Antoni Rossell Terris va morir fa quatre mesos, a l’edat de 88 anys, a Sant Hilari Sacalm, la Selva. Al fer-se públic el seu testament, tot el poble va conèixer una notícia emocionant: tots els diners que havia guanyat durant la seva vida els deixava a l'Institut Anton Busquets i Punset perquè que els joves hilariencs puguin estudiar i gaudir d'una formació de qualitat. Rossell Terris, que no va tenir fills però sí molts nebots, de molt jove va aprendre l'ofici de sastre, amb el qual va fer fortuna, però mai va tenir l'oportunitat de fer estudis superiors; una espina clavada que, a través d'aquesta donació, va voler reparar pensant en les noves generacions.

"Ja feia molt temps que no el veia bé. Fins que un dia em va dir: «Mama, és que em vull morir...»". Relatada entre llàgrimes per la seva mare, la història del Joel és un cas –un més– d’assetjament escolar. Un capítol de patiment que s’acaba amb l’ajut d’un psicòleg i amb un canvi de centre, però, que queda marcat per sempre. Hi ha molta feina a fer –un de cada quatre infants són assetjats–, però, també, creix la sensibilització vers l'assetjament escolar. El recompte de casos del departament d’Educació i formació professional creix cada curs: 347 el curs 21-22; el doble, 684, el curs 22-23, i un 52% més, 1.042, el curs 23-24. El 2 de maig és, precisament, el Dia Internacional contra el Bullying i l'Assetjament Escolar.

De totes les decisions disruptives –per posar un adjectiu que no delati el meu indignat desassossec– que ha pres Donald Trump, la que té un calat ideològic més fondo i inquietant és la de desmantellar el departament federal d’Educació. El govern del país més poderós del món creu que l’educació no mereix un departament propi, tal com ha tingut els últims 45 anys (es va crear el 1979). És veritat que els estats federals tenen la majoria de competències, però el gest de menysprear les pròpies, de competències, ja delata quina importància es dona a l’educació: una cosa senzillament prescindible. Trump i Musk creuen que no passa res si d’un dia per l’altre acomiaden, com han fet, més d’un miler de funcionaris d’aquest departament. Pim-pam.

Em rebenta estar escrivint aquest article. La periodista cultural de torn fent la reivindicació de torn; m'avorreixo a mi mateixa. Ho he intentat, eh? He intentat escriure sobre alguna altra cosa, havia escollit la Mafalda, però s'haurà d'esperar a la setmana que ve. Torno a la càrrega: no fa ni tres setmanes que parlava de la importància dels mestres i de les lectures que fem mentre estudiem, i avui sant tornem-hi. Com us podeu imaginar, l'article parteix de l'eliminació de les lectures obligatòries a la convocatòria de les PAU de l'any vinent.

El setembre del 2020, en plena pandèmia de covid-19 i a les portes de les eleccions al Parlament de Catalunya, fèiem, en aquest mateix diari, una crida d’emergència per a la transformació educativa a Catalunya. Més de tres anys després, l’article manté plena vigència. Els darrers resultats de les proves PISA ens demostren com, més enllà de la pandèmia, calen transformacions profundes del sistema. L’educació no ha esdevingut prioritat de la política pública, i malauradament, la política educativa no ha endegat una transformació sistèmica en la línia de les recomanacions de diversos organismes internacionals per adaptar els sistemes educatius als desafiaments del segle XXI.

El 19 de maig del 2022, un professor de l’Institut Terra Roja de Santa Coloma de Gramenet va estirar la samarreta d'un alumne menor d’edat i el va sacsejar davant de tota la classe. Quan el noi se'n va intentar deslliurar, segons consta a la denúncia interposada davant dels Mossos d’Esquadra, el professor, que respon a les inicials d'O.G., el va agafar amb força pels canells i li va doblegar per acabar-lo empenyent. A la denúncia també consta que després d’aquesta humiliació encara li va dir: "Putos moros de merda, que jo pago impostos per pagar-vos les ajudes a vosaltres", i que en altres ocasions, referint-se a un altre company de classe, també havia llançat comentaris racistes com "gitanos de merda". Les diligències dels Mossos d’Esquadra estan acompanyades per l’informe del metge que va atendre el noi després d'aquest incident, en què es pot veure una lesió lleu al canell. El cas està encara en fase d'instrucció, segons fonts judicials, i està previst que el menor declari davant d'un jutge en les pròximes setmanes. Abans de denunciar els fets a la policia, la mare de l'alumne es va reunir amb la direcció del centre per presentar una queixa i va demanar que canviessin el professor. Han passat vuit mesos des que es van denunciar aquests fets tan greus i el professor segueix treballant al centre, tot i que ja no dona classe a l'alumne. Les fonts consultades per redactar aquest article, inclòs el departament d'Educació, havien explicat inicialment que el mestre seguia donant classe al mateix alumne, però en realitat, des d'aquest curs ja no és el seu professor.

Vam llegir amb molt d’interès (i cert consol) l’article de l’amiga Mireia Estrada Gelabert de fa uns dies, titulat “La solitud de la professora de català”. Com a docents que també treballem a l’àrea metropolitana de Barcelona, ens agradaria compartir algunes experiències recents que creiem que continuen el cadàver exquisit iniciat per Estrada. 

El cap d'estudis de l'Institut Alexandre de Riquer de Calaf, M.V.A., ha entrat a la presó per abusos sexuals a menors. Segons han explicat els Mossos d'Esquadra a l'ARA, van detenir el professor el 18 de maig per una denúncia de la seva família. Inicialment el cas estava centrat en el delicte d'abusos sexuals a dos menors del seu àmbit familiar, però el centre ha comunicat a les famílies que també se l'investiga per tinença de pornografia infantil. L'home, de 47 anys, ha ingressat a la presó preventivament per ordre del jutjat. El departament d'Educació ha assegurat que la primera decisió, una vegada es va tenir constància d'aquesta denúncia "per uns fets que van passar fora del centre", ha sigut retirar el professor del càrrec de cap d'estudis.

El Govern ha ordenat tancar les escoles, els instituts i els centres universitaris de tot Catalunya a partir d'aquest divendres pel coronavirus. La mesura, dràstica i inèdita, vol frenar els contagis del virus. El tancament afectarà 5.492 centres, més d'un milió i mig d'alumnes –de llars d'infants, escoles i instituts–, així com més de 72.000 docents. Unes xifres a les quals s'hi han de sumar les de les universitats. La pandèmia sanitària que ahir va decretar l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ja havia obligat a suspendre classes els últims dies en 44 centres educatius del país. La mesura tindrà una durada mínima de 14 dies perquè es calcula que és el temps necessari per fer efecte: els centres estaran tancats des del 13 de març fins al 27, ambdós inclosos.