Nikki Haley, exgovernadora de Carolina del Sud i aspirant a la presidència dels Estats Units, es ven com la candidata d'aquells que voldrien les polítiques de Donald Trump, però estan cansats del seu esperpent, les distraccions i els comptes pendents amb la justícia de l'expresident. Haley, que està pujant com l'espuma a les enquestes i està a punt de desbancar el governador de Florida, Ron DeSantis, en la segona posició, s'ha convertit aquest dimecres a la nit, en el quart debat republicà de primàries, en la diana preferida dels seus contrincants.

Donald Trump i els seus fills Donald Jr. i Eric, així com alts càrrecs del seu imperi immobiliari, van inflar els seus actius entre el 2011 i el 2021 per aconseguir millors condicions en els crèdits. Ho va dictaminar dimarts passat el jutge Arthur Engoron del tribunal de l'estat de Nova York. El frau, que la Fiscalia estima en 250 milions de dòlars, no està en dubte en el judici civil que comença aquest dilluns a Manhattan i en el qual es dirimiran sis delictes relacionats més, així com les penes i compensacions que hauran de pagar els acusats.

Des que va anunciar que es postularà per a les presidencials del 2024, el xòuman Donald Trump no havia fet cap aparició pública fora de la seva residència de Mar-a-Lago, a Florida. Dos mesos després, aquest dissabte, ha reprès el paper protagonista per actuar en el seu escenari preferit: dos actes de campanya per a les primàries republicanes, als estats de Nou Hampshire i Carolina del Sud, on ha abandonat el silenci i la moderació dels últims discursos, i ha retornat al seu estil més guerrer.

Alberto Fernández, candidat a president de l'Argentina, ha sigut el més votat en les primàries celebrades ahir al país. Amb el 88% de les meses escrutades, Fernández havia obtingut un 47% dels vots, per davant de la candidatura de l'actual cap d'estat, Mauricio Macri, que aconseguia el 32%. El candidat més votat, que porta Cristina Fernández com a postulant a la vicepresidència, ho ha celebrat assegurant que els argentins comencen, així, "a construir una altra història".

Les primàries celebrades pel PP aquest dijous, i que prefiguren un enfrontament entre Soraya Sáenz de Santamaría i Pablo Casado en el congrés del 20 i 21 de juliol, no han ajudat a enfortir el partit, com van dir els diferents candidats, sinó tot el contrari. Per començar, hi ha l'escàndol que suposa la baixa quantitat de militants que hi han participat, prop de 60.000, en un partit que es vantava de tenir-ne 800.000. En segon lloc, la jornada va estar marcada pel creuament d'acusacions constants entre les candidatures i la impugnació de meses. I, finalment, hi ha un resultat incert que aboca el partit a un xoc intern de conseqüències imprevisibles.