diverses persones han resultat ferides a causa d'una forta explosió de gas que ha tingut lloc aquest dissabte en un un centre comercial de la localitat de Plantation, al nord de Miami. Segons han confirmat els bombers locals, l'incident ha sigut causat per una fuita de gas.

Les autoritats dels EUA han confirmat avui cinc noves morts per l'huracà 'Michael'. Amb aquestes, s'eleven a onze les víctimes mortals causades pel cicló, que en les últimes hores ha anat perdent força fins a convertir-se en tempesta tropical. El departament d'Emergències de l'estat de Virgínia ha comunicat que hi ha 520.000 persones sense electricitat i 1.200 carreteres tallades.

La ciutat de Lake Worth, a Florida, va viure uns moments de pànic dimarts a la 1.45 h de la matinada quan els veïns van rebre una alerta al mòbil durant una apagada general. "Apagada i alerta zombi per als residents de Lake Worth i Terminus. Hi ha 7.880 clients afectats a causa d'activitat zombi extrema. L'hora de restauració és incerta", es podia llegir al missatge enviat a través d'una aplicació de la ciutat que acostuma a enviar informació de servei.

La Carla i el Peter Gavaglia, dos bessons de 16 anys, han marxat aquest dissabte pels carrers de Nova York amb altres companys de classe per exigir un control més estricte de les armes de foc als Estats Units. La manifestació ha estat una de les 800 organitzades arreu del país –i en algunes capitals del món– que han congregat centenars de milers de persones. Joves, mestres, professors i pares han cridat "Prou".

L'Associació Nacional del Rifle (NRA) ha presentat una demanda contra Florida després que el governador d'aquest estat nord-americà, Rick Scott, hagi aprovat una llei que augmenta l'edat mínima per comprar una arma dels 18 als 21 anys. El principal lobi de les armes nord-americà ha fet la demanda a través de l'Institut d'Acció Legislativa (ILA).

L'agent armat assignat pel xèrif per protegir l'institut de Florida on la setmana passada van morir 17 estudiants no va fer res per aturar l'atacant, un exalumne del centre. L'home ha dimitit aquest dijous a la nit abans de ser suspès després que una investigació interna hagi tret a la llum un vídeo on se'l veu fora de l'edifici mentre el tiroteig tenia lloc a l'interior.

Els pitjors pronòstic dels meteoròlegs sobre el poder destructiu de l''Irma' al seu pas pels Estats Units s'ha complert. L'huracà ha deixat de moment 10 morts al país -sis a Florida, tres a Geòrgia i un a Carolina del Sud- i moltes ciutats inundades. En total, una quarantena de persones han mort com a conseqüència de l''Irma' si sumem les víctimes del Carib i les Antilles.