La incògnita de si els comuns i Podem trencarien la seva aliança de cara a les eleccions catalanes es va resoldre el dimecres per una via que va sorprendre fins i tot una part de l’executiva del partit lila a Catalunya: la formació ha optat per no presentar-se al 12-M argumentant que fer-ho en solitari fragmentaria l’espai de l’esquerra i posaria en perill un futur govern progressista. Les bases de Podem a Catalunya han avalat la decisió en una consulta tancada aquest divendres amb un suport del 70,7% i una participació de dos mil inscrits. ¿Què ha passat perquè un partit que assegurava estar fort i preparat per defensar el seu projecte a les institucions catalanes hagi renunciat a donar la batalla electoral al Parlament?

Pere Aragonès volia esgotar la legislatura i demostrar, així, que amb 33 diputats Esquerra havia estat capaç d'acabar el mandat. Les coses no han sigut com el president volia i el fracàs dels pressupostos ha acabat portant el cap de l'executiu a convocar eleccions anticipades per al 12 de maig. "Sempre he dit que el meu objectiu era esgotar la legislatura, però els vetos fan impossible tenir les condicions per fer-ho", ha apuntat Aragonès en una breu declaració institucional des de la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat després d'haver reunit els consellers del seu govern en un consell executiu extraordinari. El bloqueig de les últimes setmanes en les negociacions amb els comuns ha acabat sense desllorigador i l'escull del Hard Rock ha estat insuperable, cosa que ha provocat que els pressupostos hagin acabat caient per tan sols un vot.

Aquest any es commemora el 150è aniversari de la Primera República (1873-1874) i el diputat dels comuns al Congrés Gerardo Pisarello li ha dedicat un assaig, La República inesperada (Escritos Contextatarios).

El conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, ha proposat aquest divendres al president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, que creï una empresa pública per "blindar" energèticament Catalunya.

La presidenta del grup parlamentari d’En Comú Podem, Jéssica Albiach, atén l’ARA pocs dies després que Unides Podem i el PSOE anunciessin un acord sobre els pressupostos.

Aquest divendres, a partir de les 11 h, Antoni Bassas conversarà amb la presidenta d'En Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach.

En paral·lel a les trobades que ERC ha convocat amb les formacions independentistes i també amb els comuns, aquest matí el PSC ha iniciat la seva pròpia ronda de reunions amb En Comú Podem per no donar per perduda la possibilitat que Salvador Illa pugui arribar a la presidència de la Generalitat. Ara bé, les opcions són remotes perquè, a part del suport dels comuns, caldria que ERC hi donés els seus vots, i els republicans ja han dit per activa i per passiva que no ho faran. La trobada d'aquest divendres, doncs, ha sigut una primera presa de contacte entre les dues formacions que governen a l'Estat i a l'Ajuntament de Barcelona per abordar la possibilitat de conformar un Govern d'esquerres, tot i que de moment no s'ha concretat amb quines fórmules.

Els comuns van salvar els mobles i van aconseguir ahir mantenir els vuit diputats del 2017 enmig d’un context de polarització entre el PSC i l’independentisme, i de l’amenaça de l’efecte Illa. En una campanya sense errors, el missatge de Jéssica Albiach de formar un govern d’esquerres ha quallat entre els seus votants, però no ha aconseguit fer forat entre l’electorat del PSC i ERC, amb qui es disputaven principalment la bossa d’indecisos, per créixer. Malgrat tot, mantenen intacta la seva aposta per una aliança d’esquerres.

Jéssica Albiach ha fet bandera durant tota la campanya d'anar de cara i dir la "veritat" sobre les seves intencions per després del 14-F. Tot i els vetos creuats, els comuns volen configurar un govern d'esquerres amb el PSC i ERC que posi les polítiques socials al centre i aposti pel diàleg amb l'Estat. I ha sigut aquesta bandera, la de la veritat, la que ha agafat aquest divendres el líder de Podem i vicepresident espanyol, Pablo Iglesias, quan ha tornat a defensar que simplement havia dit la "veritat" quan va assegurar, en una entrevista a l'ARA, que a Espanya no hi ha una situació de "plena normalitat democràtica". "Seguirem dient la veritat encara que sigui dura", ha afirmat Iglesias.

L’esclat de la pandèmia del coronavirus al mes de març va portar l’executiu espanyol a aparcar la promesa reforma del delicte de sedició. Ara, sobretot després dels moviments de la setmana passada de la Fiscalia, que van acabar amb la suspensió del tercer grau de la majoria de presos polítics, els comuns volen tornar a moure fils perquè aquesta estratègia per treure els líders independentistes de la presó s’acabi materialitzant. Segons ha pogut saber l’ARA, fa poc més d’una setmana el partit que lidera Ada Colau a Catalunya va presentar per escrit al PSOE la seva proposta per reformar el delicte de sedició per començar a treballar-la. Demanen als socialistes reactivar aquesta qüestió després que a principis d’any diversos ministres del PSOE es mostressin predisposats a reformar aquest tipus penal.

[Consulta tots els resultats de les eleccions generals 2019]

El candidat d'Unides Podem a la presidència del govern espanyol, Pablo Iglesias, ha evitat parlar avui en el primer acte preelectoral a Catalunya de la necessitat de promoure un altre referèndum d'autodeterminació, tot i que la setmana passada va revelar que inclouria al seu programa electoral una consulta sobre el futur de Catalunya amb tres opcions. Un compromís que el candidat d'En Comú Podem a Barcelona, Jaume Asens, va matisar dilluns a l'advertir que els comuns no són partidaris que el referèndum sigui una línia vermella per donar suport a Pedro Sánchez després de les eleccions del 28-A.

La diputada al Congrés d'En Comú Podem Marta Sibina ha complert aquest dimarts la seva promesa: votar en contra de totes les mesures del govern socialista a la cambra baixa mentre no permeti salvar el vaixell 'Open Arms' del port de Barcelona. El 14 de gener ja va assegurar que no donaria suport al govern en cap de les votacions que es produeixin al Congrés després que l'executiu socialista bloquegés el vaixell de l'organització humanitària, així com també l'Aita Mari, que havia de salpar per rescatar immigrants al Mediterrani. "Si això no se soluciona immediatament, anuncio que, com a diputada al Congrés, no donaré cap tipus de suport amb el meu vot a un govern responsable de les morts que es produiran", ja va advertir a través de Twitter. En un vídeo difós a YouTube per Albano Dante Fachín fa tres dies ho tornava a advertir: "O el govern cedeix o caurà aquest dimarts 22".

La portaveu d'En Comú Podem al Congrés i responsable d'habitatge d'Units Podem, Lucía Martín, ha avisat aquest dimecres al govern espanyol que per continuar gaudint del suport de la seva formació per aprovar els pressupostos generals de l'Estat ha de retirar el reial decret llei de mesures urgents en matèria d'habitatge i lloguer i elaborar-ne un de nou juntament amb ells.

En Comú Podem ha registrat al Congrés una iniciativa que demana que l'exaltació i l'apologia del franquisme siguin tipificats com a delicte en el Codi Penal, amb el seu corresponent càstig de presó o multa.