L'autoritat Portuària de les Balears (APB) ha presentat aquest divendres el "pla mestre" per transformar el port de Palma amb l'objectiu de canviar la fisonomia i la funció d'aquesta instal·lació. El projecte per reformar gairebé 400.000 metres quadrats tindrà un cost que oscil·larà els 200 milions d'euros i les obres acabaran aproximadament el 2036, segons ha calculat el president de l'APB, José Javier Sanz. El Pla mestre d'integració port-ciutat del port de Palma es basa en quatre línies estratègiques fonamentals.

La Copa Amèrica de vela segueix sense port de cara al futur, quatre mesos després de la 37a edició, que es va celebrar a Barcelona. La competició més antiga de vela semblava destinada a tornar a València, on ja van celebrar-se dues edicions, però la tragèdia de la DANA ho va canviar tot. Les autoritats locals han passat de veure amb bons ulls l'organització del torneig a considerar que no seria una bona idea invertir diners en aquesta competició. El CEO de l'Emirates Team New Zealand, Grant Dalton, va anunciar després del divorci amb Barcelona que volia organitzar la pròxima Copa en un termini de tres anys, és a dir, el 2027, i que es donava de marge vuit mesos per trobar una seu que li permeti fer créixer la competició. Quatre mesos després, segueix sense seu.

El món capgirat. Per unes hores Barcelona semblava ser part de Nova Zelanda. A Oceania milers de persones van seguir ja de nit per televisió com l’Emirates Team New Zealand guanyava la Copa Amèrica de vela a Barcelona, la ciutat on han fet port un munt de mariners dels mars del Sud aquests mesos, i se l'han fet casa seva. Quan va confirmar-se el triomf del vaixell Teihoro, un grup de ballarins maori el va rebre al port. Una nació petita, però competitiva, com han descobert els britànics, derrotats a la final. “Ha guanyat el millor equip de tota la història de la Copa Amèrica”, va admetre el timoner de l’INEOS, Sir Ben Ainslie.

Amb tota seguretat, aquest dissabte la Copa Amèrica tindrà campió. L'Emirates Team New Zealand, el defensor del títol, en farà prou guanyant una de les dues regates de la jornada per encadenar el tercer triomf consecutiu a la competició de vela més antiga de tots els temps. El més probable és que dissabte els kiwis puguin alçar la famosa Copa de les Cent Guinees, el trofeu esportiu més protegit del món. Després de la seva mala jornada de dimecres, avui han tornat a demostrar ser molt superiors a l'INEOS Britannia al situar el 6 a 2 a la final. El primer vaixell a guanyar set regates es proclama campió, així que el vaixell liderat per sir Ben Ainslie necessita un miracle. Si els britànics aconsegueixen guanyar les dues regates de dissabte, seguirien perdent amb un 6-4 al marcador, motiu pel qual encara haurien de guanyar les últimes tres regates, que serien dues diumenge i, si calgués, una última dilluns.

Jordi Xammar (Barcelona, 1993) no para quiet aquests dies. Comenta la Copa Amèrica de vela a l'espera de rebre la notícia que més anhela: aviat serà pare. Medallista d’un bronze en 470 a Tòquio fent parella amb Nicolás Rodríguez, Xammar té un dels millors palmaresos de la vela catalana. És competitiu, motiu pel qual li va fer mal no poder guanyar medalla als Jocs de París, quan fent parella amb Nora Brugman eren favorits a l’or. D’aquella decepció, però, ha après coses. Xammar defensa un esport, la vela, del qual li fa mal els tòpics negatius que a vegades carrega. “Et diuen que és un esport de rics, quan és fals”, diu defensant els clubs de vela catalans i la seva tasca formativa. També defensa sense embuts la Copa Amèrica. Vol que la gent la conegui, abans de jutjar-la.

Ja li queda poc, a la Copa Amèrica. L'Emirates New Zealand ha posat la directa a la final i d'aquí pocs dies es proclamarà campió. Així, els britànics seguiran sense guanyar la copa que van crear el 1851, i Barcelona segurament seguirà sent la seu de la competició. Les autoritats així ho volen. Nova Zelanda, un cop guanyi la Copa, pot decidir on i quan defensar el títol. Vistes les ajudes rebudes, sembla lògic que vulguin seguir a Barcelona. Perquè la Copa Amèrica ha estat un èxit. O un fracàs. O totes dues coses.

El Moll de la Fusta de Barcelona s'ha tenyit dels colors de la bandera italiana per rebre les campiones de la primera Copa Amèrica femenina de la història. Després dels discursos institucionals de l'alcalde Jaume Collboni i el CEO de Puig, Marc Puig, les transalpines han alçat eufòriques la copa dissenyada per l'arquitecta Patricia Urquiola davant de fans de les diferents nacionalitats participants de la competició.

“Ja és mala sort, sembla clima britànic”, diu bromejant l’Ian, un aficionat a la vela anglès que ha vingut aquest cap de setmana a Barcelona per veure l’inici de la final de la Copa Amèrica. Plou sobre el Port Vell, però l’Ian i la seva parella, la Helen, prenen una Estrella a la zona per a aficionats relaxats. “No he vist gaire ambient relacionat amb la Copa [Amèrica] fins que hem arribat aquí. Ens ho passarem bé”, explica. De mica en mica, la pluja marxa i la preocupació passa a ser el poc vent. Quan arriba una mica de garbí, però, per fi comença la final de la competició de vela més antiga del món. L’Ian no somriurà, però, ja que el vaixell britànic de l'INEOS Britannia perdrà les dues regates del dia davant l’Emirates Team Zealand.

La 37a Copa Amèrica de la història es posa en marxa aquest dissabte. Després de gairebé dos mesos de regates prèvies d'entrenament, de la Copa Amèrica juvenil guanyada pel Luna Rossa italià, la femenina que acaba diumenge i la Copa Louis Vuitton, per fi arriba la Copa Amèrica pròpiament dita. Totes les regates anteriors eren els entrants per decidir qui seria el vaixell que desafiaria els campions. Segons el format de la competició, el vigent campió, en aquest cas l'Emirates Team New Zealand, espera a la final mentre els candidats es barallen entre ells. N'ha sortit guanyador l'INEOS Britannia, el primer vaixell anglès a la final en 60 anys. Els britànics s'il·lusionen amb la possibilitat de guanyar per primer cop un torneig que van crear ells el 1851, però que no han guanyat mai.

La 37a Copa Amèrica de vela ja té finalistes. L'INEOS Britannia, representant del Royal Yacht Squadron de l'illa de Wight, s'ha imposat al Luna Rossa Prada Pirelli italià a la Copa Louis Vuitton, i s'ha guanyat el dret d'enfrontar-se amb l'Emirates Team New Zealand, vigent campió de la competició. Els britànics, liderats per l'experimentat Sir Ben Ainslie, han aconseguit aquest divendres el triomf que els calia per optar a guanyar la Copa que enfrontava tots els aspirants al títol. Al final, l'INEOS ha guanyat per 7 a 4 als italians, i s'ha revenjat per la derrota patida fa tres anys davant del Luna Rossa a Auckland.

A quatre cantonades del Rockefeller Center de Nova York hi ha la seu del New York Yacht Club. L'edifici està catalogat com a patrimoni arquitectònic dels Estats Units, a l'haver estat construït el 1901 amb disseny de l'arquitecte Whitney Warren, l'home encarregat de la famosa Grand Central Terminal, per exemple. És l'arquitecte d'alguns dels edificis més famosos d'inicis del segle XX a la ciutat, un rodamon que també va fer obres a Europa, on va ser amic, entre d'altres, del poeta italià Gabriele D'Annunzio. Aquests dies, a les sales del pis superior, els socis del club matinen per veure les regates de la Copa Amèrica, ja que hi tenen un vaixell, l'American Magic. Aspiraven a ser campions, però estan contra les cordes. Després de la segona jornada de les semifinals, l'American Magic perd 4-0 contra el Luna Rossa italià, el seu botxí el 2021. La quarta regata, aquest diumenge, s'ha decidit per pocs metres, amb un final en què les dues naus gairebé topen. Però, com que només el primer vaixell a guanyar cinc regates passarà a la final, els nord-americans queden contra les cordes. Aquest dilluns, doncs, poden quedar eliminats. En la segona semifinal, qui mana còmodament és l'INEOS Britannia, per 4-0 davant l'Alinghi de Suïssa.

Els britànics van crear un munt d'esports i competicions que encara avui són molt populars. I després es van especialitzar en perdre-les. El 1996, quan van organitzar l'Eurocopa de futbol a casa, el grup The Lightning Seeds va fer una cançó juntament amb els còmics David Baddiel i Frank Skinner titulada 'Three lions' convertida en un himne. A la lletra, deien: "Thirty years of hurt, Never stopped me dreaming". És a dir, una ferida de 30 anys, els anys que feia que la selecció anglesa no guanyava cap títol. Ara la ferida ja és de 60 anys, gairebé.

Unes 200 persones acomiadaven l'Orient Express aquest dilluns al Port vell. El vaixell francès s'ha convertit en el primer eliminat de la Copa Amèrica de vela de Barcelona després de no poder sumar més que un punt en la primera fase del torneig d'aspirants. Després d'una jornada de diumenge en què el risc de tempesta va posposar les curses, dilluns el port de Barcelona ha viscut una bona jornada de vela amb sorpresa inclosa, perquè l'INEOS Britannia ha acabat en primera posició del grup aprofitant un mal dia del Luna Rossa italià, que ha patit un problema tècnic que no l'ha deixat competir a la seva regata. Al final, britànics i italians s'han enfrontat en una regata de desempat en què s'ha imposat l'INEOS. Dissabte vinent començaran les semifinals entre l'INEOS, que ha escollit enfrontar-se a l'Alinghi de Suïssa, i el Luna Rossa contra l'American Magic de Nova York. El primer equip que guanyi cinc regates passarà a la final i qui la guanyi es trobarà a l'octubre en el duel final contra el vigent campió, l'Emirates New Zealand.

Fa uns mesos, molts empresaris de Barcelona involucrats en l'organització de la Copa Amèrica de vela van sopar uns quants cops amb Ernesto Bertarelli, el propietari de l'equip Alinghi Red Bull Racing. A les converses, en restaurants a primera línia de mar, s'intentava convèncer Bertarelli perquè designés Barcelona com a seu del torneig en cas que l'Alinghi guanyi el trofeu d'enguany. La raó? Qui guanya la Copa Amèrica decideix on l'organitza, i normalment, es tria fer-la a casa. Però l'Alinghi forma part de la Societat Nàutica de Ginebra. Suïssa no té mar i, per tant, si l'Alinghi guanya haurà de buscar un port, ja que la competició no es pot disputar al llac Léman. A Barcelona, molts confiaven que Bertarelli escollis la Ciutat Comtal, tal com ja havia fet en el passat amb València. Ell va ser l'home clau que va dur la Copa Amèrica a València, fa uns anys.

Centenars de persones s’encarreguen de controlar tots els detalls a Copa Amèrica, un dels esdeveniments esportius més vells del món. Però sempre hi ha un element incontrolable: el clima. Si fa uns dies la manca de vent va posposar algunes regates, aquest dimarts qui va fer la guitza van ser els llamps i els trons. La tempesta que va caure sobre Barcelona va fer que els organitzadors decidissin enviar a port a tots els sis vaixells després de veure com un llamp queia ben a prop del Luna Rosa Prada Pirelli italià durant la segona regata del dia. De les quatre previstes, doncs, només se’n van poder fer dues. Dimecres, per precaució, directament cap vaixell ha sortit del port. Totes les regates han quedat posposades i es recuperaran els propers dies.

Segurament la persona més feliç dins de l'equip Emirates Team New Zealand quan es va saber que defensarien la Copa Amèrica de vela a Barcelona, en lloc d'Auckland, va ser un dels seus enginyers. El motiu? Per fi treballaria a casa. Roger Frigola (Barcelona 1982) és una de les veus més autoritzades per explicar els secrets dels vaixells més ràpids del mar, aquests AC75 que ja competeixen a les aigües de Barcelona. Seriós i reservat, ja que a la Copa Amèrica sempre cal guardar secrets sobre el disseny dels vaixells, Frigola va estudiar enginyeria industrial a la Universitat Politècnica de Catalunya i aeronàutica a la Universitat de Tolosa. Després es va doctorar en machine learning –àrea que fent servir la intel·ligència artificial permet a les màquines anar millorant elles soles– per la Universitat de Cambridge. Abans de ser a l'equip de Nova Zelanda, va passar per la Fórmula 1 treballant en equips com McLaren, Ferrari i Red Bull Racing Team.

De reüll, Grant Dalton, el responsable de l'Emirates Team New Zealand, anava mirant el telèfon mòbil. Faltava ben poc per a la primera regata oficial de la Copa Amèrica i no hi havia gaire vent. Però Dalton, l'home clau per portar aquesta regata històrica a Barcelona, no podia respondre els missatges perquè estava ensenyant les instal·lacions al rei d'Espanya. Li agrada la vela, a Felip VI, que va voler seguir les regates dalt d'un vaixell. Dalton, un vell llop de mar que ha fet la volta al món i ara ha convertit la Copa Amèrica en un gran negoci, li havia entregat una rèplica de la copa abans de marxar cap al moll, per enfilar-se també dalt d'un vaixell. L'acció passa al mar, quan es parla de la Copa Amèrica. Però el que passa a terra és igualment interessant. Especialment aquest dijous, amb un munt d'autoritats.

L'Emirates Team New Zealand va decidir que defensaria el seu títol de la Copa Amèrica de vela a Barcelona. I sembla que està ben adaptat a les aigües catalanes, on gairebé fa un any que s'entrena. Els primers quatre dies de regates prèvies, sense valor competitiu però importants per veure l'estat dels sis equips, han acabat amb un triomf de l'equip de Nova Zelanda. Després de dominar la fase prèvia, aquest diumenge també han guanyat la regata final contra l'equip que sembla més a prop seu, el Luna Rossa italià. De fet, aquesta va ser la final de la Copa el 2021 i es podria repetir aquest octubre.

"L'escenari és magnífic", deia Terry Hutchison, un dels responsables de l'equip American Magic, al tornar al port. Després de gairebé dos anys parlant de la famosa Copa Amèrica, per primer cop els vaixells més ràpids del món han sortit a navegar al port de Barcelona. El clima ha acompanyat, amb prou vent i una mar una mica picada, i ha provocat algun ensurt. Qui més ho han patit han estat els espectadors que han volgut seguir la competició dalt d'una barca petita, ja que es movien molt. La major part de patrocinadors, familiars i membres dels sis equips participants eren dalt de vaixells ben grans, relaxats, veient com les naus volaven amb un escenari de fons preciós: Barcelona. Grant Dalton, el responsable del Team New Zealand, ha aconseguit la imatge que volia: els AC75, els vaixells, amb la Sagrada Família de fons.

Després de gairebé dos anys de preparatius, la Copa Amèrica de vela es posarà en marxa aquest dijous a les aigües del port de Barcelona. Es farà amb quatre dies de regates preliminars, per anar escalfant els motors abans de l'inici de la 37a edició de la competició esportiva més antiga del món la setmana vinent. Els sis equips participants, que fa més d'un any que tenen bases fixes al port barceloní, s'enfrontaran en unes regates que serviran per veure per primer cop en acció els nous vaixells AC75 al port de Barcelona, ja que les dues anteriors regates prèvies es van fer a Vilanova i la Geltrú i Jidda (Aràbia Saudita) amb uns vaixells més petits. Esdeveniment molt seguit en llocs com els Estats Units, el Regne Unit o Nova Zelanda, la Copa és encara relativament desconeguda a Catalunya, on intentarà fer-se popular els dos pròxims mesos.