Els dijous són dia de recollida de trastos al meu barri. Darrere dels contenidors hi havia uns mobles esgavellats sense opció a una segona vida, un matalàs de matrimoni aprofitable per a una parella jove sense melindros i una bossa de fems entreoberta en la qual vaig ficar el nas per tafanejar. Apilats en una torre desigual hi vaig trobar els toms del Nuevo Diccionario Enciclopédico Ilustrado, amb el nom imprès en lletres daurades sobre una bola del món feta d’una mena de píxels. Tot sobre una coberta de pell sintètica, el detall que li conferia un aire de qualitat i complia amb l’imaginari medieval del saber.

"Ets la primera persona que entra en aquest estudi, a banda de la família", comenta Àlex Broch (Barcelona, 1947) a l'entrada del pis de l'Eixample dreta que, des de finals de la dècada dels 80, ha anat sent colonitzat per piles i piles de llibres. El crític literari i editor català calcula que n'hi deu tenir uns 5.000, tot i que aquesta només sigui una part de la seva biblioteca, que s'expandeix també a la casa d'estiueig de Bellaguarda i, en menor mesura, al lloc on viu. "Dec tenir una de les col·leccions més importants de crítica literària de la ciutat", afegeix amb la boca petita quan s'accedeix a l'antic menjador de l'immoble, on hi conviuen centenars de volums de temàtiques tan diverses com la semiologia, la història cultural, l'antropologia, la mitologia i la lingüística. "Si algú ocupés el pis, em quedaria completament desarmat, perquè aquí dins hi ha totes les meves eines de treball", continua. Les eines i també els llibres que ha escrit –entre els quals destaquen Literatura catalana dels anys 70 (Edicions 62, 1980) i Forma i idea en la literatura contemporània (Edicions 62, 1993)–, les nombroses revistes i publicacions en què ha col·laborat, les col·leccions editorials que ha dirigit i els set volums d'Història de la literatura catalana, coeditats des del 2013 per Enciclopèdia, Barcino i l'Ajuntament de Barcelona. El projecte, el més ambiciós de tots els que ha capitanejat, s'hauria de tancar el 2027, coincidint amb el seu vuitantè aniversari.

Francesc Català-Roca (1922-1998) es considerava a ell mateix com un fotògraf del futur. Malauradament, no va poder fer realitat un projecte estimat en què el seu caràcter visionari era especialment evident. Es tracta d’un foto-llibre titulat La pell de Barcelona, ara publicat per Enciclopèdia Catalana i l’Ajuntament de Barcelona, amb el qual Català-Roca es va avançar uns quaranta anys als instagramers especialitzats a capturar detalls dels seus edificis favorits i escenes de carrer que, gràcies a la casualitat, es converteixen gairebé en un gag. “El llibre apareix nou, renovat, per provocar la mirada de les generacions del nou mil·lenni”, afirma la historiadora i comissària de l’Any Català-Roca Laura Terré en un dels articles del llibre d’estudi que acompanya La pell de Barcelona. “Per conèixer el nou Català-Roca, novíssim –explica Terré–, hem de ser pacients i llegir aquest llibre sense paraules que ens parla d’un fotògraf gairebé desconegut”, subratlla.

Aquests dies he recordat el gran esdeveniment que suposava, a finals dels seixanta i a principis dels setanta, rebre a casa els fascicles de la Gran Enciclopèdia Catalana. Els meus pares, que eren mestres, van ser una de les moltes famílies catalanes que van comprar aquella col·lecció. Dels fascicles es passaria a aquells característics volums de color verd fosc que lluirien a les prestatgeries de moltes llars i de moltes escoles. Se’n van acabar venent dues-centes mil col·leccions. Un autèntic miracle.

58 anys després de la seva fundació, el Grup Enciclopèdia, històric hereu de l’editorial de l’Enciclopèdia Catalana, escriu les últimes pàgines del seu epíleg. Segons ha pogut saber l’ARA de fonts empresarials, el grup editorial ja parla obertament de la possibilitat d'un tancament després d'anys d'arrossegar una difícil situació financera. 

Tardor convulsa al Grup Enciclopèdia. La històrica editorial catalana va rebre ara fa dues setmanes una demanda de 23 segells catalans afectats pels problemes de distribució i d'impagaments d’Àgora, la seva filial logística. La setmana passada es va saber que el Grup Bon Preu havia tancat la compra de l’edifici on hi ha la seu d’Enciclopèdia Catalana a Barcelona per una xifra propera als 8 milions d’euros, segons va publicar Expansión i ha pogut confirmar aquest diari. Tot plegat respon a la delicada situació financera del grup editorial que, segons ha pogut saber l’ARA, ultima aplicar un ERO a la plantilla. 

El 16 de març del 2001, dos mesos més tard que l’original anglesa i poques hores després de l’alemanya, es llançava la Viquipèdia, la versió catalana de la Wikipedia i la tercera a aparèixer. Feia sis setmanes que George W. Bush era president dels Estats Units i faltaven menys de sis mesos per als atemptats de l’11-S. Era l’auge del moviment antiglobalització, Google encara no era el cercador de referència i no existien ni YouTube ni els smartphones.

El Grup Enciclopèdia, conegut històricament per haver creat l’Enciclopèdia Catalana, ha pactat amb la banca una nova reestructuració del seu deute, la quarta consecutiva. La companyia, que com moltes altres és víctima del covid-19 i ha experimentat una davallada d’ingressos, també ha aconseguit fer de la necessitat virtut. “El covid ha tingut molts defectes però ens ha fet accelerar moltes coses”, explica Joan Abellà, director general del grup, que feia un any que negociava amb els seus creditors i ha pogut accelerar els plans i tancar l’acord en plena pandèmia.

L’exposició Antoni Tàpies. Biografia política, organitzada a la fundació de l’artista, va donar per primera vegada una visió “més complexa” de “la política o l’acció política” de l’artista, com diu el director de la institució, Carles Guerra. La recerca feta amb motiu de la mostra, que va estar oberta entre el juny de l’any passat i el febrer d’enguany, va estar centrada sobretot en el període des del 1946 fins al 1977 i va ser la llavor del llibre de bibliòfil que Enciclopèdia Catalana dedica ara a l’artista, Antoni Tàpies. Biografia d’un compromís. Amb la “distància prudent” dels anys de la mort de l’artista, com diu el president de la fundació, el filòsof Xavier Antich, el llibre s’estén fins al final de la seva obra i apareix com la seva primera integral. “Hem volgut posar els fets al costat d’una obra que té una tradició hermètica, opaca i silenciosa. Els fets potser van tenir alguna influència en la seva obra. En alguns casos van fer-ho i en altres casos simplement passaven al seu voltant”, diu Guerra.

“Els records de la infantesa m’arriben com un riu constant: olors, gustos i imatges que es barregen en un corrent cabalós”, escriu Angharad Price a La vida de la Rebecca Jones (Rata, 2018). El llibre està en primera persona, però no explica la vida de l’autora, professora de literatura gal·lesa a la Universitat de Bangor, al nord del país: la protagonista és la seva àvia, que es va criar a principis del segle XX en una granja a Tynybraich, enmig de la vall de Maesglasau.

La Junta Rectora de l’Institut Ramon Llull, celebrada aquest dimecres, ha nomenat Iolanda Batallé com a nova directora de la institució, tal com avançava l'ARA. L'escriptora i editora del Grup Enciclopèdia Catalana substituirà Manuel Forcano, que ha ocupat el càrrec durant dos anys i mig.

L’empresari i editor Xavier Cambra (Barcelona, 1963) ha estat nomenat president de la Fundació Enciclopèdia Catalana, i el gestor cultural Joan Abellà, que fins ara exercia de director de la Casa Vicens, assumeix el càrrec de director general, segons ha anunciat Enciclopèdia Catalana amb un comunicat.

Cotorres domesticades. El notable artista eqüestre Mr. Felix. El clown elèctric Aldow. El primer cartell teatral que es conserva és un anunci del Círculo Ecuestre del 1890. Com a espectacle popular, però amb un elenc internacional, necessitava atreure el públic d’una ciutat moderna i cada vegada més accelerada. Per això apareixen imatges i colors als cartells de circ, que 125 anys després continuen mantenint un format semblant. Cartells catalans. Òpera, teatre i espectacles (1890-2015) permet resseguir 125 anys d’història del teatre català a través de 171 cartells “que han salvat la seva caducitat intrínseca i són icones que s’han sobreposat al pas del temps”, explica Roser Pintó, directora de la unitat gràfica de la Biblioteca de Catalunya i coautora, juntament amb l’historiador de l’art Santi Barjau, de l’exquisit llibre de bibliòfil que edita Enciclopèdia Catalana (i que costa 595 euros).

El Grup Enciclopèdia Catalana està a punt de viure una transformació important. A partir d’ara a les llibreries es passarà a dir Grup Catedral. L’editora de la casa Iolanda Batallé, fins ara al capdavant de La Galera i Bridge, n’explica els canvis: “Fa nou mesos vaig rebre l’encàrrec d’engegar una editorial destinada als lectors adults -comença-. Em vaig estar preguntant durant setmanes què volia comunicar, i en comptes de mirar cap enfora vaig acabar fixant-me en què m’agrada llegir ara”. Batallé diu que els seus gustos lectors passen, sobretot, per “editorials petites com Asteroide, Impedimenta, Adesiara o Males Herbes, entre d’altres”. “Totes ho estan fent molt bé, i el camí que han obert no és anecdòtic, s’ha de tenir en compte”, afegeix.

Enciclopèdia Catalana acaba de publicar 'Joan Brossa. Poemes visuals', un llibre de gran format que conté l'obra gràfica de Joan Brossa gairebé completa. L'obra consta de dos llibres i un poema-objecte, 'A amb punt'.

GRÀFIC DE L'ENTORN DE 'PLANETA'