La campanya electoral arrenca aquest dissabte a l'Argentina, a set setmanes de les presidencials del 22 d'octubre. Les primàries obertes (PASO) del 13 d’agost van col·locar el liberal d’extrema dreta Javier Milei com a favorit entre els precandidats de tots els colors, inclòs el del peronisme governant, el ministre d’Economia, Sergio Massa. Milei, amb la seva formació La Llibertat Avança, es va endur un 30% dels vots; la dreta tradicional de Junts pel Canvi va quedar en segon lloc (28%) amb l’exministra de Seguretat Patricia Bullrich superant el seu contrincant intern, i l’oficialisme d’Unió per la Pàtria va obtenir els seus pitjors resultats en dècades: un 27% dels vots. Tot i que Massa no ho dona tot per perdut, ell i tot l’aparell peronista hauran de remar fort des d’avui mateix si volen evitar el que alguns pronostiquen: la fi del kirchnerisme.

18 de gener del 2015. Poques hores abans d'aparèixer mort al lavabo de casa seva amb un tret al cap, el fiscal Alberto Nisman es preparava per presentar davant del Congrés una impactant i potent denuncia contra la llavors presidenta de l'Argentina, Cristina Fernández de Kirchner. A Nisman se'l va trobar mort al seu pis del barri de Puerto Madero, a Buenos Aires, un diumenge a la nit, i des de divendres que no havia sortit del seu apartament perquè estava preparant la denúncia que havia de sacsejar la vida política argentina.

El peronista Alberto Fernández ja és president de l'Argentina. I ho serà els pròxims quatre anys, materialitzant el retorn del kirchnerisme i el peronisme a la Casa Rosada. La presidència del conservador Mauricio Macri ja forma part del passat. Es tracta d'un parèntesi nefast, creuen els kirchneristes, que ara quedarà solucionat amb l'arribada del tàndem inèdit que formen Alberto Fernández en la presidència i Cristina Fernández en la vicepresidència. Alberto i Cristina, com se'ls coneix popularment i mediàticament.

Canvi de rumb a l’Argentina. El peronista Alberto Fernández és el nou president del país a l’imposar-se en les eleccions presidencials amb el 48% dels vots, vuit punts més que Mauricio Macri, que abandona la Casa Rosada amb un sol mandat. La derrota a les urnes de Macri ha sigut, però, sensiblement menys dura del què pronosticaven els sondejos i, a més, la seva formació –Canviem– conserva la majoria al Parlament nacional que va guanyar en els comicis legislatius de fa dos anys, així que el macrisme encara té oxigen.

Alberto Fernández, candidat a president de l'Argentina, ha sigut el més votat en les primàries celebrades ahir al país. Amb el 88% de les meses escrutades, Fernández havia obtingut un 47% dels vots, per davant de la candidatura de l'actual cap d'estat, Mauricio Macri, que aconseguia el 32%. El candidat més votat, que porta Cristina Fernández com a postulant a la vicepresidència, ho ha celebrat assegurant que els argentins comencen, així, "a construir una altra història".

El primer judici per presumptes fets de corrupció durant el mandat de l'expresidenta argentina Cristina Fernández de Kirchner, entre el 2007 i el 2015, ha començat aquest dimarts a Buenos Aires amb la presència de l'ex cap d'estat i la resta dels 13 imputats en la causa. L'exmandatària, asseguda a les últimes files de la sala, ha escoltat com la fiscalia relatava que tant ella com el seu difunt marit, el president Néstor Kirchner, van ser "caps" d'una "associació delictiva" destinada a apoderar-se "de fons públics milionaris", segons informa Efe.

Sorpresa a l’Argentina. L’expresidenta argentina Cristina Fernández (2007-2015) ha anunciat aquest dissabte que es presentarà als comicis de l’octubre però en qualitat d'aspirant a vicepresidenta. En un vídeo de 12 minuts difós a través del seu compte de Twitter, Fernández reconeix que “cal deixar de banda les ambicions i les vanitats personals" i es mostra disposada a “aportar allà on pugui ser més útil”.

Un tribunal d'apel·lacions argentí ha ratificat la matinada d'aquest divendres el processament de la ex presidenta d'Argentina Cristina Fernández com a "cap" d'una associació il·lícita creada per rebre suborns d'empresaris durant el kirchnerisme (2003-2015), i ha avalat que sigui detinguda, un fet que de moment impedeixen els seus privilegis com a senadora.

La Cambra Federal argentina ha ratifica aques dijous la decisió del jutge de primera instància que va desestimar la denúncia contra la presidenta argentina, Cristina Fernández, per presumpte encobriment de suposats terroristes del fiscal Alberto Nisman -mort en estranyes circumstàncies poc després de presentar la denúncia-. La Sala I de la Cambra, composta pels jutges Eduardo Freiler, Jorge Luis Ballestero i Eduardo Farah, ha rebutjat per majoria el recurs del fiscal Gerardo Pollicita que demanava obrir una investigació contra la presidenta sobre les acusacions de Nisman.

La revista brasilera 'Veja', ferma opositora als governs bolivarians, ha afirmat aquest dissabte que Veneçuela va intercedir en un acord entre l'Argentina i l'Iran per encobrir els acusats per l'atemptat contra la mutualista jueva AMIA, que va denunciar el mort fiscal argentí Alberto Nisman. En un reportatge publicat en l'edició setmanal de 'Veja', la revista cita com a fonts a tres alts funcionaris anònims del govern de l'expresident veneçolà Hugo Chávez que estan exiliats als Estats Units.

El Govern argentí ha negat aquest dilluns que hi hagi arxius secrets sobre l'atemptat de 1994 contra la mútua jueva AMIA i ha criticat que l'oposició demanés diumenge la seva revelació durant el discurs amb el qual la presidenta, Cristina Fernández, va obrir el curs legislatiu al Congrés. "No hi ha arxiu que no s'hagi obert", ha dit el cap del Gabinet de Ministres, Aníbal Fernández, en declaracions als mitjans, en referència a la investigació de l'atemptat contra l'entitat jueva, que va causar 85 morts a Buenos Aires el 1994 .

La justícia argentina ha desestimat aquest dijous la denúncia presentada pel fiscal Alberto Nisman -trobat mort ara fa un mes- contra la presidenta, Cristina Fernández, per presumpte encobriment a terroristes, segons han informat avui fonts judicials a mitjans locals. El magistrat Daniel Rafecas ha rebutjat obrir investigació sobre les acusacions de Nisman, tot i que la decisió encara pot ser apel·lada.

La presidenta argentina, Cristina Fernández, que aquesta setmana està de viatge oficial a la Xina, ha tornat a protagonitzar una nova polèmica amb la publicació d'una piulada al seu compte oficial de Twitter on parla d'"aloz i petlóleo", en al·lusió a l'accent dels ciutadans d'aquest país en parlar espanyol, després de reunir-amb empresaris xinesos.

Ja fa mesos que, en qualsevol moment, pot aparèixer a totes les pantalles de televisió per sorpresa i sense avisar la presidenta Cristina Fernández. Ja sigui inaugurant una fàbrica o bé simplement per dirigir-se als ciutadans; per llei, tots els mitjans audiovisuals han d'emetre sense excepció els seus discursos, sempre que ella ho demani. Un model que ha copiat del veneçolà Hugo Chávez. Es tracta de les anomenades 'cadenes nacionals' i bona part tenen lloc a la Casa Rosada, la seu del govern argentí a Buenos Aires, a la plaça de Mayo.