Política, música i cinema. La Generalitat ha anunciat aquest dimarts qui seran les persones i entitats a qui concedirà enguany la Creu de Sant Jordi, una de les màximes distincions que dona el Govern. D'entre tots els noms se'n podrien destacar cinc: són els de l'expresident d'Òmnium Cultural Jordi Cuixart; el grup de música Sopa de Cabra; el director de cinema Agustí Villaronga, mort el gener passat; el del cantautor Jaume Sisa i el festival de música Sónar. En total han estat premiades 20 personalitats i 10 entitats.

El consell executiu es reuneix els dimarts a dos quarts de deu del matí al Palau de la Generalitat, i sobre la taula sempre té una àmplia gamma d'acords per aprovar, de carpetes per abordar i de problemes per tractar. La setmana que ve, però, serà diferent. Segons ha avançat l'ARA, a part del consell executiu ordinari, el president Pere Aragonès en convocarà un d'extraordinari per tractar monogràficament qüestions que només tinguin a veure amb el català. Per celebrar aquesta reunió extraordinària s'ha buscat fins i tot un emplaçament diferent del del Palau de la Generalitat: es farà a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

La d'aquest dimarts podria haver sigut l'última reunió del Govern amb la coalició d'ERC i Junts en vigor. Mentre es resol la incògnita de si Junts deixa o no l'executiu –una decisió que està pendent de la seva consulta interna–, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha traslladat als consellers que la seva voluntat és que s'eviti el trencament i que el seu gabinet "pugui continuar". Sigui quin sigui el desenllaç, el president també ha deixat entreveure que en cap cas es planteja avançar les eleccions i que el Govern continuarà treballant "els propers mesos desplegant els objectius fixats".

La ponència de vacunes, constituïda per experts a proposta del ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes, estudia aquest dimecres si cal administrar la tercera dosi de reforç de la vacuna contra el covid a les persones de més de 40 anys i als treballadors essencials, com ara mestres, policies o bombers, segons han informat a Efe fonts governamentals. La decisió d'anar ampliant la franja d'edat de vacunació de la dosi de reforç (fins ara només recomanada per a les persones de més de 60 anys) s'ha impulsat per part de les conselleries de Salut de les comunitats autònomes. De fet, Galícia ja va anunciar dilluns la seva decisió de citar la franja d'edat de 50 a 59 anys per posar la tercera dosi "per anar guanyant temps", segons paraules del president Alberto Núñez Feijóo, que va precisar que fins i tot començarien a vacunar algunes persones "immediatament".

L'Abdicació. Aquesta ha sigut l'única petició feta pel president de la Generalitat, Quim Torra, a Felip VI després de la crisi oberta per la marxa d'Espanya del rei emèrit Joan Carles I. En roda de premsa després de presidir l'últim consell executiu abans de les vacances, Torra ha denunciat la "fugida tolerada pel govern espanyol" de Joan Carles I, i ha exigit al seu successor, Felip VI, que "abdiqui". El cap de l'executiu català ha carregat contra el fet que Joan Carles I anunciés ahir la seva marxa d'Espanya acorralat per les sospites de corrupció. "És algú que es declara pròfug de la justícia a través d'un comunicat de la casa reial", ha lamentat Torra, que ha assegurat que els fets posen "en dubte el compromís del govern espanyol i Felip VI amb la lluita contra la corrupció".

El president de la Generalitat, Quim Torra, està disposat a participar en la taula de negociació entre la Generalitat i el govern espanyol que ERC i el PSOE van pactar fer si es desencallava la investidura de Pedro Sánchez. Però aquest dimecres Torra hi ha posat una condició prèvia: primer vol celebrar una trobada entre ell i el president del govern espanyol.

Mentre el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, compareixia a Madrid per explicar el seu programa de govern, en el qual ha negat explícitament que hi tingui cabuda el dret a l'autodeterminació, la portaveu del Govern, Meritxell Budó, no s'ha volgut pronunciar sobre quin serà el posicionament de JxCat i Esquerra a la pròxima investidura espanyola. "Ho decidirà cadascuna de les formacions polítiques que formen part del Govern", ha dit Budó. En tot cas, sí que ha assegurat que l'executiu català "no s'aixecarà de la taula del diàleg": "Volem parlar de tot sense exclusions, també sobre el dret a l'autodeterminació".

El consell executiu s'ha reunit aquest dimarts per primer cop després de les vacances d'estiu, ja que l'última trobada del Govern va ser la primera setmana d'agost. La reunió arriba després de la conferència del president, Quim Torra, a l'edició d'enguany de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent, en què va situar la "confrontació" amb l'Estat com la via a seguir després del fracàs de la negociació entre Podem i el PSOE. El cap de l'executiu, segons ha explicat la portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha compartit la seva conferència aquest dimarts amb els consellers d'ERC i JxCat que, en les últimes setmanes, han manifestat discrepàncies sobre el camí a seguir.

La portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha assegurat aquest dimarts que l'executiu veu "amb preocupació" els primers gestos del líder de PSOE, Pedro Sánchez, com a presidenciable després de les reunions que ha mantingut amb el cap de files del PP, Pablo Casado, i el líder de Cs, Albert Rivera. En la roda de premsa habitual dels dimarts, Budó ha criticat que els socialistes hagin vinculat ara el diàleg a un nou govern de la Generalitat –el PSC va dir que no el veu factible fins després d'una sentència i uns nous comicis–, ja que considera que és "saltar-se la voluntat democràtica" actual de la ciutadania de Catalunya.

L'ultimàtum de la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, no ha deixat indiferent el govern de la Generalitat, que ha comparegut d'urgència representat pels dos negociadors amb Madrid: la portaveu, Elsa Artadi, i el vicepresident, Pere Aragonès. "Lamentem que el govern espanyol hagi decidit abandonar el diàleg i hagi decidit cedir davant dels que estan en contra de la democràcia i de fer política", ha sentenciat Artadi. Aragonès també ha acusat el govern espanyol de "trencar la negociació" i de "cedir davant el nacionalisme espanyol i la ultradreta". Tanmateix, el Govern ha afirmat que la Generalitat seguirà asseguda a la taula: "Calen solucions polítiques a un problema polític". "El diàleg representa el 80% de la societat catalana", ha afirmat Aragonès.

El Govern va posar ahir fil a l’agulla per recuperar algunes de les lleis socials suspeses pel Tribunal Constitucional (TC), tal com havia anunciat el president Quim Torra en el seu missatge de Cap d’Any. L’executiu, però, només va iniciar els tràmits per donar “efectivitat” a quatre de les normes, el contingut impugnat de les quals s’intentarà rescatar a través d’una única llei que inclourà “alternatives legals” per esquivar el veto del TC, segons va exposar la portaveu del Govern, Elsa Artadi. Les lleis afectades són la d’igualtat efectiva entre homes i dones; la del canvi climàtic; la de les associacions de consumidors de cànnabis, i la de l’agència catalana de protecció social.

Després de la decisió del govern espanyol d'impugnar la reprovació de Felip VI al Parlament, la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ha defensat el pronunciament de la cambra. "El Parlament expressa la voluntat popular, el rei no", ha sentenciat la portaveu de l'executiu, i ha afegit que s'ha de poder manifestar, a través d'algun mecanisme, el rebuig que genera la monarquia ara mateix a Catalunya –segons les últimes enquestes–. Per a Artadi, portant la resolució al Tribunal Constitucional, el govern de Pedro Sánchez "no fa cap favor a la imatge del rei" a Catalunya.

L'endemà de la manifestació a favor de fer la República que va reunir prop d'un milió de persones a Barcelona, el Govern ha afirmat que està en "sintonia" amb les entitats organitzadores i que treballa per "assolir la independència". Ara bé, per vies diferents. La portaveu de l'executiu, Elsa Artadi, ha contestat a la petició de l'ANC de "no demanar" permís a l'Estat per fer la República que l'escenari "central" i "prioritari" del Govern és ara el diàleg amb l'estat espanyol.

El consell executiu ha aprovat aquest dimarts l'avantprojecte de llei integral de memòria democràtica, que facultarà la Generalitat –segons ha explicat la portaveu, Elsa Artadi– per retirar la simbologia franquista dels carrers i places de Catalunya, anul·lar condecoracions i també suprimir els noms dels carrers que homenatgen persones vinculades al feixisme o a crims de lesa humanitat.

Després de les vacances d'estiu, el govern de la Generalitat s'ha tornat a reunir aquest dimarts al Palau per iniciar el nou curs polític. Davant l'anunci d'ahir de la fiscalia d'investigar els Mossos d'Esquadra per identificar gent que retirava llaços grocs, la portaveu de l'executiu, Elsa Artadi, ha demanat que s'aturi la instrucció perquè la policia va identificar persones que anaven "encaputxades" i amb "pals" durant la nit. Ha insistit que els Mossos "sempre" han actuat així en aquestes circumstàncies.

El Govern ha decidit atorgar la Creu de Sant Jordi a l'Associació Catalana pels Drets Civils, que aplega els familiars dels presos polítics i exiliats. Ho ha anunciat la portaveu de l'executiu, Elsa Artadi, juntament amb el reconeixement a 31 guardonats més i 24 entitats, entre les quals també hi ha Open Arms per la seva tasca humanitària amb els refugiats.

El consell executiu s'ha reunit aquest dimarts en la reunió habitual de la setmana després que al matí la Policia Nacional hagi escorcollat algunes dependències de la seu del departament d'Economia i el Centre de Telecomunicacions de la Generalitat.

Primera roda de premsa del consell executiu després de la fi del 155. La portaveu, Elsa Artadi, ha començat la seva primera compareixença recordant que l'última va ser la de Jordi Turull el 24 d'octubre, ara empresonat a Estremera. "Ell és qui hauria de ser aquí avui", ha sentenciat Artadi. Un inici per denunciar, ha dit, la "vulneració de drets" que es viu dins l'estat espanyol. La sessió del consell executiu ha començat a les 9.30 h del matí i, entre altres coses, ha decidit personar-se contra l'aplicació de l'article 155 acordat pel Senat el 27 d'octubre de l'any passat. Ho farà en els recursos que ja hi ha en marxa i que van interposar el Parlament i Podem.

La primera reunió del Consell Executiu després de la Diada ha estat marcada pel debat que ha desfermat la nova demostració de força de l'independentisme: el referèndum. Després que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, evités comprometre's ahir amb el referèndum de manera incondicional i avisés que només el convocarà si és “factible” tècnicament i si el resultat pot ser “vinculant”, aquest dimarts, la portaveu, Neus Munté, ha defensat que no hi ha hagut cap canvi de criteri" i que el Govern sempre ha tingut en compte el referèndum com una opció: "Ningú ha de tenir cap dubte sobre la culminació del procés", ha subratllat.

La consellera de la Presidència, Neus Munté, ha assegurat aquest dimarts en la roda de premsa posterior al consell executiu que el Govern haurà "d'afinar molt" a l'hora de buscar el substitut adequat per a Daniel de Alfonso al capdavant de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). De Alfonso serà revocat demà dimecres pel Parlament una setmana després que es revelessin les converses amb el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, en les quals els dos dirigents conspiraven per trobar draps bruts de CDC i ERC a les portes del 9-N.