Quatre persones han mort i una ha quedat ferida greu en un accident de telefèric que hi ha hagut aquest dijous a Castellammare di Stabia, a Nàpols. L'accident ha tingut lloc quan s'ha trencat el cable tractor, cosa que ha provocat que dues cabines quedessin penjant en el buit. A bord viatjaven 16 persones, la majoria turistes, però també treballadors del telefèric. Abans que els equips de rescat hagin pogut accedir-hi, una de les dues cabines, la que ha quedat penjant més a prop del cim, s'ha despenjat del tot i ha caigut al buit. Inicialment s'ha confirmat la mort de tres persones, però els equips de rescat han trobat més tard el cos d'un dels passatgers que estava desaparegut. Les quatre víctimes mortals són tres turistes i el maquinista.

Sempre murri i encantador, Paolo Sorrentino (Nàpols, 1970) s'endú la premsa al petit balcó de la seva habitació de l'Hotel Maria Cristina de Sant Sebastià per fumar-se un puro mentre respon les preguntes amb posat indulgent de bon vivant. El director italià més aclamat dels últims anys estrena aquest dimecres Parthenope, recorregut per la vida d'una dona de bellesa sobrenatural (la debutant Celeste Dalla Porta) amb qui Sorrentino diu que té en comú "la passió per la llibertat, per l’erotisme, la seducció, la malenconia de la vida i les ganes de llançar-se als braços del futur". "I la bellesa, esclar", afegeix fent broma.

Carrers estrets i foscos amb roba estesa a les finestres, motoristes que pugen a les voreres sense reduir la velocitat, joves amb aspecte de pinxos que vigilen les cantonades, piles de deixalles i façanes escrostonades, esglésies i capelletes amb imatges de San Gennaro i de la Madonna cobertes de flors, i pizzeries amb quatre taules on sempre tenen “la millor pizza” i retrats de Maradona, Sophia Loren i l’actor còmic Totó. Aquesta podria ser una primera impressió de Nàpols, una ciutat caòtica amb molta vida al carrer i un toc oriental sobre la qual plana sovint l’ombra de la Camorra.

A Nàpols no estan per bromes. La pizza napolitana té uns estàndards pel que fa als ingredients i al procediment i no en té uns altres. Si no es compleixen, no es pot dir que sigui pizza napolitana autèntica. "Que el pizzaiolo sigui de Nàpols no vol dir que faci pizza napolitana. Vol dir que és un napolità que fa pizzes", afirma contundent Antonio Pace, president de l'Associazione Verace Pizza Napoletana (AVPN). A l'associació hi ha adherides 1.074 pizzeries d'arreu del món. En tots els cinc continents en trobem, n'hi ha a 56 països, especialment als Estats Units, Japó o Brasil. Aquestes pizzeries tenen el segell que certifica que fan la pizza napolitana com s'ha de fer. Però alerta, els van visitant de tant en tant, de manera que si algú es desviés del camí, li retirarien el certificat.

Només feia un parell de mesos que vivia a Barcelona quan Ilkay Gündogan va deixar rajar la seva frustració després que el Reial Madrid remuntés el clàssic de Lliga. "No he vingut aquí per perdre aquest tipus de partits". En un club com el Barça, en què els jugadors no acostumen a sortir gaire dels habituals tòpics postpartit, sentir parlar així un futbolista de la trajectòria de Gündogan va provocar un petit cisma. Internament es va resoldre fent pinya amb l'alemany i acordant que el missatge que s'havia d'enviar de portes enfora era que només havia volgut expressar la seva frustració després d'una derrota dolorosa. Gavi, amb unes declaracions més afins al seu tarannà volcànic, també havia sigut cristal·lí en el postpartit: "No podem estar així d'empanats".

La connexió entre Espanya i Nàpols documentada per Benedetto Croce es manté en el nivell humà durant el franquisme, a través de l’amistat que manté la filòsofa exiliada espanyola María Zambrano amb Elena Croce, escriptora i editora, filla del filòsof napolità i que continua en la distància en la seva correspondència. Les cartes permeten resseguir la relació de Zambrano amb Itàlia i Nàpols i estan reunides sota el títol Hasta pronto, pues y hasta siempre. Cartas, 1955-1990 (Pre-Textos, 2020). En l’epistolari, comparteixen manuscrits i textos originals, projectes editorials, propostes d’articles i traduccions, recomanacions i comentaris crítics sobre lectures, observacions sobre les seves obres respectives, imatges i inspiracions per a nous assaigs, ressenyes, estats d’ànim, i donen a conèixer els intercanvis bibliogràfics que fan entre elles.

Des del segle XVII es posa de moda entre els joves aristòcrates europeus el viatge iniciàtic de formació, l’anomenat Grand Tour, que segueix un circuit que inclou el pas per Itàlia per conèixer de primera mà el seu gran patrimoni artístic, monumental i arqueològic. Els filòsofs Diderot i D’Alambert defineixen aquesta nova tipologia de viatges il·lustrats a l’Enciclopèdia i els atribueixen la finalitat d’“examinar els hàbits i costums, i el caràcter de la resta de nacions” i d’analitzar-ne l’art, el gust estètic, l’economia i les ciències. Així, el nou viatger il·lustrat adopta una mirada filosòfica que consisteix a divulgar els ideals il·lustrats i contribuir al progrés de la humanitat. Dins aquest marc conceptual, s’han d’interpretar els testimonis dels viatges a Nàpols de Juan Andrés i Morell i del marquès de Sade.

La vessant filosòfica més religiosa de Nàpols està representada per Tomàs d’Aquino (1224-1274). Aquino resideix a la ciutat en tres etapes diferents de la seva vida: a la joventut, amb la finalitat de continuar la formació acadèmica com a estudiant universitari d’arts clàssiques i filosofia, durant la qual s’inicia en la lògica aristotèlica, i entra a l’orde dels dominics a disgust de la seva família; posteriorment, com a professor universitari de teologia, aprofita la seva estada de dos anys per avançar en la redacció de la Suma contra gentils, que havia començat a redactar a París, i cap al final de la seva vida retorna amb l’encàrrec d’organitzar un centre teològic de formació dominic, fundat al monestir adjunt a l’església de Sant Domènec la Major i redacta la tercera part de la Suma teològica. Durant la darrera estada té lloc un famós episodi místic a l’interior de l’església de Sant Nicolau. Es tracta d’un èxtasi místic conegut com el famós diàleg amb la imatge del Déu crucificat, durant el qual Déu li confirma de viva veu que ha escrit bé sobre ell i Aquino li respon que no vol res més que estimar-lo. Les cròniques destaquen que aquesta experiència mística va acompanyada del miracle de la seva levitació. De la seva presència a la ciutat es conserva una relíquia del braç esquerre a l’església dels dominics. Es pot visitar la cel·la d’Aquino, allà es troba una part de la relíquia del sant i la butlla papal proclamant-lo doctor de l’església.

Un viatge filosòfic a Itàlia ha d’incloure necessàriament una visita a la ciutat de Nàpols i a la regió de la Campània en el seu conjunt. Nàpols manté una especial relació amb la filosofia a través d’una àmplia constel·lació de filòsofs, tant nadius com adoptius i visitants il·lustres.

Nàpols resisteix sota el temporal. Des de fa tres dies la ciutat del sol està sota un tel gris que no dona treva a les clavegueres que empassen aigua sense parar. El temporal –almenys el meteorològic– passarà a finals de setmana. L’altre, el polític, tot just acaba de començar. 

A Giovanni Spinoza li explico que en alguns restaurants de Barcelona posen pinya a la pizza. Primer riu, perquè es pensa que és broma. Quan entén que no ho és, fa cara de fàstic i exclama: “Mamma mia, é un pecato!” Llavors m’ensenya el taulell on ell i la seva família fan pizzes des de fa més de cent anys i, amb un to alliçonador, em recalca: “Tomàquet, mozzarella, alfàbrega i oli d’oliva. Res més. La pizza Margarita, la millor del món”. Sembla que té raó perquè és hora de dinar i en aquest restaurant de Nàpols, la ciutat que presumeix d’haver inventat la pizza i de saber-la fer més bé que ningú, gairebé tothom demana una Margarita.

Explicava Marco D'Amore en una entrevista promocional que a Gomorra, la sèrie de la qual ha estat una de les estrelles, havien construït una col·lecció d'antiherois. Imperfectes, trencats, plens de ferides, humans en definitiva. El seu personatge, Ciro di Marzio, s'ha passat cinc temporades barallant-se i reconciliant-se amb Gennaro Savastano, l'altre gran tòtem d'una ficció que tot just ha acabat i que ha traspassat les fronteres d'una sèrie corrent. Però és que res del que passa a Nàpols és corrent, i encara menys a Scampia, el barri perifèric que ha universalitzat la sèrie.

L’última pel·lícula de Paolo Sorrentino no examina les contradiccions d’una jet set decadent o les intrigues vaticanes d’un jove Papa, sinó que relata la història de com la vida va canviar-li de la nit al dia quan era adolescent. Fue la mano de Dios, que ja es pot veure als cinemes i aviat s’estrenarà a Netflix, és una carta d’amor a la seva família, un retrat exuberant d’un Nàpols enfebrat pel fitxatge de Maradona i una tràgica història de pèrdua i retrobament amb un mateix. La pel·lícula més sincera i emocionant del director de La gran bellesa.

El Barça s’ha guanyat el dret a somiar. Convertint la temporada en un acte de fe en què la principal virtut de l’equip és seguir lluitant quan tot semblava perdut, l’equip de Quique Setién es va posar en mans d’un Messi que va marcar el camí amb un primer temps emotiu contra el Nàpols al Camp Nou (3-1). Amb l’espasa de Dàmocles damunt del cap, l’equip de Setién va saber atacar quan Messi va decidir-ho. I va defensar-se durant tota la segona part i es va classificar per a la fase final de la Champions de Lisboa. L’equip està a tot just tres partits de guanyar un títol que no fa tant semblava una utopia. El primer partit, divendres contra el Bayern.

Mig any després de jugar el partit d'anada a l'estadi de San Paolo, el Barça rep el Nàpols aquest dissabte en la tornada dels vuitens de final de la Lliga de Campions. El món s'ha aturat per una pandèmia entre els dos partits, que ha condicionat el dia a dia de tothom. Al Barça, les coses no han acabat d'anar bé. S'ha perdut la Lliga i la Champions queda com a única opció per salvar la temporada. Setién, de fet, ha convocat tot just 13 futbolistes del primer equip, perquè no ha pogut recuperar Ousmane Dembélé i Samuel Umtiti, que no han rebut l'alta, a diferència de Griezmann, Lenglet i Araujo, que s'han recuperat i entren a la llista. Arthur Melo segueix fora, negant-se a jugar de nou amb un Barça que té les baixes de Sergio Busquets i Arturo Vidal, sancionats. Per poder completar la llista, Setién ha convocat jugadors del filial com Monchu, Mingueza, Konrad, Reis i Jandro, a més de Riqui Puig i Ansu Fati.

L'esport no s'aturarà a Espanya, però es jugarà sense espectadors. Així ho ha decidit el govern espanyol, mesura que afectarà tant categories professionals com amateurs. La mesura, similar a la d'Alemanya, s'ha fet per prevenir el contagi del coronavirus i serà comunicada aquest dimarts als clubs i federacions. La data prevista per permetre el retorn d'espectadors, en espera de veure com evoluciona la malaltia, seria el 5 d'abril.

"Nàpols té nostàlgia d’un demà", explica l’historiador Paolo Macry, un estudiós de Bolonya que ha fet d’aquesta ciutat la seva casa. "Aquesta és una de les ciutats més complicades d’entendre d’Europa. Ni els italians l’entenem del tot. Potser ella mateixa no s’entén del tot", afegeix. El filòsof Benedetto Croce solia dir que per entendre Nàpols calia entendre que "som just on es troben el cel i l’infern", en referència al preciós mar que banya la costa, amb paratges com Capri o Sorrento. I el volcà Vesubi, actiu, amenaçant sempre en ofegar la ciutat de cendra, tal com li va passar a la veïna Pompeia. La identitat napolitana és exagerada, en tot allò positiu i tot allò negatiu. Una ciutat amb mala fama que provoca que els napolitans no portin bé que es parli dels seus defectes, encara que siguin certs, però alhora una ciutat tan viva, que dels seus carrers han sorgit més genis que d'altres llocs.

Messi jugarà al temple on cada setmana, malgrat el pas del temps, es venera la figura de Diego Armando Maradona. El Nàpols serà el rival de l'equip de Valverde als vuitens de final de la Champions, una eliminatòria que portarà l'equip blaugrana a un dels estadis més calents d'Europa, el San Paolo. El partit d'anada serà el 25 de febrer a Itàlia, i la tornada al Camp Nou el dia 18 de març. Els dos equips no s'han enfrontat mai en partit oficial, però ho han fet en amistosos, els darrers l'estiu del 2019.

Fa temps que al futbol es registren brots de xenofòbia i racisme, però aquest 2018 s’acomiada deixant-nos-els ben presents. Els que segueixen el futbol de divisions inferiors a casa nostra segur que poden informar d’episodis continus d’aquesta plaga. Però també en l’elit de les principals lligues europees hi ha hagut comportaments discriminatoris cap a futbolistes d’arrels estrangeres.

Un terratrèmol aquesta nit passada a l'illa italiana d'Ischia ha causat almenys dos morts i una quarantena de ferits. El sisme, de magnitud 4 en l'escala de Richter, també ha provocat importants danys materials, com l'ensorrament de diversos habitatges i desperfectes en hotels a la zona nord.