En un escenari on la competència per dominar el futur de la intel·ligència artificial (IA) s'intensifica dia a dia, Google i Microsoft han celebrat aquesta setmana els seus respectius congressos per a desenvolupadors, Google I/O 2025 i Microsoft Build 2025, amb un protagonisme absolut de la IA. Els dos gegants digitals han mostrat les seves cartes en una partida en què estan en joc milers de milions d'euros i el lideratge tecnològic global.

David Bellos reconeix que si morís avui mateix, les idees del seu llibre encara estarien protegides setanta anys més, durant els quals l'editorial i els seus hereus continuaran explotant un assaig que critica, precisament, la deriva especulativa dels drets d'autor. A Copyright, la industria que mueve el mundo (Península, 2025), aquest professor de francès i literatura comparada de la Universitat de Princeton analitza amb l'advocat especialitzat en propietat intel·lectual Alexandre Montagu com aquest concepte s'ha acabat convertint en una eina que beneficia unes poques grans multinacionals i frena la creativitat que prometia defensar.

Les incerteses provoquen inseguretats. I les inseguretats incentiven els autoritarismes. En una primera etapa sembla que hi haurà una congruència entre les orientacions econòmiques i de poder de la Casa Blanca i la cort dels magnats empresarials que li donen suport: les Set Magnífiques (The Magnificent Seven) del nou imperialisme tecnològic (Meta, Apple, Microsoft, Alphabet, Nvidia, Amazon, Tesla).

Les accions del fabricant de xips dels Estats Units Nvidia van tancar dimarts amb una davallada del 7%, després que la venda de títols del grup es reactivés com a resposta a una sèrie d'informes publicats aquesta setmana sobre els guanys esperats de les grans empreses tecnològiques, segons explica aquest dimecres el Financial Times. Aquesta reculada arriba en un moment amarg per a la companyia. La multinacional de Silicon Valley, que és el principal proveïdor dels processadors necessaris per construir sistemes d'intel·ligència artificial (IA), ha caigut més d'un 20% des que el mes passat es va convertir breument en l'empresa més valuosa del món. Així doncs, en aquest temps Nvidia ha reduït la seva capitalització de mercat en gairebé 750.000 milions de dòlars.

Entre tots els afectats per l’avaria de Microsoft, planyo especialment la pobra gent que ha tingut la mala sort d’ensopegar-hi als aeroports. A les cues de facturació, les cues i els crits dels vigilants del control de seguretat, les cues per embarcar i l’espera per recuperar la maleta (sense comptar les cues del control de passaports o el generosíssim espai entre seients que les companyies ens tenen reservat dalt de l’avió), només faltava afegir-hi la cancel·lació del vol, la més que probable pèrdua d’una connexió i haver de recalcular tots els plans, còmodament assegut al terra de la terminal i el més a prop possible d’un endoll.

Un problema informàtic d'un proveïdor de seguretat de Microsoft ha desencadenat en una avaria massiva en equips amb el sistema operatiu Windows d'empreses d'arreu del món i ha afectat serveis aeroportuaris, aerolínies, xarxes ferroviàries, mitjans de comunicació i altres organitzacions. El problema s'ha originat en una actualització defectuosa del programari d'aquest proveïdor, l'empresa de ciberseguretat CrowdStrike.

"El que està passant amb Nvidia en l'era de la intel·ligència artificial (IA) és el mateix que va passar amb les pales quan hi va haver la primera febre de l'or". Així defineix el professor del màster en mercats financers de la Barcelona School of Management (UPF) Xavier Brun el fenomen que hi ha hagut aquest darrer any amb la tecnològica nord-americana, que s'ha evidenciat encara més aquestes últimes setmanes, quan Nvidia ha superat en capitalització Apple i Microsoft i s'ha convertit en l'empresa més valuosa del món.

Amb el ganxo de la modalitat generativa, capaç d’inventar-se textos, imatges i vídeos, la intel·ligència artificial (IA) ha monopolitzat l’actualitat tecnològica. En menys de dues setmanes hem assistit a anuncis globals per part de Google, OpenAI i Microsoft; a l’arribada a Europa de dos serveis que fins ara no hi eren; a l’aprovació d’una directiva europea pionera sobre la matèria; al qüestionament dels mètodes d’entrenament indiscriminat d’algoritmes, fins i tot amb la intervenció d’una estrella de Hollywood; a una guerra de preus en el mercat xinès de la IA, i a la renúncia a aplicar criteris ètics en alguna de les plataformes més populars. Al fons de tot plegat hi ha una batalla comercial entre les tres grans empreses occidentals de serveis al núvol i els dubtes sobre la veritable utilitat de les aplicacions d’IA generativa en la vida quotidiana.

Des de fa temps la salut mental i el debat sobre aquest tema han entrat a les produccions culturals, també als videojocs. Un dels que millor ha explorat aquesta qüestió és Hellblade: Senua's Sacrifice, que s'endinsa en la psicosi que pateix la seva protagonista, la Senua. Ara el joc llança la seva segona entrega, Hellblade II, que continua acompanyant l'heroïna en el seu peculiar viatge i aprofundint en la seva malaltia. L’esperit del joc, inspirat en la mitologia nòrdica i amb una atmosfera tenebrosa, segueix intacte en aquesta segona entrega. Per poder tractar una qüestió tan sensible com la salut mental de forma fidel i amb cura els desenvolupadors han col·laborat amb experts i organitzacions de salut mental. D'aquesta manera, els seus responsables, l'estudi anglès Ninja Theory, creuen fermament que el seu joc va més enllà del pur entreteniment.

John Sturges va dirigir el 1960 el western Els set magnífics, que tenia per subtítol “Van lluitar com set-cents”. Eren, cordeu-vos els cinturons, Steve McQueen, James Coburn, Horst Bucholtz, Yul Brynner, Brad Dexter, Robert Vaughn i Charles Bronson. Avui les set empreses magnífiques són les cinc grans plataformes tecnològiques (BigTech) Apple, Microsoft, Alphabet (Google), Meta (Facebook) i Amazon, a les quals s'hi ha afegit Tesla i el fabricant de xips avançats NVIDIA. Aquestes empreses van generar més del 60% de la pujada de vora el 25% de l’índex borsari S&P 500 als EUA l’any 2023, del qual tenen prop del 30% de la capitalització. El seu dinamisme explica també la discrepància de retorns amb la borsa europea.

En el món dels videojocs aquest febrer ens porta remakes d’alta volada, projectes experimentals de creadors indie i d’altres propostes interessants com el més nou dels creadors de Little Nightmares. Com a curiositat, cal destacar la presència notable de jocs destinats a públic adult. Repassem cronològicament els principals llançaments d’aquest mes.

En els seus gairebé 40 anys de presència a Espanya, Microsoft mai hi havia destinat tants diners en projectes. Després d'una reunió amb el president espanyol, Pedro Sánchez, la multinacional tecnològica ha anunciat aquest dilluns que quadruplicarà les seves inversions en la infraestructura d'intel·ligència artificial i cloud per als anys 2024 i 2025 fins als 1.950 milions d'euros. El president de la companyia, Brad Smith, ha explicat al cap de l'executiu espanyol que el seu objectiu és "impulsar la innovació digital i l'ús responsable de la IA que beneficiï les empreses i les administracions públiques".

El New York Times ha demandat als tribunals OpenAI i Microsoft per estar utilitzant, sense drets de propietat intel·lectual, els milions d'articles del rotatiu. El diari no sol·licita una indemnització, sinó deixar de ser utilitzat pels seus algoritmes.

El capital, que ja venia d'una llarga ratxa guanyadora, acaba d'anotar-se una altra gran victòria, en un conflicte per l'ètica de la intel·ligència artificial. La minicrisi pel sobtat acomiadament del director executiu d'OpenAI, Sam Altman, i la seva posterior recontractació ens mostra una empresa sense ànim de lucre que es va plantejar la missió de prioritzar la seguretat de la IA sobre els guanys però ha estat incapaç de controlar una filial lucrativa.

L’augment de la inflació i dels interessos a tot el món feia preveure que el fort creixement, gairebé escandalós, de les grans tecnològiques dels EUA durant el 2021 s’havia acabat i venien temps de vaques magres. I així ha estat en certa manera, però molt menys del previst, segons es desprèn dels relativament bons resultats del trimestre passat que han presentat aquesta setmana Microsoft, Amazon, Meta i Alphabet (aquestes dues més conegudes per les seves filials Facebook i Google).

El 3 d'octubre del 2016, la botiga en línia oficial de Microsoft va deixar de mostrar un dels productes estrella de la companyia: la Microsoft Band. El gegant tecnològic havia decidit abandonar un dispositiu que, dos anys enrere, semblava cridat a menjar-se el món. Es tractava d'una polsera intel·ligent equipada amb deu sensors que permetien mesurar aspectes com la freqüència cardíaca, la temperatura de la pell o la velocitat de moviment. Tenia una bateria que podia durar fins a dos dies i comptava amb aplicacions integrades com la xarxa social Facebook o un giny per consultar la previsió meteorològica. La Microsoft Band estava a mig camí entre una polsera intel·ligent de fitness i un rellotge intel·ligent i funcionava amb el sistema operatiu de la companyia: el Microsoft Phone. Avui aquest tipus de wearables estan molt estesos, però quan Microsoft va decidir estrenar la Band, encara eren uns dispositius restringits als amants de les noves tecnologies. 

"La nostra missió és assegurar que la intel·ligència artificial beneficia tota la humanitat": Aquest és el propòsit messiànic amb què OpenAI resumeix per què el 2015 un grup de figures de Silicon Valley van decidir crear el laboratori (en un principi sense ànim de lucre) que hi ha al darrere d'eines tan virals com ChatGPT o DALL-E. Com va explicar la revista Wired, tot va començar amb un sopar d'estiu.

Després de provar el nou motor de cerca Bing de Microsoft, potenciat per intel·ligència artificial, vaig escriure que, per sorpresa meva, havia substituït Google com el meu cercador preferit. Però he canviat d'opinió. Continuo fascinat i impressionat pel nou Bing i la tecnologia d'intel·ligència artificial que l'impulsa, feta per OpenAI, el creador de ChatGPT. Però també estic profundament pertorbat, fins i tot espantat.

Twitter va formalitzar a finals de gener l’acomiadament del 80% de la plantilla de la seva oficina comercial a Espanya. Els 29 empleats s’estaven a casa cobrant normalment el salari des que Elon Musk va comprar l’empresa i va despatxar sense contemplacions a principis de novembre la majoria del personal de la xarxa social a gairebé tot el món. A França i aquí li ha costat més, gràcies a unes legislacions laborals més garantistes. Ara, 25 dels 29 treballadors han acceptat una indemnització de 33 dies per any treballat, han conservat les opcions sobre accions que tenien i van ser baixa definitivament el dia 8 d’aquest febrer.

Els cercadors web, amb Google al capdavant, ja fan un ús intensiu de la intel·ligència artificial per respondre a les nostres consultes amb la informació que consideren més rellevant. Aquesta setmana, però, s’ha desfermat una competició entre Microsoft i Google per aparèixer com la primera firma que canvia totalment l’experiència d’ús amb les cerques conversacionals. Un canvi que afectarà molts aspectes del negoci digital, des de l’atribució del contingut fins als ingressos per publicitat que sostenen en bona part la indústria.