Té ulls grossos, dents amenaçadores i un aspecte entremaliat. És el Labubu, un ninot que ha desfermat un fenomen fan que supera les fronteres xineses. El Labubu ha esdevingut tendència mundial i tot un triomf per a l'empresa xinesa Pop Mart, que el comercialitza. Es pot dir que és un dels primers èxits de la cultura pop i el disseny xinès.

Des del roserar de la Casa Blanca, el president Trump el va anomenar “dia de l’alliberament” dels Estats Units, però a les fàbriques de confecció de Hanoi i Phnom Penh l’anunci dels seus “aranzels recíprocs” va arribar com una declaració de guerra econòmica.

Quan hi ha una herència pel mig és fàcil que en les famílies hi hagi desavinences, però la pel·lícula tailandesa Cómo hacerse millonario antes de que muera la abuela, dirigida pel debutant Pat Boonnitipat, deixa una cosa clara sobre les tradicions d’aquest país: les baralles entre descendents es produeixen abans de posar el peu al cementiri, perquè només un membre de la família sortirà beneficiat quan l’àvia faci el darrer sospir. La premissa d’aquest superèxit asiàtic (més de 50 milions d'espectadors i pel·lícula asiàtica més vista en diversos països del continent) que Tailàndia va enviar als Oscars representa un cert xoc cultural: M (Putthipong Assaratanakul) és un jove que deixa de banda les seves aspiracions com a jugador professional de videojocs per cuidar l’àvia (Usha Seamkhum), que pateix càncer, en veure com una amiga seva s’ha fet milionària després de tenir cura del seu avi amb dedicació i de manera exclusiva.

Després de set anys d'estudiar medicina a Myanmar, la May va aconseguir finalment l'objectiu de convertir-se en metgessa. Però un mes després de graduar-se i trobar feina, els seus somnis van començar a esvair-se. El febrer del 2021, els militars de Myanmar van protagonitzar un cop d'estat i l'economia del país, ja afectada per la pandèmia, va començar a trontollar. Els preus es van disparar i el sou de la May, equivalent a 415 dòlars al mes, es va evaporar encara més de pressa. Amb el seu pare malalt del ronyó, es desesperava cada cop més. Aleshores va conèixer les “noies de les cites”, que guanyaven el doble que ella. Els diners eren temptadors, encara que impliqués sexe amb homes.

El marxisme ha pres el poder absolut a Sri Lanka: en qüestió de dies i de manera democràtica, després d'haver arrasat a les eleccions legislatives aconseguint dos terços del parlament. El primer pas va ser la victòria del candidat de tendència marxista Anura Kumara Dissanayake (es fa conèixer per les inicials: AKD) a les eleccions presidencials el 21 de setembre, quan va aconseguir el 42% dels vots derrotant la vella elit política. El canvi és contundent: en les anteriors presidencials, l’any 2019, AKD amb prou feines va assolir el 3% dels vots. La candidatura que ha encapçalat respon a una coalició de diverses organitzacions progressistes sota el nom de Poder Popular Nacional (PPN). El seu partit, però, és el Front d'Alliberament Popular, un grup polític marxista-leninista que va fracassar en dos aixecaments armats (1971 i 1987). Posteriorment, el partit va moderar la seva praxi i es va incorporar al sistema parlamentari en una estratègia que ha acabat donant els seus fruits. 

En la seva primera pel·lícula en una dècada –l'anterior, Timbuktu, va guanyar el 2014 nombrosos premis internacionals i va ser nominada a l'Oscar–, el cineasta malià Abderrahmane Sissako basteix un pont entre Àfrica i Àsia. La història de l'Aya, una jove de la Costa d’Ivori que fuig del seu casament i acaba emigrant a una ciutat xinesa, permet al director de Bamako construir un univers tancat en què conviuen, en inusual harmonia, persones de nacionalitats i cultures diferents.

Un dels trets més destacables de la cultura argentina és l’amor –sovint, devoció– pel menjar. De racions generoses i amb abundància de carn vermella i farines, la gastronomia argentina explica en bona mesura la història del país: una mescla de cultures, autòctones i nouvingudes, que aporten sabors, ingredients i maneres de menjar diverses. Des de la cuina dels pobles originaris, amb ingredients com el blat de moro, la patata, la iuca, el tomàquet, el fesol o l’herba mate, fins a la influència dels colonitzadors espanyols i els gautxos amb la carn i el vi, passant per l’herència de l’esclavitud africana de menjar vísceres. I ja als segles XIX i XX, l’impacte de les onades migratòries, tant transatlàntiques –Itàlia, Espanya, Alemanya, món àrab, jueus, Xina i Corea– com continentals –Bolívia, Paraguai i Perú– nodreixen una cultura gastronòmica desacomplexada i que s’allunya, de manera natural, de cap tipus de purisme.

La capital de la Xina té una gran oferta gastronòmica i és el lloc ideal per tastar no només les especialitats del menjar imperial, els plats que se servien a l'emperador, sinó per degustar altres cuines com les més exòtiques de Yunnan o Henan, el picant de Sichuan o el menjar suau del sud. És el lloc per experimentar amb plats tradicionals i amb propostes noves.

Interior Chinatown, de Charles Yu (Los Angeles, 1976), és una original barreja de gèneres plena d’humor, un relat experimental i al·legòric que explora qüestions fondes com l’assimilació cultural, el preu de l’ascensió social, la cultura pop, la immigració, l’ansietat paralitzant, la fugida dels papers que ens veiem obligats a jugar i els estereotips racials. La pregunta clau del llibre de Yu és: la raça realment ens condiciona a no poder aspirar a res millor?

Gion, el famós i tradicional barri de les geishes a Kyoto, ha començat a tancar alguns dels seus carrerons per evitar la massificació i els comportaments maleducats dels turistes que persegueixen les noies i els fan fotos no consentides. Aquest és un exemple de com l'excés de turisme al Japó està obligant les autoritats a adoptar mesures davant les queixes de la població. A la premsa ja es parla dels problemes que genera la “contaminació turística”.

L'exgeneral i actual ministre de Defensa d'Indonèsia, Prabowo Subianto, ha cantat victòria en les eleccions presidencials d'aquest dimecres, malgrat que els resultats són encara provisionals. El recompte no oficial li dona el 58% dels vots, molt per davant dels seus dos contrincants. Si es confirma aquesta dada, Subianto es convertiria en president d'Indonèsia sense haver d'anar a una segona volta electoral al juny, en haver superat el límit del 50%. Tot i que els seus rivals encara no donen els resultats per bons, el president sortint, Joko Widodo (Jokowi), ja ha felicitat aquest dijous a Subianto per la seva victòria, que ha estat rebuda pels mercats amb una pujada del 2,2% a la borsa del país.

Uns 205 milions d'indonesis estan cridats aquest dimecres a les urnes, en les que són les eleccions més grans del món celebrades en un sol dia. En la tercera democràcia del planeta, la titànica logística un arxipèlag de més de 17.000 illes, deixa escenes pintoresques, com paperetes marcades amb claus o elefants, traslladant urnes.

El Patronat de la Fundació Mallorca Turisme ha aprovat aquest dilluns en el Consell Assessor el Pla 2024, que emmarca el conjunt d'accions de promoció turística que farà el Consell de Mallorca al llarg del 2024, entre les quals destaca la promoció turística de l'illa en els mercats americà, asiàtic i de l'Orient Mitjà. Segons ha informat la institució insular en una nota de premsa, el focus principal del Pla és desenvolupar la definició de l'enfocament del turisme a Mallorca a través del Compromís per a un turisme responsable, el nou full de ruta que emmarca la gestió turística per als pròxims anys i que involucra tots els elements de la cadena de valor turística, que inclou també els residents i els turistes.

Prop de 40.000 persones es van treure la vida entre el 2020 i el 2022 a Corea del Sud, una xifra que supera en un 22,7% el nombre de morts per covid-19 durant aquests mateixos tres anys. Les malalties mentals són més letals que el coronavirus i han esdevingut una gran epidèmia en aquest país asiàtic. L'administració alerta que s'està davant una emergència nacional.

L'autoproclamada república d'Artsakh, a l'Alt Karabakh, deixarà d'existir l'1 de gener del 2024. És una nova peça del tauler geopolític mundial cau per culpa de la guerra d'Ucraïna. El nou context internacional ha lliurat una contundent victòria a Azerbaidjan, que després de més de 30 anys assumeix finalment el control total en aquesta part del territori amb una operació militar llampec que aquest cop no ha trobat resistència per part de Rússia, tradicional aliat d'Armènia però concentrat ara en altres . Alhora, una derrota sense pal·liatius al govern de l'autoproclamada república de l'Alt Karabakh, que ha emès una ordre per dissoldre's formalment. L'atac d'Azerbaidjan la setmana passada es va saldar amb almenys 200 armenis morts i ha empès la població de l'enclavament cap a l'èxode massiu.

Els caps d'estat i de govern que han arribat aquest divendres a l'Índia s'hi han trobat flamants carreteres noves, majestuoses instal·lacions d'art i llargues tanques de ciment amb missatges de benvinguda de colors llampants. Narendra Modi està decidit a fer que la cimera del G-20 sigui un èxit i a aconseguir que els seus convidats s'enduguin una imatge de l'Índia com una superpotència mundial. El que no veuran els líders de les principals potències econòmiques del món seran els suburbis de barraques que s'amaguen darrere d'aquelles tanques o els que han desaparegut sota els buldòzers enviats per les autoritats índies.

Milers de professors s'han manifestat a Corea del Sud i han fet vaga en protesta contra les pressions que pateixen per part de pares, alumnes rebels i centres educatius. El detonant que ha portat els professors als carrers ha estat el suïcidi d'una mestra que era assetjada pels pares d'un alumne conflictiu. No és un fet aïllat. Segons dades oficials, entre el gener del 2018 i el juny del 2023 un centenar de docents, majoritàriament de primària, es van treure la vida al no suportar la pressió.

Els líders polítics convidats al sopar inaugural del G-20 el dissabte vinent a l'Índia han rebut una invitació molt poc usual. L'envia la presidenta de Bharat, Draupadi Murmu, en lloc de la presidenta de l'Índia, que és el seu càrrec oficial. Tot i que Bharat és un nom alternatiu a l'Índia reconegut en la Constitució del país, no s'acostuma a utilitzar oficialment a tan alt nivell i el seu ús per primer cop en una invitació formal de la presidència ha desfermat molta controvèrsia.

Bangladesh és el país del món amb la pitjor qualitat de l'aire per culpa de la contaminació, cosa que té un impacte directe en la reducció de l'esperança de vida dels habitants, que viurien gairebé set anys més de mitjana si els nivells de pol·lució es reduïssin als que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) considera saludables. És una de les principals conclusions de l'informe anual de l'Institut de Política Energètica de la Universitat de Chicago, publicat aquest dimarts, que utilitza dades de satèl·lit per calcular l'impacte de l'augment de la contaminació atmosfèrica sobre la salut.

Aquest estiu, a la vora de la piscina i amb una cervesa a la mà, vaig començar a llegir The New China Playbook, de l’economista de la London School of Economics Keyu Jin. El llibre de Jin és la millor introducció que s’ha escrit sobre l’economia xinesa. Respon les preguntes clau que moltíssima gent es fa: ¿la Xina és capitalista o comunista? Per què els xinesos estalvien tant? Com ha aconseguit la Xina passar de ser una economia depauperada a una potència mundial?