La proposta de "finançament singular" per a Catalunya que la Generalitat va posar fa un temps damunt la taula no troba adeptes o, com a mínim, no en troba entre la resta de governs autonòmics. Així s'ha evidenciat aquest dilluns, després d'un nou Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) –l'òrgan que agrupa les comunitats autònomes que comparteixen el model de finançament autonòmic de règim comú–, on la consellera d'Economia en funcions, Natàlia Mas, ha assistit personalment per explicar el plantejament català presentat al març.

L’actual model de règim comú de finançament autonòmic no agrada al govern de Pere Aragonès, que sempre ha denunciat que deixa Catalunya infrafinançada. Però per resoldre aquesta capsa de Pandora, la Generalitat descarta, d’entrada, participar en un debat amb la resta de comunitats autònomes. És una qüestió “bilateral”, insistia Aragonès la setmana passada. I aquesta serà precisament una de les reclamacions catalanes per a la investidura de Pedro Sánchez, almenys des del bloc d'ERC. Una posició que dista, però, de la que va defensar el mateix Aragonès el 2019, en el marc d’unes conferències al Cercle d’Economia, on s’obria a abordar la reforma del sistema sense condicionar-ho al fet que la negociació fos bilateral.

La qüestió no és si a Espanya s’espia. Òbviament que s’espia. Com a tots els països europeus de l’entorn. Com tantes vegades, a Espanya, la veritable qüestió és amb quina impunitat s’actua contra l’altre. És a dir, quin cost democràtic es paga quan es traspassa i es violenta la llei i quin control democràtic s’exerceix sobre el poder. Està clar que l’extralimitació dels serveis secrets i l’activitat al clavegueram seran tan intenses com superficials siguin les conseqüències de conculcar drets ciutadans com el secret de les comunicacions o la defensa i l’expressió de les idees dissidents.

En plena crisi reial per la marxa de Joan Carles I a l’estranger, el Parlament va tornar a mostrar ahir el seu rebuig a la corona i va obrir, de retruc, un nou pols amb el Tribunal Constitucional (TC). Passades les 10 de la nit, la cambra va aprovar amb els vots de JxCat, ERC i la CUP dues propostes de resolució en què, d’una banda, manifestaven que “Catalunya és republicana i, per tant, no reconeix ni vol tenir cap rei” i, de l’altra, reprovaven l’actual rei Felip VI “per dècades d’impunitat i d’enriquiment il·legítim” i el govern espanyol -específicament la vicepresidenta Carmen Calvo- per haver “col·laborat” en la fugida del rei emèrit. Dues propostes que van provocar un nou episodi de tensió amb els lletrats de la cambra, que segons diverses fonts van avisar que les resolucions podrien contravenir resolucions del TC i que, si s’aprovaven, no les publicarien al Butlletí Oficial del Parlament (BOPC). “Cap funcionari no pot decidir si es publica o no una resolució votada pel ple”, va replicar Torra més tard a través de Twitter.