Llicenciada en filosofia i lletres (secció filologia catalana) a la Universitat d’Alacant, Verònica Cantó Doménech (Cocentaina, 1964) és la presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) des del 2022. Hi conversem en un moment delicat per a la institució i per al valencià a causa de la política que el Partit Popular i Vox han començat a aplicar des de l'arribada a la Generalitat fa poc més de mig any.

En lloc de col·laborar amb 3.500 euros amb la històrica Fundació Sambori, que des de fa anys organitza un concurs literari escolar, millor subvencionar una entitat que nega la unitat del català com l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana. I en lloc d'ajudar la campanya per a la Promoció del Llibre Valencià, recompensar el treball de l'Escolania Nuestra Señora de los Desamparados amb 8.000 euros. Aquesta és la nova mesura del Partit Popular i Vox, que han decidit esmenar el pressupost a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) per al 2024.

València tindrà una doble denominació bilingüe. En la versió suposadament en valencià optarà per la forma Valéncia –amb accent tancat en la e i no obert com estableix la normativa– i en la versió en castellà per Valencia. La mesura, aprovada amb els vots del Partit Popular i Vox en la comissió de Benestar Social, Educació, Cultura i Esports de l'Ajuntament de València, suposarà assumir les secessionistes Normes del Puig –alternatives a les oficials– i els criteris d'entitats contràries a la unitat del català com són Lo Rat Penat i la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana. El canvi es culminarà quan l'aprovi el ple de l'Ajuntament i el ratifiqui la Generalitat Valenciana. Ara bé, perquè això passi, caldrà que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua emeti un informe favorable, circumstància molt dubtosa.

Més d'hora i mitja de reunió i posicions molt allunyades, fins i tot contraposades. D'una banda, demanda de mantenir la promoció del coneixement del valencià; i, de l'altra, qüestionament dels òrgans científics i peticions de flexibilitzar la normativa i acostar la llengua a un registre més col·loquial. Així és com es pot resumir la reunió mantinguda aquest dilluns entre la presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Verònica Cantó, i el cap del Consell, Carlos Mazón, que havia sol·licitat la trobada.

El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha manifestat aquest dilluns durant una visita a Gandia (Safor) el seu "absolut respecte a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)", una institució a la qual ha reconegut "l'autoritat acadèmica i científica". Amb aquestes declaracions, el cap del Consell ha intentat aturar la polèmica originada pel conseller d'Educació, José Antonio Rovira, que la setmana passada va afirmar que l'AVL "no té la veritat absoluta sobre el valencià", una afirmació que va completar assegurant que aquesta veritat "no la té ningú" i que per això considerava lícit que "cadascú utilitzi el valencià que cregui convenient". Aquestes paraules van servir a Rovira per evitar censurar l'ús de normatives secessionistes, dimecres, al compte de Twitter de la conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, que encapçala el dirigent de Vox José Luis Aguirre. 

"Conciliar la realitat filològica amb la realitat legal i sociològica valenciana". Aquest va ser l'objectiu amb el qual l'any 2005 l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va proposar l'ús de la denominació català-valencià que dilluns el PSPV va reivindicar per frenar l'estratègia secessionista de PP i Vox, que la setmana passada es van afanyar a reclamar que el valencià compti amb el mateix "estatus d'oficialitat" que el català, l'euskera i el gallec en les institucions espanyoles i europees.

La conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca valenciana, que comanda amb mà de ferro el dirigent de Vox José Luis Aguirre, ha esborrat un tuit per culpa d’algunes crítiques malintencionades i cruels. Al tuit, que per culpa de tots aquests ja no podem gaudir, hi havia una frase en castellà i la seva traducció en valencià, que contenia (segons la mirada ortograficopatriarcal) quatre faltes d’ortografia en tretze paraules.

El president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ramon Ferrer Navarro, i el director de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), Oriol Ponsatí-Murlà, han signat per primera vegada un conveni marc de col·laboració entre les dues institucions per impulsar la promoció i difusió literària i cultural dels dos territoris.

El president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ramon Ferrer, el president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Joandomènec Ros, i el rector de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Llorenç Huguet, van signar el 7 de juliol un protocol de cooperació amb l'objectiu d'establir un model normatiu de llengua comú que sigui unitari i, a la vegada, respectuós amb la variació geogràfica del català. L’acord inclou un pacte perquè les tres institucions creïn els instruments necessaris per assolir l'objectiu.

L'escriptora, mestra i activista valenciana Carme Miquel ha mort després d'una llarga malaltia. L'autora, de 74 anys, i nascuda a la Nucia (Marina Baixa), era un referent en el foment de l'ús i l'ensenyament del valencià, a més d'una reconeguda narradora amb més 30 obres publicades, com 'Aigua en cistella', novel·la que ha venut més de 19.000 exemplars i per la qual l'any 1998 va guanyar el Premi Ciutat d'Alzira, el més important que s'atorga al País Valencià.

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha aprovat per unanimitat la concessió de la Medalla d’Honor, la màxima distinció de la institució normativa, a l’exrector de la Universitat de València Ramon Lapiedra Civera i a l’escriptora i editora Rosa Serrano Llàcer per la seva "exemplar dedicació i contribució a la difusió de la cultura i la llengua dels valencians".

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) han iniciat un nou temps en les relacions institucionals que estarà presidit pel "treball, el respecte, el rigor i la voluntat de cooperar conjuntament en el futur de la llengua". Així ho han dit els dos ens normatius que aquest matí han celebrat conjuntament un homenatge al lexicògraf valencià Francesc Ferrer Pastor, autor, entre d'altres, del Diccionari de la rima.

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha anunciat avui la reducció de les paraules que necessiten accent diacrític a 15 casos, en una decisió que pretén confluir amb el canvi normatiu introduït per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) el 2016, quan va rebaixar l'ús d'aquesta fórmula de 150 a 15 mots. Així ho ha explicat l'AVL en un comunicat en què ha justificat la decisió per la voluntat de "confluència en aspectes ortogràfics i gramaticals" i el desig d'evitar divergències entre "els centres codificadors i de cooperar mútuament". La simplificació de l'accentuació diacrítica té com a resultat la reducció als casos següents: bé (béns), déu (déus), és, mà, més, món, pèl (pèls), què, sé, sí (sís), sòl (sòls), són, té, ús i vós.

El ple de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha aprovat aquest divendres, per una àmplia majoria, l'informe previ presentat per la secció d'Onomàstica sobre el topònim major de la ciutat de València. Aquest informe assenyala la conveniència que el topònim s'escrigui en valencià, seguint així el criteri de l'Ajuntament que al març va aprovar el canvi de nom de la ciutat a la forma exclusiva en valencià 'València'.

Dos anys després de la seva publicació en la web, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha editat en format imprès el seu diccionari normatiu. Una obra que ha suposat 10 anys de treball i que ha donat com a resultat més de 3.300 pàgines on es recopilen més de 90.000 entrades que recullen la diversitat lingüística valenciana. Una obra que, segons han explicat els responsables de la seva edició, té l'objectiu de "fer un pas endavant" per aconseguir la definitiva pau lingüística, ja que el diccionari incorpora un llenguatge amb el que "tothom pot sentir-se còmode" parlant valencià.

El president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, ha afirmat que el 'Diccionari Normatiu Valencià' de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) inclou "certes qüestions que no són compartides amb l'esperit que estableix l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana", que diu en el seu article 6 que "la llengua que s'utilitza en la Comunitat Valenciana és el valencià", i ha ratificat el seu compromís de "fer complir" el text estatutari.

El Centre del Carme de València acull des d'avui l'exposició 'Vicent Andrés Estellés. Cronista de records i esperances' dedicada al poeta valencià. Aquesta serà la primera de les activitats que retran homenatge al millor poeta valencià contemporani organitzades per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en el marc de l'Any Estellés.

L'Institut Ramon Llull i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua estrenyeran les seves relacions després de la reunió que han mantingut aquest matí a la seu de la institució normativa de Sant Miquel dels Reis, el director de l'Institut Ramon Llull, Vicenç Villatoro, i el president de l'AVL, Ramon Ferrer.