El municipi de Palamós fa passes per impulsar una nova connexió marítima directa amb les Illes Balears, amb l'objectiu de reforçar els llaços turístics i econòmics entre ambdós territoris, segons ha publicat el Diari de Girona. El projecte preveu establir una línia regular de ferri que enllaci la Costa Brava amb Mallorca sense haver de passar per Barcelona.

Carreteres estretes per on costa orientar-se, camins de sorra que travessen arrossars i que es creuen amb més carreteres que fan del Delta un autèntic laberint. I tot això, en una zona molt extensa però amb pocs accessos, que permeten controlar fàcilment qui hi entra i qui en surt. Les característiques del Delta de l’Ebre són un caramel per al tràfic de drogues i el contraban i fa anys que els grups criminals ho intenten aprofitar. Tabac, droga i altres productes entren per cales discretes o fins i tot pel riu. L’accés per la desembocadura no és fàcil per a algunes embarcacions, però les narcollanxes dels traficants i la destresa dels seus pilots els permeten això i molt més.

Avui en dia, el so d’una havanera ens remet a la flaire de rom cremat i a un públic nostàlgic movent un mocador blanc al so d’una guitarra i un acordió a la platja de Port Bo de Calella de Palafrugell. Un grup de pescadors evocant les històries dels seus avantpassats mariners a Cuba. A lletres en català com El meu avi, que parlen de la derrota en la guerra colonial del 1898. Ens remet, en essència, a la Costa Brava i a una nit d’estiu tranquil·la arran de mar. A cançons passades de generació en generació només per la memòria oral. Un conjunt de tradicions que tenen molt poc a veure amb l’origen documentat d’aquesta música, rescatat de l’oblit gràcies a tres musicòlegs gironins després de més d’una dècada de recerca, tant a Catalunya com a Madrid i París.

Era l'any 1954 i un grup de catalans van canviar la manera d'entendre el fons marí. Un dels més destacats: Eduard Admetlla. El que havia estat membre de l'Associació de Pesca Submarina va fer un gir de 180 graus i va canviar els arpons i les armes per les càmeres. Així, seguint els passos del francès Jacques-Yves Cousteau, el comandat del Calypso, va començar a filmar i a ensenyar al món tot el que amagaven les profunditats de la costa catalana. Ell va ser un dels fundadors del Centre de Recuperació i d'Investigacions Submarines (CRIS). "Van ser els creadors del submarinisme modern català, els pioners", reconeix l'expresident de l'Associació de Centres Turístics Subaquàtics Costa Brava Sub i propietari de Les Illes Hotel & Diving de l'Estartit, Genís Dalmau.

“Dos anys enrere, aquell pati servia d’establa. L’escombriaire municipal n’era el propietari. Algú li va suggerir que allí s’hi podia instal·lar un dàncing. L’escombriaire pensà que la idea era bona. Al cap d’un any, va vendre la mula i el carro i adquirí un automòbil. Al cap de dos anys es feia construir una torre a la Punta”. Aurora Bertrana va ser una de les primeres escriptores que va retratar l’eclosió turística dels anys seixanta a la Costa Brava. A la novel·la Vent de grop, publicada el 1967 per Alfaguara i reeditada ara per Edicions de la Ela Geminada, Bertrana narra l’amor d’estiu entre en Rafelet Sureda, un pescador empordanès, i la Mabel, una turista anglesa que estiueja a la Cala. "Els personatges no són escalencs, sinó calencs", aclaria Bertrana a la revista Presència. 

A l’estiu, i pel que fa a les qüestions recreatives, com Blanche Dubois, depenc de la bondat dels estranys. En aquest cas, uns amics pescadors em porten en barca a fer un tomb i a entendre el que és –la definició és exacta, precisíssima– la Costa Brava. Els pescadors, a diferència dels caçadors, tenen bona premsa entre nosaltres. No se’ls qüestiona, com als caçadors. La caça i la pesca són part de l’ecosistema i només es tracta, potser, en tots dos casos, de fer-ho amb seny, de ser humans, d’entendre la cadena.

Espanya tindrà per primer cop un Pla d'Ordenació de l'Espai Marítim (POEM) que identificarà quina superfície marítima pot ser utilitzada per al desenvolupament de projectes d'eòlica marina (també anomenada eòlica offshore). Aquest mapa traçat per l'Exectiu espanyol preveu que Menorca pugui instal·lar dos parcs eòlics marins a la seva costa amb una suerfície total de 147 quilòmetres quadrats. La nova normativa, però ha descartat un dels tres parcs previstos inicialment (el de Punta Prima, que era el més gran de tots).

“És realment un plaer poder tocar en un lloc tan bonic i especial com aquest”, va admetre Ben Harper al principi del seu concert al festival Sons del Món. Tot i estar acostumat a fer gires per tota mena d’escenaris d’arreu del planeta, no cada dia es pot oferir un recital sobre els 25 segles d’història que es conserven sota la Ciutadella de Roses. L'antiga fortificació militar va ser testimoni aquest dissabte de l’actuació de l’artista, que, acompanyat de la banda The Innocent Criminals, va fer gala del seu virtuosisme multiinstrumentista amb una vintena de cançons que van viatjar pels seus trenta anys de carrera.

És en un entorn urbanitzat, encara que des de dintre pugui semblar que té per a ella sola la immensa panoràmica del vessant nord del Puig Gros, protector del Port de la Selva, i també la bravura del seu mar. La casa, projectada per l’arquitecte formenterenc Marià Castelló en col·laboració amb José Antonio Molina, es va concebre per establir una connexió íntima i intensa entre l’arquitectura i la natura, més ben dit, entre l’experiència de viure la casa i el paisatge natural alhora. En canvi, es va voler aïllar-la, si més no visualment, de les construccions que hi ha en tres dels seus costats. Així, s’aconsegueix la integració sobretot gràcies al fet que aquest habitatge unifamiliar es mimetitza de manera molt notòria amb la geologia d’origen volcànic en la qual s’assenta. I sobretot assoleix el desitjat aïllament amb la creació de façanes obertes de vidre que esdevenen grans miradors quasi únicament cap al paisatge. En canvi, cap als seus costats més urbanitzats concep façanes molt tancades, a més de patis íntims, quasi amagats, que garanteixen una gran privacitat a la família -una parella amb quatre fills- que gaudeix de la casa.

Pocs espais són tan fascinants com el fons marí. Ens sedueix i ens espanta a parts iguals, però el cert és que les experiències d’oci al mar van guanyant adeptes. El busseig amb escafandre, per exemple, ha esdevingut una activitat popular amb més de 28 milions de bussejadors arreu del món. I si ens centrem en la Costa Brava, anualment s’hi fan més de 160.000 immersions, només tenint en compte els capbussadors titulats. L’snorkeling és una altra pràctica en creixement continu i durant el 2019 el 80% dels centres de l’Associació de Centres Turístics Subaquàtics de la Costa Brava, per exemple, van oferir aquest servei, i s’espera que aviat l'ofereixin tots. I no ens ha de sorprendre, perquè els 200 quilòmetres de litoral des del delta de la Tordera fins a Portbou són un territori submarí molt ric en fauna i flora.

A només 15 minuts en cotxe de zones amb tanta vida com S’Agaró o Platja d’Aro però apartat de tot el seu enrenou hi ha Cal Cercle, un xalet amb mil metres quadrats de parcel·la que es lloga sencer i que en l’estiu del coronavirus s’ha convertit en el tipus d’allotjament més sol·licitat. Amb totes les comoditats i amb un generós jardí enmig d’una calmada urbanització privada i videovigilada, Cal Cercle no aboca els seus hostes a haver de sortir per passar-ho bé i, com molts altres establiments de la seva espècie, pràcticament convida a un confinament voluntari.

En un extrem de la ciutat jardí de S’Agaró, que el visionari Josep Ensesa i Gubert va idear a principis dels feliços anys vint, s’aixeca actualment l’Hostal de la Gavina, l’únic resort de cinc estrelles gran luxe de Catalunya. L’emblemàtic establiment es va inaugurar ja com a hotel de nivell l’any 1932, vuit anys després que Ensesa acabés la primera casa de la seva prometedora urbanització. Des de llavors és considerat un dels espais fundacionals de la Costa Brava tal com la coneixem, tant pels seus estàndards de qualitat com pel renom dels visitants.

El temporal Gloria ha esborrat del mapa la majoria de platges i passejos marítims de la Costa Brava, que aquest dimarts presentaven una imatge desoladora: la sorra, els comerços i els restaurants s'han transformat en aigua, escuma i onades de fins a 13 metres. Des de la gran llevantada de Sant Esteve del 2008 que no es recordava una borrasca tan destructiva al litoral gironí, i en molts municipis les seves conseqüències han estat pitjors. És el cas de l’Estartit (Alt Empordà) o Tossa de Mar (La Selva), on la barrumera –que és com li diuen els tossencs a l’escuma que surt del mar– ha anat poble endins deixant els comerços i baixos de la primera línia de mar plens d’aigua, escuma i fang.

Crit d'alerta de la Fundació Mar per l'estat de la gorgònia blanca ('Eunicella singularis') a la Costa Brava. Segons ha advertit el seu director, Miquel Ventura, aquesta espècie està en clara regressió al litoral gironí i, en els últims cinc anys, "s'ha mort el 80% de la població" que hi havia a Sant Feliu de Guíxols.

“Oh, la nostra costa brava, sense parella al món! […] Des de la Tordera al cap de Creus, i seguint el Port de la Selva fins a Banyuls, ho és tot: és brava i rienta, fantàstica i dolça, treballada pels temporals a cops d’onades com un alt relleu i bordada pels besos de la bonança, com una exquisidesa de monja pacienta per qui les hores, els dies i els anys no tenen valor de temps”. Són les paraules que va fer servir el periodista, poeta i polític Ferran Agulló per descriure el litoral gironí en un article publicat a La Veu de Catalunya el 12 de setembre del 1908, que es titulava “Per la costa brava”. Un escrit que, segons explica la llegenda -no exempta d’unes quantes versions-, es va convertir en el bateig de la costa gironina que, fins llavors, no tenia un nom comú.

Els promotors urbanístics tornen a sobrevolar la Costa Brava. Després d’un parèntesi en què la crisi econòmica va reduir les inversions immobiliàries, la represa dels últims anys ha tornat a despertar antics projectes que havien quedat en calaixos a l’espera de temps millors. El ressorgiment constructor, que afecta especialment el litoral gironí, va posar en alerta diferents entitats i persones del territori, que el 2018 es van unir en la plataforma SOS Costa Brava, que avui és la principal veu contrària a aquests planejaments. La pressió popular va obtenir una petita victòria a principis d’any quan la Generalitat, a través de la comissió d’urbanisme, va aprovar una moratòria urbanística que prohibeix les noves construccions durant un any.

El crit de “Ja n’hi ha prou” ha ressonat aquest matí pels carrers de Cadaqués (Alt Empordà). Més d’un centenar de persones s’han concentrat a la plaça del passeig del municipi per reclamar que s’aturin “els projectes urbanístics” que preveuen aixecar 400 noves cases en diversos indrets de la població com ara Sant Baldiri, Es Llané o Caials. “No és just que els promotors desfigurin la silueta de Cadaqués per sempre i, menys, quan això significa destruir terrenys amb un alt valor natural i paisatgístic”, ha proclamat Eduard de Ribot, advocat de la plataforma SOS Costa Brava i dels Amics de la Natura de Cadaqués, les dues entitats convocants de la mobilització.

Un total de 116 municipis que engloben 6.600 km2 –la majoria de l'àmbit marí– formen part de la candidatura que presentarà la Diputació de Girona per declarar la Costa Brava Reserva de la Biosfera de la Unesco. Un reconeixement que serviria per "fer valdre i distingir un territori, per dignificar les polítiques que conserven i preserven l'espai, i per repensar el territori en clau de sostenibilitat", segons ha ressaltat Marc Marí, tècnic de Medi Ambient.

"És un veritable escàndol", "Una història de 25 anys d'irregularitats i successos surrealistes", "És la quintaessència de la deixadesa". Així és com han definit les entitats SOS Costa Brava i Amics de Tossa de Mar el projecte d'urbanització i reparcel·lació de la cala Morisca de Tossa de Mar, que engloba 32 hectàrees de bosc, a primera línia de mar, amb 75 noves parcel·les edificables. Un projecte aprovat inicialment per l'alcaldessa del municipi, Gisela Saladich (Tossa Unida), i que, segons les plataformes, "és manifestament il·legal".