Des que el juliol del 2008 hi ha la possibilitat d’accedir a la llicència per edat al Parlament de Catalunya, s’han concedit 62 sol·licituds d’aquest règim especial que permet cobrar sense treballar. Segons dades lliurades per la mateixa cambra catalana en el marc de la petició de transparència que va fer l'ARA, se’n van autoritzar set durant la presidència d’Ernest Benach, amb qui va començar el sistema especial, i a partir d’aquí han anat augmentant de forma exponencial: se’n van donar catorze amb Núria de Gispert, onze amb Carme Forcadell i fins a divuit més durant el mandat de Roger Torrent. Durant aquest 2021, amb la presidència de Laura Borràs, se n’han concedit 12, tot i que no s’estan executant, ja que la mesa ha decidit acabar amb aquest règim especial i estudia si les pot revertir després que l’ARA destapés dilluns que el Parlament destina 1,7 milions d’euros anuals a retribuir 21 funcionaris que ja no hi treballen. Aquest és el cost de les llicències d'edat vigents a l'abril de 2021, no coneixem quants diners públics s'hi han destinat al llarg d'aquests catorze anys perquè el Parlament no ha facilitat les retribucions del personal que s'hi ha acollit.

Dos ex secretaris generals del Parlament de Catalunya i dinou funcionaris més de la cambra cobren pràcticament el 100% del sou malgrat que ja no ocupen el seu lloc de treball. Es tracta d’un règim especial que s’anomena “llicència per edat” i que existeix  només per als treballadors del Parlament de Catalunya des de l’any 2008. Un privilegi inaudit que no té comparació en el mercat privat comú ni en l’administració de la Generalitat, i que fins ara es podia sol·licitar quan els treballadors complien els 60 anys i en portaven més de quinze a l’administració parlamentària per gaudir-ne fins a la jubilació. Segons ha pogut saber l’ARA arran d’una petició de transparència feta el mes d’abril de l’any passat i lliurada recentment, fins a 21 funcionaris del Parlament estan acollits a aquesta figura, el sou dels quals suma 1,7 milions d’euros anuals (vegeu el gràfic).

Eren passades les deu de la nit d'un divendres d'agost quan el ple sobre la crisi de la monarquia, convocat de manera exprés pel president Quim Torra, va passar de proclamar el rebuig a la Corona a obrir un nou pols entre JxCat i ERC. La unitat independentista es va esberlar en els darrers minuts del debat davant la negativa dels lletrats a publicar les resolucions més conflictives, temorosos d'una impugnació del Tribunal Constitucional (TC). Aquest dilluns, l'anunci s'ha confirmat formalment al Butlletí Oficial del Parlament (BOPC) -que no reprodueix part dels textos votats pels diputats- i ha reobert automàticament el conflicte entre els socis de Govern, amb JxCat i Torra al capdavant responsabilitzant el president del Parlament, Roger Torrent, de la retallada de les resolucions i exigint-li el cessament immediat del secretari general de la cambra, Xavier Muro.

Dos anys i mig després del referèndum de l’1 d’octubre, el judici a la mesa del Parlament que presidia Carme Forcadell ha quedat vist per sentència. A diferència de l’expresidenta de la cambra, condemnada a 11 anys i sis mesos de presó per sedició, els exvicepresidents Lluís Guinó i Lluís Corominas, les exsecretàries Anna Simó i Ramona Barrufet, i l’exdiputada Mireia Boya, s’enfronten a un delicte de desobediència. Aquest divendres, en la darrera sessió al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, els seus advocats han negat la major i s'han agafat a la inviolabilitat parlamentària per descartar cap delicte. Per contra, tant la Fiscalia com l’Advocacia de l’Estat han mantingut les acusacions, atribuint a la mesa del Parlament haver fet cas omís al Tribunal Constitucional i està subordinada al Govern. Ara els magistrats, presidits per Jesús Maria Barrientos, hauran de decidir si, tal com reclama el ministeri públic, els condemnen a vint mesos d’inhabilitació per exercir qualsevol càrrec públic i una multa de 30.000 euros (l’Advocacia la rebaixa a 24.000 en el cas de Mireia Boya), tot i que el Tribunal Suprem ja els ha marcat el camí de la condemna.

Els lletrats al Parlament, a petició del president de la cambra, Roger Torrent, han elaborat un informe jurídic per analitzar la situació del president, Quim Torra, després la seva inhabilitació com a diputat per part de la Junta Electoral Central. L'informe, avançat pel Periódico i al qual ha tingut accés l'ARA, conclou que el cap de l'executiu podria seguir sent president de la Generalitat malgrat no ser parlamentari, ja que l'Estatut només preveu el cessament del cap de l'executiu en cas de sentència judicial ferma.

Els lletrats del Parlament donen suport a les tesis del president de la cambra, Roger Torrent, i defensen garantir el vot dels diputats suspesos. El mètode que proposen els serveis jurídics és que un diputat del mateix grup parlamentari sigui qui assumeixi "simultàniament la condició de substitut d'un altre diputat". D'aquesta manera, la substitució temporal permetria al diputat suspès "exercir el seu dret a vot" i mantenir la seva acta.

El lletrat major del Parlament, Antoni Bayona, no signarà l’informe sobre els terminis de la investidura que va encarregar el president de la cambra, Roger Torrent. De fet, n'havia de ser el ponent, però ha renunciat a ser-ho i s’ha desvinculat completament de la discussió entre els lletrats. I és que, tal com ha pogut confirmar l’ACN, Bayona manté una discrepància oberta amb el secretari general, Xavier Muro, que no va acceptar la redacció de l’informe que va presentar dimarts Bayona.

Els serveis jurídics del Parlament ultimen l'informe que s'ha de pronunciar sobre si han començat a córrer els terminis per a unes noves eleccions des del ple d'investidura fallit. Aquest dimarts al matí estava previst que es lliurés l'informe a la mesa, però els dubtes entre els mateixos lletrats han conduït a l'ajornament de l'entrega. Segons ha avançat Efe i ha confirmat l'ARA a partir de fonts parlamentàries, els lletrats s'inclinen per interpretar -d'acord amb la llei de presidència i del Govern- que no ha començat el compte enrere cap a la convocatòria electoral però debaten si introduir vies que desbloquegin la situació i impedeixin perllongar-la 'sine die'.

El lletrat major del Parlament, Antoni Bayona, ha assegurat aquest divendres que la decisió de l'executiu de Mariano Rajoy d'impugnar la candidatura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat "no té cap recorregut". Ho ha afirmat durant la conferència 'La reforma dels reglaments parlamentaris i la protecció dels drets de les minories' al Parlament basc.

Després de setmanes de debat sobre interpretacions del reglament del Parlament, els lletrats ja s'han pronunciat i rebutgen tant la investidura a distància com la delegació del vot per part dels presos. Tanmateix, la seva opinió no és vinculant i serà la mesa del Parlament qui decidirà sobre totes dues qüestions. Aquesta tarda han presentat l'informe -al qual ha tingut accés l'ARA- sobre la delegació del vot i la possibilitat de bloquejar la sessió constitutiva del Parlament però, a més, han aprofitat per avançar ja el seu posicionament sobre una hipotètica investidura a distància. Tot i que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, no els hi havia demanat, en la part final de l'informe constaten la necessitat d'assistir als plens per complir amb l'exercici de la funció parlamentària i defensen que el reglament "exclou la possibilitat de delegació o substitució de la intervenció personal del diputat en determinats debats", com és el cas de la investidura.