Al compàs d'una vella melodia, la desfilada militar cosaca, s'acomiaden amb les últimes abraçades i dient-se adeu amb la mà. Durant 38 anys, l'Olga, una hostessa de 60 anys, ha estat testimoni d'aquesta escena, dolorosament comuna. Mentre prepara amb cura un robust te negre en un característic got metàl·lic, símbol d'Ukrzaliznytsia, l'empresa pública de trens ucraïnesa, comparteix records dels primers dies de la guerra. "Ara tot sembla més equilibrat... però no hi ha la solidaritat d'abans".

Va haver-hi un temps en què Mallorca tenia una xarxa de ferrocarril tan extensa que connectava un gran nombre de pobles de l'illa. En els anys 30, les companyies ferroviàries sofrien una gran crisi econòmica per falta d'ajudes públiques i perquè la competència dels transports privats (cotxes, autobusos clandestins i furgonetes) s'obria pas gràcies a la possibilitat de desplaçament a la carta, a llocs on no podia fer-ho el tren. No obstant això, aquesta tendència es va alterar amb l'esclat de la Guerra Civil, quan el ferrocarril es va convertir en el principal element de l'anomenada resistència passiva enfront dels bombardejos. La historiadora i arxivera Maria Antònia Fernández Pizà analitza a La Companyia dels Ferrocarrils de Mallorca durant la Guerra Civil: la seva contribució a la defensa passiva de l'illa quina va ser la importància dels trens per a l'economia i els sistemes de transports durant el conflicte que es va saldar amb la dictadura de Franco.

Txist, txist, txist... Cada mat]]>

Davant la tragèdia causada pel xoc frontal de dos combois a la localitat grega de Tempe, amb un balanç per ara de 57 morts, el malestar s'ha estès pels carrers i ja hi ha hagut manifestacions a Làrissa, Tessalònica i Atenes sota el lema "Els nostres morts, els seus beneficis". Des d'ahir, diferents col·lectius estudiantils es van concentrar davant la seu d'Hellenic Trains, on els antiavalots van fer servir gasos lacrimògens. El sindicat de ferroviaris i del metro protagonitzen aquest dijous una vaga per reclamar més mesures de seguretat i millores a les infraestructures de transport i han convocat una nova manifestació aquesta tarda davant la seu d'Hellenic Trans, l'operadora de trens resultant de la privatització de fa cinc anys. A Grècia ja es comença a parlar de la convocatòria d'una vaga general de cara al 8 de març.

El covid-19 no l’ha fet canviar d’opinió. Ricard Font, president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), està decidit a convertir l’operadora catalana en el principal motor ferroviari de Catalunya i a doblar la capacitat de passatgers en cinc anys. Això sí, creu que el forat econòmic que ha deixat la crisi sanitària s’ha de repartir no només entre l’administració catalana i espanyola, sinó també amb Europa.

Les plataformes de 'Trens Dignes' de l'Ebre, el Priorat i el Maestrat, conjuntament amb una vintena d'entitats més, han promogut aquest dissabte al migdia una xiulada per denunciar la manca d'inversions en la xarxa ferroviària estatal de mitjana i llarga distància. Les entitats reclamen que Adif destini més recursos a la millora de les infraestructures atès que el 80% del pressupost –uns 60.000 milions d'euros- es dedica a l'alta velocitat, de la qual només se'n beneficia un 4% dels usuaris, fet que va en detriment del tren convencional, que és els que absorbeix el 96% dels usuaris, segons els càlculs de les plataformes.

Els ferrocarrils holandesos (NS) han anunciat aquest dimecres que compensaran econòmicament els familiars de les víctimes de l'Holocaust durant la Segona Guerra Mundial. La companyia ha assumit que va posar a disposició del règim nazi trens per transportar milers de jueus i gitanos fins al camp transitori de Westerbork, al nord-est del país, des d'on, després, els enviaven a Auschwitz. Es calcula que els NS van guanyar almenys 2,5 milions d'euros transportant aquestes persones, entre les quals hi havia els progenitors de Salo Muller, el jueu de 82 anys que ha reclamat a la companyia que assumís la seva responsabilitat.

Els ferrocarrils francesos ja fan vaga. Aquest dimarts, que s'ha donat a conèixer com el Black Tuesday, marca l'inici de 36 dies d'aturades del personal de la Societat Nacional de Ferrocarrils de França (SNCF), que condicionaran molt seriosament la mobilitat al país. En els pròxims tres mesos –les protestes estan programades fins al juny– els trens estatals faran vaga dos de cada cinc dies.