Investigadors de les universitats de Santiago de Compostel·la i Vigo i del CSIC han duit a terme un treball –publicat a Climate Dynamics– on alerten que les onades de calor seran molt més intenses a les Balears i la Península en el període 2050-2095. Segons les projeccions d'aquests científics, el canvi mitjà en la intensitat de les onades de calor serà del 144% respecte de l'interval 1971-2000. A més, les onades augmentaran d'extensió de superfície entre un 1 i un 2,7% per dècada –segons la concentració de gasos d'efecte hivernacle. Tot plegat, augmentarà de manera notable el risc d'incendis, la demana energètica i l'exposició humana als efectes de les altes temperatures.

Djious passat a la tarda començava un canvi de temps. Una franja de pluges deixava algunes gotes entre el Camp de Tarragona i la costa central, però les precipitacions eren poca cosa i abans d’arribar al Barcelonès es van anar esvaint. A la xarxa social X, diversos usuaris apunten que no és una casualitat: "Han aparegut pluges no previstes i a l’instant han sortit a fumigar per dissoldre-ho tot". Adjunten imatges del radar, encerclen les zones on no ha plogut i afegeixen fotografies de deixants de condensació dels avions.

"Els anuncio que demà [dimecres] el Parlament andalús posposarà el debat". D'aquesta manera, el president d'Andalusia, el popular Juanma Moreno, ha confirmat que el seu govern fa marxa enrere amb el pla per legalitzar regadius a Doñana. La decisió arriba just abans del seu debat i votació final al Parlament autonòmic i després d'una trobada entre Moreno i la ministra de Transició Ecològica en funcions, Teresa Ribera, aquest dimarts a la tarda de la qual ha sortit, precisament, aquest acord.

Les Balears, especialment Mallorca i Menorca, estaran aquest dilluns en avís groc per vent fort i onatge, segons ha informat l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) i ha recollit Europa Press. En aquest sentit, es preveuen ones d'entre dos i tres metres amb vent i mar de fons del nord-oest.

Aquest dimecres, pocs minuts abans de les cinc de la tarda, començarà oficialment l’estiu. Es produirà el solstici, cosa que vol dir que el 21 de juny serà el dia de l’any en què el sol cau més verticalment sobre els nostres caps. I també el dia de l’any en què el sol crema més i tenim l’ombra més curta. Si de per si l’interès per saber com serà l’estiu ja és gran, perquè ens fan patir les calorades i els incendis, i també perquè és quan més gent fa vacances, enguany l'interès es dispara per la sequera i pel record d’un estiu passat molt dur pel que fa a la calor.

Pluges molt extremadament intenses, que han caigut en dues tongades, sobre la regió italiana de l'Emília-Romanya han desbordat més d'una desena de rius que neixen als Apenins.

L'Assemblea Ciutadana pel Clima de Mallorca ha aprovat demanar que es limiti l'entrada de persones i vehicles a l'illa. Així ho han comunicat en una nota de premsa en la qual han explicat que en la jornada d'aquest dissabte, la darrera de les cinc sessions que formen l'Assemblea, s'han aprovat 56 propostes, 32 de les quals han rebut més del 90% del suport per part dels participants.

El 15 de gener d'aquest 2022 el volcà submarí Hunga Tonga va fer una potent erupció que va tenir greus conseqüències en diferents illes del Pacífic i sobretot a Tonga. Com a mínim sis persones van morir a causa dels tsunamis que va generar tant en illes pròximes al volcà com fins i tot al Japó i diferents països d'Amèrica. Dues de les víctimes mortals es van ofegar a les costes del Perú.

Per què plou i fa sol al mateix temps a pobles limítrofs? Poden conviure climes diferents en un mateix municipi? Tot i que calcular el nombre exacte de microclimes és una tasca complexa, els experts miren de fer-hi aproximacions. “Podríem dir que hi ha fins a cinc microclimes a les Balears”, afirma Miquel Salamanca, geògraf i meteoròleg d’IB3. Coincideixen els professionals de la meteorologia que basten pocs quilòmetres de distància perquè el temps sigui diferent. D’aquí ve que en un territori reduït, com és el d’una illa, el temps es manifesti de manera variada al mateix moment. Fixem-nos, a tall d’exemple, en la temperatura, les precipitacions i els vents registrats en els mesos de gener i agost d’enguany. 

La botànica Heidi Gildemeister, autora d'alguns dels llibres més importants de la jardineria mediterrània –un dels temes centrals va ser l'optimització del consum d'aigua– va morir el 31 d'agost a Mallorca, illa on vivia des dels anys 70. El jardí mediterrani (Moll) i Jardineria del clima Mediterrani es varen convertir en referències bibliogràfiques internacionals per a la creació d'espais verds sostenibles, adaptats a l'entorn i amb molt poc consum d'aigua.

Cap indret del món se salva del canvi climàtic. Això d’entrada. Però, a mesura que es miren amb lupa els impactes concrets de l’escalfament global, emergeixen alguns espais d’esperança on la vida s’obre pas, per a sorpresa (i meravella) dels científics. Una nombrosa colònia de pingüins d’Adèlia que ha aconseguit mantenir-se intacta al mar de Weddell; un llac al bosc boreal del Canadà que refresca l’ambient que l’envolta, i fins i tot aquí, a Catalunya, una papallona que està desapareixent a causa del canvi climàtic es manté miraculosament estable en alguns llocs de la fageda d’en Jordà.

Poc abans que apareguessin els dinosaures, ara fa uns 247 milions d’anys, una panerola va morir i el seu cos es va enfonsar en una bassa propera a un gran riu semblant a l’actual Mississipí. Allà, les ales de l’exemplar es varen conservar entre els sediments del fons fins que fa dos anys foren trobades en forma de fòssil per un equip d’investigadors. Costa d’imaginar, però el paisatge on va viure l’insecte era el que actualment és Mallorca, que llavors estava molt més al sud del globus terraqüi, a una latitud pròxima on avui dia es troben el Congo, l’Equador i Papua Nova Guinea. L’illa formava part del supercontinent Pangea, que al llarg de milions d’anys s’ha anat fragmentant fins a conformar el mapa mundial que coneixem.

Les Illes Balears seran la primera comunitat autònoma que organitzarà una assemblea ciutadana pel clima per debatre l'impacte de la crisi climàtica. Així ho ha anunciat la presidenta del Govern, Francina Armengol, després de la reunió que han mantingut membres de l'Executiu amb el Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la UIB.

En l'últim any hem vist onades de calor extrema al Canadà, aiguats i inundacions a Alemanya, així com incendis que han arrasat hectàrees de boscos del sud d'Europa aquest estiu; també alguns a casa nostra, com el de la Conca de Barberà i l'Anoia, a l'agost. I això, previsiblement, passarà més. Segons l'Atles de mortalitat i pèrdues econòmiques per fenòmens extrems meteorològics d'aigua, i climàtics, que acaba de publicar l'Organització Meteorològica Mundial (WMO), les catàstrofes naturals lligades al canvi climàtic s'han multiplicat per cinc en l'últim mig segle.

Estem vivint uns dies de calor intensa, sense humitat ambiental, i la resposta dels paisatges és l’aparició de focs en molts indrets del territori, fet que provoca una intensa preocupació social. Som en un context de crisi climàtica i socioambiental molt gran, resultant de dinàmiques històriques diverses rigorosament científiques, i tot i així encara hi ha incrèduls, hi ha amplis sectors de la societat que no han fet seva aquesta realitat contrastada des de les ciències del clima. Un dels principals problemes per a la seva comprensió és que la font principal de la crisi climàtica és l’alteració atmosfèrica, climàtica, ambiental, sens dubte la més perniciosa a hores d’ara, provocada per les emissions dels gasos d’efecte hivernacle –molt principalment el diòxid de carboni, l’impacte del qual és l’imparable augment de temperatura.

"Un canvi d'aquesta escala no és mai senzill, ni tan sols quan és necessari. Alguns diran que hem d'anar més lents, d'altres que més de pressa, però quan es tracta del canvi climàtic fer menys o no fer res significa literalment canviar-ho tot". Així arrencava dimecres la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, la presentació del macropaquet de 13 lleis per convertir Europa en el primer continent neutre d'emissions el 2050. La reunió amb tots els membres de l'executiu que precedia la presentació ja havia sigut tortuosa, com un pròleg del difícil camí que Brussel·les haurà de seguir per convertir totes aquestes propostes en realitat. El missatge de Von der Leyen ho anticipava: ni serà senzill ni hi ha consens.

S'ha acabat fabricar cotxes amb motors que emeten diòxid de carboni a partir del 2035. Aquesta és una de les propostes estrella que avui dimecres la Comissió Europea ha posat sobre la taula com a part del full de ruta que ha de permetre reduir les emissions un 55% el 2030 com a pas intermedi per a la neutralitat climàtica el 2050. La proposta implica que d'aquí a aquesta data a la UE ja no es puguin vendre turismes que funcionin amb motor de gasolina, dièsel, gas o híbrid i, per tant, fia el futur al cotxe elèctric.