<![CDATA[Ara Balears - comunitat]]> 10 <![CDATA[Saba nova]]> El cap de setmana que ve torna ‘Ferreries floreix’, i ja en van quinze edicions. Com cada any, els carrers del nucli antic es tornaran a entapissar de composicions florals, i els vesins faran lluir les façanes amb ramells, labors d’artesania i treballs manuals carregats d’imaginació. Com cada any, més d’un s’admirarà de la gran feinada que s’ha hagut de fer per preparar aquesta obra efímera de creació col·lectiva. Per a en Bep, la part millor de ‘Ferreries floreix’ són justament els preparatius: “El que m’agrada més són els dies d’abans de la inauguració, quan els vesins gairebé vivim al carrer. Són els dies de l’any que ens veim i xerram més. Açò fa poble!”. I afegeix, encara: “Si molt convé, et diria el mateix de Sant Bartomeu: xal més dels dies que preparam la festa que de la festa en si. Tal vegada sigui l’edat”.

]]> <![CDATA[Els altres, nosaltres, jo]]> Segurament, el llibre que més vegades he regalat sigui El paradís són els altres (Lleonard Muntaner, Editor, 2016), de Valter Hugo Mãe. No només per la magnífica traducció del portuguès de Gabriel de la S.T. Sampol, ni per les il·lustracions de Joan Miró amb què l’editorial va tenir l’encert d’acompanyar-la. No; si he regalat tant aquest llibre és perquè presenta una visió molt determinada de la importància d’estimar, de viure en comunitat, d’una manera de ser al món i de cohabitar-lo. Com una bella i radical contradicció a la màxima sartriana que defensa que “l’infern són els altres”, Mãe hi parla de l’amor, dels tipus diversíssims de parelles i de famílies que hi pot haver, dels animals, de la tristesa i de la soledat, i ho fa amb la veu aparentment càndida d’una nina. Ens recorda que la vida pot valer un poc més la pena si formam part d’un ‘nosaltres’.

]]> <![CDATA[Fer vida: conversa entre cossos que cultiven]]> Tornam a ser a l’estiu, a les portes de l’agost hi torna a ser EiMA. El festival d’arts escèniques que fa 10 anys que Maria Antònia Oliver i un meravellós equip de persones fan possible a Maria de la Salut. L’essència: cultura i ruralitat, tot posat en qüestió, observat, intervingut, engreixat des de la sinceritat, el compromís ferm, l’honestedat, la indagació col·lectiva, l’escolta, la radicalitat, la provocació i assumint el risc que tot això comporta en el món i els temps que vivim.

]]> <![CDATA[Campanes: la veu de Déu]]> Fa temps que hem perdut el llenguatge de les campanes. Fins no fa gaire, la vida dels pobles i dels barris a les ciutats estava regulada i organitzada pels tocs de campana. Cada esdeveniment tenia un toc propi que la gent identificava i entenia. El temps d’oració, de feina i els de festa i dol estaven marcats pel seu so. Durant segles, les campanes ens varen transmetre sentiments de comunitat, alhora eren un canal de comunicació espiritual amb Déu. Aquella capacitat de transmetre informació ha minvat amb el pas del temps. La modernitat va arrasar campanars, campaners i campanes. Va arribar l’electrificació i la simplificació dels tocs va desvirtuar un llenguatge que ens era proper. Senzillament, vàrem canviar els canals d’informació i els sistemes de codificació.

]]> <![CDATA[Un servei obligatori per als joves]]>

El govern de Macron vol oferir a les famílies dels adolescents en risc d’esdevenir delinqüents de tenir-los un parell de setmanes de colònies lluny del barri, o bé tot un curs escolar en un internat. L’objectiu és que els adolescents que perden el rumb i deixen els estudis o se salten la llei trenquin la relació amb les males companyies i així “tornin al recte camí” dels valors de la república. Els pares que no s’avinguin a la proposta d’internar els fills veuran agreujada la pròpia responsabilitat en cas que el menor delinqueixi.

]]> <![CDATA[Literatura contra la indiferència]]> Fins quan es pot parlar del començament d’any? Hi ha qui diu que és bo encetar-lo de viatge, per materialitzar el traspàs que implica el canvi de xifra. La meva padrina Catalina, sense anar més enfora, no deixava de repetir-nos cada primer de gener que “el que fan dia u de gener ho fan tot l’any”, com un advertiment. Idò jo l’he començat gaudint d’una bella mostra de literatura contra la indiferència, entre les aigües cristal·lines de sa Ràpita, el port de Palma… i l’Argentina. Això vol dir: he estat llegint ‘Estimada Mirta’, de Maria Escalas, que acaba de publicar Amsterdam.

]]> <![CDATA[L’educació social ha de tenir un lloc a l’escola]]> En temps de pandèmia han sigut molts els professionals i les institucions que han estat a prop dels infants i les seves famílies. Un dels col·lectius més implicats en el procés de fer l’acompanyament emocional i de reforç a les qüestions escolars en grups d’infants que han patit la solitud de l’escletxa digital han estat les educadores i els educadors socials, professionals de formació pedagògica i de tradició comunitària. És aquesta mirada, la comunitària, la que ara més que mai cal que l’escola adopti com a pròpia, la que cal integrar a l’escola com a institució.

]]> <![CDATA[Conèixer els veïns a través del mòbil]]>

Qui em pot regar les plantes aquest cap de setmana? ¿Algú té una mica de sal per deixar-me? ¿Coneixeu un restaurant per a celíacs a prop que no sigui gaire car? ¿Qui vol acompanyar-me a caminar per la platja aquesta tarda? ¿Vosaltres tampoc teniu llum? Preguntes com aquestes poden trobar ara respostes online, a través d’eines que connecten veïns com ara grups de WhatsApp o de Facebook o aplicacions de mòbil com Nextdoor o ¿Tienes Sal? Després de connectar amistats, professionals o parelles potencials, la tecnologia es fixa ara en aquells que comparteixen coordenades en un mapa. L’antic comportament de picar a la porta ja té una alternativa digital.

]]> <![CDATA[Cristina Cifuentes, nova presidenta de la Comunitat de Madrid gràcies als vots de Ciutadans]]>

Cristina Cifuentes ha estat escollida presidenta de la Comunitat de Madrid gràcies als 48 vots del PP i 17 de Ciutadans, amb qui va arribar a un acord d'investidura en base a 76 compromisos, el compliment dels quals serà revisat per una comissió de control.

]]> <![CDATA[Fabra resisteix al País Valencià però necessitaria el suport de C's, segons 'El Mundo']]>

El popular Alberto Fabra revifa al País Valencià i, si bé segueix lluny de revalidar la majoria absoluta, en tindria prou amb el suport de Ciutadans per seguir al capdavant de la Generalitat valenciana, segons una enquesta publicada aquest dilluns pel diari 'El Mundo'. L'exalcalde de Castelló i actual president valencià, de fet, ampliaria la seva representació respecte a la mostra demoscòpica que havia fet el mateix mitjà la setmana passada. Si al principi de la campanya obtenia una forquilla de 30-32 diputats, ara l'ampliaria fins els 34-36. El partit de Rivera n'aconseguiria 25 i seria suficient perquè Fabra tingués la majoria, que se situa en els 50 diputats a les Corts Valencianes.

]]>