L'exjugador de la NFL i escriptor nord-americà Chris Kluwe ha estat detingut a Califòrnia després de pronunciar un discurs contra el trumpisme en una assemblea municipal. Durant la seva intervenció al consell de Huntington Beach, Kluwe ha protestat contra la decisió de la ciutat de col·locar una placa a la biblioteca de la localitat que contenia l'acrònim MAGA. Així és com s'abrevia l'eslògan del president Donald Trump, Make America Great Again, que és també un moviment que li dona suport. L'exesportista ha dit, en concret, sobre MAGA: "És bàsicament un moviment nazi".

Circula per les xarxes un vídeo visiblement fet amb intel·ligència artificial que mostra un seguit d'estrelles de Hollywood (directors com Steven Spielberg o Woody Allen, actrius com Scarlett Johansson, músics com Lenny Kravitz) que tenen en comú el fet de ser jueus. Van tots vestits amb una camiseta blanca que du dibuixat un puny clos amb el dit del mig aixecat, damunt del nom Kanye. El missatge, per tant, seria “Fes-te fotre, Kanye”, en al·lusió al raper Kanye West, que recentment s'ha tornat a declarar nazi (ja ho havia fet en anteriors ocasions) i ha pagat una gran quantitat de milions de dòlars per anunciar durant la Superbowl el seu darrer disseny de moda: una camiseta amb l'esvàstica nazi estampada al pit. West, que darrerament també es fa dir Ye, afirma que aquest és el seu "millor disseny performatiu”, i ha difós obsessivament per les xarxes i en declaracions als mitjans la seva admiració per Hitler i el seu antisemitisme. També el seu masclisme i la seva aporofòbia: a la darrera gala dels premis Grammy, Kanye West i la seva parella, la model Bianca Censori, van tornar a aparèixer com solen fer-ho: sense dir ni ase ni bèstia, ell completament vestit i ella completament nua. Les declaracions de West sobre aquesta controvèrsia van ser: “Tinc domini sobre la meva dona, això no és una merda feminista woke. Ella està amb un multimilionari, per què us hauria d'escoltar a cap de vosaltres, pobres estúpids?” Tot plegat, un manual trumpista del bon MAGA.

Eren pocs. Es podien comptar amb els dits d’una mà. Però hi eren. Quan l’Espanyol B va marcar l’empat contra l’Europa en un enfrontament de Segona RFEF, un grupuscle d’aficionats pericos van alçar-se i van començar a fer salutacions nazis en direcció als Eskapulats, l’afició europeista, mentre aquests van respondre amb càntics de “Puta Espanya”. El vídeo mostra la part final d’aquesta seqüència i facilita la feina a l’Espanyol per prohibir l’entrada a aquests nostàlgics del passat més funest i vergonyós d'Europa.  

L'última polèmica a l'Eurocambra té el ponent del suplicatori de l'europarlamentari Carles Puigdemont com a protagonista. L'eurodiputat ultraconservador búlgar Angel Dzhambazki va aixecar el braç dret a l'abandonar l'hemicicle, com és propi de la salutació feixista i nazi, i ha provocat un reguitzell de crítiques i condemnes dels principals grups de la cambra i de la mateixa presidenta, Roberta Metsola. Dzhambazki ha dit que es tractava d'una disculpa perquè abandonava l'hemicicle: "Demano perdó si la meva salutació innocent, que pretenia ser una disculpa, ha insultat algú, però això és un cas greu de reducció a l'absurd", va piular.

L’Alemanya nazi disposava de tres serveis d’informació o espionatge a Barcelona: L’Abwehr (Defensa, en alemany, que depenia directament de l’Oberkommando der Wehrmacht, o OKW), l’SD (Sicherheitsdienst o servei d’informació de les SS, lligat a la SIPO, Sicherheitspolizei, la policia política) i la Gestapo (Geheime Staatspolizei o Policia Secreta de l’Estat). Dels tres, el més important i nombrós era l’Abwehr. Els tres serveis d’intel·ligència eren ben coneguts pel contraespionatge francès a Barcelona, que els anomenava SRA (Services de Renseignement Allemand).

Un jutge d'immigració dels Estats Units ha ordenat que l'alemany Friedrich Karl Berger, de 94 anys, sigui deportat al seu país per haver sigut vigilant en un camp de concentració nazi, el de Neuengamme, prop d'Hamburg. L'home hi va treballar durant l'hivern del 1945, quan milers de reclusos eren obligats a treballar a l'aire lliure "fins a l'esgotament i la mort", ha declarat el jutge. L'acusat cobrava una pensió des d'Alemanya per la feina realitzada durant la seva vida, "fins i tot el seu servei en temps de guerra", ha destacat el magistrat.

"La nostra voluntat és dedicar la nostra vida a la lluita per la supervivència i la supremacia de la raça ària. Per la victòria del nacionalsocialisme en un món blanc unit i lliure. Declarem igualment que ens comprometem pel nostre honor a mantenir i defensar la memòria del 'führer' Adolf Hitler i a servir la nostra nació amb lleialtat i valor dins de l'ordre, fins que la mort ens cridi. Esperem complir amb eficàcia aquest servei, amb ajuda del nostre Déu". Això deia el jurament dels membres de la sagrada ordre de "cavallers i dames de l'imperi europeu" a la qual va pertànyer Jorge Bonito durant la seva joventut. El fins ara número set a la llista de Vox a Alcalá de Henares (Madrid) s'ha vist obligat a renunciar a la seva candidatura per la formació d'ultradreta al fer-se públiques un seguit de fotografies que el relacionaven amb una organització nazi.

Després de les atrocitats del règim nazi, la majoria d’alemanys van preferir el silenci. L’avi d’Annette Hess (Hannover, 1967) era un policia alemany destinat a Polònia des del 1939 fins al 1944. Mai va explicar què hi va fer. Hess, que s’ha especialitzat en sèries històriques per a la televisió alemanya ( Weissensee, Ku’damm 56 i Ku’damm 59), s’estrena com a novel·lista amb La casa alemanya, protagonitzada pels Bruhns, una família aparentment corrent que intenta tirar endavant al Frankfurt dels anys seixanta. L’Eva, la filla petita, decideix treballar de traductora als judicis d’Auschwitz en contra de l’opinió dels pares. I comencen a aflorar records enterrats. “Vaig deixar el llibre al meu pare. No va dormir en tota la nit i, molt emocionat, em va donar les gràcies”, diu Hess.

Els que l’any 1936 es van alçar en armes contra la República deien que defensaven la propietat privada amenaçada pels comunistes, però no van dubtar en espoliar els béns de molts vençuts sota una grollera aparença de legalitat. L’estat franquista es va construir sobre aquest espoli, que en bona part ha constituït les relacions econòmiques, socials i polítiques a Espanya.

El jutjat d'instrucció número 11 de Madrid no ha admès la querella presentada pel president de la Generalitat, Quim Torra, contra l'exministre de Defensa i expresident del Congrés José Bono per haver-lo equiparat amb els nazis, segons han informat a l'agència Efe fonts pròximes al polític socialista. Torra es va querellar contra Bono per delictes d'injúries i d'incitació a l'odi per haver dit en un programa de televisió: "Les declaracions de Torra estan més a prop de plantejaments nazis que de plantejaments democràtics". No és l'única querella que el president de la Generalitat ha presentat contra algú que l'ha comparat amb els nazis: també en va presentar una contra l'exdirigent del PSOE Alfonso Guerra.

Un grup de formigues feinegen frenètiques al voltant del seu cau. Atrafegades en les seves ocupacions, ignoren que algú les observa des de dalt, algú capaç de menystenir les seves vides i donar via lliure al desig d’experimentar, sense por que després un bri de mala consciència el turmenti. Algú disposat a esclafar-les amb l’únic objectiu de descobrir l’impacte de la seva força, indiferent al pànic que generarà entre els minúsculs insectes, i que un cop finalitzada la sanguinolenta provatura, s’ajupirà i amb un esperit empíric analitzarà les conseqüències de la malifeta.

L’amor que professava una part de la societat barcelonina per Hitler suscita força interès. El maig passat, després de quatre anys d’investigacions, els historiadors Mireia Capdevila i Francesc Vilanova van destapar aquesta admiració a Nazis a Barcelona. L’esplendor feixista de postguerra (1939-1945) (L’Avenç, Ajuntament de Barcelona i Fundació Pi i Sunyer), que ja ha arribat a la segona edició i se n’ha fet una versió en castellà. Part del miler d’imatges que els dos historiadors van localitzar als arxius s’exhibeix des del novembre al castell de Montjuïc, a l’exposició Nazis i feixistes, l’ocupació simbòlica de Barcelona (1939-1945), que ja han visitat més de 80.000 persones. Arran de l’èxit s’ha decidit prorrogar-la: s’acabava el 23 de febrer i ara s’allarga fins al 30 d’abril.

Fonts poloneses han confirmat que demanaran l'extradició de Michael Karkoc, un fuster de 98 anys, de Minnesota, que ha estat identificat com a comandant de la SS. Després d'una investigació periodística de l'agència AP, que va treure el tema a la llum, la fiscalia polonesa ha confirmat que Karkok va formar part de la Legió d'Autodefensa d'Ucraïna, que es va acabar integrant a la SS de Hitler. Al capdavant d'aquesta legió, Karkoc hauria ordenat, segons informa 'The Guardian', "cremar poblacions senceres i disparar a tothom que intentés fugir".

Les autoritats de la ciutat polonesa de Walbrzych han confirmat aquest dimecres la descoberta d'un antic tren militar nazi desaparegut durant la Segona Guerra Mundial.

Un laberint de túnels subterranis formaven el laboratori utilitzat pels nazis a les acaballes de la Segona Guerra Mundial que s'hauria utilitzat per crear i desenvolupar la bomba atòmica. La descoberta es va fer la setmana passada a la localitat austríaca de Sankt Georgen an der Gusen. La construcció, de 75 hectàrees, és molt a prop de la fàbrica Bergkristall, on es va crear el Messerschmitt Me 262, el primer avió de caça a reacció.

El Sabadell ha obert expedient disciplinari a dos socis del Sabadell que van realitzar gestos de simbologia nazi durant el partit que el club arlequinat va disputar contra el Leganès a la Nova Creu Alta. Els dos aficionats, A.T.N. i A.J.R., van ser identificats amb la col·laboració dels Mossos d'Esquadra i van ser expulsats de l'estadi, i al marge de l'expedient que ha obert el propi club, el cos policial ha aixecat dues actes seguint el protocol que fixa el Reial Decret de Prevenció de la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància a l'Esport.

Un home vestit amb roba militar s'ha tirat aquest diumenge al matí al recinte dels lleons del Zoo de Barcelona. No hi ha caigut, s'hi ha tirat, com han confirmat diversos testimonis i un dels bombers que l'han pogut rescatar quan ja feia mitja hora que els lleons l'atacaven. Ara és a l'Hospital de la Vall d'Hebron ferit molt greu, però no es tem per la seva vida. Segons ha pogut saber l'ARA, l'individu, de 45 anys, es diu Justo i és el mateix que fa dues setmanes es va penjar de la façana de la Pedrera amb pancartes en què comparava l'avortament amb el nazisme, i que l'Onze de Setembre va cremar una estelada durant l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova. En totes dues ocasions, també anava vestit amb roba militar.

Els Mossos d'Esquadra han detingut aquest diumenge al migdia a Barcelona un home vestit de militar que s'havia penjat de la façana de la Pedrera amb pancartes en què comparava l'avortament amb el nazisme.

El diputat d'EUPV-Els Verds al Congrés, Ricardo Sixto, preguntarà al Govern per l'exhibició de simbologia nazi a l'entrada de la carpa del Reial Madrid instal·lada a València amb motiu de la disputa de la final de la Copa del Rei.