Fa uns mesos, gairebé sense fer soroll —i això ja hauria de fer sospitar— es va desarticular a Espanya una cèl·lula neonazi. Tres detinguts, armes, entrenaments i plans d’atemptat inspirats en massacres reals. A més, no anaven per lliure: estaven connectats amb una xarxa internacional terrorista. Però bé, poca cosa pareix, ja que la notícia va passar bastant desapercebuda. Potser perquè no encaixa amb aquest relat còmode que ens repetim. Ja sabeu, aquest que diu que la violència sempre ve de fora, o que és cosa del passat. Perquè, quantes vegades hem sentit que els perills són el terrorisme jihadista o l’entorn de l’extinta ETA, o –encara millor– que no passa res i vivim en una mena de paradís tranquil?... Una versió casolana d’Un món feliç, de Huxley.

Guerra. La invasió russa d’Ucraïna ha estat l’escenari inesperat del 2022, que ha acabat determinant l’acceleració de la confrontació entre els grans poders globals i el procés d’erosió de l’ordre post-1945. L’entrada dels tancs russos, el 24 de febrer d’aquest any, més enllà del Donbass, va transformar un conflicte violent, que el món havia decidit mirar-se de lluny, en una crisi bèl·lica de dimensions globals. La guerra és la força centrífuga que ha accelerat la incertesa geopolítica i el malestar social; que ha impactat en les dependències energètiques, en les persistents disrupcions en la cadena mundial de subministraments, en l’encariment dels preus i en el dret a l’alimentació.

Durant la infantesa, el Karol, catòlic i compromès, havia estat escolanet. Durant l'adolescència somiava amb ingressar al seminari del seu poble natal, al nord de Polònia, per convertir-se en sacerdot. "Tenia una fe profunda i volia servir l'Església", explica el noi, que ara té 26 anys. Recorda com expressava l'esperança de convertir-se en bisbe al seu mentor espiritual, un sacerdot de l'Església de la Divina Providència a la ciutat de Bydgoszcz. Però tot això va passar abans que el sacerdot el violés. "L'Església està enverinada", es lamenta el Karol en una entrevista a The New York Times: va demanar que no es publiqués el seu nom complet.

La confluència de diverses crisis en aquest mateix moment, arreu del planeta, pot semblar una coincidència, però no ho és. Recentment, l’historiador econòmic Adam Tooze ha popularitzat el terme policrisi global. El concepte és particularment adient per debatre el moment actual, ja que implica que totes aquestes crisis que patim –i les que podem patir en el futur– no tenen lloc de manera isolada, sinó que estan interrelacionades. És el funcionament ineludible del nostre planeta: el principi ecològic segons el qual tot es lliga a tota la resta. La complexitat d’aquest entramat de crisis dificulta tenir-ne una perspectiva completa i poder-ne resseguir la concatenació de causes i efectes. 

L'assemblea de Més per Menorca ha validat aquest dissabte l'acord amb relació a la Llei de la Reserva de la Biosfera que generà la crisi política a les Illes Balears i la restauració de l'equip de govern del Consell Insular. El partit ecosobiranista ha fet aquest matí la 55a assemblea del partit al Mercadal, on s'ha tractat la resolució de la crisi de govern del Consell Insular esdevinguda per la ja assegurada aprovació de la proposta de llei de Menorca Reserva de la Biosfera sense modificacions importants.

La crisi interna del Partit Popular és el tema del moment a totes les tertúlies. De fet, també ho va ser ahir al debat parlamentari previ a l'aprovació de la nova llei educativa. La presidenta Francina Armengol, el conseller de Model Econòmic, Iago Negueruela, i la consellera de Salut, Patricia Gómez, van treure rèdit de la guerra de la cúpula del Partit Popular per respondre les preguntes que va fer el principal partit de l'oposició.

No em sorprenc, però em preocupo, quan veig créixer aquests darrers temps, en les persones amb què tracto, un sentiment de pèrdua de confiança en moltes decisions o actuacions de molts governs. No em sorprèn, perquè a mi també, més d’un cop, em costa comprendre algunes d’aquestes decisions i em pregunto quines són les raons que les han motivat. Em preocupo, perquè penso que s’està produint una menysvaloració de l’actuació política que, sens dubte, és un perill per a la salut del sistema democràtic. Si la gent va reduint la seva voluntat de participació en la vida política, o va passant, al fer-ho, de les reflexions racionals als impulsos emocionals, podem trobar-nos en una situació en què la convivència es vagi transformant en confrontació, i es debiliti el sistema democràtic. Veig que està passant arreu, i voldria analitzar per què passa.

"La sortida ha estat orquestrada i els arguments són falsos i una excusa per a les aventures personals de cada un". Amb aquesta contundència ha criticat la coordinadora autonòmica de Ciutadans a les Balears, Patricia Guasp, els regidors dels ajuntaments de Sineu, Llucmajor i Calvià que aquest dilluns varen presentar la renúncia com a membres de la formació.

Tolo Gili encapçala la llista dels melianistes per presidir El Pi a les Illes Balears. Gili va ser nomenat president del partit a Mallorca, tot i que va ser l'únic que s'hi va presentar per diferències que van manifestar els amengualistes.

Com si hagués sigut colpejat per una maledicció bíblica, les crisis de tot tipus s'han anat acumulant els últims anys al Líban fins a deixar el país al caire del col·lapse. Com a conseqüència de la guerra de Síria, va rebre una allau de refugiats que el van convertir en el país del món amb més refugiats per càpita i van posar els seus serveis públics en una situació d'estrès. Després s'hi afegiria la crisis política, amb protestes massives als carrers; l'econòmica, amb la caiguda lliure de la moneda local, i la sanitària, derivada de la pandèmia del nou coronavirus. I, per rematar-ho tot, la destrucció d'una part de la capital amb un accident que posa de manifest la que, per a molts, és la causa originària de tots els mals del país: la corrupció extrema d'un sistema oligàrquic.

La crisi humanitària a Veneçuela continua provocant situacions sorprenents. Una d'elles és la cua que es forma cada dia a la zona fronterera amb Colòmbia. Els veneçolans que esperen no busquen emigrar o fugir de la incertesa que es viu al país. Només volen esmorzar.